|
|
|
Entrevista :: ecologia |
|
Esther Vivas: «Vivim una deslocalització alimentà ria»
|
|
|
per Eva GarcÃa |
21 jul 2008
|
|
Esther Vivas explica en el llibre “Supermercados, no gracias� (Editorial Icà ria) que el model de gran cadena de distribució comporta conseqüències nefastes no només per a les butxaques i els estómacs dels consumidors, sinó també per al camp. |
|
En els darrers temps es parla molt d'augments de la inflació, escalades en els preus dels aliments, especulació amb productes com ara l'arròs o els cereals i greus problemes per mantenir la renda agrà ria. El llibre “Supermercados, no gracias�, escrit conjuntament per Xavier Montagut i Esther Vivas (Ed. Icà ria), del qual s'ha fet una segona edició, aporta llum al paper que la distribució moderna juga en aquest afer.
-Per què hem de dir «no, grà cies» als supermercats?
-«En el llibre analitzem quina és la lògica de la gran distribució i quins són els actors a l'Estat espanyol; també s'identifiquen els impactes, la manera com aquest model de distribució genera greus conseqüències en el model d'agricultura, els drets laborals, el model de consum i el medi ambient. I també posem al descobert els moviments contraris a aquesta gran distribució i quines són les alternatives. Expliquem la realitat del model de distribució comercial, denunciem el seu impacte i donem altres possibilitats, com són la sobirania alimentà ria o el consum responsable.»
-Expliqueu que un altre model de consum és possible...
-«SÃ. El model actual de distribució d'aliments està monopolitzat per set grans empreses a l'Estat espanyol: cinc distribuïdores (Carrefour, Mercadona, Eroski, Alcampo i El Corte Inglés) i dues centrals de compra (Euromadi i IFA), i entre totes es concentra el 75% de la distribució d'aliments. Per tant, si ets pagès i vols vendre el teu producte està s obligat a passar per aquestes empreses de distribució. Són elles, les empreses, les que determinen què paguen al pagès i el preu que el consumidor ha de pagar.»
-I s'estableix un preu injust, sospito. Perquè la inflació creix però la renda del pagès és baixa.
-«Actualment, la renda agrà ria és al 55% de la renda general, segons dades de l'organització de pagesos i ramaders COAG. El pagès cada vegada rep menys diners per allò que ven i nosaltres com a consumidors cada vegada paguem més. Hem de pensar que la mitjana de diferencial entre el preu de cost i el preu de venda és d'un 390%, i en alguns productes, com ara en les llimones, del 2.000%. És la gran distribució la que es queda amb el 60% del benefici en la venda d'un producte.»
-En cas que al pagès li interessi, també deu ser difÃcil aconseguir una bona posició al súper.
-«És molt complicat. La gran distribució posa uns condicionants molt forts a l'hora de comprar un producte a un proveïdor. Acaben pagant l'empresa només perquè tinguin el seu producte, i el preu creix si vols estar a la lleixa central o als encreuaments dels passadissos. A més, prèviament, li has hagut de deixar una part del producte gratuïtament, per veure si té prou sortida o no. Té més pes la superfÃcie comercial que el distribuïdor. Les empreses multinacionals encara tenen marge per entrar en el joc, però el petit productor no.»
-I això comporta que comprem productes de centenars de quilòmetres de distà ncia.
-«És un model irracional. La major part dels productes que consumim vénen de l'altra part del món. Estem vivint una deslocalització alimentà ria i la producció es concentra allà on la mà d'obra és més barata i on les normatives ambientals són més laxes. Però, a més, en els països del sud estan vivint una invasió creixent de productes subvencionats del nord, com ara la llet d'Europa o el blat de moro nord-americà . A Catalunya només un 1% de la població activa és pagesa. S'ha perdut molta pagesia familiar.»
*Entrevista realitzada per Eva GarcÃa, publicada a El Punt, 19/05/2008. |
This work is in the public domain |
