Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
16 jul 2008
Hablando con Negres Tempestes

Hablamos con Negres Tempestes, colectivo libertario de Barcelona. Su aparición ha sido digamos que polémica, debido a su planteamiento de la opresión de las culturas y la necesidad de combatirla dentro del anarquismo. En esto concuerdan con los movimientos independentistas estatistas, aunque se distancian de ellos en cuanto a su rechazo a los estados y las formas de lucha de estas organizaciones (partido, elecciones, etc.). Han reeditado un libro que trata el tema, titulado "Anarquisme i alliberament nacional", realizando una larga gira de presentación. Las respuestas están en castellano y en catalán. Las preguntas sólo en castellano.

http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/8111
DSC08820.jpg
ALB Noticias.- Hola compas, primero de todo la pregunta obvia, ¿Qué es Negres Tempestes?

NT. Negres Tempestes és un col·lectiu que va sorgir amb l'objectiu de fomentar el debat sobre l'alliberament nacional dins de l'entorn anarquista, així com el de l'anarquisme dins del moviment independentista.

Negres Tempestes es un colectivo que surgió con el objetivo de fomentar el debate sobre la liberación nacional dentro del entorno anarquista, así como el del anarquismo dentro del movimiento independentista.

ALB.- ¿Cuáles son vuestras actividades principales?

NT. Les nostres activitats principals són les mateixes que les de qualsevol altre col·lectiu llibertari. Obrim una “kafetaâ€? al CSA CanVies cada diumenge i els dimarts al Casal Popular de Les Corts. També organitzem debats de diverses temàtiques i passis de vídeo. Participem de l'ABS (Assemblea de Barri de Sants) i col·laborem a La Burxa (periòdic mensual de contrainformació de Sants i barris veïns). A més tenim com a objectiu l'edició de material, principalment llibrets i recopilacions de texts. Hi ha que destacar la reedició del llibre d'Ikària “Anarquisme i alliberament nacionalâ€? del que estem fent presentacions que fomenten debats i xerrades sobre el tema. També participem al “Febrer Llibertariâ€? o a la Universitat Lliure d'Estiu.

Nuestras actividades principales son las mismas que cualquier otro colectivo. Abrimos una kafeta en el CSA Can Vies cada domingo y los martes en el Casal Popular de Les Corts. También organizamos debates de temáticas varias y pases de vídeo. Participamos también de la Assemblea de Barri de Sants (ABS) y colaboramos en La Burxa (periódico mensual de contrainformación de Sants y barrios vecinos). También tenemos como objetivo la edición material, principalmente librillos y recopilaciones de textos. Hay que destacar la reedición del libro de Ikària "Anarquisme i Alliberament Nacional" (Anarquismo y Liberación Nacional), del que estamos haciendo presentaciones que fomentan debates i charlas sobre el tema. También participamos en la organización de jornadas con otros colectivos como el Febrer Llibertari o en la Universitat Lliure d'Estiu.

ALB.- ¿Cómo os definís ideológicamente?

NT. Nosaltres ens definim com a llibertàries. La defensa de l'alliberament dels pobles i de les cultures minoritzades és una més de les nostres lluites. Malauradament, sembla que hem de destacar aquesta lluita de les altres degut a la manca de sensibilitat que alguns sectors llibertaris tenen al respecte, així com fan altres col·lectius al tractar temes patriarcals, ecologistes, etc.

Nosotros nos definimos como libertarios. La defensa de la liberación de los pueblos y de las culturas minorizadas es una más de nuestras luchas. Desgraciadamente, parece que tengamos que destacar esta lucha de las demás debido a la falta de sensibilidad que algunos sectores libertarios tienen al respecto, así como hacen otros colectivos al tratarse de temas patriarcales, ecologistas, etc.

ALB.- ¿Qué tipo de anarquismo queréis?

NT. Entre les diferents individualitats que conformen el col·lectiu existeixen diferents formes de pensar, tot i així, podem dir que advoquem per la desaparició de l'Estat i de les classes dominants, creiem en l'assemblea com a forma d'organització, en conseqüència, ens oposem a tot tipus de jerarquies, governs, autoritarismes, i apostem per un federalisme de pobles no per força lligades a les formes que tenen actualment els estats.

Entre las diferentes individualidades que componen el colectivo existen diferentes formas de pensar, pese a ello, podemos decir que abogamos por la desaparición del Estado y de las clases dominantes, creemos en la asamblea como forma de organización, en consecuencia, nos oponemos a todo tipo de jerarquías, gobiernos, autoritarismos, y apostamos por un federalismo de pueblos no por fuerza ligados a las formas que tienen actualmente los estados.

ALB.- Eso de considerar la liberación nacional, ¿no es contradictorio con el anarquismo? ¿es la cuestión nacional una lucha libertaria?

NT. Creiem que la llibertat personal va sempre lligada a la llibertat de la societat a la que pertany. Si forma part d'una societat oprimida, sigui la que sigui aquesta forma d'opressió, la persona mai serà lliure. És per això que creiem que la llibertat dels pobles és necessària per a la llibertat de les persones.

Creemos que la libertad personal va siempre ligada a la libertad de la sociedad a la que pertenece. Si forma parte de una sociedad oprimida, sea cual sea esta forma de opresión, la persona nunca será libre. Es por eso que creemos que la libertad de los pueblos es necesaria para la libertad de las personas.

ALB.- ¿En qué está oprimida Cataluña? ¿No es una de las regiones más ricas de Europa?

NT. L'opressió no es mesura només en un sentit econòmic. Diàriament, les persones vivim altres formes d'opressió com són el patriarcat, el militarisme, la repressió política, etc. Als Països Catalans (PPCC) patim el capitalisme a l'igual que a altres parts del món, “per sort o per desgràciaâ€? des d'una perspectiva econòmicament privilegiada, que no vol dir desitjable. Així, econòmicament parlant, exercim més d'explotadors que d'explotats encara que de manera no voluntària. Tot i així, són certes classes socials les que exerceixen aquesta opressió, una part important de la societat viu en la pobresa i per tant és víctima d'aquesta opressió econòmica. Moltes zones d'Àfrica són de les més riques del món, però els oligarques i poderosos són els que utilitzen els seus recursos per al seu propi benefici. Malgrat que l'exemple no és extrapolable, pot ser orientatiu.

La opresión no sólo se mide en un sentido económico. Diariamente las personas vivimos otras formas de opresión como son el patriarcado, el militarismo, la represión política, etc. En los Països Catalans (PPCC) sufrimos el capitalismo al igual que en otras partes del mundo, "por suerte o desgracia" desde una perspectiva económicamente privilegiada, que no quiere decir deseable. Así, económicamente hablando, ejercemos más de explotadores que de explotados involuntariamente. Aún así, son ciertas clases sociales las que ejercen esa opresión, una parte importante de la sociedad vive en la pobreza y por lo tanto es víctima de esa opresión económica. Muchas zonas de �frica son las más ricas del mundo, pero los oligarcas y poderosos son los que usan esos recursos para su propio beneficio. Pese que el ejemplo no es extrapolable, puede ser orientativo.

ALB.- ¿Y qué diferencias de visión tenéis con los independentistas más convencionales? (con CIU con ERC y con la Esquerra Independentista)

NT. Tractar a ERC i a CiU d'independentistes és un error, ja que només utilitzen aquesta bandera en època electoral per tranquil·litzar a les seves bases i per poder negociar tractes de favor amb l'Estat espanyol. D'altra banda, la Esquerra Independentista als PPCC es defineix majoritàriament com comunista i defensen la creació d'un estat propi.

En conseqüència, les diferències són prou clares ja que nosaltres creiem en la llibertat dels pobles sense que això suposi ni la imposició de fronteres, ni de jerarquies, ni de cap altre imitació del model estatal que només reproduiria els tics dels estats capitalistes o dels vells estats del bloc de l'Est.

Tratar a ERC y CIU de independentistas es un error, ya que sólo utilizan esa bandera en época electoral para tranquilizar a sus bases y para negociar tratos de favor con el estado español. Por otro lado, la Izquierda Independentista en los PPCC se define mayoritariamente como comunista y, como tales, defienden la creación de un estado propio.

En consecuencia, las diferencias son suficientemente claras, ya que nosotros creemos en la libertad de los pueblos sin que ello suponga ni la imposición de fronteras, ni de jerarquías, ni ninguna otra imitación del modelo estatal que sólo reproduciría los tics de los estados capitalistas o de los viejos estados del bloque del Este.

ALB.- ¿No es esto muy novedoso dentro del campo libertario?

NT. L'alliberament nacional dels pobles oprimits no suposa res de nou dins del pensament anarquista ni a nivell internacional, ni a nivell català. Mihail Bakunin en el seu text “Pàtria i Nacionalitatâ€? defensa la llibertat dels pobles reflectits en els cantons de Tesino i Lombardia respecte a Suïssa i Itàlia respectivament afirmant que:

“La nacionalitat no és un principi; és un fet legitimat, com la individualitat. Cada nació, gran o petita, té l'indiscutible dret a ser ella mateixa, a viure d'acord amb la seva pròpia naturalesa. Aquest dret és simplement el corolari del principi general de llibertatâ€?.

També afirma que: “com eslau, jo voldria l'emancipació de la raça eslava del jou alemany, i, com a patriota alemany, Marx no admetia encara el dret dels eslaus a emancipar-se del jou dels alemanys, pensants avui com aleshores que els alemanys són cridats a civilitzar-los, és a dir, a germanitzar-los per acceptació o per forçaâ€? (1871).

A nivell de PPCC, algunes publicacions com “La Tramuntana, periòdich vermellâ€? (1881-1896) de Josep Llunas i Pujals, o posteriorment “L'Avenirâ€? tractaven el tema de l'alliberament nacional des d'una perspectiva anarquista. Personatges com ara Joan Salvat-Papasseit o Salvador Seguí, no plantejaven cap diferència entre una cosa i l'altra. Molts pensadors llibertaris catalans durant l'últim terç del segle XIX i el primer del segle XX, deixant al costat el tema de la llengua utilitzada als seus escrits, plantejaven modernitat, anarquisme i alliberament nacional dels pobles com similars, on les fronteres entre els tres plantejaments no quedaven clares o eren una mateixa cosa. Des de llavors i fins l'actualitat, altres col·lectius i publicacions han assumit aquesta lluita com a pròpia, com ho van fer l'OLLA, Ikària, Recerca Autònoma, o la XLIL (Xarxa de Lluites Independentistes-Llibertàries).

La liberación nacional de los pueblos oprimidos no supone nada nuevo en el pensamiento anarquista ni a nivel internacional, ni a nivel catalán. Mihail Bakunin en su texto "Patria y Nacionalidad" defensa la libertad de los pueblos reflejados en los cantones de Tesino y Lombardia respecto a Suiza e Italia respectivamente afirmando que:

"La nacionalidad no es un principio; es un hecho legitimado, como la individualidad. Cada nación, grande o pequeña, tiene el indiscutible derecho a ser ella misma, a vivir de acuerdo con su propia naturaleza. Este derecho es simplemente el corolario del principio general de libertad."

También afirma que: «Como eslavo, yo querría la emancipación de la raza eslava del yugo alemán, y, como patriota alemán, Marx no admite todavía el derecho de los eslavos a emanciparse del yugo de los alemanes, pensando hoy como entonces que los alemanes son llamados a civilizarlos, es decir, a germanizarlos por aceptación o por fuerza» (1871).

A nivel de PPCC, algunas publicaciones como "La Tramuntana, periodich vermell" (1881-1896) de Josep Llunas i Pujals, o posteriormente "L'Avenir" trataban el tema de la liberación nacional desde una perspectiva anarquista. Personajes como Joan Salvat-Papasseit o Salvador Seguí, no se planteaban ninguna diferencia entre una cosa y la otra. Muchos pensadores libertarios catalanes durante el último tercio del siglo XIX i el primero del XX, dejando de lado el tema de la lengua utilizada en sus escritos, planteaban modernidad, anarquismo y liberación nacional de los pueblos como similares, donde las fronteras entre los tres planteamientos no quedaban claras o eran una misma. Desde entonces y hasta la actualidad, otros colectivos y publicaciones han asumido esta lucha como propia, como lo hicieron la OLLA, Ikària, Recerca Autònoma, o la XLIL (Xarxa de Lluites Independentistes-Llibertàries).

ALB.- ¿Y qué acogida habéis tenido? ¿Veis interés en alguna zona en concreto?

NT. La veritat és que ens ha sorprès la quantitat de col·lectius que ens han convidat a fer xerrades i presentacions del col·lectiu i de la reedició del llibre d'Ikària, visitant molts llocs dels PPCC i de fora d'ells. Fent debats, a ateneus llibertaris com i a casals independentistes, que han sigut molt positius i enriquidors.

La verdad es que nos ha sorprendido la cantidad de colectivos que nos han invitado a hacer charlas y presentaciones del colectivo y de la reedición del libro de Ikària, visitando así muchos sitios de los PPCC como de fuera de ellos. Haciendo debates, tanto en ateneos libertarios como en casales independentistas, que han sido muy positivos y enriquecedores.

ALB.- ¿Qué relación tenéis con los movimientos sociales catalanes?

NT. La nostra “feinaâ€? diària està molt lligada al CSA Can Vies i a l'ABS. És per això que sobretot ens relacionem amb col·lectius que es mouen per Sants i Barcelona. També ens coordinem de manera informal amb altres col·lectius anarquistes dels PPCC que està servint per a que hagi una millor comunicació entre col·lectius. Ens hem implicat també en la vaga dels “2 diesâ€? de les conductores de TMB, o en la vaga de Mercadona, CODEX o Caprabo impulsades per la CNT. També hem coorganitzat, juntament amb l'Ateneu Llibertari de Sants i el CSOA La Farga, les jornades del “Febrer Llibertariâ€?. També col·laborem en activitats del Casal Independentista de Sants com ara la “Calçotadaâ€? o el “Solstici d'Estiuâ€? (Revetlla de Sant Joan). També participem en l'organització de la “Universitat Lliure d'Estiuâ€?.

Nuestro trabajo "diario" está muy centrado en el CSA Can Vies y en la ABS, por lo que sobretodo nos relacionamos con colectivos que se mueven por Sants y Barcelona. También nos coordinamos de manera informal con otros colectivos anarquistas de los PPCC que está sirviendo para que haya una mejor comunicación entre diversos colectivos que de ámbito local. Nos hemos implicado también en la huelga de los "2 dies" de los conductores de TMB, o la huelga de Mercadona, CODEX, o Caprabo impulsadas por la CNT. También hemos coorganizado, juntamente con el Ateneu Llibertari de Sants y el CSOA La Farga, las jornadas del "Febrer Llibertari". También colaboramos en actividades del Casa Independentista de Sants como la “Calçotadaâ€? o el “Solstici d'Estiuâ€? (Revetlla de Sant Joan). También participamos en la organización de la “Universitat Lliure d'Estiuâ€?.

Resumiendo, podemos decir que estamos dispuest@s a colaborar con cualquier proyecto que nos motive.

ALB.- ¿Y con el movimiento libertario? ¿No se os considera como unos "bichos raros"?

NT. Al principi, pot ser sí, però era més per curiositat de saber que discurs portaríem a la pràctica. Però ara és tot el contrari. Només hi ha que fixar-se en la quantitat de presentacions del llibre “Anarquisme i alliberament nacionalâ€? que hem realitzat a centres socials okupats, ateneus llibertaris o organitzades directament per seccions locals de la CNT.

Al principio quizás sí, pero era más por la curiosidad de saber que discurso llevaríamos a la práctica. Pero ahora es todo lo contrario, sólo hay que fijarse en la cantidad de presentaciones del libro "Anarquisme i Alliberament Nacional" que hemos llevado a cabo en casas okupadas, ateneos libertarios o organizadas directamente por secciones locales de la CNT.

ALB.- En cuanto a otros colectivos libertarios que tratan la cuestión nacional, ¿mantenéis contacto? ¿con cuáles?

NT. Principalment amb Catarko que són d'El Prat de Llobregat, amb Acció Autònoma de Terrassa i amb individualitats del País Valencià, de les Illes Balears i de diferents indrets dels PPCC. També mantenim contacte amb canaris, gallecs, castellans, aragonesos i bretons.

Principalmente con Catarko que son de El Prat de Llobregat, con Acció Autònoma de Terrassa y con individualidades del País Valencià, de Les Illes Balears y de diferentes lugares de los PPCC. De fuera de los PPCC tenemos contacto con canarios, gallegos, aragoneses, castellanos y bretones.

ALB.- ¿Os consideráis federalistas? ¿Qué opinaríais de una hipotética Federación territorial Ibérica?

NT. Ens considerem federalistes, en tant que considerem que el federalisme planteja una solució, dins de l'anarquisme, a les opressions dels pobles, mitjançant la destrucció de les estructures de poder i autoritat, i en conseqüència, dels estats.

Pel que fa a una federació ibèrica, creiem que no és seriós plantejar-la basant-se en un motiu merament geogràfic i amb un transfons hispanista. També podem plantejar-nos altres marcs territorials federatius com, per exemple, un mediterrani.

Nos consideramos federalistas, en tanto que consideramos que el federalismo plantea una solución, dentro del anarquismo, a las opresiones entre pueblos, mediante la destrucción de las estructuras de poder y autoridad, y en consecuencia, de los estados.

Por lo que refiere a una Federación Ibérica, creemos que no es serio plantearla basándose en un motivo meramente geográfico y con un trasfondo hispanista. También podemos plantearnos otros marcos territoriales federativos como, por ejemplo, uno mediterráneo.

ALB.- Finalmente, ¿qué mensaje le daríais a la gente que piensa más o menos como vosotros pero que está en el independentismo más estatista o reformista?

NT. Haurien de tenir present l'objectiu final de l'organització en la que militen: la creació d'un estat, d'unes jerarquies, de mecanismes repressius, etc. Si un dia aconsegueixen el seu objectiu, nosaltres encara estaríem en contra del seu estat i de la seva autoritat. Llavors quedaria clar qui pretenia acabar amb les opressions i qui desitja només un canvi d'amo. Tot mecanisme de delegació o supraestructura acaba inevitablement conduint a les velles formes. Igualment, intentem fomentar el debat entre les nostres companyes llibertàries que no qüestionen el marc estatal o que basen la seva organització en aspectes purament geogràfics. Per exemple, podem entendre que els sindicats s'organitzen a nivell d'estat per qüestions de política laboral però no ho considerem una qüestió de vital importància perquè les polítiques econòmiques i laborals poden variar d'una comunitat autònoma a una altra (exemple: marc català de relacions laborals) i totes elles, al cap i a la fi, venen dictades per la UE. El que no entenem és que hi hagi gent que no qüestioni aquests marcs estatals.

Deberían tener presente cuál es el objetivo último de la organización en la que militan: la creación de un estado, de unas jerarquías, de mecanismos represivos, etc. Si algún día consiguen su objetivo, nosotros aún estaríamos contra su estado y su autoridad. Entonces quedaría claro quién pretendería acabar con las opresiones y quién sólo desea un cambio de amo. Todo mecanismo de delegación o supraestructura acaba inevitablemente conduciendo a las viejas formas. Igualmente intentamos fomentar el debate entre nuestr@s compañer@s libertari@s que no cuestionan el marco estatal o que basan la organización en aspectos puramente geográficos. Por ejemplo, podemos entender que los sindicatos se organicen a nivel de estado por cuestiones de política laboral pero no lo consideramos una cuestión de vital importancia ya que las políticas económicas y laborales pueden variar de una comunidad autónoma a otra (ejemplo: marco catalán de relaciones laborales) y todas ellas, al fin y al cabo, vienen dictadas por la UE. Lo que no entendemos es que haya quien no cuestione estos marcos estatales.

ALB.- Palabras finales …

NT. Animar a la gent a pensar, a criticar, a construir i a no quedar-se amb la primera impressió. És molt interessant que abandonem les idees fixes i els prejudicis per fomentar els debats entre els diferents col·lectius i individualitats llibertàries per poder entendre que pot aportar cadascú/na en els diferents enfocament per combatre tota autoritat.

Animar a la gente a pensar, a criticar, a construir y no quedarse con la primera impresión. Es muy interesante que abandonemos las ideas fijas y los prejuicios para fomentar los debates entre los diferentes colectivos y individualidades libertarias para poder entender que puede aportar cada un@ en los diferentes enfoques para combatir toda autoridad.

ALB. - Muchas gracias, compas. Salut i sort
Mira també:
http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/8111
http://www.negrestempestes.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
16 jul 2008
He penjat aquesta entrevista perquè m'ha semblat interessant, d'entrada volia confesar-vos que sento un cert respecte per vosaltres perquè, tot i que no comparteixo la vostra manera de pensar, heu desplegat bastanta activitat desde que vau sorgir i això, al meu entendre us acosta al principi anarquista de la "propaganda pel fet": fer propaganda sempre en relació al què fas i crec que això us ha fet guanyar el respecte de molts militants llibertaris. De totes maneres tinc algunes objeccions a les vostres respostes.

1)Dieu que la "societat catalana" està oprimida, evidentment al ser aquest un concepte interclassista, us referiu exclusivament a la qüestió lingüistica i cultural? Si creieu que ambdós processos d'alliberament han d'anar units, no significa això a la pràctica buscar aliances amb sectors allunyats de la lluita llibertària? Dieu que teniu contacte amb gent de Canàries, crec que Secundino Delgado persontage que es va iniciar en l'anarquisme i que es considerat pare del nacionalisme canari no va saber escapar a aquesta contradicció posicionant-se cada cop més lluny de la classe treballadora a mesura que anava fragüant un projecte interclassita bastant ambivalent dins del Partit popular Autonomista que fundà. Tot i així tampoc rebutjo la seva figura del tot però crec que la seva trajectòria es bastant clarificadora en aquest sentit

2)En quan a les referències a les proclames de Bakunin, no trobeu que és sensiblement defensar l'autodeterminació dels pobles des d'una òptica llibertària dins d'un ideari socialista-anarquista que ser directament independentista? Trobo que no es el mateix un moviment socialista (anarquista o marxista) que defensi com un dels seus punts el dret a l'autodeterminació que un moviment independentista que defensi com un dels seus punts l'anarquisme o el marxisme. On us situarieu o no us situarieu en cap dels dos exemples?

3)Dieu que el projecte clàssic iberista de l'anarquisme defensat per molts autors llibertaris, com Felipe Alaiz, té un trasfons hispanista. En quin sentit? Pro-Iberisme també n'hi ha hagut entre els anarquistes portuguesos o catalans (el cas del M.I.L.)i fins i tot durant la Revolució dels Clavells amb el "Directorio Ibérico de Liberación". Al meu entendre el projecte descentralitzador d'una Confederació Ibérica no pot ser entès com "hispanisme".

4)És cert que les decisions laborals cada cop estan més territorialitzades i ala vegada depenents de la U.E. però el marc estatal segueix existint i crec que és un error menysprear-lo. De totes maneres el què es segur es que afecta molt més als treballadors en la seva condició d'assalariats que no entitats com els Països Catalans o Euskal Herria, que consti que estic parlant només des de la seva condició d'assalariats que és el que tracta un sindicat en altres aspectes ja no m'hi poso ja que serien objecte d'altres marcs organitzatius, aqui entraria el debat sobre un suposat hispanisme de l'iberisme que heu comentat.

En principi res més. Salut i Comunisme Llibertari
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
16 jul 2008
> 1)Dieu que la "societat catalana" està oprimida, evidentment al ser aquest un concepte interclassista, us referiu exclusivament a la qüestió lingüistica i cultural? Si creieu que ambdós processos d'alliberament han d'anar units, no significa això a la pràctica buscar aliances amb sectors allunyats de la lluita llibertària?

-- Crec que la gent que ens coneix sap amb qui teixim aliances i amb qui no. La llunyania ideològica és difícil de mesurar sobretot quan intentem mesurar la distància ideològica que es plantegen dins mateix del món llibertari, degut a la gran varietat de corrents ideològiques que en aquest món. De totes maneres, crec que fins ara només em treballat amb gent amb qui mantenim una afinitat ideològica, el que mai tindria sentit es treballar amb gent amb qui en alguna lluita puguem mantenir postures enfrontades.

> Dieu que teniu contacte amb gent de Canàries, crec que Secundino Delgado persontage que es va iniciar en l'anarquisme i que es considerat pare del nacionalisme canari no va saber escapar a aquesta contradicció posicionant-se cada cop més lluny de la classe treballadora a mesura que anava fragüant un projecte interclassita bastant ambivalent dins del Partit popular Autonomista que fundà. Tot i així tampoc rebutjo la seva figura del tot però crec que la seva trajectòria es bastant clarificadora en aquest sentit

-- Tot i que desconec la figura de Secundino Delgado, et puc dir que la gent amb qui mantenim contacte tenen una afinitat ideològica que ens permet compartir debat i treball. Crec que si algú t'ha de comentar alguna cosa sobre aquesta persona, ha de ser un canari, no nosaltres.

> 2)En quan a les referències a les proclames de Bakunin, no trobeu que és sensiblement defensar l'autodeterminació dels pobles des d'una òptica llibertària dins d'un ideari socialista-anarquista que ser directament independentista? Trobo que no es el mateix un moviment socialista (anarquista o marxista) que defensi com un dels seus punts el dret a l'autodeterminació que un moviment independentista que defensi com un dels seus punts l'anarquisme o el marxisme. On us situarieu o no us situarieu en cap dels dos exemples?

-- Crec que ja em explicat altres vegades que nosaltres apostem per la llibertat dels pobles i per una independència a tots nivells des del personal al social passant per la nacional. El dret a l'autodeterminació suposa el dret a un poble a triar el seu futur, i reclamar la independència és apostar per un futur sense subordinacions de cap mena. Jo crec que des d'una perspectiva llibertària, les subjugacions mai són acceptables.

3)Dieu que el projecte clàssic iberista de l'anarquisme defensat per molts autors llibertaris, com Felipe Alaiz, té un trasfons hispanista. En quin sentit? Pro-Iberisme també n'hi ha hagut entre els anarquistes portuguesos o catalans (el cas del M.I.L.)i fins i tot durant la Revolució dels Clavells amb el "Directorio Ibérico de Liberación". Al meu entendre el projecte descentralitzador d'una Confederació Ibérica no pot ser entès com "hispanisme".

-- Des del meu punt de vista, em plantejo que les federacions, en tant que lliures, no han de venir marcades forçosament ni per marcs geogràfics, ni culturals, ni en suposats conceptes ètnics i/o històrics. Crec en la lliure federació, que alhora podria ser circumstancial i que respondrà a les aliances que puntualment requereixi determinada situació o decisió. De totes maneres crec que això ja es situa en el marc de la utopia i per tant, en el marc, se'm planteja la possibilitat de federar-me amb pobles amb els que per compartir cultura, rutes migratòries, aigües, o plats gastronòmics abans que amb els que comparteixo un o més estats fruits de tiralínies.

> 4)És cert que les decisions laborals cada cop estan més territorialitzades i ala vegada depenents de la U.E. però el marc estatal segueix existint i crec que és un error menysprear-lo. De totes maneres el què es segur es que afecta molt més als treballadors en la seva condició d'assalariats que no entitats com els Països Catalans o Euskal Herria, que consti que estic parlant només des de la seva condició d'assalariats que és el que tracta un sindicat en altres aspectes ja no m'hi poso ja que serien objecte d'altres marcs organitzatius, aqui entraria el debat sobre un suposat hispanisme de l'iberisme que heu comentat.

-- Crec que les persones són més que treballadors/es, són éssers socials i humans. Puc entendre que en el que li afecta al tema laboral mantingui les seves aliances amb la gent que pateix els mateixos problemes, però en tot els altres problemes que afecten la seva vida quotidiana, que per sort va més enllà de la seva feina, crec que les seves aliances poden defugir aquests marcs estatals.

> En principi res més. Salut i Comunisme Llibertari

Jo de moment tampoc diria més.

Salute!
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
16 jul 2008
Cuando he leído esto:
ALB.- ¿En qué está oprimida Cataluña? ¿No es una de las regiones más ricas de Europa?
NT. L'opressió no es mesura només en un sentit econòmic. Diàriament, les persones vivim altres formes d'opressió com són el patriarcat, el militarisme, la repressió política, etc. Als Països Catalans (PPCC) patim el capitalisme a l'igual que a altres parts del món, “per sort o per desgràciaâ€? des d'una perspectiva econòmicament privilegiada, que no vol dir desitjable. Així, econòmicament parlant, exercim més d'explotadors que d'explotats encara que de manera no voluntària."
He dejado de leer, vaya gilipolleces. Ahora resulta que estos iluminados anarquistas "patrióticos" me acaban de convertir en un explotador jajajaja. Dejaros de onanismo mental, el agua y el aceite no se pueden mezclar...
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
16 jul 2008
...igual iluminación es llamarte a ti explotador como tu a ellos patrióticos...si el agua y el aceite no se pueden mezclar no hagas tu lo mismo...ah, claro está que de explotadores y explotados los hay en todos los lugares...como también existen culturas que someten a otras, o al menos lo desean negándolas...

...yo mas bien definiria al anarquismo independentista como una ensalada bien aliñada...ojo, si a ti te apetece comértela con vinagre o sin sal me parece bien, pero deja que al menos yo me la zampe a mi gusto...ala, bon profit, germà podrit!
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
16 jul 2008
a) La llunyania ideològica no crec que sigui difícil de mesurar ja que el moviment anarquista, per moltes corrents ideològiques diferenciades que pugui tenir (anarcosindicalisme, plataformisme, primitivisme etc) si té alguns punts comuns: concretament la busqueda d'una societat o comunitat sense dominats ni dominadors en totes les facetes que aquesta pugui adoptar. Crec que les aliances que hem de mantenir els llibertaris han d'anar orientades als grups o moviments socials que comparteixen els nostres principis i maneres d'actuar, això avui en dia inclou un camp molt ampli i heterogeni com sabem fet que és enriquidor. Però el què no em queda clar es que enteneu vosaltres per grups que mantenen amb vosaltres una afinitat ideològica:

Crec haver vist (corregiu-me si m'equivoco) que heu col·laborat amb entitats com el Casal Independentista "Jaume Compte" o amb la CALL (que per cert col·labora amb la Universitat Lliure d'estiu). No creieu que aquestes entitats utilitzen una simbologia i que alguns dels valors que difonen estan massa allunyats de les concepcions llibertàries? No creieu que defensen una visió estatista-nacionalista de la societat que contradiu els nostres principis? Un altra fet es defensar el dret de cada ú a expressar-se en la "seva" llengua que crec que es pot fer sense col·laborar amb depèn qui. Val a dir que entenc aquest debat com intern del moviment llibertari i no entraré amb polèmiques concretes amb aquestes organitzacions.

b) Teniu raó amb l'objecció sobre Secundino Delgado. Només n'he fet esment pel fet que, al meu entendre, es un exemple històric de fracàs de la conjunció entre independentisme i anarquisme. hauria d'haver plantejat al problema a gent d'allà, és cert.

c) Crec que es desprèn de la vostra afirmació sobre autodeterminació i independència en què aposteu pel segon terme al ser més radical des d'una òptica alliberadora. però crec que caieu en l'error d'entendre la nació com un fet objectiu quan és més correcte entendre'l, segons el meu parer, com un projecte que depèn d'una comunitat de persones que el defensi per a la seva existència. En aquest sentit al ser el moviment anarquista tradicionalment defensor d'un sentiment de pertenença universal o mundial, considero més correcte defensar el dret de cada una d'aquestes comunitats de "creients" (que consti que no ho dic en sentit despectiu, jo també em considero un "creient") a decidir lliurement el seu futur que ser directament independentista ja que així s'esta objectivan una realitat que d'entrada no ho és amb els perills que comporta. Resumint: Moviment anarquista que defensi l'autoderminació dels pobles o "comunitas imaginades", si, que defensi directament la independència d'un territori al·legant un suposat fet objectiu que en realitat pot no ser-ho, no.

d) Considereu que l'iberisme es un intent de federar pobles pel fet de compartir Estats que ens oprimeixen? No considereu més aviat que va tractar-se de la germanor espontània que va sorgir entre oprimits que lluitaven i compartien experiències contra els mateixos dominadors? No estareu mirant la història des de dalt en aquest sentit com han fet els grups dominants històricament? En tot cas res impedeix a un determinat poble o territori pertànyer a més d'una federació inclús i pot haver "pobles visagra" entre vàries. Per exemple canàries podria ser un fantàstic pont entre moviments socials d'europa, amèrica i áfrica.

e) Evidentment l'anarquisme sempre ha defensat la multiplicitat de les dimensions humanes i la no reductibilitat de l'home a la seva condició de productor, per això he dit que em referia exclusivament a la seva condició d'assalariat, per tant no crec que en aquest punt hagueu contradit res del que he dit.

Personalment considero aquest debat bastant interessant. Espero que es pugui seguir produïnt dins el moviment llibertari ja que él considero necessari.

Salut i Comunisme Anàrquic
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
17 jul 2008
Vist des de fora

Em sorprèn la valoració tant simplista i pobra que donen de l'EI, o que ventilin la qüestió del socialisme d'una manera tant patillera i simplota amb l'anatema dels règims de l'europa de l'est, deu ser per caure més simpàtics als anarquistes més anticomunistes i antiindependentistes? Realment veuen l'EI com a enemics?

Sorpren que quan els preguntin en què està oprimit el poble català no parlin ni de la negació dels drets col·lectius ni de la discriminació i agressió constant a la llengua i cultura popular catalana

una mica decebedor
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
17 jul 2008
a) Col·laborem amb el Casal Independentista de Sants "Jaume Compte" (CIS) perquè alguns de nosaltres també en formen part. Crec que tan compatible treballar amb el CIS com ho fem amb el Centre Social de Sants (AAVV de Sants) o altres entitats del barri on la diversitat ideològica agafa un gran espectre de gent.

Pel que fa a la CAL, com a Negres Tempestes no s'ha treballat directament amb ells, que jo recordi. És una entitat col·laboradora de la UniLliure com ho són altres. De totes maneres entenc que la CAL és una entitat que té com a objectiu la promoció de l'ús del català, amb la qual cosa no entenc a on podria estar la incompatibilitat.

b) Crec que potser el cas de Secundino Delgado pot haver estat un fracàs de la conjunció entre independentisme i anarquisme, no ho sé perquè no ho conec. Però pots trobar altres casos com per exemple el de la Bretanya on els col·lectius que tracten el tema fa molt de temps que existeixen i no han tingut mai cap conflicte com el que dius.

c) Crec que el marc de les lluites sectorials, no només en el moviment d'alliberament nacional, no pretén més que treballar en fer entendre i defendre la seva manera de pensar com ho pot fer la lluita feminista, la d'alliberament animal, la sindical, etc. El fet de plantejar un marc comú no suposa cap imposició. NT no té com a objectiu el de captar "creients", només qüestiona i fomenta el debat.

d) Si acceptem que l'Iberisme va néixer com una "germanor espontània", la que tindria com a marc els Països Catalans enlloc de Ibèria ja no ho seria? Perquè Ibèria si i Països Catalans no? Seria Canàries més propera a Ibèria que als seus germans amazighs? Crec que quan aquí ja parlem de Canàries com aquella cantonada afegida en els mapes de "España i Portugal" i que tan dista de la realitat...

e) Les lleis laborals tenen uns marcs territorials que aviat deixaran de ser estatals. Crec que en aquest moment, justificar la organització per a defensar els treballadors en el marc de l'Estat Espanyol, perd tot el sentit. Caldrà cercar maneres d'organitzar-se a nivell Europeu en quan lluitem contra lleis europees, i si s'acaba posant en marxa l'estatut, i aprovat el marc de relacions laborals català, caldrà lluitar contra les lleis catalanes.

Jo plantejava que la persona és un ésser que en la seva lluita no només ha de lluitar en un marc laboral. Dia a dia ha de lluitar contra una societat que l'oprimeix des d'un model patriarcal, consumista, militarista, minoritzador lingüístic, especulador, etc. Moltes d'aquestes lluites no tenen un marc estatal, algunes són globals, d'altres locals, i el marc organitzatiu en que s'ha de lluitar contra elles, no té perquè seguir necessàriament un àmbit territorial dels que surten als mapes polítics.

"Personalment considero aquest debat bastant interessant. Espero que es pugui seguir produïnt dins el moviment llibertari ja que él considero necessari." -- Jo també

Salut i Comunisme Anàrquic

Salute!
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
17 jul 2008
a) Dieu que la diversitat ideològica agafa un gran espectre de gent. Em reafirmo amb el què he comentat de que el moviment llibertari ha de mirar de col·laborar amb col·lectius que siguin mínimament afins als seus plantejaments. Una altra cosa són coincidències puntuals però pertànyer al CIS va més enllà d'això. Digueu-me sincerament: Creieu que és compatible considerar-se anarquista i pertànyer a una entitat tan allunyada dels principis llibertaris? Aquesta entitat pertany a l'EI i a la CUA on per descomptat hi ha desde elements reformistes fins a autoritaris. Només el nom del casal ja ens allunya radicalment d'ells: Fundador del Partit Català Proletari l'objectiu del qual era "l’Estat Català independent dintre de la Comunitat internacional dels Estats Obrers", el seu antecedent Estat Català-Partit Proletari "portaven una política sobre la qüestió nacional basada en les tesis de Lenin i Stalin". Com tots sabem aquest grupuscle va acabar confluint dins del P.S.U.C. d'infame record per tots nosaltres, encara que això potser no sigui adjudicable a Jaume Compte que va morir abans. De totes maneres aquest nom ja es tota una declaració de principis allunyada de l'anarquisme, no se com ho veureu vosaltres.

Biografía de jaume Compte:

http://webs.racocatala.cat/eltalp/compte.htm

No estic d'acord amb que la CAL defensi exclusivament la promoció de l'ús del català. La seva simbologia va molt més enllà d'això, només visitant la seva web hi veiem emblemes que res tenen a veure amb nosaltres. Creieu que celebrar el "800 aniversari del naixement de Jaume I" té a veure amb el moviment llibertari? Siguem seriosos, per altra banda vull recordar novament que no entraré en discussions amb les esmentades agrupacions ja que considero això un debat intern del moviment anarquista.

b) No entraré més en el cas de Secundino Delgado, ja que crec que teniu raó en les primeres objeccions que m'heu fet, és un tema que ara se'ns escapa.

c) No entenc la vostra resposta al punt "c", quan he dit allò de creients em referia a que la nació no és un fet objectiu sinó que depèn de que un grup de persones creguin en ella (com demostreu fer-ho vosaltres). Puc acceptar que a efectes pràctics s'utilitzi el marc lingüístic del català per difondre i intercambiar material anarquista en aquesta llengua, ara que d'aquest fet s'en desprengui un marc polític és més complicat. els països catalans no tenen una tradició d'unitat política. De fet inclús des del punt de vista estatista si ens hem de guiar per la història seria més factible varis Estats catalans que un de sol com recordava el reaccionari Mossèn Armengou. Gastar energies de l'anarquisme en projectes de construcció nacional que (com tots inclòs l'espanyol) no corresponen del tot a la realitat està allunyat dels nostres plantejaments.

d) La construcció del projecte revolucionari anarquista d'una confederació ibèrica està totalment allunyat en quan a origen i objectius del naixement dels Països Catalans com a concepció política. Un va nèixer com he dit de la germanor que va sorgir entre les classe treballadora en la seva lluita contra l'Estat espanyol i Portugués l'altra d'alguns poetes i intel·lectuals de la Renaixença.

Iberisme:

http://es.wikipedia.org/wiki/Iberismo

Països catalans:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pa%C3%AFsos_Catalans

Si en fem una lectura atenta, deixant de banda els antecedents d'intents d'unitat dinàstica, veurem com l'iberisme es una corrent revolucionària lligada a moltes insurrecions històriques del poble. Llegiu sobretot l'apartat que comenta la defensa de l'iberisme per part de les minoríes nacionals d'Espanya enfront el nacionalisme centralista espanyol.

De totes maneres res impediria una federació dels Països Catalans en un marc ibèric sinó es per l'excepció de la Catalunya Nord i l'Alguer per els quals es podria buscar solucions intermitjes ja que no hi ha motiu pel que una regió o poble pugui pertànyer a més d'una federació.

e) Dius que perd tot sentit perquè afirmes que "deixaràn". Creus que una organització ha de canviar de forma en base a un futur que estàs aventurant però que de moment no és real. No estàs tenint una postura optimista en quan a la globalització europea pel sol fet de contradir un suposat "espanyolisme" de la CNT. De moment el marc estatal existeix i això no admet discussió. Toatalment d'acord respecte el què comentes de futurs marcs europeus i catalans fet que no contradiu l'actual estructura de la CNT ni de la AIT.

Evidentment, però torno a repetir, per sinó ha quedat clar, que em referia a l'home exclusivament en la seva condició d'assalariat que és el que tracta el sindicat. Per les altres facetes el moviment llibertari sempre ha contat amb innombrables formes organitzatives que no s'han d'adequar (ni ho han fet mai) als mapes polítics que comentes.

Una mica llarg se m'ha fet això però com he dit ho considero necessari.

Salut i Acràcia
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
17 jul 2008
a) Crec que qüestionar el nom del CIS pel nom que té, per a mi és posar el debat al mateix nivell que debatre el terme Nacional de les sigles de la CNT. Per a mi una entitat o organització es defineix en la seva forma d'actuar i per les persones que la composen. L'entitat forma part de l'EI, i fins i tot del MCAN, però tot i així això no vol dir que tota la gent hi participa sigui estatista.
Pel que fa a la CAL, ja t'he dit que és una entitat col·laboradora de la UniLliure. Tot i així, tampoc he vist cap referència a la campanya que dius.
Si haguéssim d'estar al 100% d'acord amb tot el que subscriuen, crec que estaríem en aquell col·lectiu, no en el nostre.

b) ok

c) Per a mi no cal construir algo que ja existeix. El que cal és defensar-ho contra els atacs constants que rep. La frase "els països catalans no tenen una tradició d'unitat política" em sembla que s'escapa més de la "tradició llibertaria" que no els nostres. Si pensem així abandonem la lluita per la Utopia perquè tampoc ha existit mai?

d) Veig que de les definicions només agafes les parts que t'interessen.
D'Iberisme: "El iberismo es un proyecto de construcción de un Estado ibérico al que se quiere dotar de entidad política."
Això és el que desitgen els anarquistes?
Per cert, no has dit res respecte la posició de Canàries. I no crec que ni jo ni ningú d'NT parli de l'Alguer com a part dels Països Catalans...

e) Jo no he parlat d'un 'suposat "espanyolisme" de la CNT', ets el primer en parlar d'aquest tema. A més a més, crec que hauries de rellegir el que he escrit. Parlo d'actualitat en quan parlo de lleis normatives laborals europees "i si s'acaba posant en marxa l'estatut, i aprovat el marc de relacions laborals català, caldrà lluitar contra les lleis catalanes."

Salute!
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
17 jul 2008
a) No, no és el mateix que les sigles N de la CNT aquestes es van col·locar sinó recordo malament en el seu dia per imperatiu legal. El fet de col·locar el nom de Jaume Compte al casal si és una declaració de principis ja que bé es podria haver dit Quico sabaté, Salvador seguí etc. Jaume Compte pertanyia a una tradició stalinista allunyada dels nostres plantejaments. Quin sentit té ser antiestatista i pertànyer a una organització estatista doncs? Una cosa es col·laboracions puntuals en temes socials i l'altra es pertànyer a un moviment polític allunyat dels nostres plantejaments, crec.

b) ok, també.

c) Aquest crec que és un dels vostres errors. Els Països catalans són un "projecte" nacional en construcció no existeixen en el sentit que t'ho dius ja que no s'ha aconseguit un consens en quan a sentiment de pertenença entre les persones que hi viuen. El mateix passa amb Espanya. Dos projectes nacionals que es contradiuen. En quan a la referència a la Utopia també ho és, evidentment. Però aqui del què es tracta es que com a anarquistes revolucionaris hem de participar de la construcció de projectes que tendeixin cap als nostres fins, perdò però no se m'acut com la construcció nacional dels PP.CC. ho pot fer. Val a dir que no estic en contra d'una xarxa d'intercambi de material llibertari que comprengui els territoris de parla catalana, això es comprensible, però d'aqui a que els anarquistes haguem de gastar energies avui en dia en projectes de construcció nacional n'hi va un tros.

d) Si el problema es que aquí la wikipèdia no parla de l'iberisme anarquista però tu també demostres en tot cas el mateix agafant només aquesta frase. En el text hi ha molts mes elements per recolçar aquesta idea si fem abstracció de l'estatisme: revoltes populars, lligam amb els sentiments revolucionaris i progressistes de les masses de Portugal i Espanya, defensa per part de les nacionalitats minoritzades de la idea d'Ibèria enfront el nacionalisme espanyol centralista etc.
Sobre el fet de Canàries i la seva relació amb el poble amazigh demostres tenir certa visió mistificada i ahistòrica de la mateixa. El nacionalisme canari ha passat per tres etapes diferenciades: La 1ª americanista que s'enmiralla amb el procés independentista cubà i té com a principal representant Secundino Delgado, la 2ª africanista a partir de la dècada dels 70 i que té com a principal representant Antonio Cubillo i l'MPAIAC i la 3ª europeista que defensa actualment Coalición Canaria i que intenta vincular-se a Europa sense fer-ho amb Espanya posant émfasis amb el mestisatge europeu a les illes (portuguesos, irlandesos, anglesos, alemanys, castellans, aragonesos etc.). Evidentment el nacionalisme canari panafricà es basa en un suposat origen bereber del poble canari, sense entrar a discutir estudis genètics que situen aquesta herència entre un 30% i un 5%, està clar que hi ha cert substrat que s'observa en elements lingüístics i gastronòmics. Ara d'aquí a dir que té més vinculació amb el poble bereber que amb el peninsular és una mistificació identitària fora de tot dubte, al projecte nacionalista canari panafricà l'hi queda molt camí per recòrrer si vol convertir-se en un referent de pertinença ja que mai va tenir un suport popular explícit. Una altra cosa seria el nacionalisme panamericà aquest si té més substrat on aferrar-se. de totes maneres em remeto a la meva opinió sobre que els anarquistes haguem de participar en la construcció de projectes nacionals. De totes maneres ja he comentat que segons la meva opinió Canàries podria pertànyer a més d'una federació per la seva situació "membrana" entre tres continents, una posició realment envejable però que poc té a veure amb una suposada proximitat cultural amb el poble amazigh. Val en quan a l'Alguer no sabia que ho defenséssiu però si es cert que s'hi parla català tampoc veuria malament la difussió de material anarquista en aquesta llengua com ja he comentat.

e) Tens raó no ho has dit, ha estat més una interpretació meva de les teves intencions. demano perdò pel malentès. De totes maneres això no contradiu el fet de que t'estàs adelantant als aconteixements. en quan a l'altra crec que ja he contestat a l'altra post.

Personalment crec que esteu contribuïnt al moviment llibertari en vàries coses i us felicito (no és que em considero algú per felicitar ningú simplement és un sentiment que volia expressar) però crec humilment i des del debat respectuós que varis dels vostres plantejaments no són coherents amb l'ideal anarquista, com ho puc pensar d'altres col·lectius no específicament anarcoindependentistes o com ho podeu pensar vosaltres de mi, ningú és perfecte i evidentment jo no seré el primer.

Salut i Anti-autoritarisme
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
17 jul 2008
En quan a la campanya de la CALL que faig referència, es pot veure entrant a la seva web, clicant a "objectius" i baixant amb el cursor fins al punt 3 subpunt b.

Salut
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
18 jul 2008
a) Que la CNT és diu "Nacional" per imperatiu legal? M'agradaria tenir proves d'aquest fet.
Sobre el tema del CIS, ja t'he dit que aglutina gent de diferents sensibilitats que no forçosament es poden considerar estatistes.
Si la CAL recorda a Jaume I em resulta lamentable, i puc retreure-lis sense problemes, però continua sense ser problema de Negres Tempestes, la col·laboració ha estat amb la UniLliure.

c) La nació catalana ha existit des de fa molts anys, no és cap invent contemporani, no s'ha de construir res. L'únic que cal es defensar-la de les constants agressions que pateix. Crec que tampoc podem parlar de que existeixi consens sobre la revolució social, ni tan sols entre els mateixos llibertaris, i això no vol dir que haguem de plegar veles, no?
Crec que no entens que el terme nació va més enllà de la llengua, també suposa cultura, formes de fer o de ser, etc.

Per a mi les visions que no respecten la llibertat del pobles a federar-se lliurement tampoc no són llibertaries, ningú no és perfecte.

Salute!
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
18 jul 2008
¿podrias decirme como entiende el termino nacion un anarquista?
en este momento de cultura globalizada ¿podrias explicarme que es cultura, forma de ser o hacer que son identificadores de una nacion?
en cuanto a cnt quiero recordar que es hija de solidaridad obrera y que el concepto nacion no tenia el mismo sentido que ahora, lo mismo que el termino region para los internacionalistas de la primera ait.
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
18 jul 2008
a) Efectivament la CNT va rebre aquesta "N" per imperatiu legal ja que la va col·locar el Gobernador Civil de Barcelona, el seu objectiu inicial era anomenar-se CGT com la seva germana sindicalista revolucionària francesa, aquí tens un enllaç on es comenta ...

http://www.alasbarricadas.org/forums/viewtopic.php?t=9011&postdays=0&pos

Ja però jo té preguntat quin sentit creus que té ser antiestatista i pertànyer a una organització estatista. Sobre allò de la CALL bé si et sembla lamentable ja em conformo.

c) La nació catalana si és una construcció contemporànea, no invent perquè mai es parteix del no res. Pensar que la nació es extra-temporal es una mistificació pròpia del nacionalisme. El què cal defensar si vols es el dret de cadascú a expressar-se en la seva llengua inclús puc acceptar que per tal de que això succeixi hi ha d'haver certa discriminació positiva inclús. Però la nació i els seus símbols son i sempre han estat un projecte burgés, la comparació d'aquest amb la revolució social està totalment fora de lloc, el projecte nacional català en si mateix no té res de revolucionari ni emancipatiu. Per cert aquestes formes de ser o de fer tampoc son en si revolucionàries ni poden haver que si (tradició històrica d'aixecaments, rondalles populars) i que no (refranys tan reaccionaris com "tal faràs tal trobaràs" o "qui de jove no treballa de vell dorm a la palla"). M'agradaria que precissesis una mica més què és exactament el què recolzes i el què no.
En cap moment he dit que no pogués existir una federació dels PP.CC només he qüestionat que com a anarquistes haguem de participar en la seva construcció en la situació actual, dius que no s'ha de construïr res? Ho sigui que el projecte nacional dels PP.CC ja està acabat? A cas hi ha una àmplia majoria de persones que viuen en aquest territori que creuen realment formar-ne part?

Crec que demostres tenir certa visió mistificada sobre la nació, com quan de fet has comentat el cas de Canàries que m'adjudicaves haver passat de llarg però que davant la resposta que he donat no has dit res de moment.

Sense acritud. Crec en un debat respectuós dins el moviment llibertari. Això d'haver dit que no respecto la llibertat dels pobles a federar-se lliurement crec que està fora de lloc.

Salut i rexlexió llibertària
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
18 jul 2008
a) Efectivament la CNT va rebre aquesta "N" per imperatiu legal ja que la va col·locar el Gobernador Civil de Barcelona, el seu objectiu inicial era anomenar-se CGT com la seva germana sindicalista revolucionària francesa, aquí tens un enllaç on es comenta ...

http://www.alasbarricadas.org/forums/viewtopic.php?t=9011&postdays=0&pos

Ja però jo té preguntat quin sentit creus que té ser antiestatista i pertànyer a una organització estatista. Sobre allò de la CALL bé si et sembla lamentable ja em conformo.

c) La nació catalana si és una construcció contemporànea, no invent perquè mai es parteix del no res. Pensar que la nació es extra-temporal es una mistificació pròpia del nacionalisme. El què cal defensar si vols es el dret de cadascú a expressar-se en la seva llengua inclús puc acceptar que per tal de que això succeixi hi ha d'haver certa discriminació positiva inclús. Però la nació i els seus símbols son i sempre han estat un projecte burgés, la comparació d'aquest amb la revolució social està totalment fora de lloc, el projecte nacional català en si mateix no té res de revolucionari ni emancipatiu. Per cert aquestes formes de ser o de fer tampoc son en si revolucionàries ni poden haver que si (tradició històrica d'aixecaments, rondalles populars) i que no (refranys tan reaccionaris com "tal faràs tal trobaràs" o "qui de jove no treballa de vell dorm a la palla"). M'agradaria que precissesis una mica més què és exactament el què recolzes i el què no.
En cap moment he dit que no pogués existir una federació dels PP.CC només he qüestionat que com a anarquistes haguem de participar en la seva construcció en la situació actual, dius que no s'ha de construïr res? Ho sigui que el projecte nacional dels PP.CC ja està acabat? A cas hi ha una àmplia majoria de persones que viuen en aquest territori que creuen realment formar-ne part?

Crec que demostres tenir certa visió mistificada sobre la nació, com quan de fet has comentat el cas de Canàries que m'adjudicaves haver passat de llarg però que davant la resposta que he donat no has dit res de moment.

Sense acritud. Crec en un debat respectuós dins el moviment llibertari. Això d'haver dit que no respecto la llibertat dels pobles a federar-se lliurement crec que està fora de lloc.

Salut i rexlexió llibertària
Re: Hablando con Negres Tempestes: Entrevista del portal anarquista A Las Barricadas al col·lectiu anarcoindependentista Negres Tempestes
19 jul 2008
a) Potser et pot semblar una contradicció, però cal dir que el CIS és un lloc on es reuneixen diferents col·lectius de caire independentista. Negres Tempestes, en tant que no és organització política, accepta la possibilitat de que qui participa d'NT alhora s'estigui en organitzacions, col·lectius, sindicats, etc. Es possible que alguna de la gent que està en el CIS hi sigui perquè pertany o hagi format part en algun moment d'alguna d'aquestes organitzacions. Crec que no cal donar més detalls sobre les persones que estan a NT.

c) Com molt bé aporta el company "Dudas", els termes nació i pàtria han estat totalment tergiversats des de l'època en que parlem. Crec que per a mi em serviria més identificar-me en anarquistes com Josep Llunas i Pujals o d'altres de la època que abans de que aparegués La Renaixença de la burgesia catalana i la CNT tenien prou clar el que volia defensar el catalanisme des d'una vessant llibertària i obrerista.

Tu havies dit anteriorment "crec humilment i des del debat respectuós que varis dels vostres plantejaments no són coherents amb l'ideal anarquista", doncs de la mateixa manera, jo considero que "les visions que no respecten la llibertat del pobles a federar-se lliurement tampoc no són llibertaries". No crec que sigui una qüestió d'amanir el llenguatge, sinó d'acceptar les diferències.

Salute!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona