|
|
|
|
|
Notícies :: educació i societat : pobles i cultures vs poder i estats |
|
El contramanifest: escriptors catalans, gallecs i bascos defensen la llengua pròpia
|
|
|
per Galeusca |
13 jul 2008
|
|
Contra la manipulació del català, el basc i el gallec. |
Les associacions d'escriptors en llengües catalana (AELC), gallega (AELG) i basca (EIE) -agrupats en la recentment constituïda federació Galeusca- han elaborat un manifest a favor "de continuar escrivint en les nostres llengües i de contribuir al procés, inacabat, de la seva normalització com a dret humà, democràtic i pacífic al qual no renunciarem". El text neix òbviament com a resposta a la publicació del "Manifiesto por una lengua común". Galeusca defensa i explica gairebé de forma didàctica per a espanyolistes que "el gallec, l'èuscar i el català no són ‘invents' d'ara, sinó llengües que van ser normals en els seus territoris i societats respectius durant centenars d'anys. La seva desnormalització, la seva pèrdua d'usos públics, no es van produir de manera "natural", sinó per invasió de la llengua que fou decretada com oficial de l'estat, sense cap consulta ni acord previs".
El manifest també recorda que: "La realitat plurilingüe que conforma i dóna existència a l'estat espanyol, lluny de ser entesa com una ‘asimetria' o deficiència per se, reprodueix de manera transparent una diversitat lingüística i cultural comuna a la majoria d'estats que conformen l'Europa plurilingüe".
A més, citant la recorrent Constitució espanyola, Galeusca insta els signants del manifiesto a donar-hi un cop d'ull per veure-hi com "garanteix la presència d'aquesta llengua comuna per a tots els habitants de l'estat, mitjançant l'exigència a tots els ciutadans de l'obligació de conèixer el castellà", concretament a l'article 3. Mentre que "pel que fa al gallec, a l'èuscar i al català, la legislació no preveu l'obligació de ser coneguts en els seus respectius territoris, cosa que estableix una asimetria en els drets lingüístics dels ciutadans que volen exercir el dret, que se'ls reconeix, a usar-los".
D'altra banda, el manifest de les associacions d'escriptors observa que "La visió anulladora que des de l'enriquidora realitat plurilingüe espanyola es transmet des del Manifiesto ens fa pensar en la similitud de tesis de l'etapa franquista" i afegeix que "la competència plurilingüe, també per als ciutadans espanyols nascuts en comunitats autònomes amb una única llengua oficial, sempre serà una clau que obri el món".
"A més", constata Galeusca, "el Manifiesto parteix d'una premissa que no es correspon amb la realitat, ja que en cap cas el castellà no corre cap perill en tot el territori de l'estat".
Per acabar, els escriptors defensen "Les polítiques lingüístiques aplicades a l'àmbit educatiu en les anomenades comunitats bilingües" ja que "tenen com a objectiu aconseguir que l'alumnat assoleixi una bona competència en les dues llengües oficials, independentment de quina sigui la llengua familiar. Per aconseguir aquest objectiu, cal desenvolupar planificacions lingüístiques que en garanteixin la consecució i que passen, necessàriament, per la utilització vehicular majoritària de la llengua més desafavorida socialment. I això, en lloc d'anar contra la llibertat lingüística és, precisament, una actuació imprescindible per garantir aquesta llibertat lingüística". |
Mira també:
http://www.tribuna.cat/Not%EDcies/Societat_Civil/El_contramanifest%3A_escriptors_catalans%2C_gallecs_i_bascos_defensen_la_lleng
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El contramanifest: escriptors catalans, gallecs i bascos defensen la llengua pròpia
|
|
per jo |
13 jul 2008
|
ho trobo bé, però podríem posar-hi un poc de cap i tenir en compte a més llengües com l'occità, l'amazigh, l'ifnigh, l'asturleonés (que han fet campanyes molt potents po la oficialidá), el cantabru, l'extremeñu, l'aragonés, etcètera...
no crec que hagam de defensar sols les llengües que han defensat algunes de les burgesies españoles... salut! |
|
Re: El contramanifest: escriptors catalans, gallecs i bascos defensen la llengua pròpia
|
|
per kubiak |
13 jul 2008
|
|
costa molt parlar català en determinats llocs de Catalunya, m'imagino que parla occità o asturleonés deu ser un autentic problema! |
|
Re: El contramanifest: escriptors catalans, gallecs i bascos defensen la llengua pròpia
|
|
per lucana |
13 jul 2008
|
|
occità=aranés |
|
Re: El contramanifest: escriptors catalans, gallecs i bascos defensen la llengua pròpia
|
|
per Rescat |
15 jul 2008
|
Per a jo: el català o l'euskera no sols ha estat defensat per les burgesies catalana i basca, tb ha estat defensat al llarg dels anys i dels segles per persones de les classes populars, si no hagués estat aixÃ, en cap cas el català o l'euskera haguessin sobreviscut i arribat fins els nostres dies,
una llengua k sobreviu al llarg de tants segles és pk és una llengua parlada per el conjunt d'un poble, i akà hi entren totes les capes de la societat,
el millor exemple del k t'estic dient podria ser el nostre anyorat Ovidi Montllor!
OVIDI K NINGÚ T'OBLIDI AMIC I COMPANY!!
VISCA ELS PAÃ?SOS CATALANS LLIURES!!! |
|
Re: El contramanifest: escriptors catalans, gallecs i bascos defensen la llengua pròpia
|
|
per gallec |
15 jul 2008
|
El gallec defensat per la burgesia, jua, jua, jua!!! Quina burgesia? Amancio Ortega? La "condesa" de FENOSA? Barrié de la Maza? aix, que me tronxo!!!
A veure si ens oblidem una mica d'aquests esquemes pseudomarxistes i ens pensem les coses dues vegades antes de fer comentaris absurds |
|
Re: El contramanifest: escriptors catalans, gallecs i bascos defensen la llengua pròpia
|
|
per hehe |
15 jul 2008
|
l'ultim comentari si que es bo (encara que a vegades mes que riure pot fer venir mal de ventre)
-----
se m'ha esborrat la parrafada, en fi, sobre burgesia, model de llengua i model de normalitzacio -pel primer- que es per on crec que s'ha de fer servir lectures marxistes i no aquesta mena de lerrouxisme que a més d'un ens ha tocat alguna vegada. Ja eren quatre notes de rampell, aixi queda per qui s'avorreixi:
(no soc filoleg i no se si Tuson o d'altres tenen fet alguna cosa per l'estil, crec que faria falta coneixer-ho, perdoneu si es pifia)
a) la normativa fabriana és un model per mi questionable des de molts angles -no s'ha d'oblidar la polemica amb Alcover, defensor d'un model molt més respectuos amb les diferents parles i dialectes i el context de creació d'aquesta normativa sota la influencia de la Lliga Regionalista que desitjava tenir un poder politic propi, de grup social, com mes aviat millor-; el desenvolupament d'aquest norma ha tingut una historia amb conflictes -des de la Norma dels 80 que corregia allo incorregible a avis i vells parlants no "estandaritzats"... o les critiques rebudes pel Diccionari de l'IEc dels 90 per carrincló on no havia de ser-ho i light on tampoc ho havia de ser...- (personalment sempre m'ha encuriosit aquesta mena de parla dialectal que se sent als voltants de la Plaça Universitat de Barcelona i que no havia sentit mai a cap indret dels Països Catalans -!-)
b)una de les pifies de la burgesia catalana i d'un dels seus representants politics directes, Convergencia i Unio -dos coses diferents, tambe en aquest aspecte; i no cal assenyalar que la Cambra, el PP o sectors del Psc en poden ser igual de representants- és defensar com a model de normalitzacio la "llengua de prestigi" per sobre de lectures que a mi em semblarien més rojes, tipus "llengua d'us social", tot plegat associat (Pujol dixit) a les avantatges de "l'ascensor social" per aconseguir la "integracio" -una altra paraula lletja- ... aconsegueix doncs aixo: no ja que des d'un punt de vista antisistema es pugui veure la llengua dels que cremaven la fabrica de la Bonaplata... com una llengua per pijos, sino que a vegades fins i tot allo popular s'acaba allunyant d'aquest model... i allo d'elite -com a signe distintiu de certs sectors amb alt poder adquisitiu per diferenciar-se de la plebs- s'hi acosta... aconseguint l'efecte contrari al que es pretenia, l'extensio de l'us social de la llengua en tots els ambits i com a punt de trobada de tothom (l'altra via implicava que per exemple els cursos de catala -no aquesta carrera d'obstacles gramaticals per obtenir un certificat per poder ascendir socialment que és ara- es fessin a tot arreu en horaris de feina i pagats per l'empresa i el capital com des de alguns sindicats es reinvidicava, cosa que gairebe mai s'ha fet)
c) que no se'm mal entengui: no questiono la necessitat d'un estàndar -imprescindible per combatre l'espanyolització i l'afrancesització, que si no existis faria impossible la pervivencia de la llengua (o aixo és el que s'ha dit sempre)-; ni pretenc desenterrar allo del català-que-ara-es-parla que defensaven els lerrouxistes Ivan Tubau i cia (-que-ara-es-parla-a-Barcelona... i que implica l'acceptació de l'espanyolització de la llengua, anorreant el manteniment de parles menys castellanitzades a d'altres indrets); el que em questiono és si s'ha fet o no la crítica i la depuració d'un model de llengua i un model de normalització en relacio a aspectes reaccionaris, jerarquics, classistes, masclistes (per què no?) que contenia; no es pot oblidar que una llengua, un registre linguistic no deixa de ser un reflex -o un constructor segons altres- de la realitat social, d'una societat en conflicte, en lluita de classes, jerarquitzada, estratificada, etc.; la llengua es un aspecte viu de la cultura popular (un contraexemple desagradable: en certs indrets i en la construcció una cosa és "un paleta" i una altra és "un albañil"; exemple lleig, pero la vida és aixi de "cutre" i "xunga"); fins a quin punt el model que s'ha seguit ha estat poc atractiu degut a aquells continguts per sectors tant de catalans de socarrel com de nous catalanoparlants -i fins a quin punt ha estat atractiu per qui li estava be agafar "l'ascensor" i de ser classe obrera passar a "obrir la botiga"; o pels amants de la pedanteria i el classisme intel·lectual-
Tot plegat doncs es per aqui que crec que s'ha d'anar veient la relacio entre burgesia, jerarquitzacio social i llengua, i no d'altra manera.
Aquesta critica -o la popularització d'aquesta si esta feta- ens ha de fer més fortes perque el que cal ara, però, es defensar-nos com sigui dels atacs que ens venen a sobre perque aquests han passat de l'assimilació més subtil del bilinguisme a voler escombrar-nos del mapa i no deixar-nos ni el trist racó d'en Marti i Pol. |
|
Re: El contramanifest: escriptors catalans, gallecs i bascos defensen la llengua pròpia
|
|
per ++ |
15 jul 2008
|
|
a més de l'Ovidi n'hi un altre: es diu que el primer dirigent obrer executat per l'Estat espanyol, Josep Barceló, al voltants de 1850, va necessitar un interpret en el judici on el condemnaren a mort |
|
Re: El contramanifest: escriptors catalans, gallecs i bascos defensen la llengua pròpia
|
per Salva
salva_alloza@yahoo.es |
17 jul 2008
|
|
Home ja era hora de que algú mogués el cul en aquest sentit. Ja està be que sobre Cat es pugui dir tota la merda que a Espanya se'ls acud, i que mai passi res. Ara nomès cal recollir signatures i que aquest tema no quedi limitat per la intel·lectualitat. Participe'm tots! |
|
|
