Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió : mitjans i manipulació
>> Hi ha disturbis i disturbis
per Un	11 jul 2008
L'Ajuntament ha obviat els aldarulls de la nit de l'Eurocopa, tot i haver estat més greus que en altres casos Nega l'Ajuntament de Barcelona que hi hagi hagut opacitat entorn de l'accident del cap de la Guàrdia Urbana Xavier Vilaró, ferit per una pilota de goma durant els aldarulls posteriors a les celebracions per l'Eurocopa. Però el cas és que el consistori no només va trigar cinc dies a informar de l'assumpte i cinc més a confirmar la naturalesa del projectil. El decalatge informatiu es va estendre al conjunt dels disturbis, minimitzats l'endemà pel mateix alcalde, Jordi Hereu, tot i que, quan finalment se n'ha informat, s'ha sabut que els danys superen de molt els causats en altres sessions d'aldarulls que van aixecar molta més polseguera.
Hereu va passar de puntetes per les batusses del 29 de juny, quan l'endemà li van preguntar pel balanç de la nit. Va celebrar que la festa pel triomf de la selecció espanyola s'hagués desconcentrat, a diferència del que va passar amb les celebracions dels seguidors del Barça a Canaletes, i només va lamentar petits incidents focalitzats a la plaça Espanya i la plaça d'Artós, a Sarrià. Incidents que va atribuir a «un sector que expressa malament el que és la celebració». Abans-d'ahir, deu dies després dels fets, el secretari de Seguretat del govern català, Joan Delort, admetia que, «de danys, n'hi va haver molts» i xifrava en 185.000 euros la factura del mobiliari urbà destruït, als quals calia sumar-n'hi 5.000 més per un camió de bombers saquejat. Camió a banda, el menú de destrosses de la nit va ser complet: contenidors i lavabos químics cremats, vidres trencats, cabines destrossades, càrregues policials, pluja de pilotes de goma –una de les quals, per motius encara no aclarits, va impactar Vilaró– i, finalment, vuit detinguts. L'actitud del consistori, que va minimitzar inicialment el reguitzell de destrosses i que tampoc va anunciar fins abans-d'ahir que es personaria en les diligències judicials obertes arran d'aquests actes, contrasta amb la posició, molt més contundent, exhibida en altres ocasions en què com a mínim el cost dels danys va ser menor. Per exemple, fa dos anys, quan el Barça va guanyar la seva segona lliga de campions i la festa va derivar en violents aldarulls al centre. Les destrosses van ascendir llavors a 100.000 euros, poc més de la meitat que les de fa dos diumenges, i la reacció de l'Ajuntament va ser immediata: el dia després, 18 de maig, ja havia fet números i Hereu, llavors portaveu del govern, advertia que s'actuaria amb fermesa contra els responsables. Hi va haver 45 detinguts. Aquell era el segon cop en menys d'un mes que la Rambla patia, literalment, una celebració culer, perquè la consecució de la segona lliga seguida havia derivat, quinze dies abans, en un altre epíleg violent, tot i que menor en comparació: llavors hi va haver tretze detinguts, i les destrosses van ascendir a 30.000 euros, segons la primera valoració difosa pel consistori, també en aquest cas, l'endemà mateix. Una minúcia, comparada amb l'episodi del 29 de juny, però que va ser prou per encetar un debat sobre la idoneïtat de continuar celebrant els títols blaugrana a Canaletes, debat engreixat després per la ressaca de la Champions, però que la ulterior marxa, gens triomfal, de l'equip ha acabat desinflant. Els episodis violents al centre en els darrers anys no s'han circumscrit només a l'àmbit de les celebracions futbolístiques. D'infaust record són sobretot les conseqüències de la convocatòria del macrobotellón, que va derivar, el 17 de març del 2006, en una nit de corredisses i vandalisme al Raval i, un altre cop, la Rambla. Hi va haver 54 detinguts i 69 ferits, però els danys al mobiliari urbà van ser de 60.000 euros, ni un terç del que costarà reparar el que es va destruir fa dotze dies. També en aquella ocasió, Hereu va reaccionar l'endemà, tot i que el llavors regidor de Seguretat va començar el balanç felicitant-se perquè no s'havia pogut celebrar el macrobotellón, i va deixar les destrosses en un segon terme. Una relliscada, però, que no té res a veure amb el cas actual, en què la minimització oficial dels incidents coincideix amb l'ocultació de la ferida accidental del cap de la Guàrdia Urbana, i en què potser encara no s'han donat totes les explicacions possibles: dimecres, la regidora Assumpta Escarp va donar per acabada la seva compareixença conjunta amb Delort just quan li preguntaven per què inicialment l'alcalde no havia donat importància als disturbis. L'argument per tallar va ser que hi havia una altra roda de premsa a la mateixa sala i que no hi havia més temps. Les successives invasions de la Rambla per celebrar les dues últimes lligues i la segona Champions del Barça van obrir el debat sobre la disgregació de les celebracions. La mala marxa posterior de l'equip ha enterrat aquesta polèmica, però no la de com afrontar el fenomen dels hooligans, desencadenada per la tolerància amb l'afició del Glasgow Rangers durant una eliminatòria europea. Hereu va posar pantalles per un Barça-Celtic de copa d'Europa, però no per la final de l'Eurocopa. La Guàrdia Urbana i els Mossos van impedir la celebració del macrobotellón convocat al Raval, però el preu per evitar-ho va ser una nit de violència a tot el centre. Les destrosses van ascendir a 60.000 euros, un terç del que costaran les de fa dos diumenges. Els desallotjaments d'esquàters també han derivat de vegades en aldarulls. El buidatge de La Fera, a Gràcia, va tenir un pròleg de destrosses per 16.000 euros. El febrer del 2006, el d'un local a Ciutat Vella va acabar amb un agent de la Guàrdia Urbana en coma, i l'Ajuntament en va informar el mateix dia.
Mira també: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2928272
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more