Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juny»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : pobles i cultures vs poder i estats
Llengua: l'espanyolisme treu l'artilleria
07 jul 2008
De El Punt del 7 de juliol, per si algun o alguna interessada no ho ha llegit

> Atac manifest

Intel·lectuals espanyols demanen que el castellà s'imposi a les altres llengües

Exigeixen que es modifiqui la Constitució per garantir que tothom parli castellà

Recullen més de 100.000 adhesions al «Manifiesto por la lengua común»

La campanya la promou el diari «El Mundo» i entre els adherits hi ha Telecinco


----------
dilluns, 7 de juliol de 2008
>
Tots a viure en castellà

Intel·lectuals espanyols, amb la complicitat de mitjans de comunicació, promouen un document per defensar el castellà

ANDREU MAS.
Preocupats, diuen, «per la situació institucional de la llengua castellana», un grup d'intel·lectuals espanyols promou un manifest en defensa de la lengua común que és, de facto, un atac a la resta de llengües de l'Estat, especialment la catalana. Els disset instigadors inicials del document tenen la complicitat d'alguns dels principals actors de la caverna mediàtica (en premsa, El Mundo i l'Abc; a la xarxa, Libertad Digital; a la televisió, Telecinco i Telemadrid) gràcies als quals ja han recollit més de 100.000 adhesions. Unió, Progrés i Democràcia i el PP són els actius polítics de la campanya, que es va desfermar el 23 de juny, acabat el congrés del partit conservador i un cop la selecció espanyola va derrotar Itàlia i va arribar a les semifinals de l'Eurocopa.

Tots ells tenen un llarg recorregut en la defensa del castellà i en el seu intent per aconseguir que s'imposi a les llengües dels territoris perifèrics de l'Estat. Fernando Savater, creador de Basta Ya! al País Basc i membre preeminent del partit Unió, Progrés i Democràcia (UPiD) de Rosa Díez, n'és el principal instigador, juntament amb alguns dels promotors de Ciutadans, Arcadi Espada i Albert Boadella. En total, disset intel·lectuals vinculats al món de la filosofia i en alguns casos membres de la Real Academia de la Lengua Española són els que des del 23 de juny han ressuscitat el fantasma del maltractament de la llengua castellana a les institucions i el perill que aquesta acabi seriosament perjudicada per la cooficialitat amb el català, el basc i el gallec. En el preàmbul del manifest reconeixen que la seva posició es mou per «una inquietud estrictament política». Està tot dit, doncs.

El document, de tres folis, té uns arguments molt bàsics: el castellà és l'única llengua comuna a l'Estat i tothom ha de saber-la. Els ciutadans tenen drets lingüístics, els territoris no. La normalització lingüística (en aquest cas es refereixen bàsicament al català) és un «abús» i un «acte coercitiu». A les comunitats autònomes on hi ha dues llengües oficials els ciutadans han d'estar obligats a conèixer «la llengua comuna del país» i de la llengua autòctona han de saber-ne «prou per conviure educadament amb els altres i gaudir en la mesura que sigui possible de les manifestacions culturals en aquesta llengua». La normalització lingüística fereix especialment els més desafavorits. No es pot marginar «els ciutadans monolingües en castellà».

A partir d'aquestes premisses, els impulsors del Manifesto por la lengua común demanen al Congrés dels Diputats que promulgui una normativa legal de rang superior, tot i que això comporti haver de modificar la Constitució i els Estatuts d'Autonomia, que imposi el castellà a tots els ciutadans «del territori nacional»; que garanteixi que qualsevol persona que ho vulgui pugui ser escolaritzada en castellà independentment de quina sigui la seva llengua materna; que no tots els funcionaris de les administracions autonòmiques estiguin obligats a parlar les dues llengües; prohibir que la retolació oficial sigui únicament en una llengua diferent del castellà; que els polítics a les institucions espanyoles només puguin parlar castellà però que als Parlaments autonòmics puguin fer servir les dues llengües. Tot per protegir el castellà.

El document s'articula sobre la falsedat de la situació de llengua menystinguda en els territoris on hi ha una altra llengua cooficial i per això proposa una situació d'«asimetria» que garanteixi la supremacia del castellà, reduint el català, el basc i el gallec a llengües de segona categoria. Les dades, tossudes, demostren que el castellà continua sent majoritàriament hegemònic, entre altres llocs, a Catalunya.

El suport mediàtic i el polític han contribuït que el manifest hagi recollit un bon nombre d'adhesions en relativament poc temps. Una part significativa de la caverna mediàtica –l'excepció és La Razón– és membre activa de la campanya. El Mundo, de Pedro J. Ramírez, capitaneja el moviment a favor del castellà, amb la publicació diària, des del 23 de juny, de diverses planes a l'edició en paper, destacant cada dia el nombre de firmes aconseguides a portada i establint un comptador a l'edició digital. Un dia més tard s'hi va sumar l'Abc. Malgrat que va darrere de la competència, no es queda curt en entusiasme per a la causa. Com era d'esperar, el diari de Jiménez Losantos a la xarxa Libertad Digital també recull signatures a favor de la proposta. Més sorprenent ha estat la incorporació decidida de Telecinco i més esperada la de Telemadrid, el canal autonòmic controlat per Esperanza Aguirre.

En l'àmbit polític, el PP i Ciutadans els fan costat, però el comandament el té Rosa Díez. A Catalunya les reaccions dels partits catalans s'han anat produint, però un pèl tard. Dimecres passat el president Montilla titllava de «piròmans» els redactors del manifest. La resta de la societat catalana no ha reaccionat. Potser tants anys de campanyes anticatalanes ens han immunitzat.

-----------------------
Sense drets lingüístics




Entre les paradoxes que conté el document espanyolista, hi ha el reconeixement del dret lingüístic dels parlants i, per tant, el seu lliure dret d'elecció. L'exercici d'aquest dret, però, se supedita al fet que no es perjudiqui el castellà. En la realitat, que sembla que desconeixen els autors del manifest, els drets lingüístics dels catalanoparlants no són pas respectats.

El 2007 la Plataforma per la Llengua va fer un estudi sobre l'ús del català en la telefonia mòbil. Va examinar disset empreses del sector i va concloure que només un 26% dels models del mercat disposaven d'opcions en català. Hi ha més disponibilitat de trobar terminals en turc o en neerlandès que en català. L'estudi també va demostrar que Movistar, Vodafone i Orange incompleixen l'article 31 de la llei de política lingüística, que estableix que les empreses de telefonia han de fer servir el català en les comunicacions i notificacions escrites.

Aquesta situació és només una mostra del que passa al mercat. La globalització tampoc no ens ajuda.

L'actitud de menyspreu envers el català del màxim responsable de la companyia aèria Air Berlín, un episodi recent, demostra que la promoció del català ni tan sols és vista com un avantatge comercial.
...................
Mira també:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2923537

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Llengua: l'espanyolisme treu l'artilleria
08 jul 2008
els que vareu votar per un dels partits del tripartit, teniu el que us mereixeu per posar a un espanyol al capdavant del govern. A Catalunya falten Macias i Companys, i als pro-immigracio, si no veuen el mal que la immigracio espanyola i estrangera a fet a Catalunya es que esteu cecs. Visca Catalunya i visca el Catala.
Re: Llengua: l'espanyolisme treu l'artilleria
08 jul 2008
http://www.elmundo.es/elmundo/2006/09/01/comunicacion/1157105493.html
Re: Llengua: l'espanyolisme treu l'artilleria
09 jul 2008
Pep: exemple clar de mentalitat òbvia.
Prou folklòrics!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona