|
|
Notícies :: antifeixisme |
Jaume I assassÃ
|
|
per 20*A.M.r |
05 jul 2008
|
Resulta sorprenent |
el respectei consens que desperten carts sÃmbols nacionalsal PaÃs Valencià . Això, malgrat les divisions i odis que hi han al voltant de les qüestions nacionals, polÃtiques i lingüÃstiques. Tant se val...catalanistes o blavers, peperos o sociates, espanyolistes o independentistes, nacionalistes o regionlistes... Tots s,identificquen amb certs sÃmbols nacionals i patriòtics.
Aquest article vol trencar aquest estrany consens...De segur que hi haurà a qui li semble una provocació i un sacilegi el que anem a dir, però de d,acà ens sembla que ben mirat la provocació està en celebrar el 9 d,Octubre, utilizar la figura de Jaume I o passejar senyeres ( de tot tipus: quatribarrades, blaveres , estelades... ).
Arriba el 9 d ,Octubre , de sobte ens adonem que l,estrany consens funciona. Institucions com la Generalitat i l,Ajuntament de València fan els seus actes conmemoratius . La T.V. I la rà dio fan alguna cosa per a recordar el dia dels valencians. Als col.legis es fa festa i els dies previs s'ha fet alguna activitat, fins i tot s'arriba a pintar murals amb el “Penó de la conquestaâ€? o es disfressa de Jaumets I als xiquets. Els sindicats i els polÃtics fan discursos sobre la democrà cia i l,Estat autonomic. Els “blaversâ€? ixen al carrer a reivindicar bestieses. I els “catalanistesâ€? tant nacionalistes “moderatsâ€? com independentistes fan les seues manifestacions-procesosns que acaben baix l,està tua de Jaume I.
Però, què s'està celebrant exactament el 9 d,Octubre? El 9 d'Octubre de 1238 les tropes del rei Jaume I entraven a la ciutat de València. Aquesta ocupació es produïa després de 5 mesos de setge. LaValència a la que va entrar Jaume I estava quasi buida, 30.000 del seus habitants foren obligats a abandonar-la els dies d,abans . Les dures condicions de la rendició de la ciutat imposaven que totes les cases foren repartides entre els cristians. A més, s'afirmava que aquells musulmans que es quedaren a València es convertirien en esclaus del cristià a qui el rei havia donat o repartit la seua antiga casa. Aixà doncs el 9 d,Octubre s'està celebrant una neteja ètnica.Encara hi ha més, la guerra de conquesta del PaÃs Valencià era considerada guerra Santa als infidels i el Papa l'havia declarat croada. Jaume I era doncs un rei croat, ambiciós i cruel. Deu anys abans havia conquerit Mallorca, els historiadors estan d,acord en assenyalar que la població autoctona de l,illa fou exterminada i els supervivents venuts com a esclaus i traslladats com a mercaderia a altres llocs d,Euripa. Llavors es tracta d,un rei genocida.
L,escut de la Generalitat valenciana és la figura d,aquest rei. Jaume I és reivindicat fins i tot pels sectors més ultres dels blavers. A la vegada, posa nom als casals d'Acció Cultural del Paà Valencià . La Universitat de Castelló ś diu Jaume I...Estem a l,any del 800 aniversari d,aquest monarca i estem veient que des de de distins sectors s'esta exaltant i renint culte a aquest sinistre personatge.
Tornem a la conquesta de València. Les tropes cristianes abans d,aconseguir la victòria havien estat fent durant anys atacs i guerra practicant dures tècniques militars com l,incendi dels camps, el sqeuig de les hortes, tallar els arbres, segrestar gent i vendre,ls com a esclaus. La població estava aterrida. Abans d'entrar a València les tropes cristianes ja havien passat per Borriana d'on també havien expulsat a tota la població.
Hi ha un mite que parla de Jaume I com un rei tolerant que va crear un regne on convivien cristians i musulmans. Però la realitat històrica és ben distinta. S'oblida la neteja ètnica de Mallorca i la neteja ètnica de la ciutat de València. A mes, hi han documentades grans matances com la de Biar. El mite de la tolerà ncia de Jaume I té com a origen el fet que una de les tècniques de conquesta era la de permetre capitular als pobles o aljames i fer serfs als seus habitants, que continuaven vivint a canvi de pagar nombrosos tributs i perdre les millors
cases . Aquesta prà ctica era des d'un punt de vista militar necessà ria, perquè feia que la resistència no fora a mort. A més, era molt rentable econòmicament, ja que la població morisca es convertà en serfs d'una classe feudal poderosa i abusadora.
A més, expulsar als moriscs no era empresa fà cil. El fanatisme i les ambicions dels cristians van fer que el 1248 es decretara l,expulsió total dels moriscs valencians. Aquest decret ocasionà la rebel.lió generalitzada dels moriscs i l,expulsió total no pogué ser efectiva, pel que l,edicte quedà en paper mullat. El que si que s'aplicà fou una politica de dasallotjaments i ocupació de les terres fèrtils. Els moriscs eren expulsats de les zones costeres, de les planures fluvials, de les milors terres...i foren deportats a zones unbtanyoses que feien un paper paregut a les famoses “reserves Ãndiesâ€?. Una situació aixà ocasionava nombroses revoltes. Quan Jaume I morà el seu fill, Pere el Gran, hagué de conquerir de nou gran part del regne ja que els moriscs estaven en constants rebel-lions. Aquesta polÃtica de “reserves Ãndiesâ€? fou aplicada per segles, fins que el 1609, Felip III de Castella i II de València, conegut amb el mzlnom de Felip “el Pietósâ€?, decretà l'expulsió definitiva.
La bandera que onejava a València el 9 d'Octubre del 1238, el penó de la conquesta, que significà la deportació i l'esclavitud dels antics habitants de València, era la quatribarrada que era una de las banderas reials. La bandera d'un rei feudal que governava tan a Aragó com a Catalunya. Aquesta era la bandera de la guerra i del Poder en unes societats medievals plenes d'injusticies socials, privilegis, abusos, humillacions, fanatismes i intolerà ncies. D,aquesta bandera directament deriven les altres senyeres utilitzades avui en dia amb els seus afegits (franges blaves, estels...). Que una bandera com aquesta vulga representar la llibertat i la ogualtat o ser una alternativa a la realitat existent es una paradoxa i una impostura.
Resulta curiós que Jaume I utilitzara distintes banderes, encara que totes foren de barres roges i grogues. A la conquesta de Mallorca la bandera utilitzada no tenia quatre barres roges i les tres grogues fou la utilitzada per la Marina de la corona d,Aaragó durant segles i segles. Aixà en nombroses pintures i mapes trobem vaixells amb aquesta bandera. Aquesta bandera esta dibuixada en la pintura que representa la darrera expulsió dels moriscs pel port de Dénia al 1609. Aquesta bandera fou freqüentment utilitzada pels vaixells que navegaven pel Mediterrani. A l'any 1785 Carles III decreta una llei per la qual regulava l'us de les banderes als vaixells dels seus regnes. Per a l'Armada decretà com a obligatòria, fins 1927, una bandera de dos barres roges i tres grogues.
Resulta SORPRENENT QUE EN CERTS AMBIENTS QUE VAN D,ALTERNATIUS la bandera espanyola siga menyspreada, al mateix temps que la quatribarrada és idolatrada. Potser que en el fons la primera tinga com a origen la segona...De totes maneres, les dues són grogues i roges i les dues tenen darrere una història de genocidique no els agrada recordar. Les dues representen el Poder, l'Autoritat i el patriotisme valors que des d,acà volem rebutjar, les dues (banderes) mereixen ser menyspreades. La llibertat no té banderai si la té és negra de dol.
NO VOLEM BANDERES QUE REPRESENTEN ESTATS!! Pà tries (patriarcats) i formes d'organitzar-se centra.listes. No volen un govern, ni a Madrid, ni a Barcelona ni a Valencia ni enlloc, pèrqué no volem cap capital ni govern.
No volem reivindicar ni a Jaume I, ni a l'últim rei moro Zayyan. Posats a fer homenatges a figures historiques triem als anònims llauradors autosuficients que al llarg de la història han odiat els impostos i les jerarquies, gents hunmilts que somiaren amb gaudir fraternalment de la terra. |
This work is in the public domain |
Comentaris
Re: Jaume I assassÃ
|
per Terra Lliure |
05 jul 2008
|
ei vosaltres, no teniu son?
VISCA ELS PAÃ?SOS CATALANS!!! |
Re: Jaume I assassÃ
|
per jornaler |
05 jul 2008
|
A mi me pareix que l'article es molt bó. La rteflexió historica dels nostres mites és una necessitat per mirar endavant.
I més al pais valencià, on des de la Batalla per Valencia, la politica i els moviments socials estan estancats en qüestions presumptament nacionals.
Salut i llibertat. Visquen els pobles, moren els mals governs genocides.
me quede amb el mite dels llauradors, jornalers, oficials artesans, pastors, i demés, que varen resistir durant tota l'edat mitjana els senyors feudals, recaptadors d'impostos, justicies, capellans, etc.
Un programa emancipador actual ha de partir de les experiencies de les classes populars, i no de les nacions creades pels senyors feudals i heredades pels burgesos urbans, iniciadors del capitalisme mercantil i productiu. |
Re: Jaume I assassÃ
|
per Un |
05 jul 2008
|
Home crec que la cagues molt. Res més lluny d ela voluntat dels independentistes d'esquerres que reivindicar la figura d'un rei mort.
Però resulta que no has entés gaire res ni de la reivindicació del 9 d'octubre ni de la vida del Rei Jaume. Jo no soc monàrquic eprò analitzar la història amb uns valors actuals i jutjar fets del passat sols ho fan els burros que no saben que vol dir la paraula empatia.
En una guerra hi ha morts. Això no treu que no és el mateix prohibir la pràctica d'una religió i obligar a marxar tots els seus practicants que donar llibertat religiosa contra l voluntat del papa de Roma i de la Cronoa de Castellà, Si al Regne d'Aragó no li va anar millor en gran part és pels problemes de relació amb l'esglèsia dels reis i comtes. Faltes a la veritat i oblides grans parts de la història.
Ara bé no mitifiquem la figura dle rei que no va escoltar ningú i va dividr el regne en 3 parts per acontentar la seva segona esposa, per la seva incapacitat de decidir. Ara això no treu que era tolerant i progressisita i el que tu fas és demagogia, has sentit coses i sense més les públiques.
Visca la Terra i i Mori el Mal Govern! Pensem abans d'escriure i consultem els llibres. |
Re: Jaume I assassÃ
|
per @ |
05 jul 2008
|
De quines classes populars parles? de les que van fer les germanies per batejar a cops als moriscos?
La història és un pou de merda, i l'únic que fa la gent és inventar-se-la perquè encaixi en els seus prejudicis actuals. |
a
|
per a |
06 jul 2008
|
Està clar que darrera de qualsevol estat n'hi ha hagut i n'hi haurà sempre violencia i mort, es impossible construir i mantenir un estat d'un altre manera. La historia ho explica incanssablament. |
Re: Jaume I assassÃ
|
per L'Accent |
06 jul 2008
|
ncòmode i necessari
EDITORIAL
Aquest mes de febrer es commemora el vuit-cents aniversari del natalici de Jaume I. Una data més a celebrar en el remolí d´efemèrides que els Països Catalans recorden en els últims anys. En aquest cas però, i a diferència del record del tercer centenari d´ocupació espanyol, les autoritats locals sí que s´han plegat i li han encetat homenatges, el que tampoc no representa res nou. Des de fa més d´un segle, fins i tot abans, les autoritats pròpies i les foranes hi van tenir temps per recordar el rei Jaume i els seus fets. Des del moviment polític i cultural de meitat del divuit, que hi veié en el de Montpeller una mena de defensor de l´ideari liberal, al renaixentista, que afavorí una imatge d´ell més aviat conservadora i regional. Des de les fileres del moviment republicà també es defensà a Jaume I com l´atorgador de llibertats civils i ciutadanes, fins al franquisme, que hi ressaltà el seu tarannà de croat al servei dels ideals de l´església i la cristiandat. Un dels últims casos l´hem vist les últimes setmanes, en especial a alguns llocs del país, on les autoritat hi han hagut de doblegar l´esquena per ofrenar-lo. En aquest cas ha tornat a succeir la circumstància d´homenatjar-lo de manera intencionadament descafeïnada, exclusivament se centra en alguns detalls de la seua figura i que obvia altres fets inqüestionables de la seua biografia, el que ha evidenciat, de nou, fins a quin punt pot resultar d´incòmoda la història per a les nostres autoritats.
De Jaume I s´ha ressaltar que era alt, ros, esplèndid, un ideal de coratge, progrés, modernitat i de servei al nostre país, territori o comunitat autònoma, tant se val. Vaja, un veritable espill dels nostres governants actuals. Entre les coses que s´han obviat hi ha fets com d´on va venir, qui el va acompanyar, quina llengua parlava o fins i tot, i això no és tampoc un fet menor, què hi féu amb els que es trobà els nous territoris conquerits. Bé, tampoc no serem nosaltres els que reivindiquem la vida de Jaume I, que al cap i la fi no va ser més que un rei més del seu temps, ni més avançat, retardat, progressista o conservador que contemporanis seus com Enric III d´Anglaterra, Lluís IX de França o els castellans Ferran III i Alfons X. El regnat del rei Jaume va ser molt llarg, un dels més llargs de la història europea, temps més que suficients perquè es produïren fets tant excepcionals com el procés de conquesta territorial i que comportà la creació de regnes nous, una impuls repoblador, fonamentat en desenes de milers de biografies anònimes, i que canvià i bastí un nou paisatge humà, cultural i institucional que ha perdurat fins al present.
Amb tot, i malgrat que no deguem obviar el genocidi que suposaren les conquestes, en especial la de Mallorca, on la població local va ser exterminada, expulsada o feta esclava, nosaltres, del temps de Jaume I ens quedem amb algunes coses, tampoc no tantes però sí d´importància, com la integració del País Valencià i Mallorca a l´àrea de cultura catalana, la fixació de la major part dels límits dels Països Catalans. Tampoc no podem obviar el fet que es tracta d´una de les figures històriques més valorades pels catalans del Principat, del País Valencià o de les Illes, i això independentment dels credos polítics. No debades, la del rei Jaume és una estampa que ha traspassat èpoques, credos ideològics i el que és més important, barreres interiors, el que li ha dotat d´un caire d´horitzontalitat territorial més que necessari per a un país tan invertebrat com el nostre. |
Re: Jaume I assassÃ
|
per ? |
06 jul 2008
|
"és una estampa que ha traspassat èpoques, credos ideològics,el que li ha dotat d'un caire d'horitzontalitat territorial més que necessari per a un país tan invertebrat com el nosrtre".
Ostres com Santiago o el Mio Cid per als espanyols! Aquesta manera de raonar no queda molt allunyada de la de Falange. |
solidaritats i antagonismes
|
per quatre apunts de l'esperit d'en joan de canyarmars, el que va voler matar Ferran II |
07 jul 2008
|
agafo el titol d'en X Torres d'un dels capitols de Historia dels PPCC vol V o VI
perque les societats son aixo, lluita de classes pero tambe forces que uneixen, ens agradi o no als mes marxistes
com s'ha dit mes amunt, el llaurador feia pogroms a Girona, per exemple, contra els jueus; les Germanies, un dels grans moviments populars del XVI a Europa, tenia com a objectiu la conversio i l'assetjament als moriscos (el debat sobre historia popular/historia amb posicions d'esquerres alliberadores etc.. ve de llarg)
les mitificacions -de la classe obrera, del poble catala, dels d'abaix...- no ajuden gaire a vegades -els d'abaix solen (solem) trepitjar als/a les que tenim més abaix, fer la punyeta als de dalt és mes emprenyedor
pero certament les mitificacions ajuden a rebotar-se
dit aixo, i des del Nord del Principat, mai he entes i mai m'agradat la reinvidicacio d`un senyor feudal, d'una conquesta i d'un imperi -i molt menys d'uns marines del s.XIV-.
També es cert que la conquesta no la fer ell sol. Tots els catalans del Principat que hi van poder xucar hi varen anar a xucar: pagesos, burgesos, etc. La conquesta de Mallorca devia ser una mena de valvula d'escapament a un dels feudalismes més besties de l'epoca, el catala, principalment de l'Emporda, el Maresme, la Selva... Qui podia tocar el dos i escapar-se d'aquella merda de vida i anar a arrasar a Mallorca ho devia fer. Per altra banda, pels musulmans de Mallorca els catalans de l'epoca devien ser-los tan simpatics com els ianquis als iraquians... (comportament que com be es diu no es ni molt menys exclusiu dels catalans medievals, no cal repetir-ho)
Amb aquestes previes, doncs, crec que reinvidicar el que representa el personatge -feudalisme, conquesta, etc.- i des d'una posicio independentista i revolucionaria en podem ben be passar completament i llençar-lo a l'escombraria. Crec que es molt mes interessant i util pensar i reinvidicar Llull -un pensador extraordinari menysvalorat per la posteritat per haver d'estat d'una nacio com la nostra-, Ausias March, Vives, els remences -sobretot els radicals perque en l'epoca ja tenien els seus psoes-, els agermanats -tinguen en compte que la xenofobia i el racisme tambe en formaven part, pero no ens pensem que fos patrimoni d'aquests-, els segadors, els que treballaven la terra quan ho feien i no ostiaven la parella, etc.
Si no ho fem aixi, repetim els mateixos mites que la burgesia regionalista va crear per l'imaginari col·lectiu i que des de fa uns 30 anys es va encarregar de reinventar, esborrant tot rastre de reinvidicacio popular, "llibertaria"... de la l'alliberament nacional (aquella bestiessa finalista i anacronica dels 1000 anys etc)
Per altra banda: per mes tradicional i extes que un fet historic hagi estat no vol dir que l'haguem de repetir com lloros i no el poguem cremar (de gran tradicio al Principat ha estat anar a matar moros fins la guerra de 1860 on Prim va fer l'agost; prefereixo reinvidicar l'anticlericalisme popular incendiari, molt arrelat a casa nostra, un tret diferencial)
Resumint: on ens muntem una nova lectura revolucionaria de la historia o estem condemats a repetir els mateixos fracassos que la burgesia regionalista ens ha portat, un pais en vies d'extincio en el marc del capitalisme espanyol i internacional.
PD: pel primer te n'oblides que la nacio es, entre d'altres, una comunitat identitaria i aquesta cosa tan complexa com tota relacio humana es genera de moltes formes, amb les festes, les formes del treball, els fruits que es treballen a la terra, la manera de relacionar-se, a més de "a qui vaig a pagar els impostos" -aixo tb crea comunitat- o "qui en fotara a la preso si no els pago", per posar 4 exemples. |
Re: Jaume I assassÃ
|
per Jota Erre Ema l-antara@hotmail.com |
08 jul 2008
|
Cal analitzar cada cosa al seu context. Huí pot semblar una bestiesa el que en el seu dia era normal. |
Re: Jaume I assassÃ
|
per Stalingrad |
10 jul 2008
|
Aveure, que se li deu a Jaume I?La cultura, bé , la cultura la formen moltes coses, com heu dit, (que moltes d'aquestes són discutibles el fet de mantindre-les)però com també dieu no es pot jutjar fets històrics a la primera de canvi i amb una serie de prejudicis.Cal recordar que per molt que ens sente mal nosaltres som víctimes de la cultura, i tenim dues formes de relacionar aquesta cultura amb l'actualitat, una és intentant transmetre-la en el possible als nostres fills(en part perque hi han moltes tradicions disctuibles que al pareixer com formen part de la cultura són intocables perque si i açò forma un cert dogmatisme que deixa que dessitjar) o lloar un fet que amaga molt darrere i que no es vol mostrar en els actes conmemoratius protagonitzats per una serie d'individus que poc miren per la igualtat real dels ciutadans i és centren amb el seu discurs nacionalista buit de tot possible canvi social real i que garantitze una igualtat.
Dit açò opine que els fets històrics possitius que va tindre la conquesta no és moment de lloar-los ja que han passat a formar part de una serie de mitificacions, que en l'actualitat inmersen a la majoria de la població dels Països Catalans en uns valors abstractes com Franco va fer, el qual criticava als marxistes i anarquistes per materialistes per lluitar per la igualtat social entre els individus,mentre que ell lluitava per valors abstractes com la nació, la pàtria i tota la pesca.
EL discurs nacionalista actual està buit de aquesta igualtat social que molts han lluitat per ella i que quan realment es va tindre la autonomia del Juliol de 1936 al Maig del 1937 els regionalistes,Estat Català, PSUC i ERC la vàren deixar perdre.
Que algú m'explique la proposta nacionalista a ser possible.
Perque realment vull saber que significa la autonomia entesa per els partits als quals voteu. |
Re: Jaume I assassÃ
|
per Jordi F. |
22 jul 2008
|
Totalment d'acord! A la merda els reis i més si són uns cràpules com Jaume I. |
|
|