Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme : globalització neoliberal : ecologia : laboral
La falsa recepta de l鈥檃lta velocitat enfront de la 鈥渄esacceleraci贸鈥?
04 jul 2008
Carrils per maons per solucionar la crisi del sector de la construcció.

La CGT vol dirigir-se a lâ檕pinió pública per a transmetre la nostra preocupació davant les successives declaracions del President el Govern en les quals pretén utilitzar lâ橝VE com remei universal per a afrontar les conseqüències dâ檜na crisi econòmica no reconeguda.

El govern, sense cap sensibilitat sobre els problemes diaris reals, pretén diferenciar entre les â減ertorbacions econòmiques internacionalsâ?, de la responsabilitat de les quals es desentén, i les dificultats â渋mmediatesâ? del sector de la construcció, les conseqüències de la qual paguem entre tots/es.
I entén també el govern que aquesta única crisi autòctona a qui afecta realment és als empresaris de la construcció, als quals hem de sufragar entre tots/es, amb diners públics, el manteniment dels seus enormes beneficis, ara que no són ja capaços de mantenir-los a força de lâ檈speculació.

Però aquest sector empresarial tan â渘ecessitatâ? de la protecció del govern no té problemes a evadir legal (o il·legalment?) cabdals per a invertir en la neocolonització de mercats emergents, forçant processos privatizadors i apropiant-se de les matèries primeres, i les portes de les quals li obren els mecanismes diplomàtics estatals, a costa dâ檜n major endeutament dels països receptors.

El Consell de Ministres, reunit el passat 13 de juny, va plantejar com solució a la crisi accelerar la licitació dâ檕bra pública. Però aquesta acceleració de la inversió pública en benefici dâ檌nteressos privats ja es venia aplicant de forma sistemàtica, amb un augment en el primer quadrimestre de 2008, pel que fa al mateix període de lâ檃ny anterior, del 64%; un increment que cal sumar al dâ檃nys anteriors, fonamentalment a partir de lâ檃provació del Pla Estratègic dâ橧nfraestructures i Transport, PEIT 2005-2020. I és que la crisi del maó â渆s veia venirâ?.

Aquest increment és encara més alt en el cas concret del ferrocarril, que es triplica, passant de 964,95 a 3.007,43 milions dâ檈uros. Però aquesta inversió pública multimillonaria es limita pràcticament a lâ檃lta velocitat, de manera que entre tots pagarem el que podran utilitzar tan sols uns pocs, perquè no tots podem pagar-nos de forma habitual un bitllet dâ檃lta velocitat (a pesar que també les tarifes estan subvencionades amb diners públics), i no tots vivim en els centres econòmics i financers en els quals lâ橝VE té parada.

Lâ檃ny 2010 serem a ser el país del món amb més quilòmetres dâ檃lta velocitat, a pesar de la difícil orografia del territori que suposa un important increment del ja de per si mateix elevadíssim cost, però a qui li importa el que costa lâ橝VE, quan el seu principal valor és alguna cosa tan indefinible com el â減restigiâ?? No en va es va inaugurar la primera línia com part del malbaratament dâ檃quella fastuosa i fastidiosa fira universal de Sevilla.

El 90% de la població tindrà una estació dâ檃lta velocitat a menys de 50 km, poc consol per a qui tenien una estació propera en la qual sí que hi paraven trens que sí podia utilitzar, en moltes ocasions per a poder accedir a serveis i drets (com lâ檈ducació i la sanitat) dels quals ara es veuen privats, perquè el â渕onocultiuâ? de lâ橝VE està suposant el tancament dâ檈stacions i de línies i lâ檈liminació de serveis ferroviaris.

La construcció dâ檌nfraestructures públiques és un sector tan precaritzat laboralment com la construcció privada dâ檈dificacions, en el qual lâ橝dministració té tan poques possibilitats com interès a fer un seguiment de les nombroses contrates i subcontrates, de les condicions de treball i dels accidents i morts que sempre han costat les obres faraòniques.

Enfront del malversament de grans quantitats de diners públics per a fomentar una manera de transport elitista i socialment desestructuradora, amb un alt cost humà, la solució seria emprar les inversions en la cobertura de les necessitats socials, mitjançant el foment de serveis públics universals, a acabar amb la xacra de lâ檈xplotació laboral, la precarietat i la sinistralitat, i en la creació dâ檜na estructura productiva sostenible a mitjan i llarg termini.

Per altra banda, el Govern planteja fer un pas més en la privatització del ferrocarril, iniciada amb la Llei del Sector Ferroviari, aprovada pel PP i engegada pel PSOE a pesar del seu rebuig inicial, que va entrar en vigor al gener de 2005. El seu pla ara és presentar un projecte de llei per a separar lâàrea de mercaderies de RENFE Operadora, creant una societat independent, i per a liberalitzar la prestació de Serveis Auxiliars al transport de mercaderies, prestats en lâ檃ctualitat per ADIF.

Com sempre, lâ檈xcusa és la mala gestió pública que el propi govern porta a terme dels serveis que és responsable, i en lloc de millorar-la i assumir la seva responsabilitat, el que fa és lliurar-se-la a les empreses privades, deixant clar que la mala gestió és premeditada i té com únic objectiu la privatització del servei públic, quan els recursos econòmics necessaris per a mantenir les infraestructures convencionals es malversen en projectes elitistes dâ檃lta velocitat.

En cap moment es planteja la moderació de les necessitats de transport ni la proximitat, o la reorientació de les inversions al servei dâ檜n ferrocarril més social, com element dâ檈stalvi de combustible i de reducció dâ檈missions, el que limitaria a més situacions tan greus com lâ檈levat nombre dâ檃ccidents en la carretera i el seu cost inasumible en morts.

CGT rebutja fermament el foment de lâ檃lta velocitat i el nou impuls a la privatització del ferrocarril que es pretén portar a terme des del govern i rebutja la utilització dels diners de tots/es per a fomentar projectes per a uns pocs.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa