Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
Supermercats: voracitat sense límits
01 jul 2008
La gran distribució comercial (supermercats, hipermercats, cadenes de descompte...) ha experimentat en els darrers anys un procés, sense precedents, dâexpansió, creixement i concentració industrial. Les principals companyies de venta al detall han entrat a formar part del rànquing de les multinacionals més grans a nivell mundial i sâhan convertit en un dels actors més significatius del procés de globalització capitalista. Lâany 2005, per exemple, lâempresa més gran del món en volum de ventes i en mà dâobra contractada va ser Wal-Mart, el âmonstreâ? de la distribució al detall. Dâaltres multinacionals com Carrefour, Tesco o Royald Ahold formen part de la llista de les cinquanta empreses més grans del món.
Un monopoli sense precedents

A lâEstat espanyol, el primer supermercat es va inaugurar lâany 1957 i des dâaleshores ençà aquest model de distribució i venta sâha anat generalitzant, fins arribar a exercir a dia dâavui un monopoli absolut en la distribució dâaliments. En lâactualitat, cinc grans cadenes controlen més de la meitat de la distribució dels aliments: Carrefour, Mercadona, Eroski, Alcampo i el Corte Inglés. A banda, si sumem la distribució que porten a terme les dues principals centrals de compra (Euromadi i IFA), aquestes set empreses compten amb el control del 75% de la distribució dâaliments a lâEstat espanyol. En conseqüència, les portes dâaccés del productor o del pagès al consumidor són ben poques.

Des de la perspectiva del consumidor, més del 80% de les compres dâaliments es porten a terme en els canals de la gran distribució i dâaquestes un 55% es realitzen en tan sols cinc grans cadenes: Mercadona, Carrefour (que inclou Dia i Champion), Alcampo, Eroski i el Corte Inglés (que inclou Open Cor). Per tant, com a consumidors cada cop tenim menys portes dâaccés als aliments i al productor.

Aquesta situació ens porta a descriure la cadena de distribució dâaliments com la dâun embut on la gran distribució exerceix de coll dâampolla en la relació comercial entre pagesos/productors i consumidors. Aquest monopoli té greus conseqüències pels diferents actors que participen en la cadena comercial. Per posar un exemple: el diferencial entre el preu en origen dâun producte (el que la gran distribució paga al pagès) i el preu en destí (el que nosaltres paguem al âsúperâ) és dâun 390%, sent la gran distribució qui sâemporta aquest benefici. Per tant, el pagès cada cop rep menys diners per allò que ven, el consumidor paga més pel que compra i la gran distribució és qui en surt guanyant.
Impactes en diferents àmbits

Lâexpansió dâaquests gegants de la venta al detall ha tingut un impacte molt negatiu tant en agricultors com en consumidors, en proveïdors, en lâàmbit laboral, en el medi ambient, en les comunitats locals, en el petit comerç, etc.

Els proveïdors (camperols, productors...) de les grans cadenes de distribució es veuen obligats a acceptar unes condicions comercials, pel que fa als terminis de subministrament, als preus i a les condicions de pagament, molt exigents i que tan sols beneficien a la gran distribució. Però el monopoli que aquesta exerceix en la cadena comercial obliga als proveïdors a acceptar aquests condicionants.

Així, doncs, en els últims deu anys han desaparegut a lâEstat espanyol deu explotacions agràries al dia i la població camperola activa sâha vist reduïda a un 5,6% del total. A Catalunya, per exemple, la població pagesa suma un magre 1,2%. A banda, la renta agrària disminueix paulatinament i es produeix un constant empobriment de la població al camp. En lâactualitat, la renta agrària es situa tan sols en un 58% de la renta general. Amb aquestes xifres en els propers quinze anys lâEstat espanyol haurà dâimportar el 80% dels aliments necessaris per alimentar a la seva població.

Lâimpacte de la gran distribució comercial es deixa sentir també en lâàmbit local on sâimplanta, acabant amb el petit comerç preexistent, amb la pèrdua de llocs de treball, amb la destrucció dâespais de trobada i sociabilitat com els mercats o zones comercials de barri, generant problemes de trànsit, contaminació ambiental i acústica, etc. Des dels anys 80, el comerç tradicional dâaliments ha patit una erosió constant. Si lâany 1998 existien a lâEstat espanyol 95 mil tendes, al 2004 aquestes sâhavien reduït a 25 mil . Segons indiquen diferents estudis, per cada lloc de treball creat per una gran superfície com Wal-Mart, seân destrueixen 1,5 en els establiments preexistents.

Lâexplotació de la mà dâobra és una altra de les conseqüències dâaquest model de distribució que afecta a tres tipus de treballadors: en primer lloc als empleats de supermercats, hipermercats... els quals estan sotmesos a una estricta organització laboral amb ritmes de treball intensos, tasques repetitives i rutinàries; en segon lloc, als treballadors del mateix sector que pateixen les pressions a la baixa en les seves condicions laborals amb lâexcusa de la competència de la gran distribució; i en darrer lloc als treballadors de les empreses proveïdores que han de reduir costos laborals per satisfer les condicions imposades per les grans cadenes.
Augmenten les resistències

El creixent impacte econòmic, social, laboral, mediambiental de les grans cadenes de distribució ha generat un augment de les resistències i de les lluites en contra seu. Aquestes campanyes de mobilització social podem classificar-les, principalment, en tres grups.

Les campanyes contra lâobertura de nous supermercats: es tracta de campanyes promogudes, generalment, per àmplies coalicions locals integrades per tot tipus dâorganitzacions que es veuen afectades per lâobertura de la gran superfície com poden ser grups ecologistes, petits comerciants, associacions de veïns... Ãs un model de campanya molt estès en el món anglosaxó, amb campanyes contra Wal-Mart i Tesco a Estats Units i Gran Bretanya respectivament, on aquestes grans superfícies son les líders del sector. A lâEstat espanyol, cal destacar les mobilitzacions a Euskadi contra Eroski i, en concret, les protestes contra la construcció dâun gran centre comercial a Rentería impulsades per una àmplia plataforma.

Les lluites sindicals en defensa dels drets dels treballadors: als Estats Units les lluites contra lâexplotació de la mà dâobra a Wal-Mart han estat de les més significatives. A Catalunya una de les protestes més destacades ha estat la dels treballadors de Mercadona al Centre Logístic de Sant Sadurní dâAnoia on el 23 de març del 2006 va començar una llarga vaga arrel de lâacomiadament de tres treballadors que havien promogut un procés dâauto-organització de la plantilla per fer front als abusos laborals de lâempresa.

Les campanyes de denúncia contra les pràctiques abusives de la gran distribució en els proveïdors i camperols, ja sigui en països del Sud o en els països dâorigen de la cadena: a lâEstat espanyol, una de les iniciatives més importants ha estat lâendegada pel sindicat pagès COAG i les unions de consumidors UCE i CEACCU amb el lema: âQui es queda el que tu pagues?â?, on denunciaven els enormes beneficis de la gran distribució a expenses del camperolat i dels consumidors.
Campanya anti-súpers

El passat 17 dâabril del 2007, coincidint amb la jornada internacional de lluita camperola, es va presentar públicament la primera campanya a lâEstat espanyol contra la gran distribució sota el nom de âGrans cadenes de distribució, no gràciesâ? . Una iniciativa promoguda per Plataforma Rural, la COAG, la campanya No et mengis el món, Ecologistes en Acció, entre dâaltres, i que té per objectiu denunciar els impactes de la distribució moderna en diferents àmbits i plantejar alternatives com la defensa del paradigma de la sobirania alimentària i la promoció dels circuits locals de comercialització, entre dâaltres.

La campanya compta amb grups promotors a Catalunya, País Valencià i Madrid i sâestà començant a treballar en lâextensió de la iniciativa a Galícia i Euskadi. Una de les accions més importants que sâha portat a terme va ser el passat 17 de novembre (17N) en el marc del dia dâacció global contra les grans superfícies. A Barcelona, es va organitzar una jornada de formació i debat, amb un centenar de persones, que va concloure amb una acció sorpresa en un supermercat consistent en una visita guiada on es va explicar lâorigen i les característiques dels aliments que allà sâhi podien trobar: salmó vingut de Xile, plàtans dâHondures, peres de Sudàfrica, residus químics, transgènics... A València, el mateix 17N, la Plataforma Rural i la Xarxa Valenciana de Consum Responsable van organitzar una acció simbòlica en una gran superfície.

Les resistències a les cadenes de la gran distribució han augmentat arreu del món en els darrers anys, però la majoria són iniciatives de caràcter local i defensiu. Avançar en lâenfortiment i la coordinació de les diferents campanyes i lluites locals, teixir aliances entre la diversitat dâactors afectats i emmarcar la crítica a la gran distribució en el combat contra la globalització capitalista apareixen com a tasques centrals per al moviment contra els âsúpersâ.

*Article publicat a Illacrua, núm. 156.

This work is in the public domain

Comentaris

Arxiu en pdf
02 jul 2008
Supermercats_156.pdf
Supermercats_156.pdf (412,53 KiB)
www.illacrua.cat
Sindicato Sindicat