Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Llamamiento contra el silencio cómplice en la prisión de Quatre Camins
01 jul 2008
El dia 22 de Juny, Amadeu Casellas, va iniciar una vaga de fam en la presó de Quatre Camins para denunciar la situació d'abús de la qual és objecte tant ell com altres presos d'aquest centre penitenciari.
Casquero, altra persona presa en aquesta presó, duu ja més de 60 dies en vaga de fam, i el dia 29 de Juny, es va afegir altra persona més, i aquesta situació s'anirà agreujant amb la incorporació a la vaga d'altra persona més el dia 4 de July, sense descartar que puguin haver més persones que vagin sumant-se a mesura que passen els dies. El perquè no han iniciat tots de cop la vaga, és molt senzill d'explicar. No volen que prenguin a ningú com capitost d'aquesta protesta col·lectiva. El que pretenen amb aquesta decisió, és denunciar els abusos dels quals són objectes algunes persones preses, a les quals se'ls priva dels seus drets i de la mínima possibilitat d'aconseguir permisos, llibertats condicionals, etc...
Els responsables d'aquesta situació, no són altres que els dirigents de la presó de Quatre Camins i els equips de tractament de determinats mòduls, especialment el del mòdul 3, que no dubta a tergiversar els informes penitenciaris de la persona presa, per a evitar que es pugui beneficiar d'aquests drets. Utilitzant la mateixa expressió que usen les pròpies persones que mantenen la vaga de fam, reconeixen que aquesta lluita serà llarga a causa de l'arrogància i la falsedat d'aquests responsables de la institució penitenciària catalana, en general, i dels integrants dels equips de tractament, en particular. Mentrestant, res s'escolta sobre el judici pel motí de Quatre Camins, i molt menys sobre els motius que han dut a aquestes persones preses a iniciar una vaga de fam. Des que el grupet de carcellers del sector dur, es van integrar i van fer majoritari al sindicat de presons de la UGT, les presons catalanes s'han convertit en un "gulag", del que és impossible que es conegui gens que no sigui els grans assoliments humanitaris dels seus hipotètics programes de reinserció. El altíssim pressupost que es mou dintre de la institució penitenciària, permet lucrarse tant a funcionaris, com a institucions, associacions o empreses. Per això, la impunitat i la complicitat amb el silenci és d'importància vital per a mantenir aquests privilegis. Qualsevol denúncia que prosperés sobre l'aplicació deliberada de mesures tan desproporcionades, podria redundar negativament en els molts negocis còmplices que es porten a terme en el marc de la institució penitenciària, i que no tenen res que veure amb els que tant difonen, i que situen als presos com el centre de la maldat.
Sense pretendre comparar situacions, potser seria important recordar que en altres temps i circumstàncies, els règims totalitaris, amb les seves dictadures, s'han pogut perpetuar en el terror per la inestimable col·laboració d'aquests silencis còmplices. Salvant les distàncies de temps, tecnologia i sofriment físic i psíquic; els actuals col·laboradors tenen un paper fonamental en la consolidació d'un determinat model que només repara en el menyspreable aspecte punitiu i de venjança. I malgrat que és cert que en aquestes institucions hi ha persones que, pot ser que dutes per certa ingenuïtat, pretenguin canviar la finalitat d'aquest model, a curt termini es veuen atropellades per la indiferència d'uns pocs i pel reaccionari corporativisme de la resta del col·lectiu.

Des d'aquestes línies, es pretén fer una crida perquè la situació d'aquests presos en vaga de fam, no acabi ofegada entre els murs del corporativisme penitenciari i els seus responsables polítics.

Com va dir algú, l'evolució d'una societat, es pot comprovar en l'absència de presons i lamentablement, al pas que anem, sembla que aquesta societat, davant la qual no podem excloure'ns ni romandre indiferents, cau en picat.

------- ---------- -------------

El día 22 de Junio, Amadeu Casellas, inició una huelga de hambre en la prisión de Quatre Camins para denunciar la situación de abuso de la que es objeto tanto él como otros presos de dicho centro penitenciario. Casquero, otra persona presa en dicha prisión, lleva ya más de 60 días en huelga de hambre, y el día 29 de Junio, se sumo otra persona más, y esta situación se irá agravando con la incorporación a la huelga de otra persona más el día 4 de Julio, sin descartar que puedan haber más personas que vayan sumándose a medida que pasan los días. El porqué no han iniciado todos de golpe la huelga, es algo bien sencillo de explicar. No quieren que tomen a nadie como cabecilla y chivo expiatorio de esta protesta colectiva. Lo que pretenden con esta decisión, es denunciar los abusos de los que son objetos algunas personas presas, a las que se les priva de sus derechos y de la mínima posibilidad de conseguir permisos, libertades condicionales, etc... Los responsables de esta situación, no son otros que quienes asumen la dirección de la prisión de Quatre Camins y los equipos de tratamiento de determinados módulos, en especial el del módulo 3, que no duda en tergiversar los informes penitenciarios de la persona presa, para evitar que se pueda beneficiar de esos derechos. Utilizando la misma expresión que usan las propias personas que mantienen la huelga de hambre, reconocen que esta lucha será larga a causa de la arrogancia y la falsedad de dichos responsables de la institución penitenciaria catalana, en general, y de los integrantes de los equipos de tratamiento, en particular. Mientras tanto, nada se escucha sobre el juicio por el motín de Quatre Camins, y mucho menos sobre los motivos que han llevado a estas personas presas a iniciar una huelga de hambre. Desde que el grupito de carceleros del sector duro, se integraron e hicieron mayoritario al sindicato de prisiones de la UGT, las cárceles catalanas se han convertido en un "gulag", del que es imposible que se conozca nada que no sea los grandes logros humanitarios de sus hipotéticos programas de reinserción. El elevadísimo presupuesto que se mueve dentro de la institución penitenciaria, permite lucrarse tanto a funcionarios, como a instituciones, asociaciones o empresas. Por eso, la impunidad y la complicidad con el silencio es de importancia vital para mantener dichos privilegios. Cualquier denuncia que prosperase sobre la aplicación deliberada de medidas tan desproporcionadas, podría redundar negativamente en los muchos negocios cómplices que se llevan a cabo en el marco de la institución penitenciaria, y que no tienen nada que ver con los que tanto difunden, y que sitúan a los presos como el centro de la maldad. Sin pretender comparar situaciones, quizás sería importante recordar que en otras tiempos y circunstancias, los regímenes totalitarios, con sus dictaduras, se han podido perpetuar en el terror por la inestimable colaboración de dichos silencios cómplices. Salvando las distancias de tiempo, tecnología y sufrimiento físico y psíquico; los actuales colaboradores tienen un papel fundamental en la consolidación de un determinado modelo que sólo repara en el despreciable aspecto punitivo y de venganza. Y pese a que es cierto que en dichas instituciones hay personas que, puede que llevadas por cierta ingenuidad, pretendan cambiar la finalidad de dicho modelo, a corto plazo se ven arrolladas por la indiferencia de unos pocos y por el reaccionario corporativismo del resto del colectivo.
Desde estas líneas, se pretende hacer un llamamiento para que la situación de estos presos en huelga de hambre, no acabe ahogada entre los muros del corporativismo penitenciario y sus responsables políticos.
Como dijo alguien, la evolución de una sociedad, se puede comprobar en la ausencia de prisiones y lamentablemente, al paso que vamos, parece que esta sociedad, ante la que no podemos excluirnos ni permanecer indiferentes, cae en picado.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Llamamiento contra el silencio cómplice en la prisión de Quatre Camins
01 jul 2008
Gran comunicat: expressa a la perfecció una determinada situació i les seves causes, no cau en victimismes ni en l'odi cec cap als carcellers, etc. Comunicats així sí que ajuden a sensibilitzar.

Prou presos, prou presons.
Sindicat