Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
28 de Juny; Alliberem les nostres sexualitats, destruïm l'heteropatriarcat!
24 jun 2008
28 de Juny és aquest any, altre cop, sinònim de lluita i resistència al carrer. 39 anys després de la ràtzia policial al novaiorquès bar de Stonewall, tornem a sortir al carrer a clamar per la plena llibertat sexual, i pel dret a constituir-nos a nosaltres mateixes, com a persones, tal i com nosaltres decidim!!
28j_08.jpg
Totes les persones que vivim sota el sistema heteropatriarcal estem condicionades, oprimides, generades, pel mateix. L'alliberament sexual, per tant, no és un afer que només hagi de preocupar a aquelles persones que desenvolupen la seva sexualitat de maneres no normatives, ja que cap de nosaltres està exempta dels rols i idees que configuren la nostra personalitat i la manera en què ens relacionem amb les demés persones.

El 28 de Juny és una diada per a reclamar la llibertat de les nostres opcions sexuals i socials. És una diada que sempre hem de tenir present, dia a dia, conscients que l’única norma que hem de seguir per a això és la nostra pròpia voluntat, i no les normes del sistema.

El fet que per a confeccionar la nostra identitat haguem de fer un cop d'ull entre les nostres cames és un símptoma de la nostra opressió. El color de les vestidures que lluïm al nàixer (blau o rosa) ens diu quines han de ser les nostres actituds davant de totes les situacions de la nostra vida, i, si no ens hi volem adaptar, som vistos com a individus malalts.

L'heteropatriarcat ens domina, ens diu què hem de fer, com, quan, on i amb qui. Saber-ho no és suficient; l’única resposta revolucionària a aquest fenomen és una actitud i una pràctica combativa. De res ens serveix aconseguir més drets civils pels col·lectius desavantatjats, o més tolerància per part dels i de les homòfobes. L’única solució real a l’opressió a la que els nostres cossos i les nostres ments estan sotmesos és la ruptura amb aquest sistema de dominació. Un sistema de dominació que ens vol controlar per impedir-nos que practiquem qualsevol tipus de dissidència sexual que vagi en contra dels seus dogmes i de la seva estructura familiar-patriarcal, que ens nega el dret per decidir lliurement què volem que sigui el nostre cos i la nostra ment.

Qualsevol opció que no suposi un canvi radical amb aquest sistema no és una opció alliberadora. El reformisme institucional i els minsos avenços socials pel col·lectiu LGT+ no són reflex d'una voluntat igualitària, sinó que són petits passos que pretenen disminuir el nostre potencial revolucionari, i encabir i encaixar les nostres sexualitats al sistema capitalista i heteropatriarcal.

Els i les catalanes estem nacionalment oprimides, econòmica i socialment oprimides, a banda de l’opressió personal que pateixen tots els pobles del món. Des d'una perspectiva revolucionària i anticapitalista, considerem que sense una revolució sexual vertadera i que generi un canvi íntegre en les nostres vides, l'alliberament nacional i social del nostre poble no tindrà sentit.

L'estat burgès, el capitalisme i l'heteropatriarcat són la mateixa paraula amb diferents matisos; perquè a efectes pràctics, els tres mots són, per a nosaltres, sinònim d’opressió i enemic. Sortir al carrer el 28 de Juny és una obligació si volem assolir la nostra plena llibertat, perquè és al carrer on es palpa la voluntat de combat, i on es construeix la Unitat Popular.

És per tot això que des d’Endavant (OSAN), Maulets i la CAJEI us volem convocar a les manifestacions del 28 de Juny on, acompanyades de les nostres companyes i companys que durant tants anys han estat la punta de llança d'aquesta manifestació dotant-la de combativitat, portarem aquesta lluita al carrer. Amb elles i ells cridarem i lluitarem per a superar aquesta nefasta etapa de la història que ja fa massa temps que dura.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: 28 de Juny; Alliberem les nostres sexualitats, destruïm l'heteropatriarcat!
24 jun 2008
...i a la nit, concert d'ANTIHEROIS al Foc i Rock del barri de les Corts cap a les 23h.
Salut!
Re: 28 de Juny; Alliberem les nostres sexualitats, destruïm l'heteropatriarcat!
24 jun 2008
Manifest de la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal pel 28 de juny, dia per l’alliberament gai, lèsbic i transsexual.

ALLIBEREM LES NOSTRES SEXUALITATS!
DESTRU�M L’HETEROPATRIARCAT!

Si pretenem lluitar contra l’homofòbia i la transfòbia cal anar a l’arrel del problema: la destrucció de l’heteropatriarcat.
El sistema patriarcal ens imposa un sistema heteronormatiu que si bé segueix minoritzant la nostra pluralitat sexual, en els darrers anys s’ha optat per una nova estratègia que consisteix en intentar desactivar les reivindicacions de gais, lesbianes i transsexuals a través de quotes de tolerància legal que assegurin el no qüestionament del sistema capitalista i patriarcal.
Pel sistema patriarcal que patim és clar que l’interessa promoure una falsa aposta per la llibertat sexual aplaudint contínuament el “matrimoni homosexual� i les iniciatives de l’empresariat gai, però en canvi, es desentén quan ,per exemple, una adolescent pateix cada dia l’assetjament dels seus companys pel sol fet que li agraden les noies.
L’homofòbia-transfòbia social per tant, no només no s’intenta eradicar des de l’Estat sinó que aquest la fonamenta per assegurar que gais, lesbianes i transsexuals passem per l’adreçador patriarcal, oferint-nos el ‘meravellós món del matrimoni i l’oci gai’.
Es tracta, doncs, d’homogeneitzar-nos, de controlar els nostres cossos, desitjos i plaers. Si abans la norma era ‘has de ser hetero tant si ho vols com si no ho vols’ ara la norma és ‘siguis gai, lesbiana, trans o hetero:consumeix i calla’.
Són molts els estudis sociològics que parlen del gran potencial de les sexualitats al marge de l’heteronorma a l’hora de qüestionar el sistema patriarcal-capitalista i bastir alternatives.
Ara bé, per tot el què hem dit, aquest potencial s’ha vist desactivat en bona part. Però no tot està perdut, ja que no s’ha aturat la tasca de nombroses organitzacions antihomofòbiques i antitransfòbiques que aposten per combatre el significat de la sexualitat existent, per desmontar l’heteronormalitat, per combatre el patriarcat i fer lliures i plurals les nostres sexualitats.
És de gran significació esmentar també la pràctica desaparició de col•lectius reformistes la existència dels quals es limitava a ‘reivindicar’ el dret al ‘matrimoni homosexual’, amb la pintoresca excepció del recent naixement d’un grup gai de CiU amb què pretenen fer més amable l’homofòbia que promouen i seguiran promovent.
També es molt important el treball que en els darrers anys s’està fent no només des de les organitzacions feministes i antipatrircals sinó des de les organitzacions de l’esquerra independentista i els moviments socials que estan deixant enrere els anys en què es menystenia la lluita per l’alliberament gai, lèsbic i transsexual per passar a una situació en què es tracta com el que és: una lluita d’alliberament cabdal.
Celebrem que enguany la Comissió Unitària 28J de Barcelona hagi apostat per implicar més els moviments socials a la manifestació, celebrem que les organitzacions independentistes facin un treball conjunt al voltant de la jornada del 28 de juny, celebrem que els col•lectius d’alliberament gai, lèsbic i trans combatius no aturin la seva lluita i l’ampliïn amb la recent creació de la Xarxa contra l’homofòbia i la transfòbia, les campanyes per l’apostasia o les accions al carrer, celebrem que el passat 27 de gener es creés un Bloc Rosa ple d’il•lusió i de lluita que va participar a la manifestació del Fòrum Social Català i que moments abans realitzés una acció contra un acte ultracatòlic, homòfob i antiavortista del Foro de la Familia, celebrem el naixement de plataformes antipatriarcals arreu...

Però ens queda molt camí per recórrer.L’homofòbia i la transfòbia social segueix oprimint-nos.
>>segueix al darrere



I és per això que cal seguir lluitant. Cal aturar, doncs, les batudes policials que els Mossos d’Esquadra realitzen a l’àrea de cruising (trobades sexuals gais a l’aire lliure) de Montjuïc al més pur estil de les ‘cazas de maricones’ que es feien durant el franquisme.
Cal aturar l’homofòbia i la transfòbia que es viu a les escoles i instituts i programar cursos i tallers encaminats cap a l’eradicació de l’homofòbia i la transfòbia. I no val dir que ja es fan tallers sexuals quan tots i totes sabem que una horeta ensenyant a posar condons a penis de plàstic de colors varis no aporta una educació sexual plena al jovent.
Cal acabar amb l’homofòbia i la transfòbia social que no només es difon sovint des dels mitjans de comunicació sinó que circula alegrement pel carrer quan per exemple es fa mofa d’algú amb ploma perquè no segueix el rol que el patrircat li assigna, quan es riu amb acudits de ‘mariques’ i ‘travolos’, s’insulten dues noies que s’agafen de la mà o s’agradeixen dos nois que es petonegen al Metro.
Cal també acabar amb la patologització de la transsexualitat eliminant el ‘Certificat de Disfòria de Gènere’ pel que s’obliga a passar a les persones transsexuals, perquè exigim tenir dret a decidir sobre els nostres cossos sense que se’ns tracti com persones malaltes, tenint accés als processos de transsexualització de forma lliure i gratuïta si així ho desitgem.
Cal qüestionar i bastir alternatives enfront l’anomenat oci gai que ens pretén engabiar en un fals espai de llibertat que simplement és una estratègia comercial més per fer diners amb la complicitat directa de l’Ajuntament de Barcelona i del govern autonòmic que promou guies d’oci gai o acull i subvenciona negocis empresarials com uns ‘Jocs Olímpics Gais’. Però també és important anar més enllà i superar la crítica ‘clàssica’ vers l’oci gai i qüestionar el model capitalista d’oci, del qual l’anomenat ‘oci gai’ n´’es només una part.
Cal plantar cara a la doctrina ultracatòlica que ens pretenen imposar. Les campanyes d’apostasia massiva i per l’avortament lliure i gratuït són camins per aconseguir-ho.
Però la discriminació no la fonamenten només els integrismes religiosos sinó també l’ econòmic degut al sistema neoliberal que patim. La classe treballadora, tinguem l’opció sexual que tinguem, ens casem o no, seguim sent precàries i cada dia ens costa més accedir a un habitatge digne.

Per tot això, davant la falsa ‘igualtat’ i la retòrica dels ‘drets’ que se’ns proposa, cal que activem el potencial de subversió extraordinària dels nostres cossos i dels nostres desitjos. Cal que prenguem consciència que el patriarcat i el capitalisme ens ofeguen i només la lluita ens farà sexualment lliures. Però aquesta no és una tasca exclusiva de l’activisme gai, lèsbic i trans sinó de totes les persones. Totes patim la repressió vers les nostres sexualitats . No donguem més oportunitats al masclisme, a la violència sexista,a l’homofòbia i a la transfòbia. Deixem d’empassar-nos la seva tolerància. Posem sobre la taula el fet que les seves polítiques assistencials no van a l’arrel del problema. Plantem cara al patriarcat. Avancem cap a l’emancipació sexual, social i nacional.

Alliberem les nostres sexualitats! Destruïm l’heteropatriarcat!



PLATAFORMA REVOLUCIONÀRIA ANTIPATRIARCAL

Endavant(OSAN), CAJEI, Maulets, JAG, aDONA’t-Dones de Cardedeu, Guerrilla Travolaka, La Fàbrica Roja i Justa Revolta.
Sindicato Sindicat