|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
Matem l'art: Revolució Creativa
|
|
|
per el Ataque de la Basura Radioactiva |
18 jun 2008
|
|
Octaveta repartida per membres del Ataque de la Basura Radioactiva (ABR) a la manifestació del collectiu + Art el 8/6/08 a Barcelona. |
MATEM L'ART: REVOLUCIÓ CREATIVA
L'art és mort, però l'espectador/a és necrofílic/a. L'art és mort perquè esdevé una mercaderia més de la dictadura del capital. Es parla d'"art" i de "cultura" i només són objectes, productes de supermercat cultural, etiquetes i icones venerades als cementiris de la creativitat que hom anomena museus. Art al carrer? Per a decorar la presó en que s'ha convertit la ciutat? Passejeu-vos per la rambla de Catalunya i veureu que ja hi ha "art" al carrer. S'ha convertit la presó (el carrer) en un cementiri (museu). L'art entès en la seva dimensió inmòbil és un producte que fomenta la passivitat, converteix l'espectador/a en un mort vivent, un zombi-consumidor. La falta d'interacció fa que la visita als museus sigui soporífera. L'absència de dinamisme, de reciprocitat i d'intercanvi afavoreix la passivitat de l'espectador/a.
Quan les manifestacions creatives que es desenvolupen als carrers de la ciutat (subversives o només decoratives) reclamen el seu paper dins el "gran art", reclamen també el seu lloc als museus. Quan els grafittis es deixen de pintar a les parets externes del museu i passen a ser exposats dins d'aquest es converteixen en art. I l'art no té res a veure amb la revolució. El final de l'art ha de ser la seva mort per a deixar pas a la creativitat que tothom duu a dins. Una creativitat subversiva per naturalesa que amb urgència s'ha d'enfrontar als poders fàctics que la reprimeixen. Si el ciutadà/na manifesta les seves inquietuds de forma creativa s'apodera de la seva vida i això no interessa al capitalisme. El capitalisme necessita éssers passius i receptius a tot tipus de mercaderia i discursos consumibles. La persona que s'apodera de la seva vida i s'expressa pels canals que li són més propis està començant a destruir la lògica del sistema dominant.
Si cal rebel·lar-se contra les institucions cal fer-ho també contra la mateixa idea d'art. Quan el sistema recupera qualsevol manifestació creativa dissident la converteix en art per a arrancar-li tota càrrega de crítica social. L'art mata la creativitat. L'art és mercaderia.
La creativitat emergent dels carrers de Barcelona és anorreada pels mercenaris de BCNeta i la Guàrdia Urbana, perquè quan la gent recupera la ciutat de mans dels buròcrates, quan la gent viu la seva propia vida i sent els seu voltant com a propi, està essent revolucionària. Les persones que pinten a les parets, que ratllen els vidres, que converteixen solars en zones ajardinades, que folren cadires de la via pública, que cremen contenidors, que es reuneixen als parcs sense establir relacions mercantils, que fan mosaics a les parets del carrer, que decoren el carril bici, que en definitiva fan seu l'entorn urbà, estan fent gestos revolucionaris. L'administració no ho pot permetre perquè l'acció d'aquests ciutadans i ciutadanes nega el paper suposadament necessari del govern, superant els intermediaris. En aquest sentit l'administració fa servir dues vies: la repressió i la recuperació. És necessari oposar-se a les dues. Si bé l'oposició a la repressió de la llibertat d'expressió que duu a terme l'Ajuntament de Barcelona contra tot tipus d'ús no regulat de l'espai públic és més ferma, la recuperació de persones que actuen al carrer i la seva posterior reconversió en artistes passa desapercebuda com a mecanisme de control. La qüestió és: si passes pel tub et converteixes en artista i la teva visió crítica esdevé cinisme o bé si no hi passes seràs reprimit però mantindràs la dignitat i la credibilitat. Cal escollir: la mort en vida (museu) o viure al límit de l'abisme (revolució). Cal abandonar el rol d'espectador/a i adoptar el d'actor/a.
"Admirar una vieja obra
de arte es verter nuestra
sensibilidad en una urna
funeraria en lugar de
emplearla más allá en un
derrotero inaudito, en
violentas empresas de
creación y acción."
F.T. Marinetti |
This work is in the public domain |
|
Re: Matem l'art: Revolució Creativa
|
|
per eduardo |
18 jun 2008
|
|
Vaya otra vez actitudes anti-todo que novedad, además por si no lo sabíais el tal Marinetti era un fascista a las ordenes de Mussolinni. |
|
Re: Matem l'art: Revolució Creativa
|
|
per kjhg |
18 jun 2008
|
|
Quina relació té, el decorar, pintar, ajardinar, o reunir-se sense relacions mercantils, amb cremar un contenidor? carregar-se coses d'utilitat (ja que servei ens el fa, estiguem o no d'acord amb la quantitat de residus que creem) és llibertat d'expressió, si agafo el primer que trovo al carrer i o cremo (ja sigui la bici que feu servir o el semafor) estic fent quelcom revolucionari? bona empanada mental porteu, i això o dic estan força d'acord amb el fons del comunica't. Força desafortunat també la cita del Marinatti. |
|
Re: Matem l'art: Revolució Creativa
|
|
per art-rosis |
18 jun 2008
|
Que yo sepa, eduardito, hay varios "Marinettis" y parece que tú te has quedado sólo con el fascista, es una lástima. Además, sino me engañan los historiadores, también hubo un Mussolini que tuvo algo que ver con el movimiento comunista italiano. Como todo en la vida, siempre se pueden producir giros indeseables en la persecución del poder.
Efectivamente lxs "anti-todo", no son novedad alguna, como tampoco lo son los a favor de algo o de nada. Si hay que posicionarse en algún espacio, desde luego prefiero el de lxs que están en contra de todo..., porque todo está por hacer. |
|
extremismos
|
|
per marinero |
18 jun 2008
|
|
los extremos se tocan, no es raro que el anti todo termine siendo un fascista y viceversa |
|
Re: Matem l'art: Revolució Creativa
|
|
per kiki |
18 jun 2008
|
els bohemis akests deixeu-los trankils amb les seves coses!!
k com a mínim no fan mal a ningú!!
ara bé, m'agradaria d'on treuen la pasta per pagar-se el manteniment de les seves rastes llefiscoses i demés pentinats "cool", i la seva robeta de "marca"!!!
LA LLUITA ESTÀ MOLT LLUNY DEL PINZELL!!
KANYA!! |
|
Re: Matem l'art: Revolució Creativa
|
|
per x |
18 jun 2008
|
|
Aquests del Ataque de la basura radioactiva ja m'agradaria saber a mi d'on treuen els diners per a publicar diaris com aquest "Barcelona Informa", una copia del diari de l'ajuntament que reparteixen a les sortides del metro. Estic segur que tota aquesta crítica al Macba i tal és en el fons una campaña publicitaria encoberta i que rep subvencions del museu o d'alguna institució. A part de les xorrades que diuen sobre l'art són uns pijos de merda que es dediquen a gastar diners en tonteries mentre hi ha gent al talego. Fora el Ataque de la Basura Radioactiva d'indymedia. Foteu pena |
|
Re: Matem l'art: Revolució Creativa
|
per Rancis
ups ARROBA mixmail.com |
20 jun 2008
|
Pues des de Berga, i com sempre, tot el suport a la Basura. Una de les poques iniciatives netes i divertides q ens queden.
Mort al dogmatisme! |
|
Re: Matem l'art: Revolució Creativa
|
|
per eva gloria |
20 jun 2008
|
el ataque de la basura siempre toca por apoyo mutuo,sin cobrar, de los poc@s que se autogestiona sin depender de nadie, ni de ninguna lismosna ni subvencion ni pollas... de l@s pocas personas sinceras que quedan en el puto aburrimiento europeo,
a los que nos quieren ver uniformados
a los que dudan de todo y no hacen nada
a los opinologos de indymedia
a los que ven la creatividad como algo pijo
a los resentidos que creen que la revolucion es la reaccion permanente a la ley del talego:
vosotros sois la verdadera basura perdedores! |
|
Re: Matem l'art: Revolució Creativa
|
|
per libertad de expresion? |
21 jun 2008
|
ser verdadera basura por opinar?
Nos quemaras o expulsaras como Il cavalieri, quizas? |
