Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
El porqué del silencio, ante la huelga de hambre de algunos presos, en Quatre Camins
per llibertatpresxs	16 jun 2008
Davant la situació insostenible en Quatre Camins, i després de 40 dies, alguns presos segueixen en vaga de fam
Des de la presó de Quatre Camins, s'escolten els espectaculars ecos de la que es pretén presentar, com una important experiència de creació col·lectiva des de l'interior dels centres penitenciaris i de construcció de ponts entre una hipotètica societat civil i la presó. Des de diferents pàgines d'organismes oficials o corporatius de la institució penitenciària, i fins i tot en alguns alternatius, s'escolta en ocasions alguna veu que treu a relluir la dificultat en la denúncia de la vulneració dels drets humans de les persones preses. Voldria fer notar, que gairebé sempre parlen dels seus problemes i gairebé mai de la xacra social que suposen els espais d'impunitat que encobreixent tota institució, ni de les víctimes que han sofert l'abús. En aquests dies, s'està portant a terme el judici del que van anomenà l'últim motí de Quatre Camins. Gairebé gens se sap sobre això, de la mateixa manera que ningú treu a relluir les vagues de fam que actualment estan duent alguns presos en aquesta presó. En aquests moments, J. A. Casquero es troba en la infermeria, perquè duu més de 40 dies en vaga de fam per a denunciar la injusta situació penal de la qual és objecte ell i moltes altres persones preses, per causa de la incompetència d'alguns equips de tractament d'aquest centre i més concretament el del mòdul 3. La situació s'està tornant poc menys que insuportable i després encara haurà qui s'alarmi de certes reaccions de les persones preses. Després del suport i el reconeixement institucional, per part dels responsables de la institució penitenciària, cap a algun dels més reaccionaris funcionaris de seguretat (carcellers); els equips de tractament se senten protegits i disposen de la llibertat condicional de les persones amb total abús i arbitrarietat i davant aquesta situació insostenible, no hauria de sorprendre'ns si en breu, un grup de presos inicia una vaga de fam si no es reconsidera la situació de les llibertats condicionals, els permisos, etc... Des d'aquí, el que es pretén és, no només fer denúncia pública d'aquesta situació de desemparament, sinó també del silenci institucional i del silenci còmplice de tots els col·laboradors i col·laboradores, voluntaris i voluntàries i qualsevol altre tipus de personal de la presó que participa de tota aquesta farsa de la justícia. ------------ castellà ------------- Desde la prisión de Quatre Camins, se escuchan los espectaculares ecos de la que se pretende presentar, como una importante experiencia de creación colectiva desde el interior de los centros penitenciarios y de construcción de puentes entre una hipotética sociedad civil y la prisión. Desde diferentes páginas de organismos oficiales o corporativos de la institución penitenciaria, e incluso en algunos alternativos, se escucha en ocasiones alguna voz que saca a relucir la dificultad en la denuncia de la vulneración de los derechos humanos de las personas presas. Quisiera hacer notar, que casi siempre hablan de sus problemas y casi nunca de la lacra social que suponen los espacios de impunidad que encubren toda institución, ni de las víctimas que han sufrido el abuso. En estos días, se está llevando a cabo el juicio de lo que llamaron el último motín de Quatre Camins. Casi nada se sabe sobre eso, de la misma manera que nadie saca a relucir las huelgas de hambre que actualmente están llevando algunos presos en dicha prisión. En estos momentos, J. A. Casquero se encuentra en la enfermería, porque lleva más de 40 días en huelga de hambre para denunciar la injusta situación penal de la que es objeto él y muchas otras personas presas, por causa de la incompetencia de algunos equipos de tratamiento de dicho centro y más concretamente el del módulo 3. La situación se está volviendo poco menos que insoportable y luego aún habrá quien se alarme de ciertas reacciones de las personas presas. Tras el apoyo y el reconocimeinto institucional, por parte de los responsables de la institución penitenciaria, hacia alguno de los más reaccionarios funcionarios de seguridad (carceleros); los equipos de tratamiento se sienten protegidos y disponen de la libertad condicional de las personas con total abuso y arbitrariedad y ante esa situación insostenible, no tendría que sorprendernos si en breve, un grupo de presos, inicia una huelga de hambre si no se reconsidera la situación de las libertades condicionales, los permisos, etc... Desde aquí, lo que se pretende es, no sólo hacer denuncia pública de esa situación de desamparo, sino también del silencio institucional y del silencio cómplice de todos los colaboradores y colaboradoras, voluntarios y voluntarias y cualquier otro tipo de personal de la prisión que participa de toda esa farsa de la justicia.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more