Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: immigració
La migració: cinisme i delicte contra la història
11 jun 2008
Quan el déu dels jueus va crear l'univers i del fang de la terra va fer a l'home a imatge i semblança seva, ens va dir textualment: âsed prolífics i multipliqueu-vos, pobleu la Terra i sotmeteu-laâ?. Gens va deixar dita respecto amb qui multiplicar-nos, però està clarísimo que el lloc triat va ser el nostre planeta.
Viajando_clip_image002.jpg
Els mites, per a no confondre'ls amb la realitat, cal llegir-los a la llum de la història. Quan l'home va inventar la propietat privada ho va fer a imatge i semblança d'uns altres que per alguna raó conjuntural van ser classificats de forma ânaturalâ? com els desposseïts del planeta, condemnats a errar per ell per a guanyar-se la vida. I així fins al capitalisme d'avui

El fenomen de la migració, intencionadament carregat de la por a la desintegració social, que avui ens venen els polítics professionals de la democràcia occidental i de mercat, ni és nou, ni desune. Qui afirmen el contrari haurien de ser condemnats, per delicte de falsificació pública de la història de la humanitat, a navegar en pastera la resta del que els quedi de vida, això sí, sota vigilància d'alguna ONG solidària per a donar compliment de mínims als nostres actuals drets humans.

Perquè si som humans és gràcies al mestissatge i a la migració, tret que a hores d'ara del camí recorregut seguim creient en el mite bíblic i la seva terrible conseqüència: considerar-nos determinats biològica, social i culturalment incapaces de transformar la naturalesa de la qual formem part, no per a dominar-la, sinó per a arribar a ser més lliures.

Per a qui pensin que la història és només un relat de fets on els bons guanyen als dolents, hi ha fets que desmenteixen els relats. Vegem la cosa en detall. Acabem de presenciar recentment l'expulsió d'Itàlia de ciutadans comunitaris, romanesos, que assimilats tots a l'ètnia gitana, al seu torn estigmatitzada com generadora d'inseguretat ciutadana, que si no estiguéssim segurs del dia que marca el calendari, bé podria tractés d'una notícia dels temps del Duce. La bàrbara incultura de la casta del monopoli mediàtic italià no té límits i aixeca butllofes sobre el mapa de la seva pròpia història. Es renegarà també que en l'època clàssica havia més grecs vivint en el sud d'Itàlia i Sicília (La Magna Grècia) que en la pròpia Grècia? Se'm respondrà que aquells eren temps âbàrbarsâ? i molt ha plogut des de llavors, gens que objectar, però no se'ns pot negar que estem en condicions de qüestionar la independència de la civilització occidental que sabem es va nodrir del coneixement d'orient i migracions per onsevulla, després, quan a la gent se li furta la història sol ser perquè els lladres han oblidat que la seva és el resultat de la mezcolanza de moltes altres .

Prenguem un exemple més proper en el temps. La irrupció de classes treballadores en la indústria o l'agricultura de plantació en el segle XIX. La classe proletaria va suposar (i suposa) temor per als poderosos, doncs trobaven en ella la causa del desordre social. Per a alguns estudiosos del moment aquestes âmasses de gents sense històriaâ eren un problema l'origen del qual es va situar en el seu desenraizamiento causat per la migració del camp a les ciutats, és a dir, es van interessar més pel que havia després d'ells que pel que estaven arribant a ser. Excepte Marx i Engels que van situar al proletariat en les coordenades del seu propi esdevenir com classe d'avantguarda revolucionària, els nous treballadors són tan sols i només portadors de l'única mercaderia que poden vendre: la seva força de treball. Els moviments migratoris que les forces del capital mobilitzen trenquen les barreres internes i externes que els Estats-nació en formació tracten de apuntalar imposant les pautes hegemónicas cultural-nacionals de les classes posseïdores dels mitjans de producció.

Així, és erroni pensar que els emigrants portaven (i porten) una âcultura integradaâ en un tot âpuro i homogeniâ, doncs el veritablement significatiu és la posició que passa a ocupar l'immigrant en els grups socials als quals arriba, posició que determina quins recursos anteriors (educació, coneixements, etc.) podrà aplicar per a guanyar-se la vida i quins podrà o no adquirir. La seva posició dependrà de l'estructura concreta de la relació cabdal-treball del lloc al que arribi, no de la seva cultura. Altra cosa són els mecanismes de control i eficàcia a dividir a la classe treballadora per a enfrontar-la entre si. La història de la classe obrera oferix múltiples casos exemplificadors. Un d'ells el d'Itàlia quan la gran crisi de la seva agricultura, esdevinguda en els últims trenta anys del segle XIX. Vegem què va passar.

La tinença de la terra per part de l'església el creixement de les grans finques en mans dels grans terratenientes que acreixen la seva riquesa en la indústria i la competència del preu del blat provinent de Rússia i Estats Units provoca, en un primer moment, una migració a França, Alemanya i Ãustria-Hongria de 16.000 persones. Posteriorment la xifra va augmentar a 360.000, 12.000 van anar A Brasil i Argentina. Entre 1881 i 1901 la xifra se situa en 2.000.000. En total quatre milions d'italians van sortir del seu país entre 1861 i 1911, la majoria provinents del sud. Fins a 1900 la majoria migró a Amèrica del Sud; amb el començament de segle el flux es dirigeix als Estats Units. âEn el primer decenni del segle XX més del doble van anar A Estats Units; en la segona dècada, la proporció va anar de tres a Estats Units contra un a Amèrica del Sudâ?. (1)

El âefecte cridadaâ no era altre que la crisi en el mercat d'esclaus que va generar al seu torn una severa crisi en tota la faixa cafetalera de Riu Clar en Sâo Paulo, Brasil, que va ser resolta important mà d'obra italiana a la qual l'Estat brasiler pagava el passatge, proporcionava a la família una parcel·la per al cultiu de subsistència i el cafetalero avançava el salari d'un any. Per què era rendible la mà d'obra italiana? Fins que no es va abolir l'esclavitud a Brasil, any 1888, més de la meitat d'aquesta mà d'obra era esclava, comprada a petits plantadores en declivi. Però la població esclava no es reproduïa: el infanticidio i l'altíssima mortalitat infantil era un tot que feia freqüents les fugides, i encara que la seva caça donava ocupació, doncs era un treball bastant bé remunerat, aquests esclaus, que ja havien nascut allí, formaven un grup social homogeni i cada dia més rebel. Quan es va abolir l'esclavitud és quan comença l'arribada massiva d'immigració italiana. Collita després de collita anual els immigrants de substitució de l'esclavitud es mobilitzaven per a trobar ocupacions millors. Això va portar amb si canvis substancials en l'estructura de la població. La meitat dels cafetos sortien endavant amb el seu treball, l'altra meitat amb el treball de colons brasilers o d'operaris a escarada, els més explotats, els esclaus ara libertos que van ocupar l'estrat més baix de la població. No van poder competir com treballadors âlliuresâ enfront del devessall migratori. Els immigrants italians van contribuir a l'estratificació ètnica, subsidiada per l'Estat a través dels immigrants, fons que al seu torn havien sortit de l'explotació de la mà d'obra brasilera. Però no es va poder mantenir la productivitat dels cafetales que avançaven cap a l'interior rapiñando beneficis, enrere quedava un proletariat estratificat i dividit que el gran Sâo Paulo es va empassar amb el temps.

Les migracions de britànics, polonesos, alemanys, suecs... europeus en suma, la seva força de treball va servir per a una acumulació de capitals que l'imperi Nord-americà engoliria amb voracitat al llarg del segle en tota Amèrica Llatina, amb les seves terribles conseqüències per als seus pobles, sobre les quals ara no em vaig a detenir en detallar-les, però que a bon lector amb poques paraules basten.

Una dona, Giovanna Reggiani, moria a Itàlia apunyalada per un ciutadà comunitari romanès. Any 2007. Un any abans, segons la âComissao Parlamentar de Inquerito sobri Organizacoes Criminosas do Tràfic d'Armes. Camara dues Deputados. Deputado Raul Jungmann. Brasíliaâ?, s'emet un informe (27 de novembre de 2006) âa Brasil mor una mitjana de 100 persones al dia, el que converteix al país en el campió mundial en nombre absolut de morts d'aquesta naturalesa, superant a països en conflicte com L'Iraq, Israel/Palestina i Colòmbiaâ?. (2)

Romà Prodi, quan parla per al Financial Estafis, per a qui manegen les claus d'obertura i tancament dels fluxos migratoris, per a qui la llibertat de mercat legalitza la lucrativa producció i venda d'armes, per a qui la nostra vida els importa un sant carajo, ens diu que com ningú s'esperava la crisi a Romania (Quin cinisme després de tota la parafernalia del seu ingrés en l'Europa del Capital i la Guerra!) es veu en l'obligació moral de decretar poder local per a expulsar a ciutadans comunitaris romanesos si es pressuposa són âuna amenaça públicaâ?. Vergonya li hauria de donar al primer ministre italià justificar i airejar el més grosser i ruin racisme contra els gitanos, de profundes arrels històriques que encara conservem a Europa, pesi i per a més inri dels bonics discursos de la Comissió Europea encarregada de la immigració que ens parlen de la interculturalidad, la convivència i la pluralitat ètnica en el nostre continent.

No és per ficar el dit en la nafra, sinó perquè qui va a per llana pot sortir esquilat. Des d'aquí insto al govern de Brasil perquè sol·liciti la consegüent reparació i indemnització a Itàlia pels danys i perjudicis causats a la població autòctona de Riu Clar per contribuir els seus immigrants a una part alíquota de la violència que provoca l'estratificació ètnica, que en els carrers paulistas, per a fer-nos una idea, el 18 de maig de 2006 es va dur per davant a 170 persones en un dia, que van morir en enfrontaments amb la policia de les mal cridades âbandes rondairesâ?.

Senyor Romà Prodi, senyors de la propaganda de la por a l'immigrant, llegeixin un poc més d'història, encara que només sigui com entreteniment, i deixin-nos en pau, que les treballadores i treballadors romanesos vénen aquí a guanyar-se la vida perquè en la redistribució del mercat de treball que els prebostes del capital Europeu i Nord-americà van fer després de la caiguda del mur de Berlín, a Romania la hi va deixar de costat, perquè al ser un país eminentment agrícola es va pensar que els romanesos eren tots uns âesbudella terrossosâ?, que anirien fent com poguessin. Els fets demostren tot el contrari, són gents cultes, inquietes, que busquen el que busca tot immigrant, ajudar a treure endavant a les seves famílies aquí i allí, a mantenir les seves cases, a tornar perquè estimen el seu país, la seva gent, i aquí, a Espanya, senyor Prodi, pot veure'ls en el metre camí del treball, en les obres, en el treball domèstic, en l'agricultura, lluitant per una vida millor per als seus fills. Tot això que solem fer els obrers per a guanyar-nos la vida.

I no em vengen amb que vénen a llevar-nos el treball perquè per aquí no glop, llegeixi's les dades sobre ocupació i descobrirà que els immigrants ocupen aquells llocs de treball que al ser inacceptables per a la nostra condició de âtreballadors de 1º ordreâ, és a dir, pels quals els autòctons no passem a causa del salari de misèria que s'oferix i si de cas ens posem levantiscos, ho ocupen els immigrants. L'atur sí, aquest sí que és un problema seriós, principalment per a la classe treballadora que no li queda altra que deixar-se explotar per a subsistir, perquè migrants ho som totes i tots des que el món és món.

Mirin i sàpiguen que autòcton i immigrant som la mateixa classe obrera. Que cap ésser humà és il·legal i que la vostra por és el símptoma que la nostra força està aquí. Altra cosa és que no sapiguem encara bé com usar-la per a organitzar-nos en alternativa. Però tot es caminarà, no es preocupin. La confusió generada caigui qui caigui violència estructural del sistema, que ens fa veure com enemic a qui no ho és, es va aclarint de poc quan vam distingir entre qui perpetren a consciència actes violents que els situen com els nostres irreconciliables antagònics de classe i els d'aquells que són botxins i alhora víctimes d'aquesta violència.

LQSomos. Beatriz Ramírez. Juny de 2008.

(1) Eric Wolf, (2005) Europa i la gent sense història. Fons de Cultura Econòmica, Mèxic. 1ª edició en anglès, 1982

. (2) Font: 20minuts. http://blogs.20minuts.Ã;©s/enguerra/post/2007/02/27/en-brasil-moren-mes-persones-al-dia-la-violència-en
Mira també:
http://www.loquesomos.org/lacalle/Migracion/Eldelitodelamigracion.htm
http://www.loquesomos.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La migració: cinisme i delicte contra la història
13 jun 2008
bla,bla,bla,bla,bla...nomes un exemple, no tinc masses ganes d'escriure: mandingues de zimbabue, que per por marxen del pais en ves de plantar cara i lluitar, arriben a Sudafrica on son rebuts per mandingues sudafricans amb ganivets i a pedrades, quan no trets, per por a perdre les ajudes i les feines que tenen alla.
Sindicat