Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: un altre món és aquí
Causes, possibilitats i perspectives de la crisi mundial actual
11 jun 2008

La tardor del capitalisme

Sobre les causes, possibilitats i perspectives de la crisis actual

La crisi del zenit del petroli, prevista des de fa temps, sembla que ja és aquí: ens està començant a afectar i ens afectarà profundament en els propers anys. Actualment presenciem els primers símptomes: encariment del preu dels carburants que provoca l’encariment dels productes bàsics, vagues de transportistes i pescadors, milers de persones aprovisionant-se apressuradament...

Els mitjans de comunicació exposen les evidencies superficials del fenomen, però eviten explicar de on ve aquesta crisi, a què es deu i cap a on ens porta. No pas per desconeixement s’eludeixen o es mistifiquen qüestions tant importants, sinó que es manté silenciat un problema estructural que no convé destapar públicament per raons polítiques. Només algunes excepcions comencen a trencar aquest silenci en l’esfera mediàtica internacional (1).

1. Breu explicació del zenit del petroli

Experts i investigadors d’arreu del món constaten el que és una evidencia científica: s’acosta el moment en que serà impossible continuar obtenint petroli del planeta de forma barata com fins ara. Tot hi que queden algunes reserves, la major part s’estan exhaurint. L’extracció del cru resultarà cada vegada més costosa, i en conseqüència, augmentarà vertiginosament el preu dels carburants. El moment en que la capacitat mundial d’extracció petrolífera comença a declinar, anomenat el zenit del petroli, s’estima, segons les dades, al voltant del 2010. No obstant, és incert quan pot començar a desencadenar-se el procés; el que avui succeeix n’és una anticipació. (2)

Com ningú ignora, la circulació, producció i distribució de productes del món contemporani es basa en els derivats del petroli. Per tant, l’encariment d’aquesta energia condueix en primer lloc a una recessió, vagues, aturades i dificultats generalitzades en tots els sectors. Presumiblement, en poc temps s’arriba l’aturada total del sistema de vida que portem: no surt a compte transportar mercaderies, sortir a pescar... El que vivim actualment no és esporàdic o anecdòtic, sinó els primers símptomes d’aquest problema estructural perfectament comprensible. Ens aproximem a un punt d’inflexió, a l’avantsala d’un nou període històric: l’estadi del declivi forçat del capitalisme global.

2. Desinformació i evasió del problema

L’adveniment del zenit del petroli és perfectament conegut pels governs, la indústria i els experts des de fa dècades. No obstant, no surt a la llum pública ni s’emprenen mesures serioses per evitar-lo, sinó que s’evadeix el problema, perquè aquest posa de manifest la incapacitat de la societat capitalista per gestionar racionalment el seu desenvolupament. Com és sabut, actualment la lògica i la inèrcia del mercat manen per sobre de tot el demès. El benefici privat immediat i l’imperatiu del creixement econòmic condicionen totes les decisions fonamentals, tant per part dels estats com del sector privat. Les necessitats humanes i la gestió racional i democràtica queden subordinades, en segon terme: la prioritat la té la gestió lucrativa.

Per això no s’ha fet res per aturar la present crisi: perquè fer-ho comportava actuar radicalment en contra la lògica del sistema. Governs i dirigents d’aquesta societat, per prevenir la crisi del zenit del petroli haurien d’haver emprès mesures que implicaven obstaculitzar les inèrcies del mercat i la dinàmica del màxim lucre i el màxim creixement, és a dir, contravenir l’ordre més elemental del sistema que administren. Era impossible, embarcats en progrés capitalista, plantejar accions efectives per evitar aquest abisme.

3. Visualitzant la magnitud de la crisi

Resulta difícil assimilar d’entrada la visualització d’una crisi d’aquest nivell, i fins avui, la incredulitat es podia escudar al·legant que era una "predicció de futur". Però avui és ja un fet del present, que comencem a palpar en el dia a dia, i que no deixarà d’augmentar la seva influència en la vida de tots. La proximitat del zenit del petroli és difícilment refutable quan s’observen les dades i els fets. Naturalment, quan més temps tardem a informar-nos, a comprendre-ho i actuar en conseqüència, més profunda i abrupta serà la davallada. És plenament realista afirmar que ens encaminem cap a una crisis sense precedents en la història de la humanitat.

4. La vessant positiva

A mesura que s'agreugi la crisi serà cada vegada més idoni, natural, possible i necessari començar un procés de desmantellament de l'ordre capitalista i construcció de noves formes d'organització social. El capitalisme es desploma per si mateix: la base material de la seva economia desapareix i la seva estructura entra en dissolució. En aquest declivi el sistema exclourà, empobrirà i precaritzarà a milions de persones arreu del món. Per afrontar efectivament la situació, caldrà erigir noves formes de vida. El primer pas és difondre i debatre públicament les causes de la crisi, ser-ne conscients i començar a preparar, crear i organitzar les alternatives.

La negació o anulació del sistema de vida actual provocada pel zenit del petroli, en un principi sembla una mala noticia per a molts, però si li donem la volta, té indubtablement una vessant positiva. Els canvis radicals espanten d’entrada, fins que s’experimenta la seva part positiva. Aquest crisi pot suposar, per la gran majoria de la població mundial, l’alliberació de les poderoses inèrcies que actualment ens mantenen atrapats en un sistema absurd, que està fent emmalaltir la humanitat i el planeta. Cal tenir-ho present per pensar positivament el que tenim al davant.

Després d’aquesta crisi no hi ha el caos o el buit, sinó un nou ordre mundial per construir. La debilitat del capitalisme deguda a la seva pròpia gestió irracional és el context idoni per emprendre accions de renovació radical. Caldrà reestructurar no només la tecnologia i la indústria, sinó també les formes d’organització política i econòmica, les relacions socials, i fins la cultura i els valors: hi haurà camp lliure per una reformulació general que, avui cal dir-ho clarament, era ja totalment desitjable, saludable i necessària. Des de el punt de vista ecològic, per exemple, el zenit del petroli és un límit forçat a un progrés desbocat que estava causant la degradació i contaminació mediambiental, l’extinció d’espècies i el deteriorament de les condicions físiques que fan possible la vida humana al planeta. Des de el punt de vista social, la dissolució de l’economia capitalista global ens emplaçarà a un ressorgiment modern de la producció i distribució locals. Presumiblement afloraran economies autogestionàries i cooperatives, models socials més justos i racionals. La democràcia directa, fruït de les assemblees de persones que es trobaran per parlar i decidir com afrontar la crisis, pot ser, de manera natural, l’expressió política d’una nova concepció del món. Talment com la crisis econòmica argentina del 2001 va desencadenar un moviment popular d'ocupacions de fàbriques, autogestió, cooperació i creació d'economies democràtiques, alhora que a una revolta popular, això és el que es pot donar, això és el podem fer, com a vessant positiva, de la crisis global.

10 de juny del 2008

1- Un exemple del trencament d’aquest silenci mediàtic és el de Michael Meacher, exministre de medi ambient del Regne Unit (1997-2003), que escrivia recentment al Financial Times que, a falta d’una presa de consciencia general i de decisions planetàries immediates de canvis radicals en matèria d’energia, "la civilització afrontarà la pertorbació més aguda i, sense dubte, la més violenta de la historia recent ". Un altre exemple és l’article de Yves Cochet, diputat de Paris, ex ministre d’ordenació del territori i del medi ambient, que escrivia recentment al diari Le Monde el que probablement succeirà si no s’adopten serioses mesures: “Quan ben aviat s’arribi als 100 dòlars el barril, no es tractarà d’un senzill xoc petrolífer, sinó de la fi del món tal com el coneixem�. Informació detallada i abundant sobre el zenit del petroli es pot trobar a la xarxa.

2-És recomanable, per exemple, el documental: “Petroleo, humo y reflejos�: http://video.google.con/videoplay?docid=6874865766680234839&hl=es


This work is in the public domain

Comentaris

Re: Causes, possibilitats i perspectives de la crisi mundial actual
11 jun 2008
Segons la meva opinió aquest article està molt ben escrit i estructurat i realment el que es diu no es cap mentida o visió catastrofista del que ens espera, ans el contrari, és una visió realista que crec que més que per alarmar-nos ha de servir per conscienciar-nos de la "magnitud de la tragèdia" i per animar-nos a que comencem a plantejar alternatives viables que necessariament passen per propugnar un canvi de paradigma, que superi la conjuntura reformista d’un sistema que ens pot portar a un col•lapse que s’emporti pel davant a milions i milions de persones. Soc dels que penso que per l'inèrcia i la conjuntura d'aborregament de la població en general, tot i que sempre és odiós generalitzar, la situació es degradarà i no serà des de dins del sistema on es construeixin nous models i es plantegin les alternatives necessàries. Tot el contrari, avui en dia mateix estem assistint com espectadors, fet que a moltes i molts ens pot impedir tenir la distància necessària per poder jutjar els elements com seria necessari, als passos que donarà el sistema per mantenir-se funcionant i donar la imatge de que "aquí no passa res" i que això no és més que una de les nombroses crisis per les que ha passat el sistema capitalista i que per tant no deixarà de ser conjuntural. Potser les demostracions i les resistències seran conjunturals, però els inèrcies i els diferents processos d’aquesta crisis no ho seran, sinó que seran estructurals, i per tant cada cop serà més necessari mantenir aquesta sensació de normalitat, fet que portarà a l'Estat a enfortir-se mitjançant a un exercici del poder cada cop més totalitari, ja que com avui en dia estem veient son les forces de "l’ordre", i no la voluntat de la ciutadania, les que mantindran l’ordre, fet que és una mostra més que palpable que l'Estat de "Dret" s’està convertint en un Estat totalitari, on l'ordre el defineix el poder i no la base de l'Estat, o sigui les persones lliurement. Sinó com podem valorar la cada cop més gran pressió policial sobre els moviments social o al fet que els mitjans de comunicació dependent del poder, econòmic o polític, posi en dubte la legitimitat de les vagues i les protestes per defensar unes condicions dignes, ja sigui en el treball, en l’accés a l’habitatge o en defensa de l’ensenyament públic.

Abans del col•lapse, podrem assistir doncs a un enduriment del control policial sobre el lliure pensament de les persones i sobre els moviment socials, fet que ens portarà a períodes de gran conflictivitat social, on irremediablement cada cop més sectors de la població, sobretot aquells que encara poden pensar per si mateixos, es plantejaran obertament i sense embuts, cansats de l’opressió, la necessitat d’acabar per tots els mitjans amb el sistema actual i procedir a construir una societat més justa, fet pel qual ens haurem de treure totes les limitacions mentals i socials que l'actual sistema ens imposa i ens haurem de reinventar com a individus en la nostra totalitat.
Re: Causes, possibilitats i perspectives de la crisi mundial actual
11 jun 2008
Que trist que a Indymedia, un post com aquest, tant important, només tingui un sol comentari...

La nostra lluita s'ha de reorientar partint d'aquesta base i hem de superar les velles maneres. No pot ser que el nostre cervell encara treballi amb el vell paradigma.

Genteta, la crisi és aquí. Toca actuar! La revolució és ara.
Sindicato Sindicat