Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
FAO: més lliure comerç, més fam
08 jun 2008
Ahir va acabar la Cimera d’Alt Nivell sobre la Seguretat Alimentària de la FAO (Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura de l’ONU) que s’ha celebrat aquests dies a Roma. les conclusions de la trobada no indiquen un canvi de tendència en les polítiques que s’han vingut aplicant en els darrers anys i que han conduït a la situació de la crisi actual.
06-06.jpg
Les decalaracions de bones intencions i les promeses de milions dâeuros per acabar amb la fam en el món realitzades per diferents governants no van posar fi a les causes estructurals que han generat aquesta crisi. Aixímateix, les propostes realitzades pel secretari general de lâONU, Ban Ki-moon, dâaugmentar en un 50% la producció dâaliments i rebutjar les limitacions imposades a lâexportació per part dâalguns països afectats semblen reforçar més les causes de la crisi que conduir cap a sortides real que garanteixin la seguretat alimentària de la majoria de les poblacions del Sud.

El monopoli de determinades corporacions multinacional de cadascun dels trams de la cadena de producció dâaliments, des de les llavors pasant pels fertilitzants fins la comercialització i distribució del que mengem, són temes que sâhan tractat en aquesta cimera. Tot i així, i a pesar de la crisi, les principals companyies de llavors, Monsanto, DuPont i Syngenta, han reconegut un augment creixent dels seus beneficis, el mateix que han fet les principals indústries de fertilitzants químics. Les empreses capdavanteres en el processament dâaliments com Nestlé o Unilever també han anunciat una alça en els seus beneficis, encara que per sota dels controlen els primers trams de la cadena. De la mateixa manera que les grans distribuïdores dâaliments com Wal-Mart, Tesco o Carrefour afirmen seguir augmentant les ganàncies.

Els resultats de la cimera de la FAO reflecteixen el consens al que sâha arribat entre lâONU, el Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI) per a mantenir unes polítiques econòmiques i comercials de dependència Sud-Nord i de recolzament a les multinacionals de lâagroalimentació. Les recomanacions llançades a favor dâuna major obertura de mercats en el Sud, de subvencionar les importacions dâaliments a partir de lâajut al desenvolupament i lâaposta per a una nova revolució verda apunten cap aquesta direcció.

Els qui treballen i tenen cura de la terra, en mans de qui hauria dâestar la nostra alimentació, els camperols i les camperoles, van ser exclosos del debat. Quan representants dâorganitzacions camperoles van intentar presentar les seves propostes, coincidint amb la inauguració oficial de la cimera, van ser retirats a la força. En reunions anteriors dâalt nivell, sâhavia permès una major participació dels col.lectius socials i en canvi ara, davant de la gravetat de la situació, seâls ha tancat les portes, com ha denunciat la Xarxa Internacional Via Camperola.

Acabar amb la situació de crisi implica posar fi al model dâagricultura i dâalimentació actual que avantposa els interessos econòmics de grans multinacionals a les necessitats alimentàries de milions de persones. Ãs necessari tractar les causes estructurals: les polítiques neoliberals que sâhan vingut aplicant de manera sistemàtica en els darrers 30 anys, promogudes pel BM, lâFMI, lâOrganització Mundial del Comerç (OMC amb Estats Units i la Unió Europea al front. Unes polítiques que han significat una liberalització econòmica a escala global, obertura sense fre dels mercats, privatització de terres dedicades a lâabastiment local i la seva reconversió en monoconreus dâexportació⦠conduint-nos a la greu situació dâinseguretat alimentària actual. Segons el BM es calcula que la xifra de 850 milions de persones que avui passan gana augmentarà en els propers anys a 950.

La sortida a la crisi passa per regular i controlar el mercat i el comerç internacional; reconstruir les economies nacional; retornar el control de la producció dâaliments a les famílies camperoles i garantir el seu accés lliure a la terra, a les llavors, a lâaigua; apartar lâagricultura dels tractats de lliure comerç i de lâOMC; i posar fi a lâespeculació amb la fam.

El mercat no pot resoldre el problema. Davant de les declaracions del número dos de la FAO, José Maria Sumpsi, afirmant que es tracta dâun problema dâoferta i de demanda, degut a lâaugment del consum en països emergents com lâÃ?ndia, Xina o Brasil, cal recordar que mai abans sâhavia donat una producció de menjar més gran al món.

Avui, es produeix tres vegades més que en els anys seixanta, mentre que la població mundial només sâha duplicat des dâaleshores. No hi ha una crisi de producció dâaliments, sino una impossibilitat dâaccedir-hi per part dâamplies poblacions que no poden pagar els preus actuals. La solució no pot ser més lliure comerç perquè, com sâha demostrat, més lliure comerç implicamés fam i menys accés als aliments. No es tracta de tirar més llenya al foc.

(Article publicat a Público el 06/06/08)

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa