|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
FAO: més lliure comerç, més fam
|
|
|
per Esther Vivas |
08 jun 2008
|
|
Ahir va acabar la Cimera d’Alt Nivell sobre la Seguretat Alimentària de la FAO (Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura de l’ONU) que s’ha celebrat aquests dies a Roma. les conclusions de la trobada no indiquen un canvi de tendència en les polítiques que s’han vingut aplicant en els darrers anys i que han conduït a la situació de la crisi actual. |
|
Les decalaracions de bones intencions i les promeses de milions d’euros per acabar amb la fam en el món realitzades per diferents governants no van posar fi a les causes estructurals que han generat aquesta crisi. AixÃmateix, les propostes realitzades pel secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, d’augmentar en un 50% la producció d’aliments i rebutjar les limitacions imposades a l’exportació per part d’alguns països afectats semblen reforçar més les causes de la crisi que conduir cap a sortides real que garanteixin la seguretat alimentà ria de la majoria de les poblacions del Sud.
El monopoli de determinades corporacions multinacional de cadascun dels trams de la cadena de producció d’aliments, des de les llavors pasant pels fertilitzants fins la comercialització i distribució del que mengem, són temes que s’han tractat en aquesta cimera. Tot i aixÃ, i a pesar de la crisi, les principals companyies de llavors, Monsanto, DuPont i Syngenta, han reconegut un augment creixent dels seus beneficis, el mateix que han fet les principals indústries de fertilitzants quÃmics. Les empreses capdavanteres en el processament d’aliments com Nestlé o Unilever també han anunciat una alça en els seus beneficis, encara que per sota dels controlen els primers trams de la cadena. De la mateixa manera que les grans distribuïdores d’aliments com Wal-Mart, Tesco o Carrefour afirmen seguir augmentant les ganà ncies.
Els resultats de la cimera de la FAO reflecteixen el consens al que s’ha arribat entre l’ONU, el Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI) per a mantenir unes polÃtiques econòmiques i comercials de dependència Sud-Nord i de recolzament a les multinacionals de l’agroalimentació. Les recomanacions llançades a favor d’una major obertura de mercats en el Sud, de subvencionar les importacions d’aliments a partir de l’ajut al desenvolupament i l’aposta per a una nova revolució verda apunten cap aquesta direcció.
Els qui treballen i tenen cura de la terra, en mans de qui hauria d’estar la nostra alimentació, els camperols i les camperoles, van ser exclosos del debat. Quan representants d’organitzacions camperoles van intentar presentar les seves propostes, coincidint amb la inauguració oficial de la cimera, van ser retirats a la força. En reunions anteriors d’alt nivell, s’havia permès una major participació dels col.lectius socials i en canvi ara, davant de la gravetat de la situació, se’ls ha tancat les portes, com ha denunciat la Xarxa Internacional Via Camperola.
Acabar amb la situació de crisi implica posar fi al model d’agricultura i d’alimentació actual que avantposa els interessos econòmics de grans multinacionals a les necessitats alimentà ries de milions de persones. És necessari tractar les causes estructurals: les polÃtiques neoliberals que s’han vingut aplicant de manera sistemà tica en els darrers 30 anys, promogudes pel BM, l’FMI, l’Organització Mundial del Comerç (OMC amb Estats Units i la Unió Europea al front. Unes polÃtiques que han significat una liberalització econòmica a escala global, obertura sense fre dels mercats, privatització de terres dedicades a l’abastiment local i la seva reconversió en monoconreus d’exportació… conduint-nos a la greu situació d’inseguretat alimentà ria actual. Segons el BM es calcula que la xifra de 850 milions de persones que avui passan gana augmentarà en els propers anys a 950.
La sortida a la crisi passa per regular i controlar el mercat i el comerç internacional; reconstruir les economies nacional; retornar el control de la producció d’aliments a les famÃlies camperoles i garantir el seu accés lliure a la terra, a les llavors, a l’aigua; apartar l’agricultura dels tractats de lliure comerç i de l’OMC; i posar fi a l’especulació amb la fam.
El mercat no pot resoldre el problema. Davant de les declaracions del número dos de la FAO, José Maria Sumpsi, afirmant que es tracta d’un problema d’oferta i de demanda, degut a l’augment del consum en països emergents com l’�ndia, Xina o Brasil, cal recordar que mai abans s’havia donat una producció de menjar més gran al món.
Avui, es produeix tres vegades més que en els anys seixanta, mentre que la població mundial només s’ha duplicat des d’aleshores. No hi ha una crisi de producció d’aliments, sino una impossibilitat d’accedir-hi per part d’amplies poblacions que no poden pagar els preus actuals. La solució no pot ser més lliure comerç perquè, com s’ha demostrat, més lliure comerç implicamés fam i menys accés als aliments. No es tracta de tirar més llenya al foc.
(Article publicat a Público el 06/06/08) |
This work is in the public domain |
