Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: antifeixisme : criminalització i repressió
te'n recordes del 99?
05 jun 2008
Més concretament, d'aquell 12 d'octubre? Potser no, ha passat molt de temps, o potser no hi eres. Ens refresquem una mica la memòria?
polijutge.jpg
A Barcelona, des de feia uns 17 anys, els feixistes celebraven cada 12 d'octubre l´homenatge a la bandera i el dia de la "hispandad i la raza". Dia en el qual s'enalteixen valors com el patriotisme espanyol, el racisme, l'antisemitisme, l'homofòbia i es celebra el "descobriment" d'Amèrica, amb tot el que això comporta: colonialisme i genocidi. Des de Blas Piñar a Ynestrillas hem vist desfilar per la plaça dels Països Catalans tota la plana major del feixisme espanyolista més ranci i carcamal. Punt de trobada també de pelats i nazis, alguns grups dels quals, durant anys, al finalitzar l'acte, es dedicaven a recórrer la ciutat apallissant jovent, immigrants, membres d'organitzacions independentistes, anarquistes i autònoms, amb la complicitat total de Delegació del Govern i de la policia nacional. Fora d'aquesta data assenyalada, els atacs comesos per grups feixistes continuen: pallises, apunyalaments i assasinats són notícies habituals. Envers això, durant més de 13 anys, es van fer múltiples mobilitzacions, des de les manifestacions de la Comissió Catalana Contra el Cinquè Centenari que finalitzaven a l'estàtua de Colom, fins als festivals antifeixistes de Cotxeres de Sants.
L'any 98 alguna gent i col·lectius senten que les inicitiaves populars i els canals convencionals duts a terme fins al moment sâestaven esgotant poc a poc i l'acte feixista continuava celebrant-se. Es va plantejar un canvi d'estratègia: la confrontació directa, fer una manifestació que es dirigís cap a la plaça dels Països Catalans i produís un xoc frontal contra els feixistes. El resultat van ser hores d'enfrontaments amb la policia, el cap dels antidisturbis ferit lleu i 7 persones detingudes.
L'any següent, el 99, tot i la reticència d'alguna gent, es repeteix la iniciativa de l'any anterior. La manifestació antifeixista va transcórrer sense incidents fins a l'avinguda de Sant Antoni, on van començar els enfrontaments amb la policia, que evitava que s'arribés a la concentració feixista. Durant hores, barricades i càrregues policials van fer del barri de Sants un camp de batalla. 26 persones vam ser detingudes. Al dia següent la criminalització per part dels mitjans de comunicació oficials i tota la classe política va ser acarnissada. L'alarma social creada pels mitjans i la proximitat de les eleccions van fer que la jutgessa d'instrucció Remei Bona prengués la decisió, sense precedents des del franquisme i lâExpo del 92, de decretar l'ingrés a presó a 14 dels detinguts i detingudes. La incapacitat per sostenir les acusacions i la resposta popular en forma d'infinitat de mostres de suport, accions i mobilitzacions van aconseguir que sortíssim en llibertat amb càrrecs un parell de setmanes després.
A partir d'aquell any, la concentració feixista va ser desplaçada, per part de les autoritats, a la plaça Sant Jordi, a Montjüic, més allunyada del barri però encara dins del districte.
Nosaltres vam formar l'Assemblea de Detingudes, es va crear també MAPAFS (Mares i Pares Afectats pels Fets de Sants), la Plataforma Antifa continuava i va aparèixer també la Plataforma per un 12 d'Octubre en Llibertat. Durant molt de temps cadascú vam anar fent feina, tant en contra de qualsevol celebració feixista el 12 d'octubre, com per a la llibertat sense càrrecs de totes les antifeixistes, més de 100 detencions en cinc anys.
Els posteriors 12 d'Octubre han transcorregut de diferents maneres. Manifestacions al centre de Barcelona, festivals antifeixistes, enfrontaments als voltants de Montjuïc... Més aldarulls, detencions i condemnes a antifexistes i permissivitat amb els fatxes per part de l'Ajuntament.
Anys després, el 2003, se'ns jutja pels fets del 99. Després de 5 dies de judici, on la sentència estava més que cantada, la jutgessa Mercedes Armas Galve ens condemna a dos anys de presó per desordes públics i atemptat a l'autoritat a 16 persones i a una altra a 4 anys de presó. A més, totes hem de pagar una pena-multa de 1800 euros en concepte de danys. El 2004, l'Audiència Provincial ratifica la sentència. Es deneguen els recursos presentats al Constitucional i els indults.

AIXÃ? ESTÃ EL PATI

Així està el pati, a dia d'avui no existeix ni l'Assemblea de Detingudes, ni la MAPAFS, ni la Plataforma Antifa, ni la Plataforma per un 12 d'Octubre en Llibertat, grups on ens organitzàvem i que ens donaven suport aleshores. Arran d'això, d'haver succeït un futimer de casos més de repressió, de la feina dels col·lectius per portar endavant les seves lluites i del pas del temps, la majoria de les persones condemnades llavors s'han buscat la vida per assumir les condemnes. Quasi totes ja han pagat la seva pena-multa, responsabilitzant-se individualment del "marron". Però en quedem algunes que encara estem pendents de complir la condemna, i nosaltres no volem assumir-la individualment.
Dâuna banda, ens trobem amb una condemna de dos anys de presó i, de lâaltra, amb la pena-multa. Per raons jurídiques, pel fet de no tenir antecedents i tenir arrelament, en teoria ens haurien de concedir un auto de suspensió de la condemna dels dos anys de presó, sotmetent-nos a un període de 3 a 5 anys de llibertat condicional. Ãs el que els ha passat als que han pagat la pena-multa, que seria com el requisit per acollir-nos a aquest benefici judicial. "Quin problema hi ha llavors? S'aconsegueix la pasta, es paga la pena-multa i així no entreu al talego"âpensareu. El problema és que no volem pagar les penes-multa.

LES PENES-MULTA

Les penes-multa són un concepte que apareix arran de la reforma del codi penal del PP al 95. Consisteix en què una condemna econòmica, en el cas de no tenir recursos, la paguis amb presó, en concepte d'un dia de presó per cada dos de multa. En el nostre cas, que estem condemnades a pagar 6 euros al dia durant 10 mesos, 1800 euros es convertirien en 5 mesos de presó, que, segons la interpretació, es podrien sumar als altres dos anys de condemna.
Entenem que això és una forma de xantatge a la qual ens vol sotmetre l'Estat i una mesura per condemnar la dissidència i la pobresa. El nostre cas, actualment, és un més dins de tantes altres condemnes de penes-multa.
Les nostres lluites (l'antifeixisme, l'anticapitalisme, l'ecologisme, les lluites contra el patriarcat i l'homofòbia, per l'alliberament dels pobles, pel dret a la vivenda, la lluita contra qualsevol tipus dâexplotació, opressió i anihilació de les persones), que per a nosaltres són imprescindibles en aquest món que ens envolta, l'Estat les vigila i reprimeix fent servir la seva "justícia". La seva evolució el porta a buscar nous mecanismes punitius, que en alguns casos, com la pena-multa, semblen mesures més progressistes i condemnes més lleus, però la repressió continua sent la mateixa. Delictes pels quals abans de la reforma del codi penal no aniries a la presó, com l'usurpació o accions de desobediència civil, es col·loquen en el punt de mira i es converteixen ara en un recurs econòmic de l'Estat, sempre que tinguis mitjans per pagar i amb l'aval de la teva llibertat.
Vist així, al xantatge al qual ens sotmeten, fa que l'Estat sempre surti guanyant, absorvint diners per mantenir la seva maqinària repressiva en augment, i tu, d'una manera o altra, acabis pagant el teu "deute amb la justícia". Els col·lectius i moviments socials que són objectiu d'aquestes condemnes es veuen cada cop més ofegats econòmicament i les condemnes es dissipen, en la majoria dels casos, en la individualitat d'haver de pagar cadascú la seva multa. Això dificulta també poder organitzar campanyes de suport a qui pateix represàlies.
Tampoc considerem adequat fer servir els nostres espais i la nostra energia, muntant festes o activitats per treure diners i pagar aquestes sancions, omplint així les arques de l'Estat. Creiem que els diners que aconseguim col·lectivament han de tenir un millor ús.
El procés judicial al qual ens van sotmetre és un muntatge i una farsa. Entenem que la nostra és una condemna política, és una condemna al moviment antifeixista i a qualsevol expressió de protesta. I que ara mateix, el canal pel qual aniríem a parar a la presó són les penes-multa.
Del 12 d'Octubre del 99 fa molt de temps, però encara ho arrosseguem. Aquell dia érem molta gent, nosaltres vam acabar mentjant-nos el "marron", però avui no volem assumir-lo individualment, no volem sentir-nos soles, i esperem tot el vostre suport.

QUÃ FAREM?

Des de fa temps, gent que s'ha vist condemnada a pagar penes-multa s'està plantejant fer campanyes d'insubmissió a aquestes condemnes. A moltes persones seâls està requerint de complir aquest tipus de pena, imposada per causes diferents però totes amb un rerefons polític. L'usurpació, la desobediència, l'autoorganització i la mobilització, que són les nostres pràctiques quotidianes i plenes de sentit, ara âi un cop més al llarg de la Històriaâ ens poden dur a la presó.
Nosaltres, juntament amb aquests altres casos de condemnes, volem tirar endavant amb aquesta campanya d'insubmissió a les penes-multa, no volem pagar, no volem sotmetre'ns al xantatge que ens proposa l'Estat. No sabem fins on serem capaces dâarribar, però entenem que lâúltima conseqüència de tot això suposa ingressar a la presó. No volem ser màrtirs de res, i sent sinceres, un cop vistes a dins de la situació, no sabem fins on podrem assumir, dependrà molt de la mobilització i del suport que aquestes iniciatives tinguin al carrer. No és una decisió fàcil: com qualsevol de vosaltres, el que més valorem és la nostra llibertat. Les presons són centres d'extermini, i pel que fa a nosaltres, no volem passar-hi ni un dia, a dintre. Sabem que, com qualsevol persona, som més útils fora. Però també entenem que si no oferim resistència a aquest tipus de processos repressius, cada cop anirem a pitjor. Quant més ens deixem trepitjar avui, més ho faran demà. Per això, en el nostre dia a dia, seguim lluitant.
Estigueu atents a les convocatòries, a les campanyes de suport. Estenguem la desobediència i la solidaritat.

Per a més informació, podeu contactar amb nosaltres a: ( proupenes ARROBA gmail.com)
Mira també:
http://alespenespunyalades.blogspot.com/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: te'n recordes del 99?
05 jun 2008
me'n recordo perfectament d'aquell 12 d'octubre i de tota la campanya de criminalització brutal que es va fer contra l'esquerra independentista, la okupació i l'antifeixisme, k si els camps d'entrenament amb Jarrai, k si la cantera catalana d'ETA...etc,

Espero k des de tota l'esquerra independentista i des de tots els moviments socials i polítics revolucionaris i transformadors se us dongui total suport pk us ho mereixeu, i com bé dius, hi ha molts més casos de repressió en k es podria actuar de la mateixa manera i cada dia deixar-nos trepitjar menys per akest estat terrorista k ens ofega com a individus i com a poble.

Salut i tot el meu suport!!

espero k no seré l´únic!!

Molta sort companyes!!!
Re: te'n recordes del 99?
05 jun 2008
QUE US DONON PEL CUL ESCORIA, AL CARRER ENS TROBAREU DE CARA I US DONAREM EL QUE US MEREIXEU MARICONS GUARROS.
AMUNT EUROPA BLANCA, FEIXISTA I NACIONAL SOCIALISTA.
http://www.youtube.com/watch?v=oQchShOBZ4M
http://www.youtube.com/watch?v=4qfknPweJHg&feature=related
Re: te'n recordes del 99?
06 jun 2008
jo també vaig estar el 12 d'octubre del 99 contra el feixisme, i si calgués ho repetiria!
Ara i sempre solidaritat i resisténcia!
Re: te'n recordes del 99?
08 jun 2008
Jo també vaig estar el 12 d'octubre del 99 i pel sr. kiki no cal que posis l'esquerra independentista en primer lloc que fa que m'enrecordi de cert comunicat oportunista de la P.U.A. en aquells moments ...

Pel demés molta sort als companys, recolçament i autocrítica ja que es ben cert tot el què diu ...
Re: te'n recordes del 99?
10 jun 2008
ayy anti antifa com haguessiu corregut aquell dia si no arriva a ser pels vostres socis de blau i la seva "operacion candado". Fins quan haurem d'aguantar nazis pesats a indymedia?????
Per a la gent de les penes multa, tot el meu suport (vos he escrit un mail!!!)
Sindicat