Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
Un New Deal francès? (Cat / Cast)
04 jun 2008
Encara que sigui del president de la República francesa, val la pena estar al cas d'aquestes coses
DISCURS DE L'EXCM. SR. PRESIDENT DE LA REPÃBLICA FRANCESA EN OCASIÃ DE L'ENTREGA DE LES CONCLUSIONS DE LA CONFERÃNCIA MULTIPARTIDA MEDIAMBIENTAL (âGRENELLE DE l'ENVIRONNEMENTâ?)

Palau de l'Eliseo, París
Dijous, 25 d'octubre de 2007

(Aquest acord és fruit d'un âdiàleg a cinc veusâ?: els sindicats, les empreses, les ONG, les autoritats electes i l'Administració, en concret:
-organitzacions no governamentals encarregades de l'ecologia
-sindicats que van saber apropiar-se aquest tema
-el sector rural, que va tenir la valentia de fer marxa enrere respecte a les seves antigues posicions
-les empreses, que també van acceptar estar presents en aquesta conferència
-les autoritats electes, que van comprendre les exigències de la població.)

Ãs necessari un New Deal econòmic i ecològic mundial. Aquest New Deal ecològic, França no el realitzarà sola. Vol fer-ho amb Europa, al capdavant de la política mediambiental europea, amb la Comissió, amb el Parlament.

Ha arribat l'hora d'actuar. Hem esperat massa. No podem continuar esperant. La nostra responsabilitat és abans que tot moral i individual.

Com el president Al GORE, no crec que puguem sostreure'ns als nostres propis errors invocant els errors aliens. El nostre model de creixement està condemnat. El manteniment de la pau mundial serà impossible si no fem res.

Tenir doncs la valentia de dir que l'augment del preu dels hidrocarburs serà permanent. Cal tenir la valentia de dir que abans de finals de segle ja no hi haurà més petroli.

Cal tenir la valentia de reconèixer que desconeixem tots els efectes a llarg termini de les 100.000 substàncies químiques comercialitzades.

El principi de precaució no és un principi d'inacció: és un principi d'acció i de coneixements especialitzats per reduir la incertesa.

El principi de precaució no és un principi de prohibició: és un principi de vigilància i de transparència. Ha d'interpretar-se doncs com un principi de responsabilitat.


COMPROMISOS PÃBLICS:

1) Introducció dels costos ambientals -âemissionsâ? i âimpacte en la biodiversitatâ?- en tots els projectes públics. A partir d'ara tots els grans projectes públics, totes les decisions públiques s'arbitraran incloent el seu cost per al clima, el seu âcost en carboniâ?. Totes les decisions públiques s'arbitraran incloent el seu cost per a la diversitat biològica.

2) Inversió de la càrrega de la prova dels impactes ambientals. Ja no seran les solucions ecològiques les que hagin de demostrar que presenten un interès. Seran els projectes no ecològics els que hauran de demostrar que no és possible fer-ho d'una altra manera. Les anomenades decisions no ecològiques hauran de motivar-se i justificar-se com l'últim recurs possible.

3) Política de transports. La prioritat ja no serà recuperar el retard en matèria de carreteres sinó respecte a la resta de mitjans de transport. Avui el problema és la congestió del centre de les ciutats.
Es restaurarà la participació de l'Estat en la construcció de carrils d'autobús, bicicletes i tramvies.

4) Respecte als transports, ningú no s'inquietava abans del cost de les carreteres. Podem finançar els transports alternatius reduint els fons assignats a la construcció de carreteres.

5) Donarem més llibertat a les colâ¢lectivitats locals perquè decideixin la seva pròpia política mediambiental. Hauran de decidir lliurement sobre la possibilitat de crear peatges urbansâ¦I les que vulguin anar més lluny, podran solâ¢licitar una llei d'experimentació.

6) Les vies fèrries disponibles es dedicaran més al transport de mercaderies. Gràcies a això, el 2020 hi haurà 2 milions de camions menys que travessin França de nord a sud. Rehabilitarem el transport fluvial i marítim.

7) Que es cobri un impost als camions que travessen França i que utilitzen la nostra xarxa vial. Aquest impost servirà per finançar els transports colâ¢lectius.

8) Un impost ecològic anual per als vehicles nous més contaminants, que permeti finançar la desaparició dels automòbils vells i contaminants amb una prima destinada a la seva destrucció, progressiva per ajudar a la compra d'un vehicle no contaminant.

9) Política de gestió de residus. La prioritat ja no serà únicament la seva eliminació sinó la seva prevenció. Tindrem en compte totes les propostes que permetin prohibir els residus inútils, com els embalatges excessius i innecessaris, i els sotmetrem a impostos.

11) La prioritat ja no serà la incineració de residus sinó el seu reciclatge. Ja no hi haurà més projectes d'incineradors sense que la destrucció dels residus serveixi per produir energia.

12) L'energia nuclear no ha de ser l'única solució al desafiament climàtic. La nostra primera prioritat és reduir les nostres necessitats energètiques. D'aquesta manera hi haurà una autèntica reducció del percentatge d'energia nuclear en el nostre consum energètic i també una reducció de les energies productores de carboni.

13) Fixar l'objectiu superior en el 95 % de l'energia elèctrica sense conseqüències per al clima, és a dir, sense carboni.

14) Prioritat al desenvolupament de biocarburants de segona generació, més pertinents respecte al desafiament mediambiental i també alimentari.

15) Inversió en la investigació, en el progrés tecnològic i en l'evolució del comportament. Innovació i creativitat. Dedicarem mil milions d'euros en 4 anys a les energies i els motors del futur, la diversitat biològica i la salut mediambiental. Cada euro que gastem en la investigació nuclear anirà acompanyat d'un euro per a la investigació en les tecnologies netes i en la prevenció dels danys al medi ambient.

16) Reduir el consum d'energia dels edificis. Ja abans de 2012 tots els edificis nous que es construeixin a França hauran de complir amb les anomenades normes de âbaix consumâ?; i a partir de 2020 tots els edificis nous funcionaran amb âenergia positivaâ?, és a dir, que produiran més energia que la que consumiran.

17) Duplicar la quantitat d'edificis antics renovats cada any i aconseguir els 400.000 habitatges antics renovats anualment. Aquest programa començarà amb els 800.000 habitatges socials que estan degradades avui en dia.

18) Per a tots els aparells electrodomèstics, televisors, equips d'àudio i altres que originen un enorme augment del pressupost energètic de les llars. Quan existeixi una alternativa a un preu raonable, es prohibiran els aparells que consumeixin més energia. Ho posarem en pràctica a partir de 2010 per a les bombetes incandescents o les finestres de vidre simple.

19) Emprendre un programa nacional de lluita contra els elements artificials en els sòls. Els documents d'urbanisme i de planificació respecten el principi del manteniment de la diversitat biològica, fins i tot permetent mesures compensatòries.

20) Crear una xarxa d'espais verds a França i a Europa, que permeti a les espècies desenvolupar-se, migrar i sobreviure als canvis climàtics.

21) Canvis en la política agrària. No volem una agricultura que exhaureixi els sòls ni una agricultura que utilitzi cada vegada més productes químics perillosos. S'introduirà el tema per la presidència francesa de la U.E. a partir de 2008, en ocasió del gran debat d'orientació sobre els principis fundadors de la política agrícola comuna de 2013.

22) Un gran pla per a l'autonomia energètica de les explotacions agrícoles.

23) Ja és hora de prendre seriosament l'ús creixent de plaguicides, dels quals els agricultors són les primeres víctimes. Abans d'un any es formularà un pla per reduir en un 50 % l'ús de plaguicides, la perillositat dels quals és ben coneguda, en els pròxims deu anys, si és possible.

24) Se suspenen els conreus comercials dels OMG que s'utilitzen com a plaguicides. I això en espera de les conclusions d'un estudi especialitzat que realitzi una nova instància.

25) Tots els menjadors d'institucions públiques proposaran almenys un vegada per setmana un àpat amb productes procedents de l'agricultura biològica; els plecs de condicions dels restaurants de les colâ¢lectivitats hauran d'imposar productes de qualitat o procedents d'explotacions homologades.

26) Reforçar el principi de responsabilitat per les conseqüències ambientals de les activitats econòmiques i polítiques. El que contamina els rius durant anys, el que elabora i ven un producte químic, el que crea un nou producte genètic, ha de ser responsable dels seus actes, fins i tot anys després, si ocorre un drama.

27) Eliminar els obstacles jurídics per poder anar a cercar els responsables de la contaminació allí on es trobin. No és admissible que una casa matriu no sigui responsable dels danys al medi ambient causats per les seves filials. No és acceptable que el principi de responsabilitat limitada es converteixi en un pretext per a una irresponsabilitat ilâ¢limitada

28) CONTRACTES PÃBLICS: A partir de 2008 tots els ministeris i totes les administracions faran un balanç de carboni i emprendran un pla per millorar en un 20 % la seva eficàcia energètica, i el codi de licitacions públiques serà reformat perquè les clàusules mediambientals ja no siguin facultatives sinó obligatòries. Tots els projectes d'edificis públics respectaran les millors normes de rendiment energètic. I a partir de 2009 tots els vehicles nous de les administracions no hauran de produir contaminació.


CONSIDERACIONS GENERALS DE POLÃ?TICA ECONÃMICA

Aquest gran programa no és una despesa sinó una inversió. Ãs la inversió més rendible que podem fer avui. Assimilar la política ecològica a una âmarxa enrereâ? és una impostura.

Cal invertir massivament per crear les condicions del creixement del futur. Per això elaborarem un gran programa nacional de desenvolupament sostenible. La solució no està en l'acumulació de les despeses públiques i dels impostos. Aconseguirem l'èxit amb les inversions

Volem una política d'incitació.

La conferència multipartida va ser un excelâ¢lent revelador. Els francesos esperen una gran bolcada ecològica. Això, és clar, suscita sospites. Però el principal desafiament no resideix a convèncer; el principal desafiament és decidir.

Crear un dret a l'alternativa per a tots. Les decisions mediambientals no han de deixar a ningú en un carreró sense sortida ni en una situació insostenible.

La contaminació representa un cost per a la societat. La contaminació és un deute que lleguem als nostres fills.

Cal deixar de concebre la fiscalitat ecològica com un instrument per finançar les despeses addicionals de l'Estat; que els impostos destinats al medi ambient s'utilitzin per al finançament d'aquest.

Per incitar a canviar de comportament, no trobem res millor que el sistema de preus. Avui, els preus no reflecteixen la realitat de la contaminació ni de l'escassetat.

Es proposa etiquetar els productes de consum habitual per indicar el seu cost en carboni, com un primer pas, però cal anar més lluny, cal plantejar la qüestió del preu del carboni: no és normal que un producte que dóna la volta al món sigui més barat que un producte local perquè el preu del seu transport i de la seva producció no té en compte les seves emissions de gas d'efecte hivernacle.

Combatre el dúmping ambiental a nivell mundial. Els països de la Unió Europea han estat els primers a aplicar a les nostres principals empreses un sistema de quotes per limitar les seves emissions nefastes per al clima, però no és normal que els competidors que importen els mateixos productes a Europa no estiguin subjectes a cap obligació.

Proposta que en un termini de sis mesos, la Unió Europea debati què significa una competència lleial. El dúmping mediambiental no és una pràctica lleial, és un problema europeu que hem de plantejar-nos. Estudiar la possibilitat de cobrar impostos als productes importats dels països que no respecten el Protocol de Kyoto. Nosaltres vam imposar normes mediambientals als nostres productors. No és normal que els seus competidors puguin quedar totalment exempts.

Es necessita estudiar la creació d'un impost âclima-energiaâ?, és a dir, un impost sobre les energies fòssils, però amb la limitació que qualsevol fiscalitat addicional que recaigui a les llars i les empreses, ha d'estar estrictament compensat.

La fiscalitat ecològica no té sentit a menys que permeti un canvi del nostre comportament. Només té sentit si afavoreix noves formes de producció i innovacions.

Quan hi ha un producte ânetâ?, ha de costar menys que un de contaminant: proposta de crear un IVA reduït per als productes que respectin el clima i la diversitat biològica.

Gravar més la contaminació, en particular les energies fòssils, i gravar menys el treball.


Li correspondrà, doncs, al Parlament adoptar una llei programàtica que determinarà els principis i els objectius de la política francesa de desenvolupament sostenible a llarg termini.


Per a la transcripció, el resum i la reordenació:
Salvador Milà i Solsona
Diputat d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya

Desembre de 2007

_________________________________


DISCURSO DEL EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA REPÃBLICA FRANCESA EN OCASIÃN DE LA ENTREGA DE LAS CONCLUSIONES DE LA CONFERENCIA MULTIPARTITA MEDIOAMBIENTAL (âGRENELLE DE LâENVIRONNEMENTâ?)

Palacio del Elíseo, París
Jueves, 25 de octubre de 2007

(Este acuerdo es fruto de un âdiálogo a cinco vocesâ?: los sindicatos, las empresas, las ONG, las autoridades electas y la administración, en concreto:
-organizaciones no gubernamentales encargadas de la ecología
-sindicatos que supieron apropiarse este tema
-el sector rural, que tuvo la valentía de dar marcha atrás con respecto a sus antiguas posiciones
-las empresas, que también aceptaron estar presentes en esta conferencia
-las autoridades electas, que comprendieron las exigencias de la población.)

Es necesario un New Deal económico y ecológico mundial. Este New Deal ecológico, Francia no lo realizará sola. Quiere hacerlo con Europa, a la cabeza de la política medioambiental europea, con la Comisión, con el Parlamento.

Ha llegado la hora de actuar. Hemos esperado demasiado. No podemos seguir esperando. Nuestra responsabilidad es ante todo moral e individual.

Como el Presidente Al GORE, no creo que podamos sustraernos a nuestros propios errores invocando los errores ajenos. Nuestro modelo de crecimiento está condenado. El mantenimiento de la paz mundial será imposible si no hacemos nada.

Tener pues la valentía de decir que el aumento del precio de los hidrocarburos será permanente. Hay que tener la valentía de decir que antes de finales de siglo ya no habrá más petróleo.

Hay que tener la valentía de reconocer que desconocemos todos los efectos a largo plazo de las 100.000 sustancias químicas comercializadas.

El principio de precaución no es un principio de inacción: es un principio de acción y de conocimientos especializados para reducir la incertidumbre.

El principio de precaución no es un principio de prohibición: es un principio de vigilancia y de transparencia. Debe interpretarse pues como un principio de responsabilidad.


COMPROMISOS PÃBLICOS:

1) Introducción de los costes ambientales ââemisionesâ? e âimpacto en la biodiversidadâ?- en todos los proyectos públicos. A partir de ahora todos los grandes proyectos públicos, todas las decisiones públicas se arbitrarán incluyendo su costo para el clima, su âcosto en carbonoâ?. Todas las decisiones públicas se arbitrarán incluyendo su costo para la diversidad biológica.

2) Inversión de la carga de la prueba de los impactos ambientales. Ya no serán las soluciones ecológicas las que tengan que demostrar que presentan un interés. Serán los proyectos no ecológicos los que tendrán que demostrar que no es posible hacerlo de otro modo. Las llamadas decisiones no ecológicas tendrán que motivarse y justificarse como el último recurso posible.

3) Política de transportes. La prioridad ya no será recuperar el atraso en materia de carreteras sino con respecto a los demás medios de transporte. Hoy el problema es la congestión del centro de las ciudades.
Va a reinstaurar la participación del Estado en la construcción de carriles de autobús, bicicletas y tranvías.

4) Con respecto a los transportes, nadie se inquietaba antes del costo de las carreteras. Podemos financiar los transportes alternativos reduciendo los fondos asignados a la construcción de carreteras.

5) Daremos más libertad a las colectividades locales para que decidan su propia política medioambiental. Tendrán que decidir libremente sobre la posibilidad de crear peajes urbanosâ¦Y las que quieran ir más lejos, podrán solicitar una ley de experimentación.

6) Las vías férreas disponibles se dedicarán más al transporte de mercancías. Gracias a ello, en 2020 habrá 2 millones de camiones menos que atraviesen Francia de norte a sur. Vamos a rehabilitar el transporte fluvial y marítimo.

7) Que se cobre un impuesto a los camiones que atraviesan Francia y que utilizan nuestra red vial. Ese impuesto servirá para financiar los transportes colectivos.

8) Un impuesto ecológico anual para los vehículos nuevos más contaminantes, que permita financiar la desaparición de los automóviles viejos y contaminantes con una prima destinada a su destrucción, progresiva para ayudar a la compra de un vehículo no contaminante.

9) Política de gestión de desechos. La prioridad ya no será únicamente su eliminación sino su prevención. Tendremos en cuenta todas las propuestas que permitan prohibir los desechos inútiles, como los embalajes excesivos e innecesarios, y los someteremos a impuestos.

11) La prioridad ya no será la incineración de desechos sino su reciclado. Ya no habrá más proyectos de incineradores sin que la destrucción de los desechos sirva para producir energía.

12) La energía nuclear no tiene que ser la única solución al desafío climático. Nuestra primera prioridad, es reducir nuestras necesidades energéticas. De esta forma habrá una auténtica reducción del porcentaje de energía nuclear en nuestro consumo energético y también una reducción de las energías productoras de carbono.

13) Fijar el objetivo superior al 95% de la energía eléctrica sin consecuencias para el clima, es decir, sin carbono.

14) Prioridad al desarrollo de biocarburantes de segunda generación, más pertinentes con respecto al desafío medioambiental y también alimentario.

15) Inversión en la investigación, en el progreso tecnológico, y en la evolución del comportamiento. Innovación y creatividad. Dedicaremos mil millones de euros en 4 años a las energías y los motores del futuro, la diversidad biológica y la salud medioambiental. Cada euro que gastemos en la investigación nuclear irá acompañado de un euro para la investigación en las tecnologías limpias y en la prevención de los daños al medio ambiente.

16) Reducir el consumo de energía de los edificios. Ya antes de 2012 todos los edificios nuevos que se construyan en Francia tendrán que cumplir con las llamadas normas de âbajo consumoâ?; y a partir de 2020 todos los edificios nuevos funcionarán con âenergía positivaâ?, es decir, que producirán más energía que la que consumirán.

17) Duplicar la cantidad de edificios antiguos renovados cada año y alcanzar las 400.000 viviendas antiguas renovadas anualmente. Este programa comenzará con las 800.000 viviendas sociales que están degradadas hoy en día.

18) Para todos los aparatos electrodomésticos, televisores, equipos de audio y otros que originan un enorme aumento del presupuesto energético de los hogares. Cuando exista una alternativa a un precio razonable, se prohibirán los aparatos que consuman más energía. Lo pondremos en práctica a partir de 2010 para las bombillas incandescentes o las ventanas de cristal simple.

19) Emprender un programa nacional de lucha contra los elementos artificiales en los suelos. Los documentos de urbanismo y de planificación respetan el principio del mantenimiento de la diversidad biológica, incluso permitiendo medidas compensatorias.

20) Crear una red de espacios verdes en Francia y en Europa, que permita a las especies desarrollarse, migrar y sobrevivir a los cambios climáticos.

21) Cambios en la política agraria. No queremos una agricultura que agote los suelos ni una agricultura que utilice cada vez más productos químicos peligrosos. Se introducirá el tema por la presidencia francesa de la U.E. a partir de 2008, en ocasión del gran debate de orientación sobre los principios fundadores de la política agrícola común de 2013.

22) Un gran plan para la autonomía energética de las explotaciones agrícolas.

23) Ya es hora de tomar en serio el uso creciente de plaguicidas, de los cuales los agricultores son las primeras víctimas. Antes de un año se formulará un plan para reducir en un 50% el uso de plaguicidas, cuya peligrosidad es bien conocida, en los próximos diez años, de ser posible.

24) Se suspenden los cultivos comerciales de los OMG que se utilizan como plaguicidas. Y ello en espera de las conclusiones de un estudio especializado que realice una nueva instancia.

25) Todos los comedores de instituciones públicas propondrán al menos una vez por semana una comida con productos procedentes de la agricultura biológica; los pliegos de condiciones de los restaurantes de las colectividades deberán imponer productos de calidad o procedentes de explotaciones homologadas.

26) Reforzar el principio de responsabilidad por las consecuencias ambientales de las actividades económicas y políticas. El que contamina los ríos durante años, el que elabora y vende un producto químico, el que crea un nuevo producto genético, debe ser responsable de sus actos, incluso años después, si ocurre un drama.

27) Eliminar los obstáculos jurídicos para poder ir a buscar a los responsables de la contaminación allí donde se encuentren. No es admisible que una casa matriz no sea responsable de los daños al medio ambiente causados por sus filiales. No es aceptable que el principio de responsabilidad limitada se convierta en un pretexto para una irresponsabilidad ilimitada

28) CONTRATOS PÃBLICOS: A partir de 2008 todos los ministerios y todas las administraciones harán un balance de carbono y emprenderán un plan para mejorar en un 20% su eficacia energética, y el código de licitaciones públicas será reformado para que las cláusulas medioambientales ya no sean facultativas sino obligatorias. Todos los proyectos de edificios públicos respetarán las mejores normas de rendimiento energético. Y a partir de 2009 todos los vehículos nuevos de las administraciones no tendrán que producir contaminación.


CONSIDERACIONES GENERALES DE POLÃ?TICA ECONÃMICA

Este gran programa no es un gasto sino una inversión. Es la inversión más rentable que podemos hacer hoy. Asimilar la política ecológica a una âmarcha atrásâ? es una impostura.

Hay que invertir masivamente para crear las condiciones del crecimiento del futuro. Por ello vamos a elaborar un gran programa nacional de desarrollo sostenible. La solución no está en la acumulación de los gastos públicos y de los impuestos. Lograremos el éxito con las inversiones

Queremos una política de incitación.

La conferencia multipartita fue un excelente revelador. Los franceses esperan un gran vuelco ecológico. Eso, claro está, suscita sospechas. Pero el principal desafío no reside en convencer; el principal desafío es decidir.

Crear un derecho a la alternativa para todos. Las decisiones medioambientales no deben dejar a nadie en un callejón sin salida ni en una situación insostenible.

La contaminación representa un costo para la sociedad. La contaminación es una deuda que legamos a nuestros hijos.

Hay que dejar de concebir la fiscalidad ecológica como un instrumento para financiar los gastos adicionales del Estado; que los impuestos destinados al medio ambiente se utilicen para la financiación del mismo.

Para incitar a cambiar de comportamiento, no encontramos nada mejor que el sistema de precios. Hoy, los precios no reflejan la realidad de la contaminación ni de la escasez.

Se propone etiquetar los productos de consumo habitual para indicar su costo en carbono, como un primer paso, pero hay que ir más lejos, hay que plantear la cuestión del precio del carbono: no es normal que un producto que da la vuelta al mundo sea más barato que un producto local porque el precio de su transporte y de su producción no tiene en cuenta sus emisiones de gas de efecto invernadero.

Combatir el dúmping ambiental a nivel mundial. Los países de la Unión Europea han sido los primeros en aplicar a nuestras principales empresas un sistema de cuotas para limitar sus emisiones nefastas para el clima, pero no es normal que los competidores que importan los mismos productos a Europa no estén sujetos a ninguna obligación.

Propuesta de que en un plazo de seis meses, la Unión Europea debata lo que significa una competencia leal. El dúmping medioambiental no es una práctica leal, es un problema europeo que debemos plantearnos. Estudiar la posibilidad de cobrar impuestos a los productos importados de los países que no respetan el Protocolo de Kyoto. Nosotros impusimos normas medioambientales a nuestros productores. No es normal que sus competidores puedan quedar totalmente exentos.

Se necesita estudiar la creación de un impuesto âclima-energíaâ?, es decir, un impuesto sobre las energías fósiles, pero con la limitación de que cualquier fiscalidad adicional que recaiga en los hogares y las empresas, debe estar estrictamente compensado.

La fiscalidad ecológica no tiene sentido a menos que permita un cambio de nuestro comportamiento. Sólo tiene sentido si favorece nuevas formas de producción e innovaciones.

Cuando existe un producto âlimpioâ?, debe costar menos que uno contaminante: propuesta de crear un IVA reducido para los productos que respeten el clima y la diversidad biológica.

Gravar más la contaminación, en particular las energías fósiles, y gravar menos el trabajo.


Le corresponderá pues al Parlamento adoptar una ley programática que determinará los principios y los objetivos de la política francesa de desarrollo sostenible a largo plazo.


Por la trascripción, el resumen y la reordenación:
Salvador Milà i Solsona
Diputat dâICV-EUiA al Parlament de Catalunya

Diciembre de 2007

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Un New Deal francès? (Cat / Cast)
05 jun 2008
Continuem amb la farsa del creixement sostenible (d'esquerres amb mentalitat econòmica de dretes) com es menja això. Tenim un mon finit, no es pot creixe de forma infinita, ja sigui rapidament o de forma més lenta, si seguim creixent arribarem igual al mateix punt, ho fem de la forma tradicional dins el capitalisme, o de forma "sostenible", potser tardem una mica més (no gaire tampoc) però arribarem igual al colapse.

I per cert senyor Salvador, em pot dir com s'ho faran per seguir creixent i a la vegada reduïr el consum energètic, o la petjada ecològica, si la intenció es seguir creixent per molt que es treguin de la maniga paraules com sostenible, la gran falacia de les esquerres per continuar amb el capitalisme. Ja fa temps que sou al parlament i al govern, i sols mirant l'últim exemple amb el problema hídric, ja es veu que de sostenibles no en teniu res, trasvassament, unir conques, i els manantials que hio ha al voltant de la capital, a tirar-la, així podem robar-la d'altres zones i demostrar qui mana aquí, El seu ministre ens ha recordat al senyor Cañete (PHN por cojones li sonarà) ara ho fan vosaltres quina diferencia hi ha? Que alguns de vostes no feu servir corbata, i parleu en català, pero cap més.
Sindicat