Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
La “crisi econòmica�: una gran estafa per a la classe treballadora
per CGT Correu-e: spccc ARROBA cgtcatalunya.cat (no verificat!)	03 jun 2008
Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT El desenvolupament de l’economia mundial, també l’espanyola, mostra que la manera de producció capitalista basada en el creixement pel creixement, no persegueix la satisfacció de les necessitats socials i humanes, sinó exclusivament la recerca de la rendibilitat i el benefici de l’empresariat. Aquest creixement, sense finalitats socials, representa el tret característic i alhora més criminal i violent del capitalisme: la precarització més absoluta del mercat laboral, la condemna a l’atur, a la pobresa i a la fam a milions de persones (fam en més de 40 països pel simple fet de l’especulació amb els aliments bàsics o l’energia).
En els països rics, no existeixen límits polítics, ètics o socials ni per als governs ni per als organismes que han creat per a dirigir el món (FMI, FAO, BM, Comissió Europea, OMC, etc.). L’única llibertat que existeix és la llibertat del capital. Sobre la base d’aquesta llibertat, provoquen les crisis econòmiques com, quan i on els interessa, emportant-se per davant les il·lusions, les energies o la vida de les persones. Des de CGT pensem que les crisis econòmiques no succeïxen a l’atzar o sense motius, sinó que responen a criteris i estratègies calculades per a continuar amb l’especulació, l’explotació, l’expoli o la esquilmació dels recursos naturals i de la classe treballadora. A la CGT, entenem que els treballadors i treballadores no som els responsables, no compartim i menys assumim que la crisi econòmica actual, l’hàgim de pagar els de sempre: la classe treballadora i la ciutadania, resignant-nos “impàvids� a la gran mentida i gran estafa que suposa aquesta economia de mercat, ara globalitzada. Passades les eleccions polítiques, a l’estat espanyol, la crisi apareix amb tota la seva cruesa, després d’un cicle econòmic basat fonamentalment en el creixement especulatiu del totxo i els serveis, una sobreexplotació de la mà d’obra, tant espanyola com immigrant, un sistema de relacions laborals on els drets dels treballadors han estat anul·lats per la llibertat de circulació dels capitals sense traves ni límits, sense un estatut protector del treball i uns sistemes públics que, des de l’habitatge fins a la sanitat passant per l’educació, l’energia i el transport, han estat lliurats al “lliure mercat i la lliure competència�. Les dades espanyoles de la crisi representen els pitjors indicadors socials de tota la Unió Europea: - Gairebé un terç de les llars espanyoles són mileuristes, és a dir, prop de 5 milions de llars (llar = 2,1 persones). - Les diferències entre la població més rica i la més pobra s’incrementen de forma alarmant. Les llars amb uns ingressos superiors als 35.000 euros anuals han augmentat el seu pes fins a 16,9% mentre que aquelles llars amb menys de 14.000 euros representen el 34,7% . - La població espanyola que és considerada com pobra, se situa en el 20%, mentre a la UE-15, aquest percentatge se situava en el 16%. Això s’aprecia molt bé en la falta d’equitat i justícia en el repartiment de la riquesa. - Els baixos salaris i l’alta precarietat en l’ocupació, expliquen en gran mesura que la població de rendes baixes (llars amb rendes inferiors a 14.000 euros) hagi augmentat a un ritme superior, el 5,4%, que el tram de població de rendes mitges (llars amb ingressos entre 14.000 i 35.000 euros anuals), que ho va fer solament en un 3%. - L’índex d’atur no para de créixer, així com la inflació, les hipoteques, l’energia, l’IPC… Per a CGT els responsables de la crisi són qui han d’assumir les seves responsabilitats i els costos, concretament, l’empresariat, les multinacionals, el capital financer i els governs i institucions que legislen i donen “cobertura democràtica� a aquesta gran mentida i gran estafa social. CGT cridarà a la mobilització per a impedir que noves reformes laborals, noves retallades en els salaris, en les pensions, en les prestacions socials o els serveis públics siguin qui paguin una vegada més el desastre que representa el model capitalista. L’autèntica crisi és la crisi del model de mercat lliure que impedeix una societat basada en la solidaritat entre les persones, la cooperació, la llibertat i la justícia social. 2 de juny de 2008 Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT
Mira també: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1907
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more