Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
La 鈥渃risi econ貌mica鈥?: una gran estafa per a la classe treballadora
03 jun 2008
Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT

El desenvolupament de l’economia mundial, també l’espanyola, mostra que la manera de producció capitalista basada en el creixement pel creixement, no persegueix la satisfacció de les necessitats socials i humanes, sinó exclusivament la recerca de la rendibilitat i el benefici de l’empresariat. Aquest creixement, sense finalitats socials, representa el tret característic i alhora més criminal i violent del capitalisme: la precarització més absoluta del mercat laboral, la condemna a l’atur, a la pobresa i a la fam a milions de persones (fam en més de 40 països pel simple fet de l’especulació amb els aliments bàsics o l’energia).
En els països rics, no existeixen límits polítics, ètics o socials ni per als governs ni per als organismes que han creat per a dirigir el món (FMI, FAO, BM, Comissió Europea, OMC, etc.). Lâúnica llibertat que existeix és la llibertat del capital. Sobre la base dâ檃questa llibertat, provoquen les crisis econòmiques com, quan i on els interessa, emportant-se per davant les il·lusions, les energies o la vida de les persones.

Des de CGT pensem que les crisis econòmiques no succeïxen a lâ檃tzar o sense motius, sinó que responen a criteris i estratègies calculades per a continuar amb lâ檈speculació, lâ檈xplotació, lâ檈xpoli o la esquilmació dels recursos naturals i de la classe treballadora.

A la CGT, entenem que els treballadors i treballadores no som els responsables, no compartim i menys assumim que la crisi econòmica actual, lâ檋àgim de pagar els de sempre: la classe treballadora i la ciutadania, resignant-nos â渋mpàvidsâ? a la gran mentida i gran estafa que suposa aquesta economia de mercat, ara globalitzada.

Passades les eleccions polítiques, a lâ檈stat espanyol, la crisi apareix amb tota la seva cruesa, després dâ檜n cicle econòmic basat fonamentalment en el creixement especulatiu del totxo i els serveis, una sobreexplotació de la mà dâ檕bra, tant espanyola com immigrant, un sistema de relacions laborals on els drets dels treballadors han estat anul·lats per la llibertat de circulació dels capitals sense traves ni límits, sense un estatut protector del treball i uns sistemes públics que, des de lâ檋abitatge fins a la sanitat passant per lâ檈ducació, lâ檈nergia i el transport, han estat lliurats al â渓liure mercat i la lliure competènciaâ?.

Les dades espanyoles de la crisi representen els pitjors indicadors socials de tota la Unió Europea:

- Gairebé un terç de les llars espanyoles són mileuristes, és a dir, prop de 5 milions de llars (llar = 2,1 persones).

- Les diferències entre la població més rica i la més pobra sâ檌ncrementen de forma alarmant. Les llars amb uns ingressos superiors als 35.000 euros anuals han augmentat el seu pes fins a 16,9% mentre que aquelles llars amb menys de 14.000 euros representen el 34,7% .

- La població espanyola que és considerada com pobra, se situa en el 20%, mentre a la UE-15, aquest percentatge se situava en el 16%. Això sâ檃precia molt bé en la falta dâ檈quitat i justícia en el repartiment de la riquesa.

- Els baixos salaris i lâ檃lta precarietat en lâ檕cupació, expliquen en gran mesura que la població de rendes baixes (llars amb rendes inferiors a 14.000 euros) hagi augmentat a un ritme superior, el 5,4%, que el tram de població de rendes mitges (llars amb ingressos entre 14.000 i 35.000 euros anuals), que ho va fer solament en un 3%.

- Lâíndex dâ檃tur no para de créixer, així com la inflació, les hipoteques, lâ檈nergia, lâ橧PCâ¦

Per a CGT els responsables de la crisi són qui han dâ檃ssumir les seves responsabilitats i els costos, concretament, lâ檈mpresariat, les multinacionals, el capital financer i els governs i institucions que legislen i donen â渃obertura democràticaâ? a aquesta gran mentida i gran estafa social.

CGT cridarà a la mobilització per a impedir que noves reformes laborals, noves retallades en els salaris, en les pensions, en les prestacions socials o els serveis públics siguin qui paguin una vegada més el desastre que representa el model capitalista.

Lâ檃utèntica crisi és la crisi del model de mercat lliure que impedeix una societat basada en la solidaritat entre les persones, la cooperació, la llibertat i la justícia social.

2 de juny de 2008

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT
Mira també:
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1907

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La 鈥渃risi econ貌mica鈥?: una gran estafa per a la classe treballadora
04 jun 2008
La propia dinàmica del capitalisme és ciclica. Les crisis econòmiques no son "provocades" expressament, sino que es donen per varis motius (segons autors hi ha teories), entre ells el descens de la taxa de guany dels empresaris (disminueix la inversió i tanquen empreses), el subconsum dels treballadors (no tenir prou renda per consumir -> descens de vendes -> tancament d'empreses), fins i tot per cicles tecnològics (cicles econòmics llargs) i cicles de sectors economics concrets que influeixen en l'economia en general (construcció), etc, etc.

A més la crisi actual s'esta donant una situació semblant a la crisi de 1973 amb estanflació (atur i inflació), diferent a les crisis econòmiques habituals, sobretot per l'increment de preus del petroli.

El que està clar es que qui paga el "pato" més gros és la classe treballadora, però això de dir que les crisis son provocades expressament és bastant poc rigurós, primer perquè no és aixi doncs a la patronal li interessa la bonança econòmica per continuar acumulant beneficis i segon perquè també certs sectors econòmics i molts empresaris es veuen perjudicats amb les crisis econòmiques (no en va tanquen moltes petites empreses o hi ha sectors sencers com la construcció o el transport que estan reduint el seu marge i tenen pèrdues).

No cal que ningú planifiqui una crisi, la merda del capitalisme, un sistema economic ineficient, ja les provoca ell sol.

Cal una mica més de rigor alhora de fer comunicats d'aquest tipus que semblen fets per qui no sap del que parla.
Sindicat