Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: corrupció i poder : especulació i okupació : dones
Contra la violència immobiliària a Sant Boi de Llobregat- 2a part
31 mai 2008
SEGUEIXO CRIDANT...PERÒ SENSE RESSÓ
Des del primer escrit a l'actual..ha plogut un xic...de fet..molt! però no plou mai a gust de tothom diuen! i és ben cert.

NO ESTIC SOLA. Des de l'últim crit contra la violència inmobiliària a SANT BOI DE LLOBREGAT m'he adonat que certament no estic sola.. han plogut molts emails d'ànims..als que he respost sense excepció i que voldria fer un (nou) agraiment col·lectiu. Tampoc estic sola..perquè la gran majoria d'emails comenten que han viscut situacions moolt i mooolt similars a la meva..i per tota la comarca del BAIX LLOBREGAT i sospito que pot ser extensiu a altres comarques barcelonines. Cosa que és realment preocupant, perquè la conclusió..és que realment són guerres perdudes: si és que es poden anomenar guerres quan sempre les víctimes tenen la mateixa pell i la violència el mateix color (el dels diners).

VIOLÃNCIA. TOLERÃNCIA ZERO? Tenim al barri, a la plaça de l'ajuntament per ser exactes, una megacarpa amb aquest rètol (l'interrogant és meu). I em pregunto..si la Fundació LaCaixa és conscient del que sospito que l'Ajuntament si ho és. La meva assegurança de la llar ha començat a actuar i de valent. Han decretat que casa meva és zona perillosa i no poden garantir la meva integritat física en ella.. per la qual cosa estic protegida en un hotel subvencionat per la mateixa companyia.

INSEGURA A CASA MEVA. Resulta que ha hagut més danys físics a la meva llar (aquest cop sense amenaces perque fujo literalment de la persona que em fa patir). Els danys..han estat al fals sostre, així que no els vaig veure..com els anteriors..i m'han agafat per sorpresa. Els forats i les pluges torrencials han fet del meu sostre de pladur nou (acabat de posar al desembre) una piscina..amb massa pes per aguantar...i clar...ha caigut el sostre. Les veïnes i la mare patien pensant que m'havia enganxat a casa..per sort...no hi era. I puc escriure aquestes línies. El que s'ha pogut reparar des de casa meva...està reparat per la meva companyia d'assegurances, el que només es pot fer des de casa del veí...segueix sense reparar-se..i per tant..estic en mans de la previsió del temps per nous enfonsaments.

LA JUSTÃ?CIA ÃS JUSTA? La persona que ha esborrat (a dies) el somriure a la meva expressió facial no es nega a col·laborar en les reparacions..sap que simplement dient que la seva companyia es farà càrrec econòmicament de tots els danys en finalitzar la seva obra, té llicència per fer-me la guitza tantes vegades com vol. No conec cap expert paleta que hagi entrat a casa meva..que em pugui justificar que el caos que tinc allà..realment era necessari perque Goliat acabi la seva Sagrada Família.

VIOLÃNCIA DE GÃNERE? Em fa molt de mal començar aquesta línia argumental. Però massa persones que han conegut el meu cas..ho apunten..i quan el riu sona...aigua porta..no? Realment si jo fos un home i utilitzés altres estratègies de resolució de conflictes, estaria en una situació diferent? No penso (ni puc) canviar el meu tarannà dialogant, flexible i poc hormonat... em sap greu. I m'agradaria pensar que aquesta no és la veritable via de resoldre les coses.

UN PUNT DE LLUM. Sóc conscient del que suposen les meves paraules. I em sap molt i mooolt greu estar tan angoixada per una qüestió que bàsicament té a veure amb béns materials. La meva família té salut (tot i les preocupacions) i hauria de ser suficient. Però no puc deixar de denunciar el que no em sembla bé..sobretot quan tantes persones viuen el mateix...i sembla que es normalitzen aquest i altres tipus de violència.
Mira també:
http://vivendasantboi.blogspot.com/
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/336169/index.php

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Contra la violència immobiliària a Sant Boi de Llobregat- 2a part
01 jun 2008
Estic segur que acabara pagant-ho i se solucionarà el teu problema a casa teva... i no estàs sola..
Sindicat