|
Notícies :: criminalització i repressió : immigració : laboral : pobles i cultures vs poder i estats : especulació i okupació |
Tià, fins el socialisme sempre!
|
|
per Silvia Rispau- Lluita Internacionalista |
30 mai 2008
|
Publicat al Punt Diari 30/05/08 |
|
Diuen que als companys de lluita no se'ls han de donar les gràcies. No donarem les gràcies a en Tià, doncs. Però farem bé des de l'esquerra –des de les opcions diverses de l'esquerra– de reivindicar-lo com a referent polític, perquè és patrimoni nostre.
En Tià hi ha sigut sempre. Ha estat el nostre advocat a l'hora que fos, pel cas que fos i sense cobrar. Hi va ser el 92 i va seguir tossudament fins a aconseguir la condemna de l'Estat espanyol a Estrasburg. Hi ha estat desenes i desenes de vegades pels desallotjaments, per les pintades, pels plats de nata, per la insubmissió, per atemptats a l'autoritat creats pels mossos que sempre acaben amb condemna, per totes les denúncies de maltractaments dels mossos que, si no s'arxiven abans, acaben amb absolució, per la Núria Pòrtulas, per la crema de fotos del rei... Sense importar-li qui manava –o potser sí, però ho feia igualment– a l'ajuntament o a les policies de Barcelona i de Madrid, tant si eren de CiU, com del PSC-PSOE com d'ICV-EUiA.
En Tià hi ha estat sempre perquè era un activista, un militant. Per això s'ha deixat fer servir en totes les xerrades i actes diversos, per això sempre ha estat a les manifestacions i, per això mateix, els cinc darrers anys ha volgut estar a les candidatures de Lluita Internacionalista, com una més de les formes possibles de construir una alternativa des de l'esquerra revolucionària.
En Tià ha estat molt especialment preocupat en els darrers temps per la immigració, entesa com s'ha d'entendre, com una qüestió de classe. Segurament per això ha dedicat tants esforços a lluitar contra la croada antiterrorista de Garzón i l'Audiencia Nacional, que, des de l'11-S, ha traslladat el punt de mira des d'Euskadi fins a l'islamisme. Ell, sobretot, ha estat l'advocat de l'Escamot Dixan, que amb la Plataforma Aturem la Guerra es va mantenir ferm no només a la calor de les mobilitzacions contra Aznar i la guerra sinó també amb el clima gèlid de després de l'11-M. Un dels seus darrers casos ha estat el dels treballadors pakistanesos del Raval, aquesta vegada una operació dels Mossos d'Esquadra.
Tot això sense que oblidés mai ni els drets nacionals de Catalunya ni l'internacionalisme –els seus viatges a Llatinoamèrica i a Palestina–. Ni de ser l'advocat incansable que visitava els presos socials els diumenges –quasi enlloc com darrere les reixes de les presons gironines es deu haver sentit tant la mort d'en Tià.
En Tià és un referent perquè sempre ha estat coherent, no ha abandonat mai el marxisme, ni l'anticapitalisme ni la convicció de la necessitat de la revolució. En Tià ni s'ha venut mai ni s'ha cansat de lluitar mai i, quan va adonar-se que el seu món polític girava cap a la dreta, va fer el que és de sentit comú encara que sigui el menys habitual, mirar cap a l'esquerra. En la nostra tradició ens acomiadem dels companys comprometent-nos a seguir lluitant: company Sebastià Salellas, fins al socialisme, sempre!
(*) Sílvia Rispau i Mercader és militant de Lluita Internacionalista |
Mira també:
http://www.li-litci.com |
This work is in the public domain |