|
|
|
|
|
Notícies :: xarxa i llibertat |
|
Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
|
per Llibertat.cat |
30 mai 2008
|
|
La tasca de les CUP, un any després de les eleccions municipals del 2007. |
Fa un any, l'entrada de regidors/es de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a determinades capitals de comarca del Principat no va passar desapercebuda fins i tot a uns mitjans de comunicació conservadors i força bunqueritzats.
Un any després, es pot valorar com a altament positiva la tasca que han dut a terme les diferents CUP, tant les que van obtenir representació com les que no. Aquesta activitat no s'ha limitat només a aspectes locals, sinó que també s'han abordat temàtiques supralocals que tot sovint queden fora de les institucions, com ara les mocions presentades a favor dels encausats per la crema de fotos del rei o de Francesc Argemí, Franki.
Són diversos els aspectes en què s'ha notat l'alenada fresca que han suposat les CUP, però en destacarem dos: la fiscalització econòmica i l'aposta per un model urbanístic que lluiti contra l'especulació i aturi la depredació del territori.
Pel que fa a la fiscalització econòmica, al llarg d'aquest any les CUP han exigit transparència en les despeses públiques i moderació en les retribucions tant dels i les representants públics com dels càrrecs de confiança. Sobre aquesta darrera qüestió, cal insistir que no es tractava, ni es tracta, de cap gest demagògic, com es van apressar a desqualificar-lo altres formacions polítiques o opinadors. Les CUP no plantejaven pas, ni plantegen, que els càrrecs polítics no cobrin per la seva tasca, sinó que amb la denúncia d'uns sous clarament desorbitats, qüestionaven el model de casta política professionalitzada que defensen la resta de partits polítics, tant els de dreta com els suposadament d'esquerres.
Pel que fa a l'altre eix de l'activitat institucional de les CUP, sovint les candidatures independentistes han portat als plens les reivindicacions dels moviments contra l'especulació urbanística i la depredació del territori, cosa que ha permès, entre d'altres coses, la denúncia pública d'un model de creixement urbanístic insostenible, opac i sotmès als interessos particulars de determinats sectors econòmics i polítics. Cal no oblidar que aquest model és a l'origen de les corruptes xarxes clientelars político-econòmiques que existeixen a molts municipis dels Països Catalans. Al seu torn , aquestes xarxes condicionen les polítiques de les diferents formacions parlamentàries tal com hem pogut veure amb l'AVE, la línia d'Alta Tensió, el Pla de Carreteres a Mallorca o el debat al voltant del Plan Hidrológico "Nacional" i derivats.
Deixant de banda les qüestions suara comentades, cal remarcar un altre aspecte positiu del balanç: l'experiència acumulada en l'àmbit de la lluita institucional, un àmbit ple de contradiccions i límits, però també de possibilitats que cal saber explotar. Per a això cal anar més enllà de determinades concepcions reduccionistes: d'una banda, cal tenir clar que la lluita política no es pot reduir només a la lluita institucional; d'altra banda, cal ser també conscients que aquesta forma de lluita no es pot reduir a ser només portaveu de determinades lluites populars, ja que sovint les i els nostres representants han de prendre decisions o plantejar propostes o alternatives sobre problemàtiques respecte a les quals fins ara no s'ha articulat cap discurs.
Comptat i debatut, l'activitat de les CUP mostra que és possible combinar l'acció política d'intervenció (lluita institucional) sense abandonar l'acció reivindicativa, és a dir, sense allunyar-se del poble. I ens mostra també que és possible intervenir a les institucions a favor del projecte polític de l'Esquerra Independentista sense esdevenir automàticament membre de la casta política professionalitzada.
Ara bé, aquesta aparició a l'escena política per un ampli espectre de la població, tot i la feinada acumulada darrere, no està tampoc exempta de riscos. L'Esquerra Independentista afronta des d'aleshores, prenent com a simbòlic punt d'inflexió les darreres eleccions municipals, el repte de continuar consolidant la seva aposta política pels Països Catalans. És la mateixa Esquerra Independentista qui té a les seves mans pautar les passes que li permetin esdevenir una sòlida alternativa política; i és en tot aquest procés on caldrà veure, siguin quines siguin les passes que es facin d'ara en endavant, si aquest moviment assoleix la "majoria d'edat". |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per melic |
30 mai 2008
|
|
No era tan díficil fer-ho bé hi ha molta gent descontenta amb ERC. |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per fresellgracienc |
30 mai 2008
|
|
Era difícil fer-ho bé. Però la gent compromesa amb la causa de la CUP s'ha esforçat per fer-ho el millor possible durant aquest any. Si avui es pot fer política de moviment dins les institucions de la democràcia espanyola, és perquè hi ha gent que ha començat a pensar la política més enllà de la oferta i demanda típica de la democràcia liberal. |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per Acrata |
31 mai 2008
|
Sin querer entrar en insultos vacíos, hay un par de cosillas a mentar:
Igual que pasó con ERC o IU, pasará con vosotros, pseudorrevolucionarios vestidos de innovadores. Si estas son vuestras medidas para contrarrestar el capitalismo feroz que devora personas y tierras, lo llevamos claro.
"transparència en les despeses públiques i moderació en les retribucions tant dels i les representants públics com dels càrrecs de confiança"
Esto sí que es un cambio en el modelo "democrático" que nos gobierna; así se lucha contra la corrupción, joder. La ruptura con la forma de concesión de cargos públicos locales, las posibilidades de los representantes populares a acceder a las decisiones y la mejora del marco institucional no son prioridades, veo.
"denúncia pública d'un model de creixement urbanístic insostenible, opac i sotmès als interessos particulars de determinats sectors econòmics i polítics"
Otro tema candente casi solucionado por vuestras acciones; nadie había hecho esto antes, ¿no? Demostráis así que el modelo desarrollista de crecimiento va a cambiar radicalmente gracias a vosotros.
"és possible combinar l'acció política d'intervenció (lluita institucional) sense abandonar l'acció reivindicativa, és a dir, sense allunyar-se del poble"
De lo cual se deduce que ya ni siquiera os consideráis 'poble', so burgueses. Va, juntaos con el resto de politicuchos progres y juntad los pins izquierdosos con la pana ochentera. Estáis inventando las sopas de ajo.
Como muy acertadamente dijo Bakunin a Marx y Engels (esto no implica que no soltara un alud de sandeces en otras ocasiones): "Vais a la conquista del Estado, y el Estado os conquistará a vosotros". Los parlamentos burgueses son capaces de integrar en esta putrefacto sistema a opciones mucho más radicales que vosotros sin que haya cambios sustanciales. Mejor guardad vuestras energías para el boicot y la acción directa, auténticas armas de la lucha anticapitalista. Por lo que a mí respecta, sois más parecidos a Rajoy que a Puig Antich... |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per ex |
31 mai 2008
|
De ben segur que hi ha CUP's de tot tipus i amb actuacions per tots els gustos però n'hi ha alguna que tela. La de Berga per exemple ha aprovat una ordenança de civisme:
http://www.natxoromero.blogspot.com/
http://www.berguedallibertari.org/wordpress/?cat=22
A veure si el segon anys és tant bo com el primer :( |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per Jo |
01 jun 2008
|
|
Per a qui vulgui tenir-ho en compte. Aquest article és l'opinió d'un diari digital, portat per un militant de l'MDT, i res te a veure amb el punt de vista de les CUP. |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per reàcrata |
02 jun 2008
|
estimat àcrata:
aquestes no són "les" mesures per acabar amb el capitalisme. el capitalisme té moltes expressions i moltes manifestacions i cal lluitar contra totes elles. estan dins els ajuntaments es pot lluitar només contra algunes. de fet es pot lluitar contra poques i, tal i com està el pati, la major feina que es pot fer és de denúncia constant, cosa que no fa gairebé ningú, a part d'algunes candidatures independents i les cup.
suposo que deus viure a barcelona o en algun altre lloc de la metròpoli, és força clar. la capacitat de denúncia i sobretot de ressò social que hn tingut les demandes dels moviments socials "alternatius" es multiplicada per mil si tens el potentíssim altaveu que és un ajuntament.
i aquesta lluita no ho és tot, ni tant sols és la més important, però és refotudament útil. sinó, pots mirar les conseqüències que ha tingut a diferents llocs on hi ha cup's fortes els intents d'implantació dels ARE's (saps el què són?). Mira Vilafranca, Valls o Sant Celoni. Sense un moviment social fort, recolzat per una candidatura "alternativa" (perquè no només són les cup) no hagués passat res de res. cal el moviment social i cal la possibilitat d'incidir de debò. de possibilitar que les nostres demandes tinguin alguna possibilitat d'èxit real. sinó, al cap de deu anys totes les energies estan cremades, igual com els militants.
intenta pensar com es construeixen alternatives realistes, amb incidència social real i quan trobis la fórmula me l'expliques, estic disposat a escoltar. mentrestant, a mi la pràctica em diu que allà on hi ha moviment popular + referent institucional local, la capacitat d'expansió del nostre missatge es multiplica i les possibilitats de creixement del moviment també. |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per militant |
02 jun 2008
|
Tots els que critiqueu aneu a la merda o poseu-vos a treballar.
Visca les CUP! i felicitats per la feina de difusió de Llibertat.cat! |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per a Jo |
02 jun 2008
|
Ets un troll intoxicador i no tens ni puta idea de qui porta aquest portal, ni molt menys quin és el punt de vista de la CUP.
salut |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per a ex |
02 jun 2008
|
|
La CUP de Berga no ha aprovat cap ordenança de cinisme, a veure si t'informes. |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per a Jo |
02 jun 2008
|
Ets un troll intoxicador i no tens ni puta idea de qui porta aquest portal, ni molt menys quin és el punt de vista de la CUP.
salut |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per ... |
02 jun 2008
|
|
La CUP serà la rehòstia si tu vols macu, però a Berga han aprovat junt amb la resta de partits de l'ajuntament la nova ordenança de civisme. |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per militant |
02 jun 2008
|
Fes el favor de parlar amb propietat i de forma justa i objectiva:
A Berga, la CUP amb només 2 regidors (dels 17) va aconseguir buidar de contingut una ordenança enfocada contra sectors socials concrets, va desactivar-ne la càrrega classista i va neutralitzar-ne la voluntat de voler normativitzar certs comportaments.
Es mereixen tot el respecte.
Mes informació: http://berga.cup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=97&Itemid
salut |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per incívica |
02 jun 2008
|
Militant, això que dius com a propaganda està bé però com a descripció de la realitat deixa molt que desitjar. "Buidar de contingut"? quin morro... Apa informació:
http://www.natxoromero.blogspot.com/
http://www.berguedallibertari.org/wordpress/?cat=22
http://www.radioberga.cat/arxiu_noticies/noticia.xsp?id=3697
http://bifidusproduccions.com/arxiu_noticies/noticia.xsp?id=3525 |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per CUP |
02 jun 2008
|
En Natxo ho explica molt bé al seu bloc, per la meva part no calen més comentaris al respecte.
Si no ho vols entendre o tens algun problema amb la CUP els ho dius a ells.
salut |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per berguedà |
02 jun 2008
|
Apa, ja han sortit els de les mitges veritats a criticar la CUP.
La CUP no ha aprovat una ordenança de civisme. La CUP ha votat a favor d'una reforma de l'antiga ordenança de civisme. Aquesta reforma despenalitza la mendicitat exercida sense violència, permet tornar a jugar a pilota als carrers, elimina un conjunt d'articles enfocats contra els col·lectius juvenils (per exemple, un que obligava a pagar als organitzadors d'un concert qualsevol pintada feta a qualsevol lloc del poble durant el dia del concert).
I a més, s'ha aconseguit la retirada de les 22 multes, no per clemència, sinó en reconèixer l'actual equip de govern que l'article que les va motivar era totalment injust i il·legal (i per aquest motiu ha estat eliminat com més de trenta articles).
A qui li piqui que es rasqui. Ah, i podeu córrer per tots els casals i ateneus metropolitans del rotllo, a l'estil ghetto a propagar aquestes mentides. De fet és l'únic que us queda, perquè a Berga ja no us creu ningú. I si no al temps...d'aquí a tres anys en tornem a parlar. |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per berguedà |
02 jun 2008
|
|
Ah, i per cert, incívica: no seràs tu la que fa dos anys anava dient a amics i coneguts que series la número 2 de la llista de la CUP a Berga? |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per Torrebruno |
02 jun 2008
|
|
A Berga, amb tan sols dos regidors, enrocar-se en la derogació de l'antiga ordenança hagués suposat la continuïtat de la seva vigència, ja que a la resta de formacions polítiques representades al consistori els semblava adequat el seu contingut. Només l'obstinació de la CUP va permetre que se'n fes una revisió a fons, transformant-la en el que ara és, que si be no és allò que la CUP preferiria (aquesta ordenança no era necessària),sí que ha esdevingut un text menys lesiu. Les actituds i posicions irresponsables en matèries tan sensibles com aquesta han de provenir, necessàriament, de persones que desconeixen la realitat social del seu entorn. També pot haver-hi, però, un component d'adoctrinament sectari massa sever o, senzillament, una mala digestió. |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per pep |
03 jun 2008
|
|
La CUP va pactar la nova ordenança de civisme amb el CiU, PSC, ERC i l’antic regidor del PP de Berga. Un text que a la pràctica és igual que l’anterior però amb el nom canviat. Això es va fer a esquenes de les persones que lluitaven contra l’ordenança i a esquenes de la majoria de multades. Davant les crítiques, diverses persones que formen la CUP de Berga s’han dedicat a atacar personalment a les que es seguien oposant a l’ordenança, també al nou text (podria posar exemples però fins i tot a mi em fan vergonya aliena). És per això que penso que en aquesta qüestió la única actitud irresponsable, partidista i sectària ha estat la de la CUP. Estic segur que no és la manera de fer habitual i espero que la cosa no vagi a pitjor. |
|
Re: Valoració de la CUP, un any després de les eleccions
|
|
per Torrebruno |
04 jun 2008
|
Tu com ho hauries fet? Si hi havia una possibilitat remota de derogar l'ordenança , aquesta es va anar esvaint amb la pèrdua progressiva de suport social, provocada, sens dubte, per les divisions internes de la pròpia assemblea de persones afectades, que va adoptar una estratègia poc eficaç i no compartida per una bona part de l'assemblea, i basant la campanya en termes de confrontació total. La imposició d'aquesta estratègia per part del nucli dur va fracturar la pròpia assemblea, provocant la seva ruptura fins el punt de perdre adhesions entre les mateixes persones multades, algunes d'elles de l'Ateneu Llibertari i de la CUP. Des de la CUP no hi va haver cap intromissió a la legítima autonomia de l'assemblea, però si que es van deplorar algunes actituds viscerals, que anaven minant el coixí social de suport. Dins l'àmbit berguedà, la qüestió no és ja un tema de debat públic, però la gran capacitat de publicitar-se d'algunes persones d'aquest nucli dur ha creat una il·lussió de gran presència social, que no es correspon amb la realitat. Aquesta difusió propagandística, molt agre, difama abundantment respecte a la resta de col·lectius dissidents de la ciutat, així com de la CUP, incidint sobre presumptes traïcions i despropòsits poc fonamentats. Això està generant entre la dissidència d'arreu dubtes i desconfiances que alteren la percepció de la realitat de Berga.
És important entendre que aquest tipus de situacions les generen només dues persones, secundades per un reduït nombre de seguidors, no tan hostils, però aparentment fidels, sobre la base de lemes grandiloqüents i línies programàtiques molt rígides, encara que buides de qualsevol proposta o model per aquesta ciutat.
Apropar-se a Berga personalment pot ser un bàlsam eficaç contra el tel que contaminadors oportunistes ens han volgut posar davant dels ulls. |
|
|
