Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Setembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30        

Accions per a Avui
18:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal
Èxits i reptes de deu anys de lluita contra el deute extern
27 mai 2008
Al maig de 1998, 70.000 persones es van manifestar a Birmingham contra el deute extern aprofitant una trobada del G7. Deu anys després d’aquesta primera protesta internacional, parlem amb experts per fer balanç i encarar els reptes.
Briser_dette-6ec91.jpg
Durant la dècada dels anys 80 i mitjans dels 90, la població als països del Sud va començar a mobilitzar-se per dir ‘no’ al pagament del deute extern i protestar contra els programes d’ajust estructural del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Però no va ser fins al 1996 que la lluita contra el deute extern es va internacionalitzar. Al maig del 1998, amb motiu de la cimera del G7 a Birmingham, la campanya internacional de Jubileu 2000 va aplegar més de 70.000 persones als carrers cridant contra el deute i el tema va entrar a l’agenda política.

Deu anys després volem repassar la feina feta en aquest temps, la situació actual, els èxits i els reptes de futur. Per això hem fet una entrevista múltiple a Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau; Esther Vivas, autora del llibre En pie contra la deuda externa; i Iolanda Fresnillo, Daniel Gómez i Gemma Tarafa, de l’Observatori del Deute en la Globalització.

La cimera del G7 el 1998 va ser decisiva per al moviment contra el deute perquè el tema va entrar a l’agenda política. Quins avanços hi ha hagut des d’aleshores? S’han complert les promeses polítiques?

Observatori del Deute: L'avenç més important en aquests deu anys és el fet que el deute extern és un tema recurrent a l'agenda política internacional. És a dir, que des de 1998 la problemàtica del deute ha estat debatuda en moltes d'altres reunions del G7/G8, Nacions Unides, FMI, BM... Tanmateix, totes les promeses polítiques de cancel·lació de deute han quedat en paper mullat, ja que els països enriquits en aquests deu anys només han cancel·lat entorn els 50.000 milions de dòlars i el deute que els països empobrits deuen a la comunitat internacional ha continuat pujant fins assolir gairebé els 3 bilions (milions de milions) de dòlars. Per tant, en el millor dels casos es podria dir que només s'ha cancel·lat el 2% del total del deute.
A més, no es pot obviar que els països als quals se'ls cancel·la el deute prèviament han d'acceptar passar durs exàmens del Fons Monetari Internacional durant diversos anys. Proves que comporten seriosos ajustaments estructurals per a les seves economies, amb greus costos per a la població d'aquests països.

Esther Vivas: El moviment contra el deute extern ha aconseguit un impacte important a nivell simbòlic i en la percepció que la societat té avui d'aquesta qüestió. Malgrat la dificultat que suposa fer propera una temàtica com aquesta, el moviment ha aconseguit, en línies generals, sensibilitzar a l'opinió pública i vincular el concepte del deute a una idea àmplia de "generació de pobresa".
A nivell institucional, malgrat els nombrosos pronunciaments públics per part d'organismes internacionals com el G8, els avenços aconseguits han estat irrisoris. A la cimera del G8 a Colònia, el juny de 1999, per exemple, els seus membres van comprometre's a anul·lar el 90% del deute bilateral i multilateral dels 42 països més endeutats, però mirant de prop les xifres s'observava que aquestes tan sols suposaven un 3% del deute total dels països del sud. Avui aquests estats han reemborsat quasi deu vegades el total del deute de l'any 1980, però tot i així es troben cinc cops més endeutats.

Eduard Ibáñez: La cimera va ser un moment important, ja que per primer cop es reconeixia públicament i es prioritzava políticament que aquest era i és un problema greu pel desenvolupament, i es posava en marxa un procés important de cancel·lació. El problema és que les mesures aprovades eren absolutament insuficients, ja que solament s'afrontava un petita part del conjunt del deute històric, limitat a uns pocs països (els pobres més altament endeutats) i solament a una part del seu deute. A més, se'ls sotmetia a determinades condicions que no sempre han resultat justes ni beneficioses. Tot això ha fet que, malgrat els avenços, el problema continuï ben vigent a tants països.
D'altra banda, és cert que alguns governs han cancel·lat pel seu compte una part del deute als seus països deutors, iniciativa positiva, però amb l'efecte pervers que les quantitats cancel·lades han estat disminuïdes dels fons dedicats a la cooperació al desenvolupament.

De quina manera el moviment contra el deute ha repercutit en la creació d’altres propostes importants com la vertebració del moviment altermundialització i el treball en xarxa entre el nord i el sud?

Esther Vivas: Les organitzacions contra el deute amb un perfil radical com Jubileu Sud o el CADTM a nivell internacional o la Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern a l'Estat espanyol van ser actors importants en l'impuls i la vertebració del moviment antiglobalització al percebre que conjuntament amb d'altres moviments socials es podia apostar per un altre model de globalització.
Aquests actors, principalment Jubileu Sud i el CADTM, van implicar-se molt activament en el moviment antiglobalització i en el procés dels fòrums socials. La seva vinculació amb d'altres organitzacions pageses, de dones, contra les multinacionals... va permetre una "contaminació mútua", on aquests darrers van assumir com a pròpia la demanda d’anul·lació del deute mentre que els col·lectius antideute van incorporar nous enfocaments feministes, anticorporatius, ecologistes.

Eduard Ibáñez: Ha estat un dels fronts de lluita més importants que han ajudat a que els moviments socials altermundistes disposin d'una agenda política comuna i potent per afrontar els grans reptes globals i, en particular, el de les desigualtats mundials. A més, ha posat sobre la taula, com cap altre lluita, que la pobresa i les desigualtats en el món són en bona part conseqüència de factors polítics en els quals la responsabilitat del Nord ric ha estat i és encara molt important. El moviment contra el deute també ha estat una de les columnes vertebradores al procés del Fòrum Social Mundial.

Iniciatives com l’Aliança Espanyola contra la Pobresa, Enlazando Alternativas o el Tribunal Internacional del Deute han nascut possiblement a conseqüència de la feina feta pel moviment contra el deute. Això vol dir que el moviment encara és avui dia molt actiu? En quin moment es troba?

Esther Vivas: El moviment contra el deute va tenir la seva màxima visibilització pública l'any 2000 arrel de la campanya de Jubileu 2000 impulsada per l’església com una bona ocasió per demanar el "perdó" dels deutes. Arrel d'aquesta mobilització, organitzacions amb un perfil més radical van impulsar també d'altres iniciatives. A l'Estat espanyol, a banda de la Campanya Deute Extern, Deute Etern?, promoguda per organitzacions catòliques, va sorgir la Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern (XCADE) que el març del 2000 va organitzar una massiva consulta popular coincidint amb les eleccions generals que va aconseguir més d'un milió de vots en contra del deute.
Un segon període de mobilització important va ser l'any 2005, quan després de la victòria a les urnes del PSOE algunes organitzacions van percebre l'obertura d'una oportunitat política per tornar a col·locar la qüestió del deute en l'agenda.
Aquest context va empènyer a la constitució de la campanya Qui deu a qui? El març del 2005, amb l’aprovació al Congrés dels Diputats d'una Proposició de Llei reguladora del tractament del deute extern, es va donar un nou impuls a la mobilització per tal d'incidir en el caràcter d'aquesta Llei, la qual va ser finalment aprovada el novembre del 2006 sense comptar amb moltes de les propostes fetes per part dels moviments socials.

Mirant cap al futur, quins són els reptes externs i interns del moviment contra el deute?

Observatori del Deute: Com a societat civil, la nostra funció no es pot quedar en només denunciar l’existència de deutes il·legítims, reclamar auditories i noves normes de finançament internacional. Els processos d’acumulació de deutes il·legítims s’han realitzat sovint en nom de la cooperació al desenvolupament i del benestar de la població. Desemmascarar aquesta realitat ha de ser també la nostra funció.
Hem de ser capaços d’afrontar el tema del deute extern en relació als diferents processos que caracteritzen les relacions Nord-Sud. Des dels tractats de lliure comerç a la militarització tenen relació amb els processos d’endeutament. Així mateix, i recollint la demanda de moltes de les nostres companyes en el Sud, és necessari evidenciar la generació de deutes socials, ecològics, històrics i de gènere.
Aquesta és una estratègia que hem anat tractant de fer en els darrers anys però ens queda encara molta feina per fer: tractar d'enllaçar la lluita del deute amb altres lluites i així anar tenint clares totes "les peces d'aquest trenca closques" que estem intentant canviar. Un altre dels gran reptes és arribar encara a més gent, gent no activista, no familiaritzada amb aquests temes així com a mitjans de comunicació.

Eshter Vivas: A nivell intern cal mantenir la dinàmica d'aquests darrers anys on els sectors més combatius han aconseguit arrossegar a les organitzacions més moderades cap a les seves postures (exigint la il·legitimitat del deute, el reconeixement d'un deute històric, social i ecològic del Nord respecte al Sud...) i marcar la pauta de la protesta a nivell internacional. A nivell del moviment, cal continuar establint aliances amb d'altres col·lectius, sota la premissa d'unitat en la radicalitat, especialment amb les campanyes de denúncia de les polítiques comercials i contra les Institucions Financeres Internacionals amb l’objectiu de promoure iniciatives conjuntes. Així mateix és important continuar impulsant campanyes i accions de coordinació en el marc dels fòrums socials.
A banda, cal també mantenir la tensió i la visibilitat pública sobre la qüestió del deute així com el seu manteniment en l'agenda política. Un tema important per al moviment és l'emergència en els darrers anys a Amèrica Llatina de governs que trenquen parcialment amb el neoliberalisme com el de Chávez a Venezuela, Morales a Bolívia, i Correa a Equador. Aquest fet obre noves possibilitats per a la lluita contra el deute extern i per aconseguir posicionaments conjunts dels països del Sud contra el pagament del deute, però cal que els moviments socials els pressionin.

Eduard Ibáñez: Cal continuar en la línia de donar a conèixer a l'opinió pública que el problema segueix vigent, ja que s'ha anat instal·lant una sensació que ja s'ha perdonat molt deute i que el tema va quedant resolt, quan això no és així. No ens podem quedar en la reivindicació del missatge d'abolició, sinó que cal continuar explicant més i millor per què és injust i divulgar l'impacte negatiu d'aquest deute en les economies més febles. En aquest sentit, per exemple, la devolució del deute continua significant encara una quantitat cinc o sis vegades superior a tot l'ajut oficial al desenvolupament que reben els països pobres. I cal denunciar que la cancel·lació sovint es fa computant-la com ajut.
D'altra banda, és el moment de començar a qüestionar i demanar la cancel·lació de bona part del deute extern privat que pateixen molts països pobres, que també és injust, a més d’estudiar i divulgar com han funcionat els processos de cancel•lació produïts: han estat beneficiosos? quines conseqüències polítiques i econòmiques han tingut? Han conduït a un bon ús dels fons alliberats? han contribuït a una major sobirania dels països beneficiats?

A Catalunya i la resta de l’Estat, quins són els reptes de les nostres administracions en quant al deute extern?

Observatori del Deute: Les competències en la gestió del deute extern recauen únicament i exclusiva en l'administració central. L'Estat hauria d'establir una moratòria del cobrament del deute que tercers països tenen contret amb ell i auditar l'origen dels crèdits emesos fins ara per l'Estat espanyol, ja que es sospita que hi ha prou evidències que els crèdits que han originat aquest deute són il·legítims. En cas que l'auditoria ho demostrés caldria cancel·lar aquest deute i exigir-ne responsabilitats. Aquestes auditories haurien de ser mixtes entre la societat civil i el Parlament espanyol.
Només l'any 2006, darrer any del que tenim xifres, l'Estat va cobrar en concepte de servei del deute 2.051 milions d'euros mentre que l'AOD destinada al Sud va ser de 3.028 milions d'euros. És a dir, 2/3 parts del que es va donar com a AOD va ser recobrat en concepte de retorn del deute extern. Alhora caldria que el Govern Central revisés, reformulés i legislés els mecanismes que continuen originant deute en els països del Sud, com són els crèdits FAD i les assegurances CESCE, tal i com els exigeix la Llei de la Gestió del Deute Extern.
Per últim, a l'administració catalana sí que se li pot exigir que faci pressió sobre l'executiu central per tal que sigui sensible a les demandes de la societat civil, que a Catalunya està altament sensibilitzada per aquesta problemàtica, com s'ha demostrat reiteradament en els darrers deu anys.

Esther Vivas: El treball de mobilització i de pressió de les organitzacions contra el deute a l'Estat va permetre l’aprovació d'una Llei reguladora del deute extern, el novembre del 2006, que significava un cert avenç en matèria de transparència informativa, desvinculació de la compra de bens i serveis en les conversions de deute... però es quedava molt per sota de les demandes que exigia el moviment. Per exemple no considerava cap responsabilitat del govern espanyol en l'origen de l'endeutament i en conseqüència no es podien anul·lar els deutes contrets per la venda d'armes, per finançament de projectes que responien a interessos comercials, etc. Tampoc es creava una Comissió Parlamentària Permanent sobre el deute que permetés establir responsabilitats sobre la concessió de crèdits il·legítims; i a més es continuaven comptabilitzant les operacions de deute com Ajuda Oficial al Desenvolupament. Encara queda molt perquè el govern reculli les demandes dels moviments socials.

D’altra banda, quin paper penseu que ha tingut Internet en la mobilització del moviment contra el deute a nivell global?

Observatori del Deute: Ha estat de gran ajut en la mobilització del deute extern a nivell global així com en altres mobilitzacions. Internet i la xarxa ens han permés accedir a tot tipus d'informació relacionada amb el tema, per estar al dia de les dades reals del deute, dels acords que alguns Govern han anat prenent, del incompliment o no d'aquests acords... i per saber quines passes estan donant les diferents organitzacions i xarxes. Ha permès enfortir el moviment del deute, si més no ens ha "ajudat" a fer que interaccionin diferents xarxes i organitzacions. Tirar endavant la Setmana del Deute, tal i com vam fer l'octubre de l'any passat, i fer-ho al mateix temps que tots els grups que lluiten contra el deute extern a l'Estat espanyol i a la resta del món, en gran mesura és gràcies a eines com internet. A més, ens ha permès arribar més lluny en les nostres accions de denúncia i pressió.
D’altra banda també hi ha moltes limitacions. No oblidem que encara hi ha moltes persones que no fan servir aquesta eina per informar-se i que cal combinar-la amb altres eines que ja fèiem servir abans que internet i la xarxa apareguessin. És important no oblidar que les organitzacions i xarxes, malgrat es poden coordinar via internet, ho han de seguir fent en ocasions físicament. Aquesta via segueix sent molt necessària quan volem aprofundir en determinats temes, o volem "humanitzar" més tot aquest procés.

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more