Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
Noves jornades de lluita contra la Llei d’Educació de Catalunya
23 mai 2008
Convocades noves mobilitzacions contra la Llei d’Educació de Catalunya per al 28 de maig i l’11 de juny

CGT, Ustec·STEs i Aspepc-SPS hem decidit convocar noves jornades de mobilitzacions.

Una primera concentració de protesta per al dimecres 28 de maig, a les 18 h. de la tarda, a la plaça Sant Jaume de Barcelona. I concentracions davant les seus dels Serveis territorials d’Educació a Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida per a l’11 de juny, a les 14 h. del migdia.
arton1867-bdab8.png
El primer dels arguments de CGT, Ustec·STEs i Aspepc-SPS per defensar la protesta contra lâavantprojecte de la Llei dâeducació de Catalunya és que el problema de la privatització continua vigent i que el seu articulat inclou procediments que són passos inequívocs cap a la desestructuració de lâensenyament públic i afavoreixen en un futur processos dâexternalització i de privatització. A més de considerar insuficient el compromís dâinversió de la Llei, els sindicats també alertem que sâobren noves vies per finançar els centres privats concertats i que sâestableix un model dâautofinançament comercial dels centres públics. Tampoc ens agrada el model de direcció previst al document ja que, entre dâaltres qüestions, consideren que podran seleccionar i nomenar professorat com si fossin càrrecs de confiança. I pel que fa als docents, advertim que els nous cossos de la Generalitat que vol crear el Departament dâEducació no garanteixen tots els drets laborals i administratius actuals. A això hi afegim el rebuig a un model dâautonomia dels centres basat en les direccions i en els resultats escolars, criticant la proposta dâincrements retributius al professorat per resultats obtinguts.

Reclamem la retirada de lâarticulat de la LEC

Hem vingut alertant als qui esperaven els canvis que poguessin aparèixer a lâarticulat de la LEC, que potser es diluirien les grolleres afirmacions de les Bases, però no canviaria res substancial. El Departament havia insistit en la validesa dâunes Bases que no va retirar, fonamentades en el Pacte Nacional dâEducació.

- Sota el nou paraigües del Servei Públic dâEducació, obre noves vies al finançament dels centres concertats
(increment dels mòduls, finançament addicional per necessitats educatives especials, contractes programa,
nous concerts), que paren la mà per rebre més diners públics mentre es mantenen com empresa privada.

- Lâarticulat evita pronunciar-se explícitament per la gestió indirecta de centres públics, però deixa el camí
obert a través de la municipalització (com ja fa a les Llars dâinfants municipals de gestió indirecta). A més,
deixa en mans dels ajuntaments la primera etapa dâeducació infantil, lâeducació de persones adultes, els
ensenyaments artístics (autèntiques ventafocs del sistema educatiu) i, mitjançant conveni, els permet també
ensenyaments ordinaris.

- Es mantenen els mecanismes de privatització de la gestió dels centres públics amb lâautonomia econòmica
i el finançament diferenciat segons resultats.

- També la jerarquització dels centres públics a través dâuna direcció professionalitzada, convertint al director en gerent de personal que colli al professorat com a la privada; i retornant als vells cossos del franquisme.

- Es desregulen les condicions laborals: amb llocs de treball específics i de lliure designació, "carrera" docent depenent de lâavaluació del director, adscripció a zona educativa, reduccions econòmiques per interins i en els tres primers anys com a propietari...

Per aquests motius i dâaltres que desenvolupem en lâanàlisi de lâavantprojecte, cal manifestar un rotund rebuig de lâarticulat. La LEC âcom les Bases i el Pacte Nacional- prenen com a referent lâescola concertada i es tracta que la pública la imiti (sisena hora, gestió privada, jerarquització...)

En el marc de la LOE

La LEC és conseqüència del desplegament de la LOE. Una part dels problemes i amenaces que afrontem es desprenen directament dâaquesta llei marc. Però, no li cal una llei autonòmica al govern del PP a la Comunidad de Madrid per passar un centre de titularitat pública a municipal i dâaquí a gestió privada (com a Catalunya amb les llars municipals) o, fins i tot, vendreâl, com en el cas del CEIP MA Blanco a El Ã?lamo,
redistribuint lâalumnat matriculat i el professorat públic.

I, amb Ley de Educación de Andalucía (LEA) aprovada a finals del 2007 (amb el suport de CCOO i UGT) el govern socialista andalús es troba amb una vaga convocada pel 21 de maig i el rebuig de més del 75%
del centres al Plan de Calidad, que "incentiva" al professorat amb fins a 7000euros en 4 anys, en funció
dels «resultats» âaprovats-

Donar continuïtat a la vaga del 14 F

La força del passat 14 de febrer que ha permès frenar el ràpid procés de privatització que pretenia el Tripartit, hem de recuperar-la per canviar lâarticulat en una defensa explícita de la pública. Hi ha qui ens dirà: sí però la LOE ja hi és i té rang superior. Ãs cert, i caldria canviarla si aconseguim coordinar els esforços a nivell estatal, però podem imposar una altre LEC si cerquem les forces i les voluntats per fer-ho.

Maragall ha manifestat la voluntat dâentrar al Parlament el Projecte de LEC abans de lâestiu. No mobilitzar-nos abans de que aquest tràmit es completi és tornar a deixar les mans lliures a la Conselleria per tirar endavant els plans privatitzadors de lâensenyament. Deixar aquest articulat pendent de futures negociacions és perdre lâobjectiu de la vaga del 14. Perquè fins i tot els marcs de negociació no són els de la vaga, sinó el Pacte Nacional dâEducació âamb les patronals privades- i la nova Mesa Sindical, que incorpora sindicats de la privada i del professorat de religió -cap dels quals no es va enfrontar a les Bases-, manipulant la representació del professorat de la pública en lluita âcanviant majories i excloent la CGT- per a posar la «negociació» de les nostres condicions laborals i de lâeducació pública en les seves mans.

NO a la LEC. Si amb les Bases no hi havia res a negociar, amb lâarticulat tampoc: per això tornem al carrer.

Més informació:
Federació d'Ensenyament CGT Catalunya
www.cgtcatalunya.cat/cgtense

This work is in the public domain
Sindicat