Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Sobre sexe (opinions d'un expert)
15 mai 2008
(Publicat a «Eldebat.cat»

Jèssica del Moral

Sabien que si han patit un infart de miocardi corren més risc amb l'amant que amb la parella? I que l'edat de la plenitud sexual dels homes té lloc deu anys abans que la de les dones? Les relacions íntimes, que constitueixen una font de salut física i mental, també inspiren alguns dubtes. Per posar negre sobre blanc en matèria de sexualitat, eldebat.cat s'ha assessorat de la mà de Pere Font, psicòleg, sexòleg i fundador i director de l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella.

Fa pocs dies coneixíem un estudi de la UB que assegurava que lâamor i la sexualitat incideixen positivament en el sistema immunitari i en la salut, en general... Què té de bo el sexe?
Millora lâorganisme. Fa que tinguem una vida sexual equilibrada, i millora la qualitat de vida. El sexe augmenta la sensació de benestar.

I de dolent?
El mateix, al contrari. Ãs a dir, les persones adultes que tenen llargues abstinències sexuals no desitjades normalment experimenten una sensació de poc benestar, de poca qualitat de vida.

Lâinforme Durex diu que les dones espanyoles som les més orgàsmiques... No sé si està dâacord en aquesta afirmació...
Han de tenir les seves fons, però jo no mâatreviria a dir si són les més o les menys orgàsmiques. Un pensa que, a aquestes alçades de la vida, qui més qui menys sâha anat informant sobre temes de sexualitat per conèixer el propi cos i les persones han experimentat, han tingut més parelles, menys manies amb la masturbació, poden tenir una millor sensació a lâhora de tenir una relació sexual. Si les espanyoles estan, en aquest aspecte, més desenvolupades que les americanes, les franceses o les angleses, no en tinc ni idea. No mâatreviria, de tota manera, a fer judicis de valor tan magnificats.

Només la meitat de les dones aconsegueix arribar a lâorgasme per vuit de cada deu homes... Ens hem de conformar?
Arribar a lâorgasme, com? Perquè les dones i els homes arribem de maneres diferents a lâorgasme. El que sâhauria de matisar és si arriben a lâorgasme amb penetració o sense penetració. Si lâinforme diu que la meitat de les dones arriben a lâorgasme amb penetració, jo diria que, comparat amb lâexperiència clínica, és una visió positiva, optimista. Nosaltres sabem, a través de la pràctica clínica, que entre tres i quatre dones no arriben ni arribaran mai a lâorgasme per penetració. Hi arribaran durant la penetració, perquè els seus companys faran altres coses durant la penetració. Segurament, hi arribaran per estimulació directa o indirecta del clítoris, però no per la penetració. Aquest és un error que encara molta gent manté.

Ãs una qüestió de condició física, dâancestres morals o dâafectacions psicològiques?
Hi ha moltes interpretacions. Nâhi ha que diuen que la dona que arriba a lâorgasme per la via coital és més madura, la qual cosa no és veritat; hi ha qui diu que és una qüestió dâanatomia. Però és molt difícil que arribem a saber per què una dona arriba a lâorgasme i una altra no. No podem saber-ho, tot i que ja ens agradaria, perquè així podríem solucionar moltes coses. I encara hi ha el mite que el millor orgasme arriba per la via coital. I això no és veritat, ni vol dir que les dones siguin poc madures, o no siguin liberals.

Quina és lâedat de la plenitud sexual?
Per a un home, estaria al voltant dels 25 i les dones estarien en el seu apogeu sexual sobre els 35. Ãs a dir, lâedat oscilâ¢laria entre els 20 i els 30 anys en el cas dels homes, i entre els 30 i els 40 en el cas de les dones.

Existeix el sexe a la tercera edat?
I tant, i que no decaigui! Perquè, com dèiem, és un indicador de qualitat de vida. Les parelles que mantenen la seva relació sexual viva tenen més percepció de benestar i, a més, els professionals de la salut que treballem amb ells veiem que són persones sanes dâuna manera més integral. Moltes persones perden la relació sexual per problemes de salut, per principis, per malalties greus incapacitants, i els suposa una pèrdua molt dura.

Què és allò que el ciutadà "estàndard" sempre va voler saber sobre sexe i mai no es va atrevir a preguntar?
(Riu) Hi ha moltes coses que els ciutadans "estàndard" no sâatreveixen a preguntar. Sobretot no sâatreveixen a preguntar sobre la pròpia sexualitat. Per exemple: com puc fer que la meva parella gaudeixi més del sexe? Altres preguntes són les diferents zones erògenes que poden canviar dâuna persona a una altra, sobre els raconets misteriosos, i la gràcia és que a mesura que un va madurant a la vida els va resolent.

Per què costa tant parlar de sexe?
Perquè fa vergonya. Els homes tenen la sensació que quan parlen de sexe amb les dones, seran criticats i jutjats.

Les dones parlen de sexe i els homes només en presumeixen...
Als homes no els agrada parlar de sexe per por al fet que els altres ho interpretin com una feblesa. Ãs a dir, si jo parlo de sexe amb altres homes, i no em dedico a explicar unes conquestes increïbles o unes proeses sexuals brutals, no té cap interès. Les dones us asseieu en una taula i parleu de sexe com parleu de qualsevol altra cosa i us quedeu a gust. Els homes no volem parlar de sexe amb les dones perquè sempre tenim la sensació que les dones ens posareu nota, ens demanareu coses, ens exigireu que siguem més lents, més carinyosos o que parlem. Els homes tenim la sensació que quan parlem amb les dones de coses íntimes obrim una caixa de trons que després no sabem si podrem tancar. I com que no ho sabem, tenim la precaució de no obrir-la.

Però vostè deu visitar homes... Existeixen, per tant, els homes que parlen de sexe...
Sí, però no per ganes. En parlen perquè no els queda més remei. Les dones quan parlen de sexe, ho fan durant molta estona, i els homes fan pim-pam i acaben. Els resulta incòmode, excepte algunes generacions joves que en parlen amb més naturalesa, però els de la quarantena cap amunt tenen dificultats més que notables.

Sâhauria de socialitzar el sexe?
El sexe sempre serà tabú, només faltaria! El sexe és una activitat íntima i privada i té la component de cosa amagada. El sexe és una cosa que fem dâesquena als nostres pares. Les primeres investigacions que fem sobre el nostre cos es fan dâamagat. El sexe sempre té aquest punt de cosa misteriosa, dâinformació privilegiada que passa dels uns als altres, de codi encriptat quan hi ha nens al davant, és part de la gràcia. El dia que el sexe estigui tot a la vista, penso que serà més avorrit.

Les pelâ¢lícules transmeten un bon coneixement del sexe?
No, al contrari. Les pelâ¢lícules transmeten tots els tòpics possibles. Per exemple, a les pelâ¢lícules veuràs molt poques persones que facin servir preservatiu, les sensacions orgàsmiques a les pelâ¢lícules són formidables i, de vegades, estan absolutament exagerades. Et vénen pacients a la consulta i et diuen: âjo vull un orgasme com el de la protagonista de tal pelâ¢lículaâ?, i jo penso: âjo tambéâ?. A les pelâ¢lícules quan dues persones tenen una relació a peu dret en un pàrquing tot funciona i a la realitat, en canvi, un dels dos es fa mal a una cama o un dels dos no troba la postura... A la realitat, tot és més normal. El que passa és que, si tens sentit de lâhumor, amb les coses reals, et pots fer un tip de riure.

El sexe ha de ser, fonamentalment, divertit...
Ãs clar.

Imitem al llit els patrons de les pelâ¢lícules?
Imitem el que ens han dit que hem de fer: la postura del missioner, un sobre lâaltre, com si el sexe fos una cosa només coital, i que el sexe es fa de nit i al llit, i que només hi ha un parell de variacions i poca cosa. Al sexe, com a la cuina, tot és bo. I cal provar coses diferents.

Parlar obertament de sexe promou lâactivitat sexual o està dâacord que el sexe no es parla, sinó que es practica?
El sexe es practica i també es parla. Ãs més: a les parelles on només es practica i no es parla, hi ha menys sexe que a les parelles on es parla i es practica.

Amor-sexe-afectivitat. Quina de les tres condicions té més adeptes?
Totes tres. Una cosa és quan nosaltres fem el bocamoll a la barra dâun bar amb els amics i una altra cosa el que cadascú vol a casa seva, quan ja està estabilitzat. Quan el sexe i lâamor van junts, la una unió és imbatible.

Lâamor furtiu és més fogós o és una llegenda urbana?
Ãs més fogós, com tot el que està prohibit. Senyal dâaixò, per exemple, els homes que han tingut un infart de miocardi corren més perill quan estan amb lâamant que amb la parella. Amb la parella, mantenen relacions sexuals més rutinàries i amb lâamant sâapliquen més.

Quins mites sexuals hauríem de desterrar?
Tots. Els mites, les mentides, els enganys, les manipulacions... perquè lâúnica cosa que fan és contribuir a la ignorància i la ignorància a provoca la pèrdua de qualitat en la relació sexual.

Què passa amb la masturbació? Ha sortit de lâarmari o, sobretot en les dones, continua sent una pràctica silenciada?
La masturbació és una pràctica habitual ja gairebé per a tothom. Les dones més grans hi han anat arribant més a poc a poc i les més joves, abans. Els homes, no cal ni parlar-ne perquè segurament el 99,9% coneixen de primera mà la masturbació.

Però una cosa és que la coneguin, i una altra que la reconeguin.
En termes generals, cada vegada hi ha menys por, sobretot entre la gent jove, a reconèixer que de tant en tant practiquen la masturbació, al marge de tenir o no parella. Abans hi havia més la sensació que era una activitat succedània, és a dir, âem masturbo quan no tinc parella; si tinc parella, ho faig amb ellaâ?. Això ja ha caducat: hi ha una sexualitat compartida i una sexualitat personal, que després un l'exerceix o no.

Sâha superat ja la creença que la disfunció erèctil està vinculada a una escassa virilitat?
La creença sí. El que passa és que la sensació dâun home quan té una disfunció erèctil és similar a la sensació de les dones quan els extirpen la matriu i se senten menys dones. Ãs una tonteria com una casa, però és un sentiment que aquestes dones tenen. No és només una qüestió dâerecció el que ens fa més homes o menys, però quan els falla lâerecció tenen una pèrdua dâautoestima brutal.

Vostè ha escrit bastant sobre educació sexual. A la pregunta innocent âdâon vénen els nensâ?, vostè respon...?
(Riu) Els nens vénen del desig dels pares de tenir fills. Ãs la resposta que sâha de donar, tot i que no sempre és veritat, però hem de començar la casa per algun lloc. Sempre darrera dâun naixement hi ha una història, la història de dues persones que, en un moment o altre, volien estar junts, més estona o menys. En la majoria de casos, acostuma a haver-hi un projecte de vida. Els nens vénen del desig dels pares dâestar junts, i després ja hi incorporarem els matisos. Els nens sempre apareixen com alguna cosa que pugui ser llegida en positiu. Els que no seâls pot dir és que van venir al món perquè un dia seân va anar la llum.

Ni que vénen de París, ni que els va portar la cigonya...
Exacte. Com a explicació pedagògica, és un zero. No es tracta de dir mentides com que tots els fills són fruit de lâamor, però sí de donar una explicació senzilla, i després ja lâampliarem. Lâaltre dia, en una conversa, un amic deia que era fruit dâuna nit de Sant Joan, un altre que era fruit de Cap dâAny, però érem tots adults. Això entre adults funciona, però a un nen no li pots explicar que va ser fruit dâuna revetlla de Sant Joan. El que els nens necessiten saber és que són al món perquè algú en algun moment va començar a escriure una història.

Quant trigarà el Kamasutra a incorporar el sexe homosexual?
Hi ha una versió que ha fet una italiana formidable que es dedica a actualitzar el Kamasutra. El Kamasutra homosexual era un exercici necessari. Sobre lâhomosexualitat, que a un li agradi més la carn o el peix és una cosa de naturalesa i de gustos. Hi ha llibres de cuina de carn, i hi ha llibres de cuina de peix. Quan dues persones es troben all llit, lâimportant no és que siguin homosexuals o heterosexuals, sinó que la trobada valgui la pena.

Veig que parla molt de gastronomia. Sóc vegetariana. Quin seria el meu equivalent sexual, si excloc la carn i el peix?
(Riallades) Els vegetarians també haurien de tenir vida sexual. Estarien al mateix nivell que els que mengen carn, els que mengen peix i els que mengen de tot. El que hi ha són petits matisos que no afecten a la relació sexual. Hi ha dâhaver bon sexe per a tothom. El sexe no sâha de deixar atrapar pels tòpics, per les rutines, se li ha de posar imaginació.

El tupper sex és un revulsiu?
Ãs una activitat per una tarda de pluja o per una trobada entre amigues, perquè els homes no fan tupper sex: no els agrada parlar de certes coses ni despullar-se davant dels altres. El tupper sex és divertit i festiu.

Doniâm un consell genèric, una fórmula màgica aplicable en qualsevol circumstància per a tothom.
Com a la cuina, de tant en tant provar coses noves, fer algun experiment. De tant en tant, afegir algun ingredient nou: si una persona sempre ha tingut relacions de llit els dissabtes a una determinada hora, a la consulta els recomanem que tinguin relacions sexuals a qualsevol lloc de casa menys al llit. Jo crec que la gràcia està en el fet que puguis modificar petites coses sense canviar la teva sexualitat, l'hem de fer més divertida, més interessant o que ens ajudi a parlar amb lâaltre del que ens agrada i del que no.

Gràcies.
A vosaltres.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Sobre sexe (opinions d'un expert)
15 mai 2008
Bé, sembla que els estalinistes tornen a campar per indymedia com el peter. Moderador, fes-hi alguna cosa!.
Ya basta de nacional socialistas de la CUP en los foros autónomos.
Re: Sobre sexe (opinions d'un expert)
15 mai 2008
Bien dicho!!
vivan los españoles
Re: Sobre sexe (opinions d'un expert)
15 mai 2008
Això està fatal!
Una mica de serietat i inteligència,

Els comentaris cada cop tenen menys nivell!
Re: Sobre sexe (opinions d'un expert)
16 mai 2008
Bravo! Felicitaciosn a qui ha penjat aquest post: entre altres coses ha aconseguit demonstrar la obcecació sexual dels que han fet els comentaris posteriors XD. Visca l'indymedia malgrat els trolls!!!
Sindicat