|
|
|
Notícies :: sexualitats |
|
ei, nadó! crema el teu bressol!
|
|
|
per compartida |
14 mai 2008
|
|
|
|
T'has preguntat mai perquè es posen les criatures en un bressol, se'ls hi endolla un xumet de plà stic a la boca i s'abandonen deixant que plorin? Perquè a una criatura indefensa que necessita calor humà , se la tracta tan injustament?
El nostre instint ens diu tan sols néixer que necessitem un pit matern per mamar, unes carÃcies per sentir i una temperatura corporal per no sentir fred, i que tot això ens ho dona un cos. Naixem no desenvolupats i indefensos i tot i aixà ens abandonen en els bressols. Com pot ser que la mare dormi amb un home que s'ha “trobatâ€? o de qui s'ha â€?enamoratâ€? enlloc de dormir amb la criatura que ha portat en l'úter durant nou mesos? Això ha sigut sempre aixÃ?¿ El cert és que no. Casualment, aquesta és una practica que s'inicià en les primeres societats patriarcals. Aixà veiem que a partir de l'Edat Mitjana, malgrat hi hagi gent que segueixi dormint junta, de mica en mica es van aïllant a l'hora de dormir (amb la gradual aparició de bressols i habitacions dormitori individuals), conforme una societat individualista i competitiva pren cos. Es substitueix l'escalfor humana per coixins, ossets de peluix, llibres, animals de companyia.... Una muralla d'emocions s'aixeca entre els cossos d'uns i altres, una muralla que les criatures es veuen forçades a construir en contra de la seva necessitat immediata de proximitat fÃsica. Els adults han de creure que allò “normalâ€? és que les criatures plorin per tal d'insensibilitzar-se al crit del seu plor que els reclama ( insensibilitzar-se al deixar-la sola al bressol; insensibilitzar-se quan li criden... es a dir, quan exerceixen una autoritat sobre la criatura per tal de fer-la submisa). Les criatures es revolten i ploren reclamant l'afecte que els hi és negat, fins que aprenen a ser dòcils i submises. En resum, ens reprimeixen des de ben petites a sentir plaer i a expressar els sentiments amb el cos, negant els nostres desitjos, i aixà es van construint sentiments ordenats, regulats i reprimits a disposició d'una societat jerà rquica i competitiva. La mare subordina el benestar de la criatura a la preparació per l'èxit social. Les mares, com totes les dones, produïm hormones i tenim canvis fisiològics i emocionals, però a diferència de tots els mamÃfers, abandonem les criatures. Canviem la nostra insubstituïble escalfor per la de la calefacció, amb vestits i bressols. Ens empassem les emocions com podem i eliminem les hormones per on el cos bonament decideixi i després venen les depressions postpart.
Perquè al reclamar el nostre alliberament com a dones no reivindiquem al mateix temps l'alliberament de les criatures? El dia en què reivindiquem l'alliberament de les criatures, ens alliberarem i manifestarem més lliurement els nostres sentiments, no reprimirem els seus, mares i criatures ens farem rebels i dormirem i caminarem juntes, hi haurà comprensió i respecte mutu. |
This work is in the public domain |
|
Re: ei, nadó! crema el teu bressol!
|
|
per Bernardine Dohrn |
15 mai 2008
|
|
Felicitacions per aquest post! Quina reflexió més interessant. Foucault estaria encantat! És clar que la configuració de lo que som comença ja abans l'escola (normalment, es parla d'aquesta institució com la primera del "grand renfermement"). Gràcies doncs per apontar l'idea! |
|
Re: ei, nadó! crema el teu bressol!
|
|
per dependència no és llibertat |
15 mai 2008
|
Doncs ho trobo una enorme estupidesa i un contrasentit. No esteu demanant l'alliberament de les dones, el que esteu fent és sota l'excusa "d'alliberar les criatures" plantejar la dependència eterna entre mare i nadó, fer que aquesta sigui dependent del seu fill i viceversa, i tot això disfressat sota un llenguatge alliberador que per res ho és.
Els nens han de plorar de tant en tant, no hi ha res de dolent en això, no té per que se un símptoma d'abandonament, sinó acabareu com tots aquells pares i mares que a la mínima que el nen diu buuua ja estan perdent el cul com si allò fos el pas previ a un infart del nadó, i els nens ja ho saben això també i els nens saben que si ploren tenen allà els pares i ho utilitzen. No subestimeu els seus costums i hàbits.
No tinc res en contra de que els pares i mares dormin amb el seu fill, no hi ha res de dolent, no és aquest l'assumpte, el que si que estic en contra és d'eternitzar la dependència entre mare i criatura, està clar que la dependència existeix i que un nadó és dependent però el que se li ha d'ensenyar poc a poc és a ser independent i lliure i dependre el menys possible a mesura que es faci gran i precissament amb el que esteu dient esteu creant una persona absolutament dependent de la seva mare. Reflexioneu. |
|
Re: ei, nadó! crema el teu bressol!
|
|
per Núria |
15 mai 2008
|
Vaja tonteria!! Dormir sempre amb el nen? no deixar-lo plorar? és nota que deus ser un home i que a més no tens nens...
Saps el que seria dormir cada dia amb el nen? i a més sempre ha de ser la mare qui o faci? això és masclisme...
Que la mare dorm amb un home que s'ha trobat?? Això va de debó? és la persona que s'estima, no un home que s'ha trobat...
Els animals quan són petits no ploren i criden la mare? tu no deixis plorar mai el nen i veuràs, tendràs un perfecte mimat!!
Hem sembla una reflexió estupida d'algú que no sap el que és ser mare, i pensaria que és una broma si no fos pel tó de la mateixa...
Prou frikisme a indymedia! Ser raro no vol dir ser millor...
Salut!! |
|
Re: ei, nadó! crema el teu bressol!
|
|
per . |
15 mai 2008
|
si els pares i les mares no volen implicar-se en la cura i la educació del nadó a temps complet, doncs que no siguin tan egoistes de tenir un fill/a nomes per pur hedonisme.
si la maternitat i la paternitat fossin més conscients, una altra joventut tindriem...
les dones lliures no han de demanar guarderies, han de destrossar el treball assalariat que ofega a elles i als homes per igual, o potser més a elles fins i tot |
|
Re: ei, nadó! crema el teu bressol!¿?
|
|
per ei, nadó! crema el teu bressol!¿? |
16 mai 2008
|
JJJJJJJJJJJJJJJJJjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj
http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=9&fil=6574 |
