|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Comunicat de Joves Comunistes davant la mort de Leopoldo Calvo Sotelo
|
|
|
per Joves Comunistes |
12 mai 2008
|
|
Comunicat de Joves Comunistes davant la mort de Leopoldo Calvo Sotelo |
|
El passat dia 3 de Maig de 2008 va morir, segons els grans mitjans estatals, un gran valedor de la democrà cia al nostre paÃs. Grans honors, funeral d’estat amb velatori al mateix congrés dels diputats i la presència de tot tipus de personalitats de la nostra caspa polÃtica.
Però, qui va ser realment aquest home? Leopoldo Calvo Sotelo pertanyia a la classe tecnòcrata de finals del franquisme, prova d’això és la seva presència com a procurador a corts franquistes en representació de l’indústria quÃmica. Nomenat al primer govern de Juan Carlos I, encara en dictadura, com a ministre de comerç amb Arias Navarro al capdavant i al costat de tant bons “demòcratesâ€? com Adolfo Suarez i Manuel Fraga. Posteriorment, al reformar-se l’aparell estatal franquista, va formar part de Unión de Centro Democrático (UCD) que guanyaria les eleccions de 1977, a partir d’aquà va anar guanyant posicions rà pidament. El 23 de Febrer de 1981 va ser nomenat president del govern en un moment de gran crisis social i polÃtica que va desembocar durant la seva investidura amb l’intent de cop d’estat de Tejero.
Com a legat polÃtic, a part de representar als grans sectors de la burgesia durant i després del regim feixista, va iniciar els procediments de l’entrada de l’estat espanyol al Mercat Comú (CEE i posteriorment UE), aixà com també a la OTAN. Va ser un dels polÃtics capdavanters en l’integració a l’estructura del gran capital europeu per a entre altres coses “canviar-ho tot, per a no canviar resâ€? fent mantenir el poder econòmic a aquelles mateixes èlits que el tenien durant el franquisme i adequar-ho a aquesta democrà cia de baixa intensitat de la que alguns es senten tant orgullosos. Com a premi final el van nomenar al 2002 com a “Grande de Españaâ€? amb el tÃtol de Marques de la Ria de Ribadeo.
Tot un exemple de la transició. Gran empresari que s’integra a les estructures de l’estat franquista, que condueix i negocia el canvi d’estructural polÃtica, que no social ni econòmica, que es dona durant els anys 70, tot un exemple de democrà cia.
El seu itinerari polÃtic i el tractament medià tic que se l’hi ha donat mostren que l’actual classe polÃtica dirigent està molt satisfeta amb el procés de transició dut a terme. La construcció dels mites justificadors de l’actual situació no fan més que assegurar la perpetuació d’una casta que es dedica a estrangular el poble amb resultats tan coneguts com: la precarietat, laboral, familiar i social, la corrupció, els pactes amb el Vaticà , la presència a les estructures del estat del hereu del dictador i el blindatge d’una etapa històrica, encara avui tabú.
Fa falta doncs, una revisió històrica de la transició i l’obertura d’un veritable procés constituent que avanci vers la construcció d’una III República amb democrà cia participativa.
Per què el nostre punt de partida, és la II República i no el forat negre que representa el Franquisme i l’actual monarquia!
Barcelona, 7 de maig del 2008 |
Mira també:
http://www.jovescomunistes.cat
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Comunicat de Joves Comunistes davant la mort de Leopoldo Calvo Sotelo
|
|
per bal bla bla bla bla bla |
12 mai 2008
|
Y bla bla y bla.
Ojala os murais vosotros tambien "jovenes comunistas". |
|
Re: Comunicat de Joves Comunistes davant la mort de Leopoldo Calvo Sotelo
|
|
per ¿? |
12 mai 2008
|
"ojala os murais vosotros tambien"?
Que clase de comentarios es ese? Que analisis politico? |
|
Re
|
|
per y sigue...!!!Y bla y bla y bla y blablabla... |
12 mai 2008
|
|
CAP. |
|
Re: Comunicat de Joves Comunistes davant la mort de Leopoldo Calvo Sotelo
|
|
per LLuÃs |
13 mai 2008
|
|
Una buena reflexión, sobre lo que supuso la transición, y la responsabilidad de la clase política de entonces, con Carrillo a la cabeza. Por fortuna, viendo este artículo, hay un cambio profundo y una voluntad republicana contundente, para un nuevo proceso de cambio. |
|
Re: Comunicat de Joves Comunistes davant la mort de Leopoldo Calvo Sotelo
|
|
per jo |
13 mai 2008
|
El que va ser la Transició, els seus protagonistes o qualsevol altre punt de reflexió és irrellevant per a parlar de l'esquerra.
Podem seguir criticant tan com volguem als que van fer possible la Transició, tant aquells que deien ser d'esquerres com els més franquistes, però això no ens farà avançar.
La pregunta que faig jo als Joves Comunistes és la següent: ser comunista vol dir voler un canvi de societat o un canvi de sistema econòmic? Si és el primer, és necessari assolir el poder per a començar a fer realitat aquest canvi dins les mateixes files comunistes? Si és el segon, és necessari un canvi econòmic per a seguir amb el mateix sistema societari estratificat i amb desigualtats socials?
Les formes tòpiques de lluita (partit, sindicat...) ja estan plenament dins el sistema i no podran aportar, en l'actual situació, cap dels dos possibles canvis. Si no comencem per a criticar-nos a nosaltres mateixos i analitzar els errors dels nostres avantpassats, mai sortirem del fons del sarró capitalista a on hem caigut.
Indepedència i socialisme |
|
Re: Comunicat de Joves Comunistes davant la mort de Leopoldo Calvo Sotelo
|
|
per comunista |
13 mai 2008
|
No estic d'acord amb "jo". El canvi de societat i sistema econòmic son dues coses que van de la mà, no es pot fer possible un canvi de societat sense l'econòmic, ja que l'economia estructura la societat.
Realment creus que les fòrmules de partit i sindicat estàn obsoletes? Si estem lluitant pel socialisme, és evident que necessitem una organització socialista, organitzada sota els principis del leninisme, que faci d'avantguarda. Aquesta organització ha de sapiguer lluitar tant al carrer com a les institucions (Això Lenin ho tenia molt clar). Això sense ser aboservides pel sistema.
En quant als sindicats, també son absolutament necessaris, perquè és la forma d'organitzar als treballadors per defensar les seves condicions i els seus drets laborals. |
|
Re: Comunicat de Joves Comunistes davant la mort de Leopoldo Calvo Sotelo
|
|
per Jo |
13 mai 2008
|
Primer, no és l'economia el que estructura la societat, som els individus qui estructurem la societat en base a formes conceptuals i mentals d'entendre la societat. Per tant, l'economia només és una esfera d'aquesta estructura mental que fa que estructurem la societat d'una determinada manera.
En base a això, el problema que tenim els comunistes és seguir parlant parcialment del marxisme. Marx no fa de la seva teoria un tòtem, sinó que és una part fonamental per a fer entendre que les estructures socials són només creacions artificials formulades pels individus. Ell analitza molt agudament sobre una d'aquestes esferes, l'econòmica i explica com fer-hi front en un moment històric i social concret, però no diu en cap cas, que no hi hagi altres esferes en les quals també s'hi han de fer canvis. Resumint, tot i canviar el model econòmic basant-nos en el model marxista, res no canvia, ja que les estructures mentals lògiques, de pensament i racionals mantenen uns criteris netament capitalistes: canvies el model econòmic però no la seva concepció i la seva base i per tant tendirà a crear els problemes contra els que lluitem però de diferent manera.
O sigui, es manté la visió home-treballador com a visió invariable i per tant no s'allibera a la persona de la pressió econòmica que això comporta; seguim sent, de forma definitòria, "esclaus" d'una estructura econòmica i per tant, en cap cas ens emancipem com a persones, sinó que ens seguim desenvolupant dins la teoria de l'homo economicus.
Marx no diu això, sinó que és el marxisme qui redueix les seves tesis a un simple canvi de criteri econòmic.
En base a això, i dins el marc institucional
"democràtic" del que formem part, els partits i els sindicats tradicionals no són cap eina revolucionària, sinó que només són una part de la lluita competitiva i legal inserida en el sistema, tenint tallades, només pel sol fet de formar-ne part, les ales (si en vols formar part de forma legal només pots seguir les regles que et fixen uns altres).
Jo formo part d'un partit i d'un sindicat, però això no vol dir que no hagi de veure que no serveixen, tal com ara estan formulats, per a intentar fer avançar una revolució, que no vol dir que no serveixin per anar millorant la societat sense canviar els seus ciments, però és que resulta que aquesta formula no la considero revolucionària.
I per tant, tot i seguir lluitant, la idea és crear, com va fer Marx i en base a anàlisis complementaris, les noves estructures que ens facin avançar cap a l'ideal comunista. |
|
Re: Comunicat de Joves Comunistes davant la mort de Leopoldo Calvo Sotelo
|
|
per molt bo |
13 mai 2008
|
|
El primer comentari és una excel·lent anàlisi política que resumeix en una línea la naturalesa del tal Calvo i l'Estat a que representava |
|
Re: Comunicat de Joves Comunistes davant la mort de Leopoldo Calvo Sotelo
|
|
per comunista |
13 mai 2008
|
Evidentment que per a transformar la societat s'han de transformar d'altres esferes, la qual cosa no vol dir que aquestes girin al voltant de l'esfera econòmica. Es allò que s'anomena "estructura i superestructura". De totes formes, són interesants les aportacions de Gramsci sobre aquest tema, ja que com dius no és suficient quedar-se en aquest marc.
Per altre banda, considero que el debat sobre la utilitat del Partit en un marc legal ja va ser abordat entre d'altres per Lenin i per Rosa Luxemburg. El primer en una sèrie de debats congresuals abans de la revolució soviètica va lluitar contra els qui dins del POSDR s'oposaren a la lluita dins del marc legal, que utilitzaven arguments semblants. El curs dels esdeveniments van demostrar que una hàbil combinació de la lluita legal dins dels seus límits, i la lluita revolucionària allà on aquestos s'acaben i arriba el moment i es donen les condicions necesàries fa avançar el moviment més que amb altres formes de lluita. Des de llavors, el moviment comunista internacional, majoritàriament, va utilitzar aquesta doble forma de lluita fins que part del moviment comunista va degenerar fins la socialdemocràcia pràctica. Quines son les particularitats actuals que creus que fan diferir aquesta doble modalitat de lluita? O en què creus que ha fallat?
Respecte als sindicats, també crec que hauries de proposar un model d'organització obrera alternatiu per a poder debatre-ho, però considero que aquestos son necessaris en quant que son eina dels propis treballadors per a defensar els seus drets.
Un salut! |
|
Re: Comunicat de Joves Comunistes davant la mort de Leopoldo Calvo Sotelo
|
|
per jo |
13 mai 2008
|
És molt interessant trobar algú que vol debatre i no insultar o desprestigiar. això, a la vegada, serveix per a trencar la continuació de comentaris del mateix tipus.
Pel que fa a la pregunta, hi ha multituds de circumstàncies que invaliden la formulació descrita per Lenin o Rosa de Luxemburg, però només en vull puntualitzar un: en el marc democràtic és de suposar que cada partit existent tendeix a defensar una classe social i, per tant, a defensar els interessos d'aquesta. En el marc en el que estem, que se suposa que també és democràtic, cap partit defensa una postura de classe, sinó que es defensa tota la població, eufemisme utilitzat per a la defensa corporativa d'una part de la societat o, més que això, una forma d'estructurar la societat a on no és possible canviar depèn què.
Per tant, un sistema polític creat en base a la defensa, per part de partits, d'interessos de classe, té un greu problema quan cap partit fa una defensa d'interessos particulars, sinó que tots tenen els mateixos.
Igualment, si passessim directament a la dictadura del proletariat, què és el que canviaria ara del comunisme real que va haver? Doncs res, perquè el problema recau en què una nova estructura social només pot ser el reflex de la pràctica quotidiana i constant d'un conjunt de formes de fer, de viure i de pensar. I cap partit polític, sindicat o el que vulguis ho té present. Parlem molt, treballem molt i ens mobilitzem molt. Però per molt comunistes que siguem, la majoria del temps pensem, treballem i ens interelacionem entre nosaltres per mitjà de formes capitalistes.
Encara no hem trobat els mecanismes adients per a posar els ciments reals d'un canvi social, que no haurien de ser cap altres que començar a viure, interrelacionar-nos i pensar diferent a com l'estructura en la que estem ens fa pensar, interelacionar-nos i viure.
La revolució no té ni principi ni final, la revolució l'hem de començar uns quants dona'n exemple de que viure d'una altra manera és possible i que aquesta, no és pitjor, sinó que comporta un més alt nivell de desenvolupament humà, no econòmic. Deixem de basar-nos en l'economia i els interessos particulars i comencem a pensar en l'individu social, per tant, en la interelació dels individus |
|
Re: Comunicat de Joves Comunistes davant la mort de Leopoldo Calvo Sotelo
|
|
per comunista |
13 mai 2008
|
Jo També trobo interessant trobar algú amb qui debatre de manera sana, dins de la mala dinàmica d'insults i desprestigis en que es troba indymedia.
Pel que dius del marc democràtic, considero que el partit obrer té en la seva part legal una funció representativa dels interessos de la classe treballadora que representa, dincs de les institucions. Utilitzarles per realitzar agitació i propaganda, per portar el debat de la defensa dels nostres interessos al centre legislatiu,utilitzar el parlament com a tribuna de les nostres reivindicacions. D'altra banda, aquesta labor es complementa en la d'intentar avançar, dins de la correlació de forces del moment, en la consecució de millores per al poble. Dins del marc democràtic-burgès, és la part reformista de la lluita. Però nosaltres aspirem a més enllà. És per aquestos motius que considero que el partit pot i deu continuar fent la lluita a les institucions i deu ser capaç de ser autènticament representatiu de la classe treballadora, i no convertir-se en "partit de tot el poble", com en el cas del SPD.
Respecte a lo altre que dius, estic d'acord amb tu parcialment. Trobo indispensable que per canviar la societat hem de començar per canviar la nostra mentalitat, ja que com a primers impulsors d'aquest canvi social, n'hem de donar exemple. Això implica ser coherents en el llenguatge i en la nostra actitut quotidiana amb els nostres ideals, i tractar de no caure ni reproduir els tòpics i els erros de concepció que ens inculca el sistema (sexisme, homofòbia, racisme, etc)i ser els primers en combatre-ho. Però també hem de ser conscients de que ara per ara vivim en una societat capitalista, som subjectes actius d'aquesta des del moment en que formem part del seu engranatge com a força de treball, i necessitem adaptar-nos a aquestes condicions per fer front al sistema fins que podem edificar un d'alternatiu. I necessitem utilitzar els seus mitjans (des de la copisteria privada per editar-ne material com els seus mitjans de comunicació per fer difusió encara que la informació sigui sesgada). Com a individus, el fet de "sortirse'n del sistema" en el modus de vida, ho considero utòpic i poc productiu per la lluita. Crec que la hegemonia cultural no és precisament això.
Salut i bon treball! |
|
Re: Comunicat de Joves Comunistes davant la mort de Leopoldo Calvo Sotelo
|
|
per jo |
14 mai 2008
|
Jo crec, i no és cap atac, que encara vius en la hipòtesi que nosaltres no caurem en els mateixos errors que els nostres avantpassats revolucionaris i jo no ho veig així: si seguim els seus passos, ens passarà el mateix.
Per altra banda, sortir del sistema no serveix de res, però quedar-s'hi a dins i ser depenen en tots els àmbits i facetes, tot creien que lluitant unes hores a la setmana ja n'hi ha prou, tampoc serveix.
Jo el que dic és que comencem a crear un contramodel vital que inclogui la política, la solidaritat, la reciprocitat, l'intercanvi, l'autorealització humana i col·lectiva (versus l'autorealització individual econòmica)...dins el mateix sistema i així, comencem a crear estructures reals i que incloguin una part important de les nostres vides quotidianes dins una socialització revolucionària: la llar, la comunitat més pròxima i la vida quotidiana són la base de la nostra vida, per tant, la base del canvi.
Per exemple, és revolucionari viure en nuclis petits de dos persones aïllats de la resta i considerant només allò casa teva? No ser si és revolucionari, però el que sí ser és que no ajuda gaire a promoure la solidaritat, la reciprocitat...més aviat, resulta que tot i que diem que lluitem en contra del sistema, el que fem és mantenir les bases socials d'aquest, tot lluitant contra conceptes de gran amplitud que, d'aquesta forma, els apartem de la nostra vida quotidiana i, per tant, podem seguir considerant-nos revolucionaris sense fer ni gaires sacrificis ni esforços per a ser-ho.
Sembla que siguem una part més del sistema.
Bé, no tinc més temps. Fins aviat |
|
Re: Comunicat de Joves Comunistes davant la mort de Leopoldo Calvo Sotelo
|
|
per comunista |
14 mai 2008
|
Considero que no té per que ser així; podem tenir les línies ideològics d'uns referents concrets, sense necessitat de caure en lo mateix que va derivar el que en un principi ells van construir. Perque de la història s'aprèn, i de la mateixa manera que tenim en ment aquest referents també hem de tenir en ment lo altre. En resum; hem de ser conscients del que ens va permetre guanyar i del que ens va fer enfonsar-nos.
Segueixo estant parcialment d'acord amb tu; tenim que començar a construir altre tipus de societat des de les nostres llars i cap enfora, teixint altres formes de conviure. En canvi no estic d'acord amb el que diu a continuació. Crec que no podem fer deprende el nostre èxit polític en canviar radicalment la forma de vida, ja que difícilment ho aconseguiríem amb la majoria de la població. A tot fer, podem fer un petit avanç amb una certa part d'aquesta. Per exemple, amb l'exemple que has donat de l'habitatge (responc considerant que et refereixes al moviment okupa) crec que sent totalment respectable i defensable, no podem aspirar a que sigui un model de convivència extès a la majoria de la societat. Em recorda en certa manera a l'experiència de la comuna de Fourier. Potser la gent també li agrada viure en habitatges més íntims, més tranquils. O amb la seva família, o fins i tot potser li agrada viure sola. Si agafem aquesta via per model a seguir per part dels militants comunistes, també correm el risc d'estigmatitzar-nos de cara a la societat, aïllar-nos d'aquesta per ser considerats subjectes estranys i fer un pas enrere en comptes d'un pas endavant. Com va dir Mao, el revolucionari ha de moure's entre les masses com un peix a l'aigua.
Salut! |
|
|
