Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
De com els anarquistes massacraven els pagesos
08 mai 2008
Un llibre reivindica els 34 pagesos assassinats per la FAI
L’escriptor Josep Gironès, nascut a la Fatarella l’any 1954, va presentar el passat dissabte en aquest municipi de la Terra Alta la seva novel·la històrica ‘La Cabana’, guanyadora del XIX Premi Literari Vila d’Ascó i editada per Cossetània, sobre els anomenants Fets de la Fatarella (25 de gener de 1937), on 34 pagesos van ser assassinats pels anarquistes.

La causa dels Fets de la Fatarella va ser l’oposició de la major part dels pagesos a la col·lectivització de les terres que els volia imposar la CNT-FAI, una imposició que ja havia ocasionat enfrontaments i morts en altres municipis propers.

Segons Josep Gironès, "els faistes eren una força armada extremista aliena al govern de la República. Si avui calgués definir els faistes empraríem una paraula molt clara: terroristes, així de clar.

No dubto que entre els faistes hi hagués persones idealistes o de bona fe, com les que van anar a lluitar als fronts d’Aragó o de Madrid, però els faistes que van fer cap a la Fatarella eren majoritàriament indesitjables i oportunistes".

I és que els anarquistes han sentit una especial predilecció per massacrar pagesos. Recordar per exemple els "Batallones Rojos", unitats militars anarcosindicalistes organitzades a la "Casa del Obrero Mundial" ramificació de la CNT, que es destacaren per massacrar els pagesos mexicans zapatistes.


Emiliano Zapata i Pancho Villa, líders pagesos i principals objectius a assassinar pels "Batallones Rojos" anarquistes.



http://premsacossetania.blogspot.com/2007/05/josep-girons-guanya-el-xix-

This work is in the public domain

Comentaris

Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
08 mai 2008
espero deseoso que se le criminalice de troll a semejante personaje que ha colgado esto.

a ver que pasa.
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
08 mai 2008
No és una mica tendenciós aquest post? per començar acusa a tot el moviment anarquista d'una cosa que van fer uns i fa quasi un segle. Els anarquistes actuals poc a veure tenen amb aquests fets.

Bé, callo perquè no sóc cap expert en la matèria, però segur que alguns anarquistes d'indymedia sabran explicar millor que va passar realment a aquella època.
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
08 mai 2008
Bé, la culpa no és del troll sinó de l'escriptor sinó en tot cas de qui escriu aquest tipus de llibres. De fet l'únic que ha fet és penjar una notícia. En tot cas li hauran menjat el coco.

El que no explica es que molts d'aquests assassinats no els feien anarquistes sinó gent que aprofitava el conflicte per executar venjances personals.

En el títol però, tens raó que és una mica de troll.
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
08 mai 2008
"Josep Gironès, va néixer a la Fatarella (Terra Alta) el 14 d’abril de 1954. Actualment, viu al municipi del Catllar (Tarragonès) i des del 1982 és funcionari de la Diputació de Tarragona, concretament treballa a la Unitat d’Enginyeria Municipal."

Text extret del blog de l'editorial cossetania.

Ja sabem per a qui treballa doncs aquest personatge
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
08 mai 2008
¿Acaso la FAI no era violenta?
¿Acaso la FAI no disparaba al "enemigo"?
¿Acaso la FAI no practicaba la lucha armada?

Por favor, sed anarquistas, es muy positivo y digno, por supuesto, pero no neguéis la naturaleza del grupo armado FAI, ostia, que parecéis borregos de una secta.

¡¡¡VIVA LA FAI!!!
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
08 mai 2008
En el mateix context tambe hague quatre anarquistes que varen acceptar ser ministre, i ningu creu que sigui part del pensament anarquista.
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
08 mai 2008
una vegada més es mostra l'indymedia independentista i nacionalista.
Terra Lliure també va matar civils
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
08 mai 2008
El término "pagessos", así dicho, es abstracto. Parece que se refiera a las buenas almas del campo no corruptas, víctimas del terror rojo. Debido a la intoxicación ideológica que pretende hacernos creer que no hay clases, "pagessos" junta al proletariado rural con propietarios, explotadores o no. Supongo que, si esa gente tenía poder para oponerse a las colectivizaciones, es porque poseía tierra, con lo que no justifico la matanza, ni mucho menos, pero cuando se habla de reprimir a la burguesía industrial y a la pequeña burguesía que negocia con la escasez ajena, no hay tanta controversia, y para el caso es lo mismo (no es necesario llegar a matar, sino que debería bastar con desposeer de propiedad y de medios coactivos).
Por su parte, Zapata y Villa, uno versión "revolucionario" y otro versión "terrorista", fueron en realidad los agentes de una burguesía nacional que busca siempre canalizar en su provecho el descontento y la violencia de masas, de modo que la redistribución de propiedad agrícola fue encuadrada, gracias a ellos (con su carisma y violencia cruel), en el Estado mexicano, para mejor desarrollo de la industria, que habría de contar así con Fuerza de Trabajo procedente del campo, y con dinero que invertir en Medios de Producción, sacado del nuevo negocio agrícola de los nuevos propietarios o de los cobradores de impuestos. Es de perogrullo que cualquier genuíno anarquista los quisiera muertos!!!.
Historias para no dormir
08 mai 2008
Accion Directa!!
"Molts dels morts eren militants o simpatitzants d'ERC i de la UGT" dicen...
http://guillemcarbonell.blogspot.com/2007/04/histria-fets-de-la-fatarell

Ser anarquista no quiere decir ser republicano.
Está claro!
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
09 mai 2008
Quin dia Josep Gironès farà un llibre sobre la nula participació dels funcionaris en el front de la Guerra Civil?
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
09 mai 2008
Des de fa un temps s'ha posat de "moda" criminalitzar a la FAI. Es busca un "boc expiatori" per a pretendre justificar la derrota en la guerra civil. Darrere estan els mateixos que van córrer a amagar-se quan el cop d'estat. De totes maneres és preocupant que estiguin proliferant posts que pretenguin enfrontar a anarquistes i comunistes independentistes. Quan malgrat les nostres diferències compartim manifestacions i lluites comunes
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
09 mai 2008
El llibre de que es parla fa menció a un episodi prou aillat de la guerra civil i revolució social a l'estat espanyol. Casos com aquests hi han per tots els llocs. Com per exemple la repressió republicana al moviment llibertari (que encuadraba la població més exclosa socialment i desesperada per la fam i la misèria). Clar que va haver casos que elements llibertaris varen arremetre contra petits propietaris, funcionaris municipals o representats del clergat. Però caldria contextualitzar aquestes reaccions en les dècades o segles de miseries, fam i mort que varen patir els jornalers del camp, els obrers manufacturers, els peons, les criades domèstiques i tots aquells sectors socials que suportaven les quotes més altes d'explotació i esclavatge en el continent europeu.
Intentar arremetre contra la civilització burgesa i els seus lacais era la màxima llibertaria de l'emancipació.
Pero no oblidem que el pensament llibertari ha sigut sempre el més respectuós amb la vida humana ("a mort contra les institucions, res contra les persones"). Encara que de vegades no es va respectar aquest principi, el llibertari en conjunt fou el moviment més respectuòs amb la integritat de les persones, incloent els enemics de classe. Al menys no varen organitzar una repressió sistematica com ho varen fer altres moviments polítics, que a més a més representaven a molta menys població.
El moviment llibertari (CNT, FAI, JJ.LL,..) encuadrava més de 2 milions de treballadors i treballadores, solament seguits en xifres per la UGT.

Recuperar la memoria historica no es tan senzill com sembla, i més si es fa des d'un maquillat revisionisme burges o progressista, amb prejudicis morals o històrics. És molt fàcil jutjar avui a persones que actuaven fa més de 70 anys, sota condicions socials i econòmiques desesperades. Sobretot per als més miserables d ela societat.
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
09 mai 2008
Menos buscar excuses, que si algo van ser els anarquistes durant la ultima guerra civil va ser uns destructors implacables de tota cultura i patrimoni cultural i artistic, aixi com uns inigualables assassins. patrulles de Control, Txekes a Madrid i a Barna, la Columna Ascaso formada per criminals comuns, etc etc.
I un cas que no podeu obviar son els Fets de la Fatarella. Jo m´he llegit el llibre Misèria contra pobresa sobre aquests fets i tinc amistat amb un noi que es d´aquell poble i que es besnet de victimes mortals, per tant conec bé la situació. I alli el que va passar va ser una massacre premeditada per els grups locals de la Fai i executada pels reforços FAIstes vinguts des de barna. Ja es va veure que la Revolució Social era tant autoritaria i genocida com els que volien conquerir països a cop de bayoneta. Uns bombardegen pobles i altres degollen a tota persona sigui treballadora, pobra´, d´esquerres i innocent nomès pel fet de que no vulgui colaborar amb els seus plans. Alli a la Fatarella, un poble molt pobre i de gent d´esquerra la gent no volia colectivització, i s´ho van tenir que tragar amb la seva propia sang. Apart de que van tallar les telecomunicacions per deixar el poble aïllat, van fer lklistats per matar centenars de persones, al final va ser una trentena. Encara avui dia al poble de la Fatarella es guarda gran rencor i odi contra la herencia de dessolació i massacre que va deixar escrita al municipi la intolerancia anarquista. Inclús hi ha una cançó popular famosa que parla dels fets i fot a parir la Fai. Si voleu documentar-vos i saber el que va passar(unicament els que sigueu lliures de vosaltres, perque molt omplir-vos la boca amb la paraula llibertat i sou tant genocides, autoritaris i sectaris i tancats de ment com un simple estalinista o fatxa) i descobriu per vosaltres mateixos parlant amb la gent el que va passar. L´escriptor mes aviat diria que es escrupulosament imparcial i si llegiu el llibre flipareu per la precissió i rigurositat de les seves investigacions. Pero em sembla a mi que els qu ebusqueu son excuses i amagar la veritat, molt parlar de antiautoritarisme i de comunisme llibertari pero la veritat tal com va ser us afecta i us asusta. No podeu amagar el passat anarcos, teniu les parets de dins de casa molt negres, massa sang innocent i de treballadors us deslegitimitza, i amb raó. El poble no oblida ni perdona.
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
09 mai 2008
cuiò si al final semblarà que repartien carnets de la FAI a la rambla Catalunya... ¿militants de FAI?
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
09 mai 2008
Mira Ivan, el cas de la Fatarella és una gota d'aigua en un mar revolucionari ple d'ajuntaments governats per anarquistes, institucions, canvis revolucionaris, col·lectivitzacions, milicians i columnes als fronts, de sindicats a les fàbriques... ja sabem a qui l'interessa fer passar tot el que va succeir a la Guerra Civil als anarquistes pels fets denostables de la Fatarella, com deien abans haguessin tingut prou amb desposeir i no matar, estem d'acord, és fàcil dir-ho després de 70 anys i asseguts davant l'ordinador, però 30 morts no fan que els milers i milers de morts durant la guerra siguin atribuibles a unes sigles ni a unes ideologies, i és aquí on us equivoqueu i on us surt el prejudici.

Jo també t'ho dic, el poble ni oblida ni perdona, i no oblidarà als milers d'anarquistes que van lluitar contra el feixisme deixant la vida, com als d'altres ideologies, malgrat que a tots els grups de l'època van haver-hi els oportunistes de torn que van aprofitar-se de la situació per rendir comptes personals. A la guerra civil ningú, absolutament ningú, dels partits, sindicats ni ideologies té les mans netes de sang, estaven en guerra i això sense justificar les barbaritats comeses per alguns significa el que significa.

La barreja amb la revolució mexicana i el títol em semblen un cant a l'imbecilitat, que es faci passar una novel·la com a llibre d'història una mostra de demagogia barata i del nivell de memòria històrica pel qual ens voler fer passar.
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
09 mai 2008
Hi ha un altre novel.la qu'explica com els pagesos no eran tant pagesos
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
09 mai 2008
sI ET COMPRES EL LLIBRE QUE TE DIT PODRAS VEURE ELS NOMS, APELLITS, PROFESSIONS I FINS I TOT ELS PARTITS ALS QUALS PERTANYIEN ( de dreta alguns i la resta socialistes i d´ERC), i menys tonteries sobre el tema de que si no eren tant pagesos. Pero que tu ets ruc o que? 35 pares de familia en un poble agricola al cul de catalunya als anys 30? No eren tant pagesos? I que eren, jugadors de la NBA?
Informeu-vos perque val la pena coneixer la historia negra de les ideologies, i els Fets de la fatarella seràn una gota d´aigual al mar per a qui ni li va ni li ve, pero per a totes les families que es van quedar amputades per l´assassinat de l´home de la casa, les van haver de passar molt magres per sobreviure. I tot per una puta col.lectivització que a aquell poble no volia ningú. no us penseu que tots els trevballadors volen ser els gestors del seu propi curro, o que els pagesos que cadasciu es un mon, vol entregar al be comu les propietats que son de la seva familia des de temps immemorials. Socialisme sempre, colectivitats i confiscacions de propietats privades deixem-ho per als llibres d´historia, per les nits fosques que ojalà ja no tornin.
--------------------------------------------------------------------------------------------------
"
La FAI Y LA CNT son descritas como como âuna explosiva combinación (...) de idealistas con muy poca formación y delincuentesâ?, lo que vino a determinar al parecer el abuso sistemático en unas colectivizaciones cuyas medidas se viene a afirmar, quedan enmarcadas por las barbaridades perpetradas en la Fatarella."



" âLos comunistas hemos de reconocer que algunos de los comportamientos que se han descrito de la FAI, probablemente, son muy similares (con una liturgia diferente) a las colectivizaciones en la Rusia estalinista de los años treintaâ?, con lo cual opera una doble barbaridad, primero subestimando hasta el delirio este capítulo del estalinismo, y segundo, sobrestimando los excesos faistas hasta extremos que alcanzan el mayor absurdo "


" Los âhechos de Fatarellaâ?, los documentos recientemente descubiertos sobre âlos pistoleros de la FAIâ?,así como las aventura del llamado âCojo de Málagaâ? o las andanzas de los tribunales de Eduardo Barriobero (2), son algunos de los muchos capítulos fundamentales de una la âleyenda negraâ? de la CNT, pero sobre todo de la FAI, y por extensión del propio proceso revolucionario. Termes reconstruyelos hechos como un âconflicto entre los pobresâ?. A tal efecto recoge comentarios orales de testigos, diversas memorias, actas, prensa de todos los partidos, atestados policíacos, tratando de explicar lo ocurrido como expresión de estrategias u orientaciones políticas. Los hechos son contundentes: en enero de 1937, la presión de dos faistas sobre los habitantes de la Faterella, un pueblo de 200 personas y que provocó su expulsión de la localidad. Como reacción, un grupo de unos 500 âincontroladosâ?, al parecer movilizados desde la comarca pero también venidos del frente, ocuparon el pueblo pretextando que se estaba gestando una âinsurrección fascistaâ? en la retaguardia.Pero la cuestión real derivaba de un dilema, entre los anarquistas que querían imponer la colectivización y una gente del pueblo que se negaba a seguirles en las colectivizaciones ya que apenas si se acababan deliberar de los tributos feudales y solamente querían trabajar sus pequeñas propiedades. La ocupación faísta provocó la muerte de 38 campesinos, pero a pesar de la denuncia del PSUC, ERC, UGT, y de la Unió de Rabassaires, el hecho nunca llegó a aclararse y los responsables nunca tuvieron un juicio, algo sobre lo que sin duda hay todavía mucho que hablar."
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
09 mai 2008
Si no hay errores en lo que has escrito, el tal Josep Gironès ha escrito una novela, no un ensayo histórico.
Decir que esos hechos fueron denunciados por el PSUC y los comunistas, no es ninguna garantía; pues precisamente ellos, los estalinistas del PSUC, fueron los que llevaron a cabo las mayores matanzas y asesinatos.
El arrepentimiento, en este caso, del verdugo, parece justificado para ocultar sus peores atrocidades.
En cuanto a que eran payeses, te recuerdo que hay testimonios suficientes en otras partes, en donde hubo agricultores y ganaderos que no quisieron formar parte de la colectivización, y nadie los ejecutó. Por lo que ese suceso es más que anómalo. Hay socialistas, hoy casi todos, que son fervientes adoradores del capitalismo. Te recuerdo que en aquella época, la misma UGT era partidaria de las colectivizaciones.
No es que dude de los hechos, de los asesinatos, sino que me parece que es un hecho bastante atípico dentro de los grupos revolucionarios. Hay delincuentes que son mucho más honestos y justos que la gente de orden. Para darse cuenta de esto último, sólo hay que seguir los hechos cotidianos.
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
09 mai 2008
L'assaig històric existeix: "Pobresa contra misèria", de Josep Termes, Editorial Afers, València.
És un assaig documentadíssim que no fa judicis morals. Això sí, els faistes de la Fatarella eren una get despreciable, es miri per on es miri, de la mateixa manera que la revolucio del 36 va ser, comparativament parlant, violenta amb mesura.
FALACIAS contra els pagesos
10 mai 2008
A ver, chavales, que no se os gire la pinza el papel de la CNT y la FAI no solo durante la revolucion sino durante toda su trayectoia anterior NO LO VA HA ESCRIVIR YA NADIE, sus hechos hablaron pòr si solos en su momento. esos asesinatos, dee producirse dudo que fueran de pageses, aunque no dudo que comieran berzas como todo dios, probablemente algo mas serian, lo de que los arquistas de ahora no tenemos que ver con esos hechos, es de cobardes no solo por no reconocer la necesidad del enfrentamiento y la dureza de este tanto en nuestrros dias como en pasados sino pòr que es renegar y tachar de peores en vez de defender a un conjunto de gente que dio su vida por la libertad. Tal vez hoy nos veamos como nos vemos por no sacrificarnos mas por aquello que nos arde en el corazon a cada rato. Tanto internet y tan poca Sangre en las venas. LA LIBERTAD NO SE MENDIGA SE CONQUISTA
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
10 mai 2008
¿y las 6.ooo personas asesinadas en Catalunya en checas anarquistas entre los años 1936 y 1937 (hasta los hechos de la telefónica, cuando las checas pasaron al SIM comunista)?

El anarquismo es estructuralmente criminal y violento, como toda la extrema izquierda utópica.

es la utopía la que da el "derecho" a matar, esta idea delirante judeocristiana del reino de Dios secularizada por las izquierdas justifica todas las atrocidades

es necesario un socialismo no utópico
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
10 mai 2008
me gustaria saber de que ideologia es ivan, pq provablemente tendra mas trapos sucios. que heres comunista, democrata?
desde luego si no querian la colectivizacion no serian simples pageses, solo un terrateniente se puede negar a perder sus tierras para que coman todos.
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
10 mai 2008
Anarquista, menos buscar excuses, perque sou tant mediocres que no sabeu acceptar els errors, la historia tal com va ser, i el que va fer l´anarquisme a l´ultima guerra civil?
Tant costa reconeixer que moltissims dels vostres eren simples criminals i la majoria de la vostra gent tenia una formació politica ridicula. Els Fets de la fatarella son el que son, i ni el vostre patetic revisionisme ni la encara mes patetica idea de voler justificar-ho dient que si no eren tant pagesos i que no se que mes es de risa.
A la Fatarella tots els morts eren gent de extracció molt humil i si novan voler colectivitzacions era perque el que tenien i havien forjat amb molt de esforç no ho volien entregar en una colectivització dirigida per gent amb com els anarquistes que tant poca confiança donaven ( i com es va demostrar quina classe de persones eren).Els fets van donar la raó de que les intencions anarquistes de les colectivitzacions forçoses eren fer passar pel tubo a tot un poble cap a una forma econòmica no elegida pel poble i dirigida per uns que no els havia elegit el poble.En serio us recomano que llegiu sobre el tema, que viatgeu a aquell poble,que parleu amb la gent d´alli. Els anarquistes senzillament ni agraden ara ni agradaven en aquella epoca, per aixo quant els estalinistes us van liquidar per molta gent de tot arreu ho van veure com una cosa necessaria ( mes o menys dolorosa) perque ereu una colla de gangsters que no paraveu de assassinar gent i de destruïr tot el que no us agradava, la majoria de vegades amb un salvatgisme que s´escapava de tota forma de actuar revolucionaria i seriosa..
Quan Lluis Companys va visitar els presoners de la Fatarella que eren a Barna i que no havien acabat de matar i va veure la gent tant humil que eren, va dir una frase tragant saliva que va ser mitica: SI AQUESTS SON ELS FEIXISTES QUE DIUEN, JA HEM PERDUT LA GUERRA.
Per cert, no tothom vol colectivitzacions, hi han pagesos cuidadosos amb el seu fruit i finques i pagesos deixats i ganduls ( com en totes les feines) i els que per un cantó tenien mes parceles o portaven amb mes compte i mes pulcritut el manteniment del seu treball no es volien ajuntar amb gent de la que no podien aportar cap benefici en una colectivitat. En canvi els que mes malament portaven les terres, o els que menys intencions tenien de treballar estaven molt d´acord amb les colectivitzacions, era una forma de treballar igual de poc i beneficiar-se de anys de esforços invertits dels demès. Això es nomès un petit exemple de perque el final de la propietat privada cap a una finalitat comunal no agrada a tothom i no es necessari ser un gran terratinent per estar-hi en contra. Avui dia als pobles, no tots els pagesos estàn en cooperatives, encara queda una part grossa de pagesos ( i no son ni grans terratinents ni gran propietaris o bodeguers precissament) que no estan en el mon cooperativista i continuen comercialitzant els seus fruits en comerciants privats, i ho dic perque se del tema, ja que hi treballo.
Lo dit anteriorment, a pesar que la vostra ideologia es una utopia inaplicable, incoherent i irrealitzable ( si, ja he vist Vivir la Utopia) no sereu mai lliures com tant prediqueu( llibertat per la llibertat, pan con pan)si no admeteu i us cureu amb salut depurant-vos per al futur de totes les actituts i odis malaltissos historics que us han portat a guanyar-vos la fama de opressors i de sectaris, de criminals i de destructors. No son invencions de la propaganda, es una fama guanyada a pols. Massa sang innocent està per damunt de la vostra forma infantil d´entendre el món.
La guerra “civil?: la repressió a la reraguarda de Catalunya
11 mai 2008
La rebel·lió d’una part de l’exèrcit espanyol el 18 de juliol de 1936 contra el govern legítim de la República, amb el suport dels sectors més conservadors, privilegiats i reaccionaris del país, va suposar la desfeta d’uns pocs anys d’esperances progressistes i l’inici d’una cruenta guerra civil.
En seguida, en ambdós bàndols, les passions es desfermen i els crims i les revenges planegen damunt els camps i les ciutats. En el sector nacional, els militars colpistes i els membres de partits feixistes es dediquen a reprimir als militants republicans, assassinant-los en nom de l’autoritat. El mateix mes d’agost, les tropes del general Yagüe prenen Badajoz on són fets milers de presoners republicans que seran conduïts a la plaça de toros. Cinc mil persones van ser assassinades sota el foc de les metralladores. El Terror blanc estava servit.

L’aixecament militar, però, no va triomfar a tot Espanya. A Catalunya, concretament, el 19 de juliol les forces lleials a la República i les organitzacions obreres fan fracassar la rebel·lió. Vençuts els militars rebels, els quadres més combatius de la FAI quedaren armats. Però l’autodistribució d’armes per part dels sectors populars més radicals i la pèrdua de la disciplina per part de les forces d’ordre públic afebliren el govern de la Generalitat republicana i provocaren la fragmentació del poder. El govern autònom, del qual depenia l’ordre públic, es desintegrà gairebé de forma completa.

Allò que primer va ser una resposta espontània contra els rebels, de seguit esdevingué una revolució. Les organitzacions d’esquerra aviat van ser desbordades per la violència sectària, per l’oportunisme, per les venjances personals i pels aprofitats, com ara gent del lumpen i els delinqüents comuns. El resultat fou la mort de moltes persones, víctimes dels "consells de cuneta", executades per motius ideològics, polítics, religiosos, passionals, venjatius, d’apropiació de béns o d’enfrontaments interns. La legalitat republicana havia acabat.

Derrotar els militars revoltats a Barcelona, i a grups de civils armats que els donaren suport en diverses comarques de Lleida i Tarragona, va costar centenars de morts. Per als seus executors, l’acarnissament amb els derrotats estava justificat per tot allò que aquests havien fet durant dècades: ferides obertes pels conflictes de classe, per les lluites socials i les seves repressions sagnants.

El 20 de juliol comença a funcionar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes com a govern revolucionari. Crea per decret equips especials per al manteniment de l’ordre revolucionari, grups d’investigació i patrulles de control, dirigides per anarquistes veterans. Durant tot l’estiu del 36, comitès, milicians i grups d’investigació i vigilància es dedicaren a la caça de dirigents i pistolers del Sindicat Lliure, comandaments de la guàrdia civil, policia i sometents, a passejar i executar a feixistes provats o que havien conspirat contra la República. Tal com anunciava "Solidaridad Obrera", òrgan de la CNT, l’u d’agost de 1936, "als feixistes provats se’ls havia de matar".

A més dels militars i civils rebels empresonats o morts en els primers moments de l’aixecament, els religiosos foren de les primeres víctimes a causa de la tradició anticlerical que existia entre els sectors populars. La persecució religiosa es concretà a més en la crema d’edificis i d’objectes de culte. Un dels detinguts fou el bisbe Irurita, mort més tard. A les comarques de la Segarra i el Maresme tingueren lloc els actes de violència més grans, ja que hi havia força congregacions o ordes religiosos. El diari "Solidaridad obrera" –òrgan de la CNT-, del 26 de juliol, diu: "Ya no queda ninguna iglesia ni convento en pie, pero aún hay muchos curas y frailes con vida".

Els pobles de Catalunya on més es va a dur a terme la repressió són també els que van tenir enfrontaments armats pel juliol, com és el cas de Solivella i Vilalba dels Arcs, o bé aquells on la majoria dels veïns s’adherí als rebels, com a l’Espluga de Calba.

Solivella, la Conca de Barberà, juliol del 36: Sis joves dretans, bàsicament requetès, que havien anat a unir-se a la revolta militar, són detinguts. Els elements més compromesos del poble es concentren el matí del dia 23 en diverses cases. Un veí és mort per un tret disparat des d'una d'aquestes cases. Les autoritats republicanes del poble llegeixen un ban proclamant l'estat de guerra pels carrers, fet que és acollit amb una descàrrega que mata una persona. Les autoritats demanen ajut als comitès dels pobles veïns, que de seguit hi acudeixen.

Els milicians inicien l'assalt de la casa d'on havien sortit els trets i fan presoners a alguns dels ocupants, que són concentrats a l'hostal. Davant la porta foren afusellats. En total van ser 21 els veïns que trobaren la mort. Els objectes de culte de l'església són cremats. L'agost, moriren afusellats 10 veïns més i el febrer de 1937, arran de la repressió brutal exercida per les tropes franquistes a Màlaga, la dreta de Solivella celebra l'ocupació d'aquesta ciutat andalusa al cafè de la Plaça Major. Això els va costar la mort de 5 dretans afusellats en una rasa prop de Sarral. Altres veïns conservadors pogueren, però, salvar la vida.

A pagès, en general, Per a destruir els símbols de jerarquia social, mataren a centenars de persones, enemics polítics i de classe, de militars i eclesiàstics, de propietaris i treballadors conservadors o amb idees moderades o catòlics, tècnics i caps de personal… I per a arribar a la col·lectivització de terres i fàbriques confiscaren els béns d’aquests propietaris i patrons fugits, assassinats o a la presó . S’havia desfermat una guerra social.

A Barcelona, moltes persones són detingudes per les patrulles de control o per les policies paral·leles i tancades en presons, centres d’interrogatoris, detenció o aïllament, casernes i vaixells-presó. Els organismes d’ordre públic eren dirigits per individus els quals, malgrat tenien responsabilitat de govern, actuaven al marge de la legalitat i sota el seu criteri decidien sobre la vida i la mort dels detinguts.

A partir del mes de setembre, molts dels detinguts són executats als cementiris de Montcada, de Cerdanyola i de les Corts. Entre setembre de 1936 i abril de 1937, hi foren executades gairebé 1500 persones, que ni tan sols passaren pels tribunals populars. La responsabilitat de totes aquestes execucions recau, no solament en els "incontrolats", sinó també sobre els individus amb comandament, membres d’organitzacions polítiques i sindicals i que participaven també en el govern del Front Popular, i que actuaren com a instigadors i executors. Des dels organismes d’ordre públic revolucionari, aquests comandaments no complien les ordres donades sobre l’aplicació de la justícia per aquest mateix govern.

Stalin decideix intervenir a Espanya i centra els seus primers esforços a Catalunya. El setembre de 1936, el Comissariat General d’Ordre Públic de la Generalitat, en el qual ja s’havien infiltrat els comunistes, creà per decret dins dels seus serveis secrets catalans un grup d’informació. De fet, era una delegació camuflada de les forces de seguretat de l’Estat soviètic, que anà establint poc a poc autèntics plans de repressió contra altres forces polítiques de la República.

La columna anarquista "Los Aguiluchos", l’última que sortí de Barcelona cap al front d’Aragó, manada per Joan García Oliver, al seu pas per Lleida el mes d’agost incendiaren la Seu nova i exigiren netejar de dretans la presó. Així que els foren lliurades una vintena de persones que acabaren ser morts.

Assassinats, cementiris clandestins, comitès al servei del règim del Terror… La majoria de la població veia amb mals ulls aquestes arbitrarietats en nom de la revolució i se’n distanciaren. Tots aquells ideals que encarnava el sector antifeixista havien estat traïts per molts que es deien més revolucionaris i antifeixistes que ningú.

Per contra, molts militants de partits i organitzacions obreres, amb càrrecs en comitès i ajuntaments o sense càrrecs, o des de la mateixa Generalitat, es van dedicar a salvar moltes persones en perill de mort, facilitant-los la fugida. Alguns ho pagaren amb la seva pròpia vida. Eren els anomenats "bombers", els quals creien que la revolució no consistia a robar i assassinar, sinó que aquests actes la desprestigiaven. Gent que volia crear i no destruir.

L’octubre de 1936 foren creats els tribunals populars que substituïen els jurats populars. L’objectiu fou l’intent de posar fre a tot aquest estat de violència i d’aconseguir que els detinguts tinguessin l’oportunitat de defensar-se i que arreu del país l’actuació de la justícia fos la mateixa. I el desembre, Joan García Oliver, membre destacat de la FAI, des del seu càrrec de ministre de Justícia, crea els camps de treball, que es caracteritzaran per la violència, la brutalitat, els mals tractes i les execucions arbitràries. Aquests s’ubicaren a L’Hospitalet de l’Infant, Aravell, Concabella, Clariana i als Omells de Na Gaia.

Al d'aquesta població de l'Urgell, s'enviaren els presos polítics que estaven detinguts -sobretot- en centres de reclusió de Barcelona, com la Model. Aquí eren organitzats en brigades de 100 a 125 homes, i aquests dividits en grups de 15, els quals són distribuïts pels diferents indrets del terme municipal, on es dediquen a fortificar i arranjar camins i carreteres.

Són allotjats a l'església, un antic molí d'oli, estables, una o dues cases inhabitades, i uns patis. Fam, set, malalties, calor, fred i maltractes és el salari que reben. El comandant del camp de treball número 3 dels Omells fou Astorga Vayo, membre del SIM i de la NKVD, un individu cruel qui, ajudat pels guàrdies del camp, van sotmetre als presoners a grans sofriments, arribant a assassinar arbitràriament a molts d'ells. Si algú es fugia -sense èxit-, feia agafar els sis anteriors i els sis posteriors de la llista de reclusos i els feia afusellar.

El poble és situat dalt d'un turó de 560m. Un indret estratègic privilegiat. Els presos estaven forçats a obrir trinxeres i construir defenses per barrar el pas a l'avançament que a partir de l'ocupació de Lleida es preveia de les tropes franquistes. Al comandant Astorga l'executaren els mateixos republicans pocs anys després a Argelès, durant l'exili, coneixedors del seu sàdic expedient. Pel camp hi passaren unes 400 persones.

A les contradiccions entre els propis antifeixistes, cal afegir les víctimes i represàlies dels conflictes interns ocasionats pels Fets de Maig de 1937 quan forces obreristes de signe diferent s’enfronten a mort pel control de la situació. Una guerra civil dins la guerra civil. Durant els fets, i a l’empar de la confusió, els pistolers comunistes aprofitaren qualsevol ocasió per a assassinar als opositors de la política stalinista. L’estiu, era torturat i eliminat el dirigent del POUM, Andreu Nin. Començà la persecució sistemàtica de tots els opositors. Els comunistes organitzaren presons il.legals i paral.leles, les chekas, muntades pel SIM -el Servei d’Investigació Militar-, creat l’agost, i que reagrupava tots els serveis de vigilància política i de contraespionatge, i que seria controlat pels soviètics.

Les chekas eren centres on es practica una repressió física i moral indubtable, on el pres resta absolutament indefens i on l’efectivitat a esbrinar tot el que pot ser beneficiós a la causa popular s’imposa a qualsevol consideració de respecte al detingut. S’imposa un règim de crueltat refinada i perversa. Els agents socialistes i stalinistes del SIM optaren per una repressió implacable.

Les chekas comptaven amb diferents cel.les pensades per a la tortura no només física sinó també mental. A això calia afegir-li la falta d’higiene, d’abric i de menjar.

Les "cel.les-armari" consistien en tres estructures de fusta d'un s 50 cm. d'ampla per 40 de fondària; el sostre era una fusta movedissa d'alçada regulable que obligava al reclús a romandre encongit i amb el cap inclinat. Al fons hi ha un sortint inclinat de 13 cm. -a 65 cm. del terra- per a que pugui recolzar-s'hi però no seure.

Les cel.les "confesionari" consistien en una sèrie de petits departaments sense sostre ni portes i amb una cortina a l'entrada. Amb un potent reflector s'enfocava al pres i se l'interrogava.

A l’anomenada "nevera", el detingut era sotmès periòdicament a dutxes d’aigua gelada.

Un altre tipus de cel.la era la de "càstig", aquella on les parets i el mobiliari tot estava inclinat. El detingut era sotmès a un joc de llums que, tot plegat, el trastocaven psíquicament.

L’"ou" es tractava d’una cel·la d’un metre 20 d’alçada i ovalada, amb el terra ple també de maons verticals, col.locats en forma de "T", que impedien no només ajeure’s-hi sinó també seure o passejar, i obligava al pres a estar de peu o recolzat contra la paret, o a desplaçar-s’hi donant petits salts o amb els peus torts. No hi havia llit, només un seient d’un metre d’alçada a la paret, també inutilitzable perquè estava inclinat i llis, i només es podia mantenir a força de flexió de braços. N’havia d’altres amb un llit inclinat de tal forma que la persona queia a terra, un terra fet expressament amb un ciment ratllat, esquerdat i ple d’arestes.

També hi havia unes cel·les amb sostres de volta que produïen ressò. S’hi instal.lava un metrònom que funcionava constantment ocasionant trastorns mentals. Com els que feia un altre tipus de cel·la on s’aplicava el suplici de la llum: se’ls seia i lligava, i se’ls feia que obrissin els ulls amb uns cèrcols que impedien que els tanquessin. Els encenien al davant un llum fort i els deixaven allí durant força temps.

Una altra tortura mental eren les parets pintades amb cercles de grandària diferent, de diversos colors, col·locats a distintes alçades per tota la paret. A més hi havia un escac, una espiral i cubs blancs i negres, projectats en una sèrie d’una dotzena de ratlles grogues al llarg de la paret, partides per diagonals.

La "cadira elèctrica" era un bastiment metàl.lic del seient d'un turisme, connectat a uns fils que conduïen per via subterrània el fluid elèctric. Les persones eren sotmeses a cremades lentes. Una variant era el "casc elèctric", on dos elèctrodes instal.lats en un eixugador de cabell de senyora produïa convulsions. A més, uns focus potents il.luminaven la víctima.

Una tortura física habitual consistia a penjar al detingut pels peus en una argolla de manera que el cap se submergia dins un recipient d’aigua. Les víctimes havien de mantenir-se en una gran flexió per a evitar ofegar-se. Les porres de perdigons i els fuets feien la resta.

La cheka central de Barcelona estava al Portal de l’Àngel, 24, i la seva sucursal a l’Hotel Colón de la Pl.de Catalunya. Altres chekas i presons a Barcelona eren les dels carrers Vallmajor –coneguda com el Preventori D on participaren militants de la FAI i del SIM-; Sant Elies; Saragossa; La Pedrera. També les habilitades al Seminari del c/Diputació, al Banc d’Espanya –centre de detenció implacable on es practicà la cirurgia social més dura en la primera època de la guerra-, i en alguns vaixells, convertits en centres de detenció pel SIM.

A partir de finals de 1937, amb el curs de la guerra desfavorable a la República, s’aguditzà la lluita entre el SIM i el creixent quintacolumnisme. El SIM va dur a terme aquesta lluita emprant fins i tot mètodes il·legals, com ara l’assassinat de 20 quintacolumnistes a les costes de Garraf l’abril del 38. Centenars de persones foren detingudes i moltes d’elles jutjades pel Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció de Catalunya. Les sentències de pena de mort revisades i confirmades pel Tribunal eren notificades al govern de la República i es complien quan aquest donava el "enterado". Les execucions eren complides a Montjuïc i passen de 1200 els casos despatxats. El resultat a Catalunya, de desembre de 1937 a desembre de 1938, es de 173 afusellats a Montjuïc.

Durant el 1937 i 38 hi hagué en molts llocs nuclis importants d’emboscats, que en alguns casos arribaren a atemptar contra les autoritats locals. Paral·lelament, hi havia els fugitius: tota aquella gent que utilitzava xarxes especialitzades per a marxar a la zona franquista. Moltes d’aquestes xarxes no tenien res a veure amb el quintacolumnisme organitzat, sinó que es muntaven per raons de lucre.

En el medi rural la repressió va dirigida contra totes aquelles persones lligades als carlins o a la Lliga, o que gràcies al seu poder econòmic ocupaven o controlaven el poder local. La repressió és aplicada per raó dels càrrecs polítics que aquesta gent ocupava. Era la "dreta" local. Però si bé als grans propietaris, industrials o terratinents els era més fàcil amagar-se o fugir, no passava el mateix amb els petits propietaris. Cal afegir-hi els encarregats que, de fet, eren els més propers quant a tracte amb els treballadors rurals o fabrils i que de vegades també n’eren víctimes de l’odi i de la rancúnia.

Mentre que en alguns pobles la repressió té lloc en els enfrontaments als inicis de la guerra –com a Vilalba dels Arcs-, en altres fou a conseqüència del pas i de la presència de milícies forasteres i de l’enfrontament entre els partidaris i els enemics de les col·lectivitzacions, com a la Fatarella.

Al llarg de la guerra, a la zona franquista també s'assassina als adversaris. Catalunya pateix bombardejos intensos per part dels feixistes que ocasionen tot un seguit de víctimes, destrucció i més sofriment.

La repressió a Catalunya mostra un allau de violència que esclata durant els tres primers mesos de la guerra amb gairebé 5 mil executats fins al 30 de setembre i més de 6 mil fins al 30 de desembre, i que de mica en mica va decreixent fins a desaparèixer després dels Fets de Maig, exceptuant febrer i maig del 37 quan la repressió puja. Durant l’any 1938 baixa la repressió i torna a rebrotar al final de la guerra, amb quasi 400 persones mortes, de forma col·lectiva o en execucions aïllades.

Geogràficament, les comarques on es concentrà la repressió en els primers 30 o 45 dies de la guerra foren l’Alt Penedès i el Baix Camp. En altres comarques, el moment culminant de la repressió es produí els mesos d’octubre i novembre, per represàlies de guerra, com és el cas del Baix Empordà, o bé com a conseqüència d’alguna matança col·lectiva de religiosos, com és el cas de la Segarra. En alguna altra comarca el moment més fort de violència són els darrers dies de la guerra, com al Berguedà. En el cas del Barcelonès i les comarques que l’envolten, la repressió fou menor a les zones industrials que a les rurals, tot i que al Barcelonès foren executades quasi el 30% del total de les víctimes de Catalunya. És a les comarques de l’interior del país, sobretot les vinícoles, on es donaren els índexs més alts de repressió de tot Catalunya, en concret al Priorat i a la Terra Alta, zones econòmicament endarrerides, on el conflicte social era força important, i amb una llarga tradició de lluita.

Quan la retirada de l’exèrcit republicà, es produí la mort de quasi 150 persones a mans de soldats d’unitats que lluitaven a la desesperada, i que no dubtaven a executar a qualsevol sospitós de simpatitzar amb els franquistes. Entre les víctimes hi ha gent de dretes i d’esquerres, homes i dones, sobretot al món rural. Però els motius eren diversos: des de pagesos que eren assassinats per negar-se a donar als soldats o milicians menjar o roba, i que no volien fer-ho per a no restar ells i les seves famílies sense res; o per negar-se a seguir les tropes de retirada sense motiu algun. O en ser descoberts en els amagatalls on estaven emboscats, en masies, boscos o a la muntanya, per a evitar ser incorporats a files o enviats a fortificar.

A la darrera setmana de gener de 1939 -en plena retirada-, al seminari del Collell, a la Garrotxa, foren concentrats més de 1000 detinguts; 50 d'ells foren separats de la resta per la seva significació política o quintacolumnista durant la guerra. Foren portats al mig del bosc i en una petita esplanada se'ls ordenà parar. Immediatament, foc de metralladores escombrà el grup, del qual solament dos aconseguiren escapolir-se amb vida.

La repressió a la reraguarda a Catalunya durant la guerra civil va ocasionar la mort de més de 8 mil persones. I en tota l’Espanya republicana, 37 mil.

Acabada la guerra civil amb la derrota dels republicans, la repressió a Catalunya -i a tot l’Estat- la van passar ara a practicar els seguidors feixistes de Franco que, de fet, no havien deixat mai d’emprar-la. Les presons i els camps de concentració, les tortures i els afusellaments dominaren el paisatge polític de l’Espanya de la postguerra. A Catalunya, la repressió franquista ocasionà més de 3 mil morts i en tot Espanya –al llarg de la guerra i de la postguerra-, 81 mil.

L’odi i la rancúnia acumulada de moltes dècades entre els diferents bàndols socials i ideològics havia pres cos en una cruenta guerra civil i una postguerra alimentada per una llarga dictadura.

BIBLIOGRAFIA:
Solé-Sabaté,J.M. i Villarroya,J. La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939) 2 vols. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989.
AA.DD. Víctimas de la guerra civil. Madrid: Temas de Hoy, 1999.
AA.DD. Violencia política en la España del S.XX. Madrid: Taurus, 2000.
AA.D. El libro negro del comunismo. Madrid: Planeta-Espasa, 1998.
Alcalá,C. Checas de Barcelona. Barcelona: Belacqva, 2005.
Mir,M. Entre el roig i el negre. Una crònica de la Barcelona anarquista. Girona: CCG-Llibres dels 4 cantons, 2005.
Pagès,P. Els catalans i la guerra civil. Dins del vol.6 de la Història de Catalunya. Barcelona: Salvat, 1984.
Pastor Petit,D. La cinquena columna a Catalunya: 1936-39. Barcelona: Galba, 1978.
Piqué,J. La crisi de la reraguarda a Tarragona. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.
Vidal,C. Checas de Madrid. Barcelona: Debolsillo, 2003.
Vidal,C. Recuerdo mil novecientos treinta y seis… Una historia oral de la guerra civil española. Barcelona: Anaya-M.Muchnik, 1996.
VIDEOGRAFIA:
Revolución, contrarrevolució y terror. Capítol de la sèrie La guerra civil española. (Granada TV, 1983) 60'
Violència a la reraguarda (Dep.Ensenyament, 2000) 25'
http://video.google.con/videoplay?docid=-3000339231862664241&q=reraguard
1936: Los últimos testigos. (Antena3TV-Metrovideo, 1998) 90'
FILMS:
Las largas vacaciones del 36 (J.Camino, 1976)
Libertarias (V.Aranda, 1996)
El llarg hivern (J.Camino, 1995)

http://www.geocities.com/capitolhill/congress/3731/represio.html
Re: De com els anarquistes massacraven els pagesos
11 mai 2008
Torne a repetir, com he fet prou anteriorment, que estem jutjant fets històrics des de valors morals i amb la perspectiva de l'avui.
Quants militants obrers de tendència anarquista varen morir abans de 1936? o inclos abans de 1931?. Qui va patir la repressió durant quasi 50 anys per tenir idees emancipatòries?. Els anarquiestes foren reprimits i assasinats per defensar uns dels ideals més justos i dignes que ha existit: la llibertat i la igualtat basades en l'individu lliurement associat amb altres. Per suposat aquest fou durant dècades l'ideal, i en el seu nom es va matar gent, molta menys d ela que va morir per la idea victima d ela repressió governamental i patronal. L'obra de l'anarquisme, amb els ateneus, escoles racionalistes, editorials, grups naturistes i de sexualitat, revistes, periodics, mutualitats, sindicats, biblioteques, etc... no es pot reduir a episodis històrics refusables, per altra banda, com els de la Fatarella.
Crec que cap altre moviment polític a le snostres terres ha segut tan constructiu, a l'hora que destructiu, en nom de la llibertat, començant per l'emancipació dels treballadors més humils. pocs moviments poden defensar que han fet més per la cultura popular, l'educació d'analfabets, l'extensió d'idees de progrès i benestar col.lectiu (pacifisme, naturisme, urbanisme, higiene, ...).
Per tant, si jutgem uns fets puntuals i episòdics, protagonitzats per un smilitans de la FAI en un poble català, fem-ho així. Si tenim en compte un judici a tot el moviment llibertari històric en conjunt, parlem amb propietat i coneixement. El mateix Josep Termes, ex-militant del PSUC, estaria d'acords amb aquesta afirmació, com a historiador honest que és.
NO intentem tirar merda sobre la historia de l'anarquisme, que no oblidem que a Catalunya es una part molt important de la nostra historia nacional, per bé i per mal.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat