|
|
|
|
|
Notícies :: laboral |
|
[[Joves Comunistes]] Manifest del Primer de Maig 2008
|
|
|
per Joves Comunistes |
30 abr 2008
|
CONTINUA LA LLUITA - Joves Comunistes (JC) a l'1 de Maig
Com ahir, com avui: 10 anys amb la classe treballadora |
|
Avui, al segle XXI, 800 milions de persones sofreixen fam. 200 milions de nens i nenes viuen a la més abosulta misèria. 900 milions d'adults són analfabets. 115 milions de nens i nenes no van a escola. Aquesta és la imatge real de la globalització capitalista que tots i totes experimentem a tots els continents. En aquest moment, fa uns mesos, la Universitat UNEIX-WIDER d'Hèlsinki va anunciar els resultats d'un estudi que mostrava que el 2% dels habitants del món posseeixen el 60% de la seva riquesa! L'estudi també destaca que les desigualtats entre rics i pobres augmenten cada any. El poder econòmic es concentra cada vegada més en mans d'unes poques companyies monopoli internacionals massives. Només en un any van tenir lloc 6.134 fusions d'aquestes grans companyies. Aquesta concentració econòmica reforça la pressió política i militar que les multinacionals exerceixen a governs i estats. En aquest context les Joventuts Comunistes del PsucViu, Joves Comunistes (JC), vam celebrar el nostre Xè aniversari, com a organització juvenil proletària de classe que intenta una transformació social des de la joventut en tots els seus àmbits d'actuació, duem 10 anys defensant els interessos de la nostra classe, la classe treballadora, defensant les lluites davant els tancaments de fàbriques, davant la repressió sindical, davant reformes laborals amb actituds acrítiques, davant la indefensió de la immensa majoria de les capes socials.
Com a organització de classe rebutgem la independència del Kosovo per ser la creació artificial d'un estat promogut pels interessos d'EEUU i part d'Europa com un intent de desestabilitzar els països balcanics. Si ets una víctima que feliçment comparteix amb EEUU una mateixa geografia d'interessos, el dret internacional estarà del teu costat, fins a on resulti convenient. Si no, ho tens cru. L'ONU no és, en qualsevol cas, més que un club de debats. Pregunteu sinó, a les desenes de milers de kurds que van ser massacrats per Turquia amb armes venudes per l'administració Clinton als anys 90, o als palestins que viuen sota la brutalitat de l'ocupació israeliana. En alguns casos, les "víctimes" suposadament protegides per EEUU van ser elles mateixes bombardejades, com va ocórrer sota el president Clinton amb els bombardejos "humanitaris" al nord i al sud del L'Iraq, cada tres dies, a fins dels 90. En un horitzó més ampli, l'immediat reconeixement d'un Kosovo independent per part de l'administració Bush ens ha vingut a recordar vivament un fet massa sovint passat per alt aquests dies, i és, a saber: que l'imperi és bipartidista, com ho són les tàctiques i les retòriques i les bombes llançades per a defensar-lo.
Tot emmarcat dins d'un nou modern fenomen de colonialisme per part dels EUA. Es desenvolupen nous sistemes d'esclavitud a través de l'explotació. Al segle XXI, hi ha persones que cobren un salari mensual de 25-30$, sense sindicats ni drets humans. Això és esclavitud. A través de l'esclavitud, les multinacionals i els monopolis pretenen assegurar els seus enormes beneficis per als pròxims 50 anys. Aquesta estratègia significa l'explotació a costa dels països pobres i en vies de desenvolupament. Significa l'increment del deute dels països pobres. Hauria de recordar-se que el 20% de la població mundial posseeix i gaudeix de la riquesa del món, mentre que l'altre 80% viu a la misèria, patint fam i malalties. Les xifres són devastadores. El deute d'Àfrica és d'uns 230 mil milions de dòlars. Per a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, aquests deutes creen pobresa, explotació i la dependència política i militar d'aquests països atabalats pels deutes. La República Popular Xinesa ha donat un clar exemple al cancel·lar el deute de 31 països africans per un total de 1,27 mil milions de dòlars. Seguim el seu exemple. La característica fonamental de la nostra era és l'Agressivitat, amb els respresentants fonamentals que són els governs d'EUA, del Regne Unit, l'OTAN i els seus aliats. D'aquesta agressivitat participa activament la Unió Europea (UE), per assegurar-se l'accés a nous mercats i guanyar esferes d'influència. Aquesta agressivitat és aparent a L'Iraq, l'Afganistan, el Líban, Palestina i en les amenaçes contra un nombre de països independents. Una altra confirmació d'aquesta agressivitat són els recents esdeveniments ocorreguts a Somàlia. Aquesta agressivitat juntament amb la sed pel control de nous mercats donen lloc a nous conflictes a l'imperialisme i al capitalisme. Veiem un bloc format per EUA i el Regne Unit intentant assegurar aliances a Àfrica i Àsia. L'altre bloc de l'eix Franc-Alemany i la Unió Europea, intenta construir nous acords colonials pel seu propi interès. Aquests conflictes que van ser expressats per aquests dos blocs a la guerra contra L'Iraq, el Líban, etc., confirmen que la teoria Marxista sobre els conflictes interimperialistes es manté vigent avui dia.
Sota aquestes condicions econòmiques i socials, quins paràmetres haurien de definir el treball "decent"?
En primer lloc, per a Joves Comunistes (JC) significa estabilitat en el treball. Garantir que hi hagi treball per a tots i totes. Treballar per a ser pagat regularment i que el/la treballador/a rebi un salari satisfactori. Treballar cinc dies a la setmana, vuit hores al dia i estar cobert per la seguretat social. Que es compleixin les condicions de salut i seguretat en els llocs de treball. Que els fills i les filles dels treballadors i les treballadores tinguin accés a l'educació i la sanitat gratuïtes. Que es resolgui el problema de l'habitatge per als/les treballadors/es. Que els/les treballadors/es tinguin sindicats i llibertats democràtiques, l'abolició del treball infantil i l'explotació. Això és treball sense explotació d'home/dona a home/dona, i que portarà prosperitat a les vides dels treballadors/es i del poble. Sense deixar clars aquests termes específics, qualsevol tipus de debat sobre el treball decent són meres paraules. La nostra societat en el capitalisme mai ha deixat d'estar separada en dues classes. Segons aquesta avaluació, creiem que necessitem potenciar els sindicats d'orientació de classe. Els sindicats han de ser una eina útil per als treballadors/es. Sindicats independents de les transnacionals i els monopolis, que lluitin per aliances amb el camperol pobre, l'intel·lectual progressista i l'autònom. Sindicats que uniran als treballadors/es segons la seva classe i els seus interessos, una unitat que reunirà les forces per a lluitar contra el capital. Que no només organitzarà lluites econòmiques sindicals sinó que pretendrà aconseguir l'abolició de l'explotació d'home/dona a home/dona. Hem de fer dels sindicats escoles d'investigació, coneixement, democràcia i colectivisme. Escoles contra les guerres imperialistes. Perquè avui, en la globalització del Neoliberalisme hem de globalitzar les nostres lluites sense oblidar que la nostra primera tasca és la de desenvolupar el moviment, cadascú al seu país. Només mitjançant el desenvolupament del moviment en els nostres països ajudem al moviment Internacional.
En un horitzó més estret, vam complir 2 anys de la reforma laboral que ens ha deixat amb una ampliació de l'ús del contracte indefinit de foment de l'ocupació (actualment el 90% dels contractes que se signen són temporals), un acomiadament de 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats, en lloc dels 45 dies amb un màxim de 42 mensualitats de l'ordinari, que els permet acomiadar pagant molt menys d'indemnització del que reben de subvenció. S'atorguen bonificacions a les empreses. Es duu a terme un pla extraordinari d'ajudes empresarials. Es redueixen les cotitzacions de l'empresari. No obstant això, es protegeix l'atur dels treballadors majors de 45 anys i el FOGASA. Permet la contractació temporal encadenada i la subcontractació d'obra o servei. Permet la cessió de treballadors/es sense base legal. Totes aquestes mesures es veuen agreujades per una inspecció de treball infructífera, com a conseqüència del poder guanyat per les empreses.
Per tot això Joves Comunistes (JC) tenim una idea clara de lo que hauria de ser un mercat laboral de mínims digne per a la classe treballadora que es resumeix en:
Com tothom pot veure, es pot arribar a la conclusió que les mesures preses en les quasi permanents reformes del mercat laboral en aquest país NO SÓN LES CORRECTES, en gairebé tots els àmbits, ja sigui per execució o per no execució d'alguns drets mínims ampliats. Aquestes mesures són un clar exemple de l'existència de classes socials i de la lluita de classes sota el capitalisme.
Aquestes mesures es presenten com a correctes, i es plantegen com les úniques possibles, pels interessos dels propietaris dels mitjans de producció, els seus representants governamentals i els seus portaveus, i realment són una CATÀSTROFE, per als/les venedors/es de la seva força de treball, els/les treballadors/es assalariats/des i altres treballadors/es dependents. Aquests/es, nosaltres, la majoria, i els nostres representants necessitem plantejar una alternativa , des de l'oposició a aquest continu empitjorament, que vagi cap a una millora constant de les condicions de vida i treball i reforçar el caràcter social que ha de tenir el creixement econòmic.
Hem de reformar els drets dels treballadors i les treballadores per l'entrada al lloc de treball, formes i vies d'entrada a aquests drets haurien de plasmar-se en mesures orientades a acabar amb el continu deteriorament del mercat de treball, i superar la ineficàcia de les mesures preses en aquest camp (les formes i vies d'entrada al mercat laboral).
Per això cal potenciar els Serveis Públics de Treball, com a intermediació laboral, l'anulació de les modalitats contractuals temporals sense justificació, la prohibició per llei de les ETT's (empreses de treball temporal).
Espanya està dins d'un espai econòmic i social supraestatal, la Unió Europea (UE) i els drets dels treballadors i les treballadores han de ser plantejats des d'aquesta realitat, per tant cal considerar una seria d'aspectes:
a. Amb l' ampliació a l'Europa dels 25 i posteriors, es necessari contribuir a una legislació "anti-dumping" social tant dins el nostre estat com en les institucions que governen la UE ampliada, amb un reforçament dels comitès d'empresa europeus, els quals haurien d'estar dotats de poder de negociació.
b. També s'haurien d'establir uns drets mínims dels treballadors i les treballadores europees, que cubreixin tant el salari mínim, com les prestacions per atur i les pensions.
Però on hi ha opressió... hi ha resistència!
En els darrers mesos un bon grapat de lluites obreres i socials han tornat ha demostrar que es pot resistir.
Així com a membres de la Xarxa contra els tancaments i la Precarietat reivindiquem i donem suport a:
- La lluita pels 2 dies de descans setmanal i per les 35 hores dels conductors/es de TMB, així com les reivindicacions en la negociació del conveni que ara ve.
- Contra la Llei Catalana d'Educació: solidaritat amb els/les professors/es i el món educatiu en la seva lluita per defensar l'ensenyament públic.
- Pel reingrés dels i les acomiadats/des de SEAT com s'ha acordat després de la Vaga de Fam i contra l'acomiadament de 92 treballadors/es de Frape-Behr.
- Contra la mercantilització de la Universitat Pública: estenem la solidaritat amb els i les estudiants i el conjunt de treballadors i treballadores de la Universitat en el seu combat contra el Pla Bolònia.
- Per un parc públic de lloguer social i l'expropiació dels pisos buits! Congelació de les hipoteques ara.
- Per la plena regularització dels treballadors/es immigrats/des, aturem els abusos policials.
VISCA LA CLASSE OBRERA!! VISCA L'1 DE MAIG!!
1 DE MAIG DEL 2008
Manifestació Matí 1er de Maig:
Barcelona 11:30 Ronda de Sant Pere
Girona 12:00h Plaça de la Independència
Lleida 12:00h Plaça del Treball
Tarragona 12:00h Plaça Imperial Tarragona
Manifestació Tarda 1er Maig alternatiu i anticapitalista:
17:30 Plaça Universitat (Barcelona) |
Mira també:
http://www.jovescomunistes.cat
http://www.psuc.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: [[Joves Comunistes]] Manifest del Primer de Maig 2008
|
|
per repressors |
30 abr 2008
|
|
Deixeu de fotre la vostra merda en aquests fòrums i aneu a demanar compte als repressors i antiobrers del tripartit |
|
Re: [[Joves Comunistes]] Manifest del Primer de Maig 2008
|
|
per anarquista |
30 abr 2008
|
|
Seguint la tradició stalinista dels partits comunistes (oficials), continueu sent uns revolucionaris de paraula i els més contrarevolucionaris ens els fets. |
|
Re: [[Joves Comunistes]] Manifest del Primer de Maig 2008
|
|
per rigorós |
30 abr 2008
|
Com podeu ser TANT HIPÒCRITES de convocar al matí i a la tarda...
FOTEU AL CAMP!!!! |
|
Re: [[Joves Comunistes]] Manifest del Primer de Maig 2008
|
|
per per a rigoròs |
30 abr 2008
|
Es pot tenir un debat sà si des d'un primer moment no s'entra en l'insult, recurs de qui no té arguments. Obviaré lo de la hipocresia i et respondré amb arguments i no amb insults.
La JC i el PSUC participem en la convocatòria del primer de maig alternatiu perquè estém d'acord amb el manifest que dona sentit a aquesta movilització, en els seus punts d'anàlisi i amb les reivindicacions que exposa. Participem al primer de maig alternatiu perquè creiem en un primer de maig reivindicatiu, de classe, que recuperi el discurs combatiu que ha perdut. Pero això no vol dir que no haguem d'estar a la manifestació del matí, ja que el nostre anàlisi marxista ens porta a no caure en errors de concepció tan bàsics com que el fet de reivindicar l'1 de maig com ho fem, no vol dir que estem en contra de participar als sindicats, de transformar-los en organitzacions combatives i que deixin de ser sindicats de serveis. Perquè els comunistes creiem en el treball sindical alhora que en el discurs de classe. I no anar a la manifestació del matí soposaria una desvinculació de la gent que treballa als sindicats.
Això no es cap hipocresia, company, no caiguis en errors infantilistes...
I no fotrem el camp. |
|
Re: [[Joves Comunistes]] Manifest del Primer de Maig 2008
|
|
per per a rigoròs |
30 abr 2008
|
|
Ah, i se m'oblidava, estarem a les 2 manifestacions igual que segurament moltes altres de les organitzacions convocants de la de la tarda. |
|
|
