Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Anàlisi :: laboral
Valoració d’Endavant Barcelonès de la lluita pels dos dies a TMB
29 abr 2008
En el darrers mesos la ciutat de Barcelona ha viscut un episodi de lluita de classes que creiem ha estat històric. Ens referim a la lluita dels i les conductores d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
2_dies.jpg
Ja a finals de 2007, els i les conductores de TMB, avisaven de les dramàtiques condicions laborals en les que es trobaven, unes condicions laborals que els impossibilitava conciliar vida social amb vida laboral, obligant-los a llarguíssimes jornades de treball, i limitava el descans setmanal a poc més dâun dia. Una situació que dista molt del que una empresa publica ha de dispensar als treballadors, per respectar els drets dels seus veïns i treballadors i per tal de crear lâexemple entre lâempresa privada.


Degut a la negativa per part de lâempresa municipal del transport a lâaplicació dels dos dies de descans setmanal, lâassemblea de treballadors, va convocar un seguit de jornades de vaga durant les festes de Nadal, com a eina de pressió. A tals jornades de mobilització, lâempresa va respondre amb oïdes sordes i criminalització, negant la legitimitat dels convocants, titllant-los de minoritaris i acusant-los de voler radicalitzar el conflicte en previsió a les futures eleccions sindicals. I és que els delegats de les grans centrals sindicals, no han dubtat en fer costat a lâempresa, i fomentar lâesquirolada entre els i les conductores. Negant el conflicte social, i deixant la solució a tot problema al comitè dâempresa. Davant dâaquesta postura mesella, els sindicats CGT i Actub, han optat per canalitzar la resposta dins el marc de lâassemblea i del comitè de descansos, que ha gestionat el conflicte davant lâempresa i la mediació institucional.

Ha estat, doncs una demostració dâunitat dâacció dels i les treballadores, prescindint de sigles sindicals, afrontant la situació en pro dels drets col·lectius, i no dâunes determinades posicions sindicals. Això ha possibilitat que els mateixos afiliats a les centrals sindicals (CCOO i UGT) hagin desobeït les crides a lâesquirolada, i hagin donat suport al manament de lâassemblea. Només així sâentén que malgrat els elevats serveis mínims decretats es puguin comptar amb els dits dâuna mà els conductors que han trencat la vaga.

Ja durant aquest any 2008, i només sota lâamenaça de vaga indefinida i la llarga campanya de sabotatges, lâajuntament ha presentat una proposta que ha possibilitat lâacord, i que caldrà materialitzar en els propers dies mitjançant un nou conveni, on entre dâaltres coses, sâha aconseguit els 2 dies de descans setmanal i la contractació de més de 175 nous treballadors. Han estat molts els mitjans de comunicació que sâhan apressat a dir que âfinalment, els vaguistes han desconvocat les aturadesâ?, mentre que la nostra lectura ha de ser més constructiva i entendre que no ha estat el comitè de descansos ni lâassemblea la causant del conflicte, i que només la lluita dâaquets ha fet que lâempresa desconvoques la seva posició despòtica vers els treballadors.

No només per aquest motiu creiem que hagi estat històrica la vaga a TMB, sinó pel fet que esdevindrà exemple a tenir en compte en futures experiències. Doncs, dâuna banda , la demanda dels i les treballadores no és la que per desgràcia ens te acostumats. Venim dâuns anys en els quals la majoria de conflictes laborals estan vinculats a la xacra de les deslocalitzacions, i per tant, massa vegades, la lluita esdevé només una mesura defensiva de pressió per tal dâaconseguir millors indemnitzacions alhora de pactar el tancament dâempreses, i contribuir a la pèrdua de teixit industrial del país.
Aquesta no ha estat la lluita de TMB, doncs, el sector del transport públic, no és pot deslocalitzar. La lluita de TMB, era ofensiva, per millorar les condicions de treball, i sobretot per poder conciliar vida social i laboral, és a dir, una lluita per la dignitat dels i les treballadores a TMB.
Un altre motiu per el qual ha estat històrica la lluita pels dos dies (que és com popularment ha estat anomenada), és el fort vincle que ha creat entre els treballadors de TMB i els veïnat de Barcelona. Ãs segurament, la primera lluita laboral (exceptuant les vagues generals) que rep la solidaritat tant directament des dels veïns i veïnes, des de la dècada dels â70. Ni la lluita dels bombers de lâera Pujol, ni els acomiadaments a SEAT dels darrers anys, han aconseguit tantes sinèrgies entre treballadors en lluita i veïns. Segurament, algun dels motius pel qual aquesta bona sintonia existeix, és degut a la implicació de part dels treballadors de CGT dins de TMB en la defensa del centre social autogestionat Can Vies, -propietat de TMB, i en perill de desallotjament-, però també el fet que cada cop més, la gent rebutgi les grans centrals sindicals (CCOO i UGT) alhora de solucionar els seus conflictes laborals. En certa manera part de les conclusions que a la darreria del 2004, va arribar la xarxa contra els tancaments dâempreses i la precarietat, -en unes jornades a les Cotxeres- on sâapuntava la importància de la vinculació de les xarxes socials amb les lluites obreres.

Només així podem entendre que gran part de la xarxa social dels barris sâhagi organitzat per arribar allà on els propis treballadors no han pogut. Creant lâentitat âusuàries pels 2 diesâ?, assumint que com a persones que vivim a la ciutat de Barcelona, no podem restar aspectants davant dâun conflicte laboral, i prendre part activa en defensa dels 2 dies de descans, tant per la reivindicació en si, com per les seves conseqüències directes âmillorar la seguretat dels passatgers dels autobusos, i la creació de més llocs de treball-, és en aquest sentit que valorem molt positivament, tant la voluntat dels convocants a les vagues a vincular la lluita obrera amb les xarxes socials existents, com la resposta que aquetes han donat a la seva petició. No creiem en la espontaneïtat de les masses organitzades, si bé en alguns moments, certs episodis de lluita venen desencadenats per espontaneïtat, és cert que la lluita organitzada tant des dels sindicats CGT, i Actub i la pròpia assemblea de treballadors dins lâempresa, com la xarxa de col·lectius, organitzacions, sindicats i entitats veïnals, ha estat clau, per lâagilitat de les mobilitzacions i la cohesió discursiva i dâacció. Cal doncs continuar organitzant des de les classes populars estructures de resistència que facin possible la subversió, encoratgin i recolzin, quan faci falta, els conflictes laborals, urbanístics i socials de la ciutat.

Un altre punt a tenir en compte, és el recolzament econòmic de la lluita, ja que aquesta vaga âcom totes les vagues-, són una sangria econòmica cap als companys en lluita, i en els temps actuals dâhipoteca i sous âmileuristesâ, afrontar certes formes de lluita esdevé cada cop més difícil. Ãs per això que valorem molt positivament la resposta econòmica que ha possibilitat recaptar fons per fer front als companys expedientats i sancionats, ja sigui recollint diners entre els propis treballadors, com la solidaritat de molts veïns de Barcelona que han donat un dia del seu sou a la caixa de resistència âtal com havia demanat el comitè de descansos-. Aquesta experiència ens ha de recordar, que al llarg de la història, els treballadors de cada empresa i sindicats eren capaços de generar caixes de resistència de forma permanent, per tal dâafrontar aquests episodis de lluita, sense esperar que el conflicte âexplotesâ?. Una dinàmica a recuperar al segle XXI, per tal de poder afrontar futurs conflictes defensius âdeslocalitzacions, acomiadaments, ERE´s, etc..-, com ofensius âmillores laborals, augments salarials, dignitat dels treballadors i treballadores, etc...-
I dins la pròpia campanya, un últim punt a valorar. I és que en la societat de la sobreinformació, en la que editorials de rotatives i programes matinals han bombardejat massivament als veïns de Barcelona amb dades confuses i declaracions de lâajuntament. Els treballadors de TMB i la plataforma dâususaries pels 2 dies, ha fet una tasca excel·lent, combinant la fulla informativa dins de les cotxeres dâautobusos, amb 2 pagines web (una de conductors i una altre dâusuàries), amb lâedició de material audiovisual, i 3 diaris gratuïts amb una tirada de més de 50.000 exemplars cadascun, lâedició de les targetes T-2 dies i les samarretes solidàries, i desenes de punts informatius. Una lliçó de comunicació.

Per cloure aquesta valoració, i en clau interna de moviment polític de lâesquerra independentista, valorem molt positivament lâexperiència de poder altre cop, treballar colze a colze per contribuir a la millora de les condicions de la classe treballadora en la seva lluita desigual contra el capitalisme i les institucions que el recolzen, i demostrant, que davant del discurs fàcil, de la política de debò des de les institucions també hi ha una lluita de debò al carrer, i que com a moviment, cal que lâesquerra independentista tinguem clar que hem de ser presents en cada situació on els nostres esforços humans, econòmics i polítics puguin contribuir a teixir unitat popular. Perquè només així podrem esdevenir agents polítics de referència per part de la societat catalana, en la lluita contra els interessos dels estats i el capital, en la lluita per la independència i el socialisme.

Endavant (OSAN) - Barcelonès

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Valoració d’Endavant Barcelonès de la lluita pels dos dies a TMB
29 abr 2008
Algù pot posar al calendari de la columna esquerra el concert de demà dimecres al ateneo de Vallcarca a les 21h. i els grup que actuen.
Hi ha concert a les cotxeres de Sants el dijous dia 1?, quins grups actuen? merçi

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more