Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: laboral
La lluita de TMB: una victòria dels conductors/es i un triomf de tota la classe treballadora
21 abr 2008
El triomf dels conductors/es de TMB es un triomf molt important per tota la classe treballadora i per a lâesquerra sindical. I ho és perquè, per primera vegada en molts anys, tenim una victòria clara o­n recolzar-nos. Una victòria que ens serveix per dir a la burocràcia de CCOO i UGT que no volem el seu sindicalisme entreguista que ens porta a la derrota i que âvolem lluitar com a TMBâ?.
IMG_22.JPG
LA LLUITA DE TMB:

UNA VICTÃRIA DELS CONDUCTORS/ES I UN TRIOMF DE TOTA LA CLASSE TREBALLADORA

Després de 18 dies de vaga, piquets, assemblees, manifestacions i accions solidàries, de 24 sancions dâocupació i sou, lâapallissament de tres companys per la policia i sis detencions, els conductors/es de TMB han torçat finalment el braç de la patronal i han guanyat la primera gran batalla.

Han aconseguit que la negociació del conveni sâiniciï amb el 50% de la reivindicació ja guanyada, en obtenir la reducció de 25 minuts diaris sense tocar els salaris. El pacte fixa també que el proper conveni establirà els dos dies de descans setmanal reclamats i que ho farà mantenint, com a mínim, els actuals 61 dies de festa en cap de setmana. Els 30 expedients pendents de comunicació o resolució (que incloïen cinc acomiadaments) han estat retirats i els 24 que sâestaven complint han quedat sense efecte. Els sis procediments penals promoguts pels Mossos dâEsquadra de Saura i la Guàrdia Urbana segueixen endavant.

Els treballadors/es han acabat aquest primer assalt amb moral de victòria pel triomf aconseguit i amb tota la força per prosseguir la lluita, ara en el marc de la negociació del conveni. La burgesia catalana, indignada, ha protestat a través de lâeditorial de La Vanguardia, denunciant la âflagrant debilitat empresarial i políticaâ?.

Els treballadors/es de TMB han fet retrocedir un bloc aparentment totpoderós

Els treballadors/es sâhan enfrontat i han fet retrocedir un bloc aparentment totpoderós, format per la patronal de TMB, lâAjuntament dâHereu, el Tripartit de Montilla i la burocràcia sindical desclassada, dòcil i acomodada dâUGT i CCOO. Uns i altres han quedat en evidència.

Els primers han demostrat que només seân recorden dels treballadors per demanar-los un vot que després utilitzen per fer carrera i governar contra ells. Els segons, amb els secretaris dâUGT i CCOO al capdavant, han actuat des del principi com esquirols al servei de lâempresa, posant en evidència la degeneració sense marxa enrera del seu sindicalisme entreguista. Han apostat des del principi per la derrota dels treballadors i han utilitzat les seves seccions sindicals a TMB per aconseguir-ho. En les dues primeres assemblees es van oposar obertament a la mobilització i després, marginats i desacreditats, han desaparegut de lâescena per continuar intentant boicotejar la lluita pel darrera, mentre acceptaven una rera lâaltra totes les propostes de lâempresa. No és estrany que la resposta dels treballadors hagi estat el trencament de carnets i desafiliacions massives.

Per primera vegada en molts anys tenim una victòria clara o­n recolzar-nos

El triomf dels conductors/es de TMB es un triomf molt important per tota la classe treballadora i per a lâesquerra sindical. I ho és perquè, per primera vegada en molts anys, tenim una victòria clara o­n recolzar-nos. Una victòria que ens serveix per dir a la burocràcia de CCOO i UGT que no volem el seu sindicalisme entreguista que ens porta a la derrota i que âvolem lluitar com a TMBâ?.

Recuperant lâesperit, el contingut i els mètodes el sindicalisme de classe

La lluita dels conductors/es ha mostrat clarament quin és el camí per defensar els drets dels treballadors/es. En paraules del Comitè de Descansos: âHem demostrat que es poden aconseguir millores laborals sense necessitat que intervinguin els vividors sindicals i hem demostrat que quan la plantilla està unida i pren els seus acords en assemblees, reapareix entre nosaltres, malgrat les diferències dâopinions que puguem tenir, la solidaritat de classe i la lluita colâ¢lectivaâ?.

Efectivament, lâassemblea ha estat el principal òrgan dels treballadors en lluita, que els ha permès deliberar i prendre les decisions de manera colâ¢lectiva, assegurant i enfortint la unitat. Al capdavant de lâassemblea ha estat el Comitè de Descansos, integrat per les organitzacions sindicals que volien lluitar pels dos dies (CGT i ACTUB) i obert en tot moment als treballadors que hi volguessin participar.

El Comitè de Descansos ha buscat conscientment el suport dels usuaris i de la ciutadania, vinculant la seva lluita a la defensa del transport públic. El periòdic âDos dies!â? ha estat distribuït dos cops amb una tirada de 60.000 exemplars i sâha format la âPlataforma dâUsuaris pels dos diesâ?. També ha organitzat els piquets a les cotxeres i ha controlat els serveis mínims; ha denunciat amb fermesa els esquirols; ha organitzat les accions i manifestacions al carrer i davant les institucions i ha promogut la solidaritat activa del moviment obrer i els moviments socials, com els estudiants.

Els companys/es de TMB han estat lâexemple de la recuperació de lâesperit, els continguts i els mètodes de lluita del sindicalisme de classe, democràtic i combatiu. Han demostrat que aquest sindicalisme és possible i que permet derrotar lâenemic més fort.

La burocràcia de CCOO i UGT ha rebut un pal monumental
.
Els companys del Comitè de Descansos han subratllat que âamb la nostra lluita i amb la nostra manera dâorganitzar-nos i de prendre decisions es pot dir que hem donat un cop molt fort a les corruptes cúpules sindicals que tant de mal ens han estat fentâ?.

Efectivament, la burocràcia de CCOO i UGT ha rebut un pal monumental. Aquesta és, precisament, la gran preocupació del capital, expressada per lâeditorial de La Vanguardia, que diu que lâacord âha deixat en posició molt dolenta els sindicats que, com CCOO i UGT, es van negar a seguir el joc a organitzacions de treballadors més belâ¢ligerants. Amb el pacte, TMB ha premiat a aquells que han mantingut unes posicions menys dialogants, la qual cosa és una invitació a què en pròximes ocasions hi hagi una escalada de reivindicacions, a qual més radical i irracional. (...) Lâexcés de debilitat pot ocasionar una reacció en cadena en altres empreses del sectorâ?. Mes i mig abans aquest diari patronal ja insistia en la mateixa idea, advertint que una victòria dels conductors/es, més enllà de les repercussions a TMB, âsentaria un precedent per a altres sectors o­n el sindicalisme anarquista y radical pugna per obrir-se pas en oberta rivalitat amb CCOO i UGTâ?.

I si tot això és fonamental, encara ho és més quan hem entrat en una crisi econòmica de grans dimensions, que sâaguditzarà els propers mesos i o­n haurem dâenfrontar lâintent del capital de carregar-la sobre les nostres esquenes.

Una victòria que cal consolidar

Lâacord aconseguit és un triomf evident, que prepara una victòria més gran. Ãs segur, però, que lâempresa i els seus còmplices sindicals tractaran de recuperar, en la negociació del conveni, el terreny que han perdut al carrer i intentaran, com sigui, tornar a aixecar el cap. El Comitè de Descansos ja ha advertit que âara toca estar alerta perquè els de sempre no es puguin recuperar o apareguin nous oportunistes. Cal estar alerta perquè ningú no ens pugui tornar a vendreâ?.

Es fàcil, doncs, que la lluita hagi de tornar al carrer. Cal continuar rodejant de solidaritat als companys/es de TMB, difonent lâexperiència viscuda i analitzant els punts forts i fluixos. Cal convertir-la en un gran punt de suport a la lluita per la reconstrucció del sindicalisme de classe, per unificar lâesquerra sindical, abandonant sectarismes i visions estretes.

Felicitem els companys/es i felicitem-nos tots plegats per la victòria assolida.

Visca la lluita dels conductors i conductores de TMB de Barcelona!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La lluita de TMB: una victòria dels conductors/es i un triomf de tota la classe treballadora
21 abr 2008
se ha ganado el conflicto?? no habia escuchado nada?
Promesas de victoria, jalones de derrota
23 abr 2008
Després del cansament de tota la lluita i davant de la perspectiva dels ostatges que la patronal havia près (en forma de sancionats), els conductors van decidir en assamblea cedir davant la proposta negociada per CGT i acceptar desconvocar la vaga indefinida a canvi de gairebé res... Del compromís de posar sobre la taula el tema dels dos dies quan es negociï el proper conveni, sabent que en la negociació del conveni tenen majoria UGT i COCOs (majoritaris al comitè d'empresa), i a canvi d'anul·lar les sancions que encara no s'havien aplicat, però no les ja aplicades ni les que van per via penal. En resum, es van veure obligats a vendre's barat mentre CGT ens ven això com una victòria conscient de que UGT i COCOs ja faran la feina bruta de pactar el conveni a la baixa quan arribi el moment...
L'única forma d'evitar això és recuperant plenament els mètodes del sindicalisme de classe, extenent la lluita des del primer moment (per què no feien vaga els mecànics ni el metro que són de la mateixa empresa, no diguem ja altres empreses...?), apel·lant a la solidaritat de classe, no acceptant cap servei mínim (esquirolatge oficialitzat), a més de mantenir la vaga mentre duren les negociacions, ja sabem que a alguns els hi resulta molt fàcil oblidar-se dels compromisos adquirits...
Solidaritat amb la lluita dels conductors! Per l'extensió de la lluita a tots els sectors amb una taula reividicativa única per tots!
Sindicat