Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Entrevista :: globalització neoliberal
Esther Vivas: “És un mite que als supermercats els preus siguin més barats que en una tenda de barri�
20 abr 2008
Esther Vivas és membre de la Xarxa de Consum Solidari i una de les coordinadores del llibre Supermercados, no gracias, editat per Icària Editorial i que ja va per la seva segona edició. Parlem amb ella per analitzar l’impacte de la distribució i el consum de productes en les nostres vides i el paper que hi juguen les grans superfícies comercials. A més donem un cop d’ull a la situació del moviment per un consum responsable al nostre país.
esthervivas4_gran.png
Quin paper juguen avui dia els supermercats a la nostra societat?

Els supermercats exerceixen un control total sobre la cadena de distribució dels aliments. Ens trobem que són els supermercats molts cops els que acaben determinant el que mengem, com ho mengem, en definitiva el nostre model de consum i el nostre model d’alimentació. Un dels impactes més greus del model de la distribució actual que impliquen els supermercats és el monopoli que exerceixen sobre el que és la cadena de comercialització dels aliments. Per exemple a l’Estat espanyol hi ha cinc empreses que controlen el 55% de la distribució d’aliments: Carrefour, Alcampo, Mercadona, Eroski i El Corte Inglés. Si a això li afegim les dues principals centrals de compra ens trobem que set empreses controlen el 75% de la distribució d’aliments.

Què és exactament la Gran Distribució Alimentaria (GDA)?

Quant parlem d’això fem referència a aquestes grans empreses que controlen i monopolitzen el mercat de la distribució d’aliments. Avui en dia la GDA sumada al model d’agricultura intensiva fa que cada cop més vagin desapareixent els nostres pagesos. A l’estat espanyol avui dia poc més del 5% de la població activa és pagesa i a Catalunya això es redueix a l’1%. Això vol dir que la nostra alimentació queda en mans d’aquestes multinacionals. Hi ha estudis que diuen que si aquest model de producció i distribució continua en els propers quinze anys s’hauran d’importar el 80% dels aliments de fora. És totalment irracional, ja que estem consumint productes de l’altra banda del món, amb l’impacte mediambiental que això suposa, quan els mateixos productes moltes vegades s’elaboren aquí.

Quin impacte té tot això en les condicions laborals?

Els treballadors pateixen de primera mà el model de distribució d’aliments i de producció. Al Sud les cadenes de distribució intenten cada cop més establir un preu més baix alhora que intenten treure el màxim benefici. Això implica que pressionen el seu proveïdor al Sud perquè cada cop els hi serveixi el producte a un preu més baix. Aquest proveïdor a la vegada es veu obligat a pressionar els seus treballadors, de tal manera que aquest model de distribució té un impacte directa en la producció i per tant en les condicions de treball al Sud. Però no només al Sud. Aquí també hi ha una precarització total de les condicions laborals en els supermercats. A més quan els treballadors s’intenten organitzar sindicalment a les grans superfícies, se’ls fa fora i se’ls persegueix.

Seria possible una baixada dels preus actuals?

Els supermercats ens diuen molts cops que els preus més barats estan allà, però alhora de la veritat això és fals. Hi ha un estudi de la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos, que és el principal sindicat de camperols a nivell estatal, que diu que els productes de les botiges tradicionals són més barats, sent als supermercats un 11% més cars. El que passa és que les empreses fan unes campanyes de màrqueting en les que anuncien alguns dels productes que en aquell moment tenen més barats, però la mitjana de venda al públic acaba sent més elevada.

Llavors el mite de que consumir en petites botigues de barri és més car és fals?

En la majoria de supermercats la mitjana dels preus dels productes no és tan barata com ens sembla. En les majoria dels casos, es tracta d’un mite. La gent considera que anar a comprar al supermercat és més barat i més còmode, però en la pràctica quan compres en un supermercat compres productes que en el fons no són tan barats.

Fins a quin punt el consumidor és lliure de triar el que vol i el que no vol?

En el model de consum i alimentació actual, les grans cadenes exerceixen un control molt gran i de fet, segons diversos estudis, el 80% de les compres es realitzen en supermercats. Això no vol dir que nosaltres no puguem rebutjar-ho. Cal partir d’una pressa de consciència dels consumidors sobre què implica la compra en aquest establiments i, alhora, cal també una pressa de consciència política. I, aleshores, a partir d’aquí, començar a buscar alternatives.

Quines són aquestes alternatives?

S’ha d’optar per un model de consum més crític i més responsable. Hem de consumir allò que realment necessitem. Però a vegades es pot caure en una certa idealització del poder del consumidor i d’idealització de l’actitud en l’àmbit del consum. Crec que el poder del consumidor i l’opció que tries alhora de consumir és important, però no es pot idealitzar. Cal també una organització política col·lectiva per tal de generar canvis. En aquest sentit és fonamental l’organització política en l’àmbit del consum. Això implica que el consumidor ha de treballar políticament amb altres sectors i col·lectius que es veuen afectats per aquest model de distribució com la pagesia, els ecologistes, les comunitats locals, els treballadors i treballadores.

En quin moment es troba el consum responsable a Catalunya? Quins reptes de futur té?

Ara hi ha una creixent pressa de consciència per part de la gent. El problema és que a vegades aquesta pressa de consciència té un caràcter despolititzat i és més fruit d’una voluntat individual de consumir de forma més sana. El repte fonamental és la politització d’aquest sectors de consumidors i entendre que un model de consum alternatiu només serà possible amb un canvi de paradigma i de sistema. Els reptes de futur passen perquè hi hagi un treball polític de qüestionament d’aquest model. S’ha d’anar més enllà i entendre el consum com el resultat del model i el sistema capitalista, i tot això passa per una organització col·lectiva de la gent.
Notes

Entrevista realitzada per Manel Ros i publicada a La Directa, nº87.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Esther Vivas: “És un mite que als supermercats els preus siguin més barats que en una tenda de barri�
21 abr 2008
Me río yo. La pequeña burguesía tiene que sobrevivir a la competencia y eso determina sus precios. No es una cuestión moral de que sea "tacaña y rata", sino que está determinada a sobrevivir agarrándose a los hombros de los proletarios y subiendo a costa de hundirlo a éste un poco más cada día. Visité durante un tiempo tres o cuatro veces por semana un barrio proletario de capa obrera, donde los sueldos medios son de 500 euros al mes, y los dueños de los Medios de Producción o de venta te cobraban por un croissant lo mismo que en un barrio burgués.
Quién tiene una propiedad que le sustenta por ser un medio de vida para él, desarrolla sus propios intereses y es un error pretender "unir al pueblo hermano contra la burguesía", porque la pequeña burguesía está objetivamente opuesta a los intereses de los proletarios.
Sindicat