|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : educació i societat : laboral : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Lectura i llibertat
|
|
|
per (A) |
16 abr 2008
|
|
|
Lectura i llibertat*
* Extret de la Cançò “Leer para luchar�, del disc “Odio al imperio� de Sin Dios (2002).
Jo [...] no és que visqui de forma diferent a com parlo, sino que vosaltres ho escolteu d’una altra manera;
Tan sols arriba a les vostres oïdes el so de les paraules, no pregunteu què signifiquen.
Sèneca
A finals del segle XIX i principis del XX, una de les mà ximes aspiracions dels treballadors era aprendre a llegir i escriure per no ser dominats pel Poder. L’Estat guardava molt zelosament l’escriptura entre les classes privilegiades per a evitar la comunicació de les organitzacions obreres amb el fi de que el proletariat continués en la ignorà ncia. Un fidel representant de la burgesia, durant un debat en el parlament espanyol a finals del XIX, referent a l’alfabetització de les classes populars, arribà a dir el següent, significatiu de com pensaven: “No necesitamos hombres que piensen, sino bueyes que trabajen�.
La escriptura va néixer fa aproximadament uns sis mil anys; separa la Prehistòria de la Història. És un mitjà de comunicació única i exclusivament humà . Juntament amb el foc, l’agricultura, la roda i la mà quina de vapor aplicada als processos industrials ha estat la base de les més grans i profundes revolucions de la humanitat. És perseguida pel poder molt especialment des de la seva divulgació més generalitzada, que es va fer a través de la impremta, en el segle XV. A través de la escriptura podem conèixer altres èpoques, altres llocs, generacions anteriors i lluites portades a terme contra la opressió i que l’Estat intenta silenciar. Despreciar aquest mitjà de comunicació és donar-li la raó a la injustÃcia de l’Estat. Llegir ens ajuda a ser lliures.
Avui quan la població sap llegir i escriure, una fita que ha costat molt sofriment al poble per a poder aconseguir-ho, succeeix que no hi ha un hà bit de lectura generalitzat. Sorprèn i molt més els sorprendria a les companyes i companys que tant van lluitar per aquesta conquesta. Per als anarquistes d’èpoques anteriors, escriptura i anarquisme anaven indissolublement units. Si els socialistes volien fer la Revolució per a portar la cultura al poble, l’anarquisme posava l'interès en la cultura per a poder fer la Revolució. Un poble ignorant mai podrà sortir de la dominació i de l’engany per moltes revolucions que es facin, entre d’altres raons perquè no es pot fer una revolució sense coneixement. Cap grup ideològic ha posat tant d’interès en la cultura per a la transformació social com ho ha fet l’anarquisme al llarg de la història, i ho segueix fent.
Una frase, una mà xima, una consigna, un aforisme... poden ser l’inici d’una reflexió més profunda. Si només ens quedem amb ella com a veritat absoluta, potser per l’impacte que té o la redacció ben elaborada, serem marionetes que no arribarem a comprendre el món tant complex en el que vivim.
Llegir no ha d’ésser una obligació; llegir ha d’ésser, sobretot, un plaer que ens ajudi a entendre les complicades relacions humanes. Com diu la cançò: “[...] un pueblo formado es / lo que más detesta el Poder [...]�. Aquest es pot mantenir en els seus privilegis en la mesura que les ciutadantes i ciutadans siguin ignorants. Un poble culte no necessita governs ni dirigents, el que desitja és ser lliure i autorrealitzar-se. És l’arma que més por fa als de dalt.
Gracies a Sin Dios per la lletra d’aquesta cançó que tan encertadament anima a la lectura.
Manuel Carlos GarcÃa
Fundación Anselmo Lorenzo
El que volem afegir va més enllà de la disjuntiva llegir o no llegir, i es refereix també al què llegir. Com cridem a la cançó, el sistema social, polÃtic i econòmic en el que vivim és massa complex per a poder desxifrar les seves claus i entendre’l fà cilment. Amb la formació continua podem arribar, mica en mica, a aquest objectiu de la comprensió de l’enemic. I aquesta formació no passa per llegir únicament llibres, textos i articles de celebres revolucionaris, o per seguir tots els números de les publicacions de contrainformació. No sols hem de llegir i reflexionar la informació que ens arriba de fonts emissores amb la nostra mateixa ideologia, perquè aquest és un greu error. En els pensadors, escriptors o filòsofs de dreta, cristians o socialdemòcrates també trobarem una valuosa font d’informació que ben digerida ens farà créixer. No es tracta de que el que llegim ens ho creiem sense pensar, sinó que amb un criteri equilibrat i una justa ponderació, augmentem la nostra cultura, perquè sempre redundarà en el nostre benefici.
És de cretins pensar que el que llegeix La Razón és un feixista, o el que llegeix el Gara un abertzale. Serà un feixista el que pensi com ordena l'editorial de La Razón o un abertzale el que pensi com dicta el Gara, però tant d'un periòdic com d'un altre sempre treurem, en menor o major mesura, informació important.
Un greu defecte de l'esquerra en totes les seves variants és assumir pensaments crÃtics sense haver-los analitzat crÃticament. I el que no assumeixi les consignes preestablertes serà despreciat dins del seu grup, col•lectiu, partit o sindicat. Sense anar més lluny els teòrics de l’anarquisme s’han cansat sempre d’enunciar l’heterodòxia del pensament llibertari. Pensament no dogmà tic que alguns han convertit en autèntic dogma de fe.
En esta cançó s’incita a la lectura com a construcció i aprovisionament de l’arma més preuada de l’ésser humà , l’ús de la intel•ligència. I per a la lectura i l'aprendre no hi ha més frontera que la pròpia curiositat i la disciplina d’estudi. Qualsevol altra barrera que et vulguin imposar serà amb la fi de manipular-te.
Sin Dios. |
Mira també:
http://aitormenaa.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
|
Re: Lectura i llibertat
|
|
per * |
17 abr 2008
|
|
http://llegirusfaralliures.blogspot.com/ |
