|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
15-A: Judici per tortures contra la policia
|
|
|
per Assemblea de Suport als detinguts pels fets del 4 d’octubre del 2004 |
13 abr 2008
|
El proper 15 d'abril a les 10.15 hores tindrà lloc el judici per tortures contra dos agents uniformats i quatre agents de la Brigada Provincial d'Informació. Ajuntem el cartell de la convocatòria i el manifest.
Es convoca concentració davant de l'Audiència Provincial de Barcelona el mateix dia a les 9.30h al Psg. Lluís Companys s/n |
 La policia a judici.pdf (21,85 KiB) |
Davant d'aquest judici, l'Assemblea de Suport als detinguts pels fets del 4 d’octubre del 2004 emetem aquest comunicat:
El proper dia 15 d’abril del 2008, sis agents del cos nacional de policia seuran a la banqueta dels acusats per respondre a l’acusació de comissió de tortures i lesions en el decurs d’una detenció l’octubre del 2004. Dos d’ells seran acusats pel delicte de lesions i altres per omissió del deure per part de funcionaris públics en relació a la prà ctica de tercers de tortures i altres actes contra la integritat moral. Aquests dos delictes estan tipificats als articles 174 i 176 (comissió i omissió de denúncia de tortures) del Codi Penal espanyol.
L’acusació la conformen D.M. i les associacions Memòria Contra la Tortura i Acció dels Cristians per l’Abolició de la tortura. Els fets es remunten a l’octubre del 2004, quan tres joves són detinguts i un més queda en recerca després d’un atac a la comissaria del C.N.P. a Sants. Dos dels joves passaren més de dos mesos a la presó després de signar unes inculpacions sota tortures. Un tercer quedà en llibertat els dies posteriors als fets i el jove en recerca quedà en llibertat sense cà rrecs. Els tres joves que patiren privació de llibertat narraren maltractaments i lesions en dependències policials mentre es duien a terme interrogatoris sense la presència dels seus advocats i interposaren denúncies per tortures contra nombrosos agents. Les tres quedaren arxivades per falta de proves però el 2006 l’Audiència Provincial de Barcelona ordenà reobrir una de les denúncies i celebrar judici contra els agents implicats. En el judici que es va celebrar el 2006 pels fets tots tres joves foren absolts.
Davant d’aquesta situació, l’assemblea de suport a D.M. en aquesta denúncia, volem recordar una sèrie de qüestions davant del procediment:
- Els agents implicats feren ús de la tortura amb la finalitat d’aconseguir autoinculpacions en els fets que es produïren i inculpar a altres persones. En el decurs dels interrogatoris se’ls ensenyà als detinguts fitxers amb fotografies i noms de persones vinculades als moviments socials de la ciutat, fet que motivà una denúncia davant de l’Agència Catalana de Protecció de Dades per part de les mateixes. Aquests fets perseguien clarament la intenció d’involucrar a persones en els fets per la seva sola ideologia o prà ctica polÃtica. Val a dir què en virtut de l’article 174 del C.P., la tortura es produeix contemplant “la finalitat d’obtenir una confessió, una informació o amb el desig de castigar-lo o per qualsevol raó basada en algun tipus de discriminacióâ€?. La presència de comportament dolós és a totes llums evident.
- No es pot permetre l’arbitrarietat i desmesura en l’acció de l’autoritat quan uns agents detenen a un jove i l’agredeixin fÃsica i verbalment sense ni tan sòls identificar-lo ni comunicar-li els seus drets. Tampoc no es pot permetre que els agents de la B.P.I., conscients del tracte que se li havia donat al noi, ni ho explicitin i segueixin amb les pressions psicològiques.
- La Fiscalia General de l’Estat recollà una mitjana de 712 de Diligències prèvies per tortures, tracte degradant i omissió del deure d’impedir tortures anuals el perÃode 2000-2006. Aquesta xifra s’allunya molt de la xifra real de casos, molts d’ells impossibles de documentar. Aquesta divergència entre els casos denunciats ve motivada en gran mesura per la por a denunciar, a enfrontar-se als torturadors o per por a les represà lies. El 98% de les denúncies no arriba a la vista oral per falta de proves, fet directament derivat de l’aplicació cientÃfica de la tortura (tortura blanca, què no deixa senyals). Les poques que arriben es resolen moltes vegades en denúncies contra els denunciants per denuncies falses al no poder ser provades. El torturat o torturada es veu denunciat en comptes de veure que s’obrin processos de cà stig i inhabilitació dels culpables i de reconeixement del dany, la rehabilitació, la indemnització i la satisfacció de les necessitats derivades de la nova situació personal de la vÃctima.
- Les més de 4000 denúncies documentades en el perÃode 200-2005, transversals a tots els cossos i a totes les autonomies de l’Estat, ens han de fer afirmar que la prà ctica de la tortura en els espais de privació de llibertat no és un “errorâ€? a les formes de procediment policial, sinó que és una prà ctica quotidiana, emparada en una legislació que facilita les prà ctiques violentes per part de l’estat i el paper dels tribunals estatals i locals a la devaluació dels drets de les persones privades de llibertat.
- Tot indica un corporativisme entre els diferents estaments implicats en les situacions de privació de llibertat, a les que es produeixen sovint situacions d’aïllament o incomunicació. En el cas de les detencions polÃtiques haurÃem d’afegir els nombrosos i habituals interrogatoris sense la presència dels advocats. Entretant, Es condecora a funcionaris amb denuncies per maltractament, com el cas de Manuel Allué per part de la UGT el 5 d’octubre del 2006 en presència d’alts cà rrecs públics. Això augmenta una sensació d’impunitat que troba el seu espai en el nou estat d’excepció generalitzat emparat en la nova forma de guerra contra el terror, que s’ha ampliat fins a ser guerra contra tota dissidència contra el pensament únic.
- Entre el 1996 i el 2006 hi ha més de 2000 casos documentats de tortures o maltractaments a mans dels diferents cossos policials en el decurs de detencions de membres dels moviments socials de Catalunya.
- L’any 2001, es produeixen 166 denúncies per tortura a Catalunya, 97 de les quals recauen sobre el C.N.P. i sent 114 de les mateixes presentades per membres dels moviments socials. L’any 2006, hi ha 144 denuncies per tortures i maltractaments. El CNP aglutina 68 dels casos i els Mossos d’Esquadra 50 casos. Una mitjana del 65 % de les denúncies són desestimades a les fases prèvies. En la immensa majoria dels casos s’argumenta autolesió o conseqüència de l’ús de la força a la detenció o retenció de la persona detinguda.
Davant d’aquestes dades i punts, que constaten la prà ctica generalitzada de la tortura a tot l’Estat i per part de tots els cossos policials, fem una crida per a què aquesta prà ctica sigui perseguida i condemnada allà on es practiqui, com en el cas que ens ocupa. Posar fi a aquesta barbà rie no és només cosa dels qui la practiquen o dels qui teòricament l’han de perseguir, sinó també de la societat que permet que els torturadors visquin en la impunitat i que permet i tolera que aquesta prà ctica es dugui a terme.
Assemblea de Suport als detinguts pels fets del 4 d’octubre del 2004,
abril del 2008 |
|
This work is in the public domain |
