|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Repressió massiva durant el meeting de la OTAN a Bucarest
|
|
per tanzica
Correu-e: lamauri_@hotmail.com (no verificat!) |
06 abr 2008
|
|
|
Un dia abans del començament del meeting la situació empitjora. Constantment persones diguem amb una aparença “alternativaâ€? són detingudes sense cap motiu. Els agents policials formulen acusacions estúpides, com per exemple la possessió d’armes blanques, quan es tracta tan sols de navalles utilità ries. Cada persona venint del o anant al centre de convergència és susceptible de ser detingut (s’ha llogat una antiga fabrica per a acollir als activistes d’altres països, aixà com per a dur a terme els actes; tallers, debats, passi de vÃdeos, concerts, etc). Els detinguts són interrogats, fotografiats i obligats a deixar les empremtes digitals, aixà com a romandre 24 hores a les comissaries. A la frontera romana, a diversos grups d’activistes se’ls hi ha denegat ala entrada.
Els activistes romans més involucrats han estat visitats i intimidats per la policia i per l’SRI(servei intel·ligència romanesa), aixà com les respectives famÃlies.
27000 agents policials, militars i policia secreta ocupen la ciutat. Ha estat anunciat el codi de seguretat pel qual tota manifestació o acte de protesta queda totalment prohibit, subjecte a lleis restrictives.
Amb aquesta situació repressiva, les accions dels pocs activistes que han arribat a la ciutat de Bucarest queden severament limitades.
Calendari dels actes repressius;
19 de març – Punt de Control de Calafat (bulgaria-romania), 6 activistes alemanys són retinguts durant 19 hores.
26 de març – 4 dels quals intenten de nou per un altre punt de control (giurgiu-ruse).
27 de març – 1 d’ells és deportat.
28 de març – “Die young� grup hardcore de Texas, entrada denegada al punt de control de Cenad.
29 de març – 5 activistes són aturats per la policia i portats a la comissaria per identificació, refusen ser fotografiats, i els agents comencen a fer trucades als mitjans de comunicació informant del “potencial perill� que suposen.
31 de març – 7 activistes txecs intenten creuar la frontera i son retinguts 8 hores, se’ls hi denega la entrada. Portaven informació sobre el moviment anti-radar base, alguns cd’s i fliers.
1 d’abril 00:30 – 3 activistes son duts a identificar quan tornaven del supermercat, van ser retinguts 2 hores, son portats a una altra comissaria, s’obre un cas penal per la possessió d’armes blanques, 2 petites navalles.
1 d’abril pel matà – 4 activistes polonesos intenten creuar la frontera, entrada denegada, motiu; saben que es dirigeixen a Bucarest.
1 abril 12:30 – una persona és detinguda per la gendarmeria per a identificar-lo, roman 6 hores a comissaria, absurds interrogatoris, intimidació. motiu; possessió d’una motxilla gran.
1 abril – una furgo amb activistes de BerlÃn és aturada a Pitesti (ciutat a uns 80 km de Bucarest), són duts a comissaria després de diversos interrogatoris són escortats fora de la ciutat, comencen a conduir en direcció a Bucarest, però són constantment perseguits per la escorta policial amb lo que no poden arribar a la hala.
1 abril 19:00 – 4 activistes son detinguts per passar fliers, uns altres 4 activistes són detinguts també en el mateix moment.
2 abril matà – la hala està rodejada de patrulles policials, algunes persones surten i se’ls hi prohibeix la entrada. Alarma. Els mitjans de comunicació arriben al lloc. El director de la fà brica (altres fabriques estan en activitat actualment) comença a fer acusacions estúpides. Amb tot això arriba la patrulla antidisturbis. Uns 10 activistes que estan fóra avisen per telèfon que pretenen entrar a la hala. Entren a la hala. Carreguen brutalment contra els 46 activistes que estan a dins la fabrica, gas lacrimògen, porres. No entenem res. Som obligats a romandre a terra amb el cap contra el terra, ens lliguen les mans amb brides brutal ment. Un dels activistes és apallissat brutalment, cara desfigurada. Una altra activista greu fractura a la cama. Som portats a 4 comissaries de diferents districtes, a la furgoneta som tractats amb un escandalós comportament homofòbic i xenofòbic i sexista.
2 abril vespre – Som alliberats de la comissaria. Un dels activistes roman fins a les 12 de la nit, és acusat d’haver atacat al director de la fabrica en el moment de la entrada dels antidisturbis. Fals.
3 abril – Marxa en direcció a l’hospital per aconseguir el certificat mèdic de les persones més danyades, 7. Mitjans de comunicació ens acompanyen.
Durant la durada del meeting de la otan totes les persones que han sortit de la hala, han estat perseguides per policies secretes fins a les respectives cases i controlats. Telèfons de gairebé tots els activistes locals han estat punxats. Hem gaudit de la companya d’un policia secreta durant les nostre assemblees que s’ha presentat com a activista aportant gran ajuda al grup. Tota possible protesta ha quedat neutralitzada. Aqui no és possible.
Això crea una atmosfera repressiva brutal. On està la llibertat d’aquest paÃs?
Tan sols petits grups d’activistes s’han manifestat davant de l’ambaixada txeca el dia 4 d’abril, i han estat penalitzats amb multes de més de 300 euros.
On esta la llibertat d’expressió? Tan sols per repartir fliers amb el nostre manifest ens hem sentit constantment controlats i perseguits. Estat d’alerta constant.
La nostra acció anti otan s’ha basat en la repercussió dels mitjans de comunicació, l’impacte que ha produït en la població, l’actuació de la gendarmeria.
Els mitjans de comunicació han esta fent mala propaganda sobre el moviment anarquista i el “potencial perill que suposen� amb un més d’antelació al meeting.
La població està totalment confosa sobre el moviment.
La solidaritat és al nostra arma!
Suportem la resistència global!
Lluita contra la querra capitalista!Lluita contra la pau capitalista!
SMASH THE NATO!
links;
www.contra-doxa.com |
This work is in the public domain |
