|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
Jaume Tricolor
|
|
|
per LQSomos |
05 abr 2008
|
Senyor Jutge:
Com en aquella pel·lícula que duia pel Dia de la marmota, que el personatge (per als cinèfils: Bill Murray) quedava atrapat en el temps, condemnat a repetir sempre les mateixes accions dia després de dia, sense tenir memòria que, el dia anterior, havia comès els mateixos errors que aquest dia i que el de matí... ha quedat Vostè també, atrapat en un temps passat que va consagrar la violència, la prepotència, la injustícia. És a dir: no té Vostè Memòria. |
|
Mas baix transcric la notÃcia –la resolució de la qual, no per il·lògica- prevé sobre la necessitat de reflexionar sobre fets contemporanis.
Reitero: són esdeveniments ocorreguts fa no tant temps enrere. No examino les conseqüències de les Capitulacions de Santa Fe, ni el 2 de Maig de 1808, ni, molt menys, el concepte religiós de Carlos I Habsburgo o com va resoldre l'imaginari social el suposat embruixament de Carlos II…
Torno sobre successos que, de fet, afecten el present de manera directa. Són recents i , no només amb lògica sinó sota principis de dret, no resisteixen una crÃtica raonable.
REPASSI VOSTÈ LA HISTÒRIA…
En 1931, en un paÃs que legal i legÃtimament havia triat un canvi polÃtic (com el qual va dur a França –a partir de 1789- a triar una República Constitucional, i a la mateixa Espanya –ja en 1812- a incorporar a la monarquia un règim constitucional, revolucionà riament en aquells dies).
En 1931 va néixer una REPÚBLICA, i amb ella es va produir l'entrada en la modernització per incorporació d'innovacions del constitucionalisme de l'època. També es van incorporar altres aspectes superiors vinculats amb la dignitat humana, com per exemple la renúncia a la guerra com forma de resolució de conflictes internacionals… (aspiració superior del ser humà que, a mitjan 2003 va ser calcigada per un trio de trompellots: George W. Bush, Tony Blair i José MarÃa Aznar).
L'oposició al règim Republicà , conegut és que va desembocar en la Guerra Civil. Deslligada per sectors irreconciliablemente oposats a la pèrdua dels seus privilegis (i no em digui Vostè, emparant-se en Fukuyama, que s'ha acabat l'època de les lluites de classes perquè, clarament un manté una relació directa amb la classe social a la qual pertany i defensa. Irreconciliables diferències emmarquen a cadascuna).
Li va seguir una dictadura de Francisco Franco amb la derogació de la Constitució Republicana i la substitució per les Lleis Fonamentals del Regne que van constituir el retorn violent de figures anacròniques, privilegis, repressió.
Però el franquisme deixaria els seus ous per a noves criatures a llarg termini : amb la Llei de la Successió de l'Estat, en 1947 el generalÃsimo disposaria de qui ho succeiria. Fins a la “transicióâ€? que va suposar una autopista per a desembocar en la Constitució de 1978 amb l'aplicació d'aquesta última llei i la volta dels Borbó a la monarquia.
Convalidant un greu delicte les institucions creades per una estructura il·legal d'Estat, va donar origen a un entramat ad hoc als seus objectius. Si aquestes reformes van néixer d'un règim que va deposar a un govern nascut per mecanismes legals; un règim que, per definició, resulta il·legal, imposat de manera coercitiva, que es manté mitjançant mecanismes de repressió… per tant, no està , per asáz, fora de la llei? les mesures que pren un règim FORA DE LA LLEI, SÓN LEGALS?. A veure: si en el Regne Del Revés un DELINQÜENT s'alça amb el poder, no per tenir el poder deixa de ser delinqüent. I si, damunt, legisla, resulta la legislació d'un delinqüent.
No obstant això les mesures preses pel franquisme van donar la base sobre la qual els Borbó van tornar al poder i les classes acomodades van recuperar els seus privilegis.
Es “va repararâ€? superestructuralmente la societat: lleis, educació, justÃcia, costums… tot edificat sobre la base d'un règim il·legal, però que va tirar mà per força per a imposar-se i mantenir-se. Gelós cancerbero d'interessos d'una classe.
En aquesta escola va estudiar Vostè…
En aquestes lleis es va basar Vostè per al despropòsit de condemna a JAUME D´URGELL…
Entén Vostè que, com en el Dia de la Marmota, contribuïx a repetir la història perquè ignora el passat?
APRENDRE LA LLIÇÓ DE LA HISTÒRIA<
HA DE SER NO PERDRE La
MEMÒRIA Teresa Parodi: Mai més.
105 DIES DE PRESÓ PER HISSAR LA BANDERA REPUBLICANA
http://www.lademocracia.Ã;©s/105-dias-de-carcel-per-hissar-la-bandera-republicana
Imatge: http://farm3.static.flickr.com/2152/2388999824_68b4dd5c38.jpg
MADRID. Ahir es va conèixer el contingut de la sentència del judici contra l'activista que fa dos anys, va substituir la bandera nacional per la republicana en un edifici públic. En la fallada, el jutge Francesc Ferrer i Pujol, titular del Jutjat de Primera Instà ncia núm. 5, penal a Madrid, absol a l'acusat del delicte de < <desordres públics>> que li imputava la Fiscalia; condemnant-lo no obstant això, al pagament de set mesos de multa -que a raó de 6 euros diaris, resulta en: 1.260 euros-, al trobar-li culpable del delicte de < <ultrajes a Espanya>>.
El contingut Ãntegre de la sentència es pot consultar en els següents enllaços:
http://www.flickr.com/photos/jaumedurgell/2386931773./
http://www.flickr.com/photos/jaumedurgell/2386931241./
http://www.flickr.com/photos/jaumedurgell/2386930767./
http://www.flickr.com/photos/jaumedurgell/2387759456./
http://www.flickr.com/photos/jaumedurgell/2387758808./
http://www.flickr.com/photos/jaumedurgell/2386928939./
http://www.flickr.com/photos/jaumedurgell/2386925075./
http://www.flickr.com/photos/jaumedurgell/2386923673./
En reiterades declaracions http://www.publico.Ã;©s/espana/003383/volvere/col·locar/bandera/tricolor
a la premsa, el jove republicà va manifestar la seva intenció de no atendre el pagament de la multa, al considerar que això <<suposaria l'acceptació de la pena i els cà rrecs>>, el que atemptaria contra les seves conviccions
polÃtiques. Segons ell, reivindicar sense-violència l'adveniment d'una democrà cia plena -encara quan pugui fer-se a través d'accions puntuals de desobediència civil pacÃfica-, no suposa una ofensa al
paÃs, al contrari.
L'activista cita com exemple de ultrajes a Espanya, la presència del rei Juan Carlos en la sessió d'obertura de la IX Legislatura, en el Congrés dels Diputats, prevista per al pròxim 16 d'abril -tan
solament l'endemà passat de la efeméride de la proclamació de la Segona República Espanyola-. <<Això si és riure de la ciutadania, que sigui un autócrata designat per un colpista (BOE 175, de 23 de juliol de 1969), http://www.flickr.com/photos/jaumedurgell/385103334/ qui encara en 2008, presideixi una sessió del nostre Poder Legislatiu>>, va declarar.
De mantenir la seva voluntat de no pagar la multa, d'acord amb els termes de la pròpia sentència i la redacció de l'Art. 53 del Codi Penal, correspondria un dia de privació de llibertat per cada dues
dies d'impagament, el que en aquest cas significaria que l'activista republicà haurà de complir 105 dies a la presó (efectius, malgrat tractar-se d'una condemna inferior a dos anys i mancar d'antecedents
penals).
Els fets van ocórrer en el transcurs de la primera de les manifestacions per a reivindicar l'accés al dret a un Habitatge Digne (Art 47. CE) i per a protestar per l'elevat nivell de precarietat laboral.
L'ara condemnat, relaciona ambdues causes -les reivindicacions obreres i la seva apel·lació a la República- amb l'argument que: <<si tot el poder estigués en mans del poble, altre gall cantaria>>, en
al·lusió al dèficit democrà tic que al seu judici acusen algunes institucions públiques, les polÃtiques de les quals percep com allunyades dels interessos del proletariat: <<flexibilització del mercat laboral>>, opacitat en l'adjudicació de contractes públiques, augment anual del 26% del pressupost de Defensa i d'un 35% de la dotació econòmica a l'Església Catòlica, acceleració dels procediments d'execució hipotecà ria, desinterès a lluitar contra la corrupció, manteniment d'una legislació electoral no-proporcional, preocupant privatització de sectors estratègics i serveis públics com la Sanitat, l'Ensenyament o les infraestructures, etc.
Precisament ahir, es van donar a conèixer els termes de la petició fiscal per als manifestants detinguts en el transcurs de la segona de les protestes ciutadanes per a reivindicar el dret constitucional
a un Habitatge Digne (Art 47. CE) i contra la precarietat laboral: imputacions que impliquen penes de fins a 6 anys de presó, acusant als joves de la comissió de suposades <<lesions>> i <<atemptat a l'Autoritat >, malgrat que en tots els casos es va tractar de concentracions pacÃfiques, com recullen nombrosos testimoniatges grà fics apareguts en la premsa. PacÃfiques... si s'exclou la desproporció de formes i mitjos empleats pels agents de l'ordre, que actuant en grups de cinc, no van dubtar a arremetre indiscriminadament contra els concentrats i vianants, sense intervenir provocació prèvia ni resposta a les agressions, com reflecteixen també abundants fotografies:
http://farm1.static.flickr.com/132/354351023_58a66655b6.jpg
http://farm1.static.flickr.com/150/354351275_3989c45c82.jpg
http://farm4.static.flickr.com/3175/2387951759a5aa060c87o.jpg
http://farm1.static.flickr.com/77/182055944_5b5b94d2bd.jpg
http://farm1.static.flickr.com/58/182056615_1ad5cb396i.jpg
Entre unes altres, corresponents totes elles a protestes convocades per a reclamar el dret a l'habitatge.
Diversos moviments socials han manifestat la seva solidaritat cap als encausats en aquesta sèrie de processos destinats en última instà ncia a reprimir les protestes veïnals i estudiantils en defensa de
drets recollits entre els principis rectors de la polÃtica social i econòmica. Entre aquests moviments socials, destaca la labor de la http://www.vdevivienda.net Assemblea popular pel dret a l'habitatge i més en concret, el seu http://www.detenidosporunavivienda.org secció d'ajuda als detinguts. Malgrat tot, existeix unanimitat de criteri entre totes les organitzacions participants, al confirmar que, en qualsevol cas, les reivindicacions continuaran.
LQSomos. Mónica Porto. Abril 2008. |
Mira també:
http://www.loquesomos.org
http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/MonicaOporto.htm
|
This work is in the public domain |
