Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí
l'aigua: un bé escàs
per Martí Aviñoá	29 mar 2008
Estem assistint des de fa temps a l’anomenada guerra per un bé imprescindible però escàs, l’aigua. Ara les autoritats tant catalanes como espanyoles parlen ja d’emergència nacional i comencen a prendre, o això diuen, les primeres mesures d’excepció. Aquestes mesures se centren bàsicament en dues línies de treball: transvassaments encoberts definits oficialment com a temporals i la construcció de plantes dessalinitzadores. Aquest tipus de mesures provocaran, a llarg plaç, grans problemes mediambientals, però hem de creure que són un mal necessari. ¿O no? El que em sembla del tot inaceptable des d’una òptica de justicia social és que aquestes mesures tinguin com a únic objectiu abastir les grans ciutats, les grans capitals, més concretament, Barcelona i la seva àrea metropolitana per tal de retardar tant com sigui possible l’arribada de la crisi a la capital del país mentre la resta del territori l’està patint desde fa molts anys. De nou asistim a la centralització de poders i riqueses, de nou veiem com es concentra molta riquesa en molt poques mans. Devant d’aquest fet que considero totalment injust, jo aposto per la redistribució de la riquesa, per desposseïr als rics dels seus privilegis des d’una praxis socialista i federal. Per a mi això es tradueix en descentralitzar el poder, en no deixar les zones més sensibles del territori i els seus ecosistemes en una situació que posa en seriós perill la seva realitat social, mediambiental, alimentaria i sanitària. Som els habitants de les capitals, els privilegiats, els que hem de cedir el nostre poder i compartir aquesta riquesa escassa que és l’aigua amb els menys afortunats. Penso, per exemple, en clausurar els camps de golf, les piscinas públiques i privades, les fonts públiques, invertir en canviar les plantes de parcs i jardins públics per plantes d’orígen desèrtic que només necessiten ser regades un cop l’any i podrien ser regades amb aigües no potables, penso també en tancar els negocis de neteja de cotxes i prohibir l’us d’aigua potable per fer neu artificial a les pistes d’esquí, etc. Aquestes mesures permetrien tenir a l’abast un excedent d’aigua que podria ser destinat a usos civils alimentaris, higiènics, sanitaris o escolars. També podria invertir-se en sistemes més eficaços de recollida d’aigües de pluja i en diposits d’aigua pera us privat, cosa que permetria racionar l’aigua de manera ordenada i racional. Si tant la comunitat científica com les autoritats polítiques parlen ja d’emergència nacional, aquest fet no pot significar una altra cosa que la necessitat absoluta, vinculant i obligatòria de que tots i totes col.laborem fent polítiques reals i efectives i duent a terme accions concretes adequades que estiguin encaminades a l’estalvi d’aigua que començarien, al meu entendre, per fer pedagogia en el sí de les families, des de les escoles i des dels mitjans de comunicació.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more