Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : especulació i okupació : guerra
Article de Manuel Delgado a El País sobre el Turó de la Rovira
26 mar 2008
Aquella ciudad que las baterías del Turó de la Rovira defendían no estaba siendo castigada sólo porque celebraba elecciones cada cuatro años, sino porque había visto triunfar una verdadera revolución social.
Memorial de futuro
MANUEL DELGADO
El País, 25/03/2008

Son varias las virtudes de Mirant al cel, la película de Jesús Garay sobre los bombardeos que padeció Barcelona durante la Guerra Civil, estrenada como una de las iniciativas sobre el tema del Memorial Democràtic. De entrada, las de índole estrictamente cinematográfica, como aporte a la interesante línea de documental de creación que se está produciendo en la ciudad en los últimos años. Luego, como contribución a la vindicación de la biografía combativa de Barcelona, de la mano de un realizador al que ya debíamos La Mari (2002), una rara incursión desde el cine a la lucha de los barrios bajo el franquismo. Pero hay otra cualidad que merece ser destacada en la película: la de subrayar el valor simbólico, pero también la belleza inmensa e intensa de uno de los lugares más impresionantes de Barcelona: el Turó de la Rovira.

No es sólo que esa colina en pleno centro geográfico de la ciudad permita una contemplación excepcional de la masa urbana que la rodea. Ni tampoco el valor histórico que alberga, ubicación, entre otras cosas, de lo que fue la defensa aérea de Barcelona. Es la potencia del sitio mismo, la energía que destila, las reverberaciones sensibles y emocionales de todo tipo que suscita, incluso entre aquellos que nada saben de su historia; su silencio, las huellas que allí se amontonan, algunas recientes, como las pintadas permanentemente renovadas que todavía hacen más alucinante el escenario. Un paraje en el que casi nunca hay nadie, pero que nunca está vacío, saturado como se intuye siempre de ausencias. Ese cúmulo de sensaciones es el que Jesús Garay ha sabido transmitir en sus imágenes.

Es la suerte que espera a ese sitio lo que inquieta, levantándose como se levanta en medio de un viejo objetivo de depredación urbanística: los Tres Turons, la pequeña sierra que forman los cerros de la Rovira, la Creueta del Coll y el Carmel. El sector ya había sido objetivo de planes durante el franquismo, que, apenas modificados, se reavivan ahora, vinculados a la reforma del Carmel, un barrio que pronto será atractivo para clases medias ávidas de ubicarse en zonas con "sabor popular" y, de paso, con magníficas vistas sobre Barcelona.

El proyecto de parque tiene en contra la oposición vecinal, por cuanto implica la afectación de 900 viviendas que se encuentran dentro de su perímetro previsto, entre ellas las del conjunto Labernia, excelente ejemplo de urbanización de mediados del siglo XIX. El objetivo parece claro: desalojar la futura zona verde y densificar su entorno con nuevas construcciones -9.500 previstas-, cuyos nuevos destinatarios es dudoso que pertenezcan a las clases populares que hasta ahora habían habitado en esa parte alta de la ciudad.

La cuestión es cuál va a ser el porvenir de las casamatas desde las que se protegía Barcelona de la aviación italiana y de todo su entorno. Si para el conjunto del Turó de la Rovira, los vecinos tienen razón en vindicar que el futuro parque -sin duda necesario- respete las viviendas, por lo que hace a la localización principal de la película de Garay hay que preguntarse si los cambios que se acercan sabrán mantener y subrayar el aliento especial que ahora mismo ya desprende el sitio sin querer. Cabe temer que a ese lugar de memoria le aguarde el mismo vergonzoso porvenir que deparado al Camp de la Bota, sobre el que se extendió el aséptico emplazamiento del Fórum de las Culturas, para el que el calvario de casi dos mil personas allí fusiladas entre 1939 y 1952 no pareció demasiado relevante. Por no hablar de la cárcel Modelo, quién sabe si reconvertida un día en centro comercial, o del castillo de Montjuïc, condenado a convertirse en parque temático del buenrollismo institucional, en este caso bajo la forma de Museo de la Paz.

¿Y si se habilitara el fortín antiaéreo del Carmel como Museo de la Resistencia, una instalación con la que cuentan muchas ciudades europeas con menos méritos que Barcelona para hacer en y de ellas el elogio de la lucha por la libertad? Un lugar así serviría para hacer tomar conciencia de que el recuerdo no tiene que ver nada con el pasado, sino con una prospectiva de futuro en relación con el cual lo rememorado es pertinente y significativo. Evocar es invocar, y en este caso sería éste el entorno ideal para rebatir un malentendido que hoy se empeña en cultivar la historia oficial: el de que aquí miles de seres humanos perdieron la vida o la libertad defendiendo la democracia. Ésa no es toda la verdad. La inmensa mayoría de las víctimas del fascismo lo fueron porque se las consideró involucradas en una auténtica transformación de la sociedad. Aquella ciudad que las baterías del Turó de la Rovira defendían no estaba siendo castigada sólo porque celebraba elecciones cada cuatro años, sino porque había visto triunfar una verdadera revolución social. Es de eso de lo que habría que hacer también memoria: del hijo que en aquellos días terribles de 1938, como escribió Pere Quart, llevaba Barcelona en sus entrañas, aquel hijo al que no dejaron ni dejarán nacer.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Article de Manuel Delgado a El País sobre el Turó de la Rovira
26 mar 2008
ke pesats els intel·lectuals, doncs no tel van posar al diari el PAis?, aleshores pq ho tornes a posar aquí?.
Anti-blogs d'intell·lectuals, si us falten llocs per publicar les vostres txapes, creeu-lo, però no us aprofiteu de les pàgines de notícies per posar les vostres palles mentals.
Tot el suport als veins del turó de la rovira i del carmel, i del coll i de vallcarca.
Re: Article de Manuel Delgado a El País sobre el Turó de la Rovira
26 mar 2008
La veritat no entec per que no es pot possar aquest article aquí? Es un bon article.
Re: Article de Manuel Delgado a El País sobre el Turó de la Rovira
26 mar 2008
Això, això, els intel·lectuals fora de les lluites de la classe obrera. Tal com deia Lenin, oi?
S'ha de ser estúpid...
Re: Article de Manuel Delgado a El País sobre el Turó de la Rovira
26 mar 2008
merci per l'aportació d'un magnífic article-noticia-reportatge...

salut!
Re: Article de Manuel Delgado a El País sobre el Turó de la Rovira
26 mar 2008
En Delgado tan fi com sempre!
Re: Article de Manuel Delgado a El País sobre el Turó de la Rovira
26 mar 2008
DELGADO=PCC=EUIA=SAURA=MOSSOS
Re: Article de Manuel Delgado a El País sobre el Turó de la Rovira
26 mar 2008
A mi, com quasi tot el que diu Delgado, m'ha semblat un article sensacional, carregat de veritats i de sentiments.

Recomanaria a un de nou que se'l llegis abans de dir tonteries sense sentit i a (A) que es miri les dioptries que em sembla que la vista li falla una mica.

Salut
Re: Article de Manuel Delgado a El País sobre el Turó de la Rovira
26 mar 2008
(A) = Bakunin = Marx = Lenin = Stalin = Saura = Mossos

Posats a dir bestieses, tots i totes juguem, no?
Re: Article de Manuel Delgado a El País sobre el Turó de la Rovira
26 mar 2008
Una foto val més que mil paraules:
http://barcelona.indymedia.org/usermedia/image/8/1_3466presavant3jpg.jpg
Re: Article de Manuel Delgado a El País sobre el Turó de la Rovira
26 mar 2008
I? Això invalidd el que diu? Deixa de tenir raó? Delgado no ha enganyat ningú a propòsit de la seva ideologia i ni ha negat ni ha renegat de la seva militància ocmunista. El que fa i el que diu és justament el que resulta coherent amb les seves idees. Són altres els que haurien de preguntar-se fins quin punt la seva complicitat amb el poder ho és. Però ell no.
Re: Article de Manuel Delgado a El País sobre el Turó de la Rovira
27 mar 2008
el que s'olora és molta fustració i enveja, per no dir covardia. és molt fàcil escriure aquí qualsevol insult o comentari patètic, però dubto que als autors els hi serveixi solament això com a teràpia. potser tambè hi ha una manca de comprensió lectora. quina pena pobrets.
Re: Article de Manuel Delgado a El País sobre el Turó de la Rovira
27 mar 2008
Tot i el que jo pensi de la seva militància, ja és grandet.

Puc opinar però del que escriu, i diria que és un cabronàs si s'olorés quelcom de la doctrina oficial del Partit als seus escrits. Però no és així, és el contrari (a quin comunista heu vist reconèixer obertament i orgullosa que el que aquí es va donar fou un principi de revolució social, malgrat el seu partit col·laborés a esclafar-la?), de manera que, com a pensador, em sembla d'aquells amb ulls propis i insubornables, i ho cel·lebro. Una mena d'excepció que confirma la regla.
Per què no abandonem d'una volta la idea d'autor?
29 mar 2008
Per què no abandonem d'una volta la idea d'autor? Per què s'entestem a insultar a les persones?
Si algú té alguna cosa en contra del text del Delgado que argumente on falla o perquè no hi és d'acord, però atacar a l'autor per criticar un text doncs no és molt intel·ligent...
Sindicato Sindicat