|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
El Fòrum Social Mundial en perspectiva
|
|
|
per Josep Maria Antentas i Esther Vivas |
24 mar 2008
|
|
El Fòrum Social Mundial (FSM), després de set edicions celebrades anualment des del 2001, s'ha convertit en una de les referències simbòliques internacionals més importants pel gruix de les forces crÃtiques amb la globalització neoliberal. Les raons de l'èxit del projecte del FSM són variades però poden explicar-se sobretot pel context en el qual va ser llançat i pel format de la proposta. El seu llançament durant l'any 2000 va tenir lloc en el perÃode inicial d'ascens i rà pid desenvolupament del moviment “antiglobalitzacióâ€? sota l'impacte de les mobilitzacions de Seattle al novembre de 1999. En aquest context va sorgir la idea del Fòrum Social Mundial, com a contrapunt al Fòrum Econòmic de Davos, i va connectar amb l'esperit del moviment emergent, apareixent com un pol d'atracció i com una referència internacional per a bona part dels seus integrants (encara que no per a tots i amb graus d'interès variables). El format de la proposta i la seva concepció de fons eren funcionals a les necessitats del moment, al permetre obrir un punt de trobada à mplia i flexible, adaptable a un moviment canviant, plural i en desenvolupament. |
Evolucions i canvis de context
El context internacional en el qual el Fòrum s'ha desenvolupat ha anat modificant-se substancialment des de l'any 2001. En el perÃode posterior a Seattle, el moviment va experimentar un procés de fort creixement fins a les mobilitzacions contra el G-8 a Gènova al juliol de 2001 i els atemptats del 11de setembre a Nova York. Després d'alguns dubtes inicials, en els quals el moviment va semblar perdre força, la nova etapa es va caracteritzar per la centralitat adquirida per la lluita contra la “guerra global permanentâ€?, que va tenir com a punt culminant les protestes de l'any 2003 contra la invasió a l'Iraq. En els últims tres o quatre anys s'ha entrat en una nova fase marcada per una pèrdua de visibilitat de les mobilitzacions internacionals “antiglobalitzacióâ€? i de la seva capacitat aglutinadora i unificadora, en un context d'auge i multiplicació de les lluites concretes contre el neoliberalisme i de major dispersió sectorial i de “nacionalitzacióâ€? de les mateixes.
El FSM ha anat evolucionant d'acord amb la conjuntura polÃtica i de la mobilització internacional. Després d'una primera etapa d'ascens, d'augment de la seva visibilitat i de creixent capacitat d'atracció, el Fòrum travessa en l'actualitat una crisi de perspectives i un futur incert. El FSM no ha quedat al marge del reflux actual del moviment “antiglobalitzacióâ€? i de les protestes internacionals en motiu de les contracimeres. Encara que no hagi perdut poder de convocatòria estrictament (qüestió difÃcil de mesurar degut a les seves rotacions geogrà fiques), ha experimentat un decreixement del seu impacte i influència i de la seva condició de referent internacional.
La pèrdua d'embranzida del moviment “antiglobalitzacióâ€? i la dispersió i fragmentació de les protestes ha generat, progressivament, esquerdes creixents entre el procés del FSM i les lluites reals, un vincle que es va produir prà cticament de forma automà tica en el perÃode inicial del Fòrum. El canvi de context operat en els últims anys i la pèrdua de centralitat del moviment “antiglobalitzacióâ€? en l'esfera internacional ha repercutit en la disminució de la seva influència en el FSM, cedint espai als sectors més institucionalistes i menys orientats a l'acció. El binomi d’ “unitat en la radicalitatâ€?, propi d'una primera etapa del FSM, i simbolitzat en particular pel Fòrum Social Europeu de Florència, ha deixat d'existir.
En aquest context, l'últim perÃode en la trajectòria del procés del FSM mostra tendències a una creixent institucionalització de l'esdeveniment, a l'allunyament respecte les lluites socials i a una creixent hegemonització polÃtic-organitzativa per part dels sectors menys orientats a l'acció, els quals han anat guanyant pes, almenys en les instà ncies de decisió. L'última edició del FSM a Nairobi va ser un toc d'atenció i un contraexemple de com havia de ser el FSM, on molts dels problemes que aquest ha vingut arrossegant en edicions anteriors es van accentuar i es van multiplicar. En particular: les tendències a la mercantilització de l'esdeveniment, a la institucionalització i a la seva “oenegitzacióâ€? i l'allunyament dels moviments socials de base. Nairobi va constituir, des d'aquest punt de vista, un advertiment preocupant d'algunes evolucions de fons del procés del Fòrum i, en particular, de les seves instà ncies decisòries com el Comitè Internacional.
Aquesta evolució s'ha donat en paral·lel a l'augment de les tensions internes en el FSM. El discurs fundacional del Fòrum, simbolitzat per la Carta de Principis, va tenir un perfil “antineoliberalâ€? ampli, que va permetre la incorporació al procés d'una gran pluralitat de sectors. No obstant això, en el discurs del FSM han existit des del començament importants “ambigüitats polÃtiquesâ€?/1 i “indeterminacions estratègiquesâ€?/2 sobre aspectes fonamentals que s'han traduït en controvèrsies internes, en particular entre el seu pol més institucionalista i moderat i el més anticapitalista i orientat a l'acció, en paral·lel a l'esgotament de la dinà mica inicial d’“expansió per consensâ€?/3 del moviment “antiglobalitzacióâ€? i del propi procés del FSM.
Impacte i arrelament del procés
L'abast i l'arrelament del procés del Fòrum ha estat molt desigual. Amèrica Llatina i el sud d’Europa han estat les regions on la dinà mica ha pres més consistència, mentre aquesta ha estat molt feble a l’Àfrica, als països de l'Est i, en menor mesura, l’Amèrica del Nord. A l’Àsia el procés va arrencar més tard però, després del Fòrum Social Mundial a Mumbai el 2004 s'ha desenvolupat de forma considerable. La dinà mica de “regionalitzacióâ€?, impulsada el 2002 amb la realització de fòrums regionals, nacionals, temà tics... va permetre un major arrelament del mateix en realitats socials especÃfiques. No obstant això, l'etapa d'extensió rà pida del procés, experimentada en els seus primers anys de vida, ha quedat enrere i avui un tret fonamental n’és la seva creixent desigualtat en termes geogrà fics. Com senyala Pierre Rousset/4, en alguns llocs el procés dels fòrums encara juga un rol motor i inspirador de convergències, en d’altres sobreviu més o menys estancadament però contribueix a preservar les dinà miques unità ries creades en els últims anys, i d’altres casos simplement està desconnectat de les confluències i lluites reals i juga un rol marginal.
Pel que fa a l'impacte concret, a la seva utilitat real i al ventall de forces implicades, el balanç és molt divers paÃs per paÃs. En termes globals, des del seu naixement l'any 2001, els fòrums socials han actuat com un “agrupament defensiuâ€? davant la globalització neoliberal però que permet una expressió ofensiva d'alternatives i mobilitzacions, i com un cert “pol unificadorâ€? i un espai de convergència de solidaritats/5. Si bé aquestes són encara frà gils, sovint poc inestables, i en molts casos limitades al terreny simbòlic.
Els fòrums no han generat automà ticament un reforç de les lluites concretes contra el neoliberalisme, però sà que n’han estat un referent per algunes i han servit per a inspirar iniciatives diverses, contribuint a crear un clima més propici al treball en comú en els llocs on s'han celebrat. En alguns casos, les convergències creades han estat més aviat puntuals i poc duradores encara que com a mÃnim han deixat un substrat que facilita unitats posteriors entorn de noves campanyes i lluites.
En qualsevol cas, els fòrums han permès injectar energia i forces “cap endins�, entre els seus participants, encara que “cap enfora� els assoliments i avanços obtinguts siguin insuficients, és a dir, en relació a la magnitud de les tasques necessà ries per a combatre amb èxit a la globalització neoliberal/6.
Incerteses de futur
Després de set edicions, el FSM s'enfronta a unes perspectives de futur complexes. Una etapa va acabar en la història del FSM i la que ara s'obre és incerta. El Fòrum necessita fer front a importants debats sobre el seu futur per evitar caure en un procés de repetició i rutinització i mantenir la seva funcionalitat com espai de discussió i articulació de campanyes i mobilitzacions. Un dels seus riscos és simplement aparèixer com alguna cosa la utilitat de la qual és decreixent, que es manté per inèrcia, en un moment on l'efecte novetat ja va passar i on l'etapa de “creixement lineal� del moviment “antiglobalització� també.
De forma retrospectiva, l'auge del moviment “antiglobalització�, a partir de 1999 amb les grans mobilitzacions internacionals i el procés dels fòrums socials en els seus primers anys, va proporcionar un primer impuls a la convergència i a la dinamització de les lluites contra la globalització neoliberal. En els últims anys, aquestes han seguit augmentat encara que en un context de fragmentació i desagregació, de major “nacionalització� de les lluites, de dispersió sectorial i de pèrdua d'embranzida del moviment.
En aquest context de fons, el doble repte estratègic que apareix com a central en l'horitzó per a les forces oposades a la globalització neoliberal és, d'una banda, reforçar els processos d'autorganització “des de baixâ€?, recompondre el teixit associatiu, multiplicar les protestes i arrelar-les en realitats socials especÃfiques i, d'altra banda, seguir buscant punts de confluència entre les diferents lluites i una major articulació entre les mateixes a escala nacional i internacional a través de punts de trobada simbòlics, com els fòrums socials, i de campanyes i xarxes especÃfiques. És necessari combinar un major arrelament de les lluites “des de baixâ€? i al mateix temps la coordinació i l'articulació de les lluites, amb l'objectiu d'evitar un doble perill: la desarticulació i desagregació dels espais de convergència, començant pel propi procés del Fòrum Social Mundial, o bé la seva desconnexió “per daltâ€? respecte a les lluites socials “per baixâ€?.
Els fòrums socials no són un fi sinó un instrument al servei de la discussió i l'articulació de campanyes i mobilitzacions i han de ser vistos i concebuts com a tal. Tenen sentit si ajuden a avançar en aquesta direcció i això cal tenir-ho molt present en l'actual debat sobre el futur del FSM i al fer balanç de la seva trajectòria. Com senyalava Arundhati Roy/7 en el seu discurs inaugural del FSM a Mumbai: el Fòrum “és un procés vital que no ha de ser soscavat. Malgrat això, si totes les nostres energies són desviades cap a aquest procés a costa d'una acció polÃtica real, aleshores el FSM, que ha jugat un paper tan crucial en el moviment per a una justÃcia global, corre el risc de convertir-se en un actiu pels nostres enemics. Necessitem urgentment discutir les estratègies de resistència. Necessitem centrar-nos en blancs reals, donar batalles reals i infringir dany realâ€?.
La vitalitat i autoritat simbòlica del FSM s'han derivat del fet de ser percebut com la major expressió de les lluites contra la globalització neoliberal. El dia en que el FSM aparegui com un projecte desvinculat d'elles, el procés es desinflarà rà pidament o perdrà la seva utilitat com a instrument per a seguir avançant en la lluita per aquest “altre món possibleâ€? del qual n’ha estat un estendard molt important, encara que amb contradiccions i lÃmits.
Notes:
Notas:
1/ Romero, M. (2008). “El Foro y la PolÃtica: el riesgo de la extinciónâ€? a AAVV. El futuro del Foro Social Mundial. Barcelona: Madrid, 2008.
2/ Rousset, P. (2008b) “Contribution au débat sur le processus du FSM dans son étape actuelle� a: http://www.europe-solidaire.org/spip.php?article9317
3/ Bensaïd, D. “La expansion del movimiento por consenso ha terminado� a La Vanguardia, 10/01/05
4/ Rousset, P (2008b) Op. Cit.
5/ Rousset, P (2008a) “La experiencia del FSM como un nuevo marco de solidaridades� a AAVV. El futuro del Foro Social Mundial. Barcelona: Madrid, 2008.
6/ Romero, M. (2008). Op. Cit.
7/ Roy, A. “¿Los pavos disfrutan el DÃa de Acción de Gracias?â€? a Vivas, E (Ed.) Mumbai. Barcelona: Icaria, 2004.
Article publicat a "América Latina en Movimiento", ALAI, núm. 429, Quito, febrer 2008 |
This work is in the public domain |
|
|
