Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: un altre món és aquí
El Fòrum Social Mundial en perspectiva
24 mar 2008
El Fòrum Social Mundial (FSM), després de set edicions celebrades anualment des del 2001, s'ha convertit en una de les referències simbòliques internacionals més importants pel gruix de les forces crítiques amb la globalització neoliberal. Les raons de l'èxit del projecte del FSM són variades però poden explicar-se sobretot pel context en el qual va ser llançat i pel format de la proposta. El seu llançament durant l'any 2000 va tenir lloc en el període inicial d'ascens i ràpid desenvolupament del moviment âantiglobalitzacióâ? sota l'impacte de les mobilitzacions de Seattle al novembre de 1999. En aquest context va sorgir la idea del Fòrum Social Mundial, com a contrapunt al Fòrum Econòmic de Davos, i va connectar amb l'esperit del moviment emergent, apareixent com un pol d'atracció i com una referència internacional per a bona part dels seus integrants (encara que no per a tots i amb graus d'interès variables). El format de la proposta i la seva concepció de fons eren funcionals a les necessitats del moment, al permetre obrir un punt de trobada àmplia i flexible, adaptable a un moviment canviant, plural i en desenvolupament.
Evolucions i canvis de context
El context internacional en el qual el Fòrum s'ha desenvolupat ha anat modificant-se substancialment des de l'any 2001. En el període posterior a Seattle, el moviment va experimentar un procés de fort creixement fins a les mobilitzacions contra el G-8 a Gènova al juliol de 2001 i els atemptats del 11de setembre a Nova York. Després d'alguns dubtes inicials, en els quals el moviment va semblar perdre força, la nova etapa es va caracteritzar per la centralitat adquirida per la lluita contra la âguerra global permanentâ?, que va tenir com a punt culminant les protestes de l'any 2003 contra la invasió a l'Iraq. En els últims tres o quatre anys s'ha entrat en una nova fase marcada per una pèrdua de visibilitat de les mobilitzacions internacionals âantiglobalitzacióâ? i de la seva capacitat aglutinadora i unificadora, en un context d'auge i multiplicació de les lluites concretes contre el neoliberalisme i de major dispersió sectorial i de ânacionalitzacióâ? de les mateixes.

El FSM ha anat evolucionant d'acord amb la conjuntura política i de la mobilització internacional. Després d'una primera etapa d'ascens, d'augment de la seva visibilitat i de creixent capacitat d'atracció, el Fòrum travessa en l'actualitat una crisi de perspectives i un futur incert. El FSM no ha quedat al marge del reflux actual del moviment âantiglobalitzacióâ? i de les protestes internacionals en motiu de les contracimeres. Encara que no hagi perdut poder de convocatòria estrictament (qüestió difícil de mesurar degut a les seves rotacions geogràfiques), ha experimentat un decreixement del seu impacte i influència i de la seva condició de referent internacional.

La pèrdua d'embranzida del moviment âantiglobalitzacióâ? i la dispersió i fragmentació de les protestes ha generat, progressivament, esquerdes creixents entre el procés del FSM i les lluites reals, un vincle que es va produir pràcticament de forma automàtica en el període inicial del Fòrum. El canvi de context operat en els últims anys i la pèrdua de centralitat del moviment âantiglobalitzacióâ? en l'esfera internacional ha repercutit en la disminució de la seva influència en el FSM, cedint espai als sectors més institucionalistes i menys orientats a l'acció. El binomi dâ âunitat en la radicalitatâ?, propi d'una primera etapa del FSM, i simbolitzat en particular pel Fòrum Social Europeu de Florència, ha deixat d'existir.

En aquest context, l'últim període en la trajectòria del procés del FSM mostra tendències a una creixent institucionalització de l'esdeveniment, a l'allunyament respecte les lluites socials i a una creixent hegemonització polític-organitzativa per part dels sectors menys orientats a l'acció, els quals han anat guanyant pes, almenys en les instàncies de decisió. L'última edició del FSM a Nairobi va ser un toc d'atenció i un contraexemple de com havia de ser el FSM, on molts dels problemes que aquest ha vingut arrossegant en edicions anteriors es van accentuar i es van multiplicar. En particular: les tendències a la mercantilització de l'esdeveniment, a la institucionalització i a la seva âoenegitzacióâ? i l'allunyament dels moviments socials de base. Nairobi va constituir, des d'aquest punt de vista, un advertiment preocupant d'algunes evolucions de fons del procés del Fòrum i, en particular, de les seves instàncies decisòries com el Comitè Internacional.

Aquesta evolució s'ha donat en paral·lel a l'augment de les tensions internes en el FSM. El discurs fundacional del Fòrum, simbolitzat per la Carta de Principis, va tenir un perfil âantineoliberalâ? ampli, que va permetre la incorporació al procés d'una gran pluralitat de sectors. No obstant això, en el discurs del FSM han existit des del començament importants âambigüitats polítiquesâ?/1 i âindeterminacions estratègiquesâ?/2 sobre aspectes fonamentals que s'han traduït en controvèrsies internes, en particular entre el seu pol més institucionalista i moderat i el més anticapitalista i orientat a l'acció, en paral·lel a l'esgotament de la dinàmica inicial dââexpansió per consensâ?/3 del moviment âantiglobalitzacióâ? i del propi procés del FSM.

Impacte i arrelament del procés
L'abast i l'arrelament del procés del Fòrum ha estat molt desigual. Amèrica Llatina i el sud dâEuropa han estat les regions on la dinàmica ha pres més consistència, mentre aquesta ha estat molt feble a lâÃfrica, als països de l'Est i, en menor mesura, lâAmèrica del Nord. A lâÃsia el procés va arrencar més tard però, després del Fòrum Social Mundial a Mumbai el 2004 s'ha desenvolupat de forma considerable. La dinàmica de âregionalitzacióâ?, impulsada el 2002 amb la realització de fòrums regionals, nacionals, temàtics... va permetre un major arrelament del mateix en realitats socials específiques. No obstant això, l'etapa d'extensió ràpida del procés, experimentada en els seus primers anys de vida, ha quedat enrere i avui un tret fonamental nâés la seva creixent desigualtat en termes geogràfics. Com senyala Pierre Rousset/4, en alguns llocs el procés dels fòrums encara juga un rol motor i inspirador de convergències, en dâaltres sobreviu més o menys estancadament però contribueix a preservar les dinàmiques unitàries creades en els últims anys, i dâaltres casos simplement està desconnectat de les confluències i lluites reals i juga un rol marginal.

Pel que fa a l'impacte concret, a la seva utilitat real i al ventall de forces implicades, el balanç és molt divers país per país. En termes globals, des del seu naixement l'any 2001, els fòrums socials han actuat com un âagrupament defensiuâ? davant la globalització neoliberal però que permet una expressió ofensiva d'alternatives i mobilitzacions, i com un cert âpol unificadorâ? i un espai de convergència de solidaritats/5. Si bé aquestes són encara fràgils, sovint poc inestables, i en molts casos limitades al terreny simbòlic.

Els fòrums no han generat automàticament un reforç de les lluites concretes contra el neoliberalisme, però sí que nâhan estat un referent per algunes i han servit per a inspirar iniciatives diverses, contribuint a crear un clima més propici al treball en comú en els llocs on s'han celebrat. En alguns casos, les convergències creades han estat més aviat puntuals i poc duradores encara que com a mínim han deixat un substrat que facilita unitats posteriors entorn de noves campanyes i lluites.

En qualsevol cas, els fòrums han permès injectar energia i forces âcap endinsâ?, entre els seus participants, encara que âcap enforaâ? els assoliments i avanços obtinguts siguin insuficients, és a dir, en relació a la magnitud de les tasques necessàries per a combatre amb èxit a la globalització neoliberal/6.

Incerteses de futur
Després de set edicions, el FSM s'enfronta a unes perspectives de futur complexes. Una etapa va acabar en la història del FSM i la que ara s'obre és incerta. El Fòrum necessita fer front a importants debats sobre el seu futur per evitar caure en un procés de repetició i rutinització i mantenir la seva funcionalitat com espai de discussió i articulació de campanyes i mobilitzacions. Un dels seus riscos és simplement aparèixer com alguna cosa la utilitat de la qual és decreixent, que es manté per inèrcia, en un moment on l'efecte novetat ja va passar i on l'etapa de âcreixement linealâ? del moviment âantiglobalitzacióâ? també.

De forma retrospectiva, l'auge del moviment âantiglobalitzacióâ?, a partir de 1999 amb les grans mobilitzacions internacionals i el procés dels fòrums socials en els seus primers anys, va proporcionar un primer impuls a la convergència i a la dinamització de les lluites contra la globalització neoliberal. En els últims anys, aquestes han seguit augmentat encara que en un context de fragmentació i desagregació, de major ânacionalitzacióâ? de les lluites, de dispersió sectorial i de pèrdua d'embranzida del moviment.

En aquest context de fons, el doble repte estratègic que apareix com a central en l'horitzó per a les forces oposades a la globalització neoliberal és, d'una banda, reforçar els processos d'autorganització âdes de baixâ?, recompondre el teixit associatiu, multiplicar les protestes i arrelar-les en realitats socials específiques i, d'altra banda, seguir buscant punts de confluència entre les diferents lluites i una major articulació entre les mateixes a escala nacional i internacional a través de punts de trobada simbòlics, com els fòrums socials, i de campanyes i xarxes específiques. Ãs necessari combinar un major arrelament de les lluites âdes de baixâ? i al mateix temps la coordinació i l'articulació de les lluites, amb l'objectiu d'evitar un doble perill: la desarticulació i desagregació dels espais de convergència, començant pel propi procés del Fòrum Social Mundial, o bé la seva desconnexió âper daltâ? respecte a les lluites socials âper baixâ?.

Els fòrums socials no són un fi sinó un instrument al servei de la discussió i l'articulació de campanyes i mobilitzacions i han de ser vistos i concebuts com a tal. Tenen sentit si ajuden a avançar en aquesta direcció i això cal tenir-ho molt present en l'actual debat sobre el futur del FSM i al fer balanç de la seva trajectòria. Com senyalava Arundhati Roy/7 en el seu discurs inaugural del FSM a Mumbai: el Fòrum âés un procés vital que no ha de ser soscavat. Malgrat això, si totes les nostres energies són desviades cap a aquest procés a costa d'una acció política real, aleshores el FSM, que ha jugat un paper tan crucial en el moviment per a una justícia global, corre el risc de convertir-se en un actiu pels nostres enemics. Necessitem urgentment discutir les estratègies de resistència. Necessitem centrar-nos en blancs reals, donar batalles reals i infringir dany realâ?.

La vitalitat i autoritat simbòlica del FSM s'han derivat del fet de ser percebut com la major expressió de les lluites contra la globalització neoliberal. El dia en que el FSM aparegui com un projecte desvinculat d'elles, el procés es desinflarà ràpidament o perdrà la seva utilitat com a instrument per a seguir avançant en la lluita per aquest âaltre món possibleâ? del qual nâha estat un estendard molt important, encara que amb contradiccions i límits.


Notes:
Notas:
1/ Romero, M. (2008). âEl Foro y la Política: el riesgo de la extinciónâ? a AAVV. El futuro del Foro Social Mundial. Barcelona: Madrid, 2008.
2/ Rousset, P. (2008b) âContribution au débat sur le processus du FSM dans son étape actuelleâ? a: http://www.europe-solidaire.org/spip.php?article9317
3/ Bensaïd, D. âLa expansion del movimiento por consenso ha terminadoâ? a La Vanguardia, 10/01/05
4/ Rousset, P (2008b) Op. Cit.
5/ Rousset, P (2008a) âLa experiencia del FSM como un nuevo marco de solidaridadesâ? a AAVV. El futuro del Foro Social Mundial. Barcelona: Madrid, 2008.
6/ Romero, M. (2008). Op. Cit.
7/ Roy, A. â¿Los pavos disfrutan el Día de Acción de Gracias?â? a Vivas, E (Ed.) Mumbai. Barcelona: Icaria, 2004.


Article publicat a "América Latina en Movimiento", ALAI, núm. 429, Quito, febrer 2008

This work is in the public domain
Sindicat