Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: @rtivisme
L’ altre sindicalisme és possible
18 mar 2008
En els últims anys, la major part de conflictes laborals, han vingut marcats per tancaments totals o parcials de les plantes productives, per tal de deslocalitzar-les a dâaltres regions o països on, la desprotecció laboral és major, i per tant els costos fixos de producció són més baixos, possibilitant una major taxa de guanys empresarials.

Seguint aquest exemple, han tancat desenes de transnacionals, que portant la producció a lâest europeu o al nord del continent Africà, han contribuït a lâatur industrial dels Països Catalans, i a la consolidació dâun model de producció terciària (serveis), on la inestabilitat i precarietat són encara majors que en el sector industrial.
Ara però, tenim davant dels nostres ulls un conflicte laboral que no és conseqüència de cap deslocalització, que no demana (ara, per ara) evitar cap acomiadament, que no demana més diners, que no demana res que la majoria de treballadores i treballadors no tinguin. Demanen temps, descans, dos dies a la setmana de descans.

Malauradament, els i les conductores de TMB no són els únics que no disposen dâaquests dos dies, segurament en el mon del comerç i serveis, hi ha puntes de treball que âobliguenâ? a llargues jornades i calendaris atapeïts en època de festius nadalencs, temporada estival o rebaixes, sovint petites empreses que a priori no podrien assumir més contractació, o conscients que la mà dâobra no qualificada, és molt més mal·leable als interessos empresarials, tant de petites com a grans empreses.

El cas que ens ocupa, el dels 2 dies de descans dels i les conductores dels autobusos de TMB, és dins una empresa pública i amb 3000 treballadors/es. Una batalla que evidentment val diners, però no cap a la butxaca de cada conductor/a, sinó diners que ha de pagar lâempresa, per tal de contractar més conductors/es i assegurar les reivindicacions del comitè de descansos, diners que segons lâempresa han de sortir o bé dâuna reducció del servei, o dâun increment del cost del bitllet, diners que diuen que no tenen, malgrat invertir milers dâeuros en directius que no trepitgen el despatx, i campanyes publicitàries contra la vaga.

Ãs doncs, una lluita per la dignitat dâun col·lectiu de treballadors/es, una lluita per uns drets que les legislacions reconeixen, una lluita per conciliar vida personal i laboral, una lluita per crear llocs de treball. I contra aquesta lluita hi ha una clara aliança del lâempresa municipal (PSC-ICV), i els seus sindicats (CCOO i UGT). Cal que davant dâaquesta aliança de classe, la de la classe burgesa per convicció o per poltrona, cal lâaltre aliança de classe, la dels treballadors en vaga -recolzats pels sindicats CGT i Actub- amb les usuaries, amb aquelles persones que malgrat ser-ne damnificades, per la no prestació de servei públic, sapiguem veure que la unitat de la lluita amb els i les conductores és la millor manera de contribuir a la regularització del servei, amb dignitat pels conductors i conductores, amb seguretat per les i els usuaris. Saber que davant un conflicte dâaquestes característiques, el més fàcil és criticar els conductors enlloc de manifestar-s´hi al seu costat, denunciant que aquesta situació és conseqüència dâuna política de dretes de debó, per part dâun presumpte govern dâesquerres, autoanomenat socialista.

Cal guanyar aquesta batalla, perquè com ja editorialitzava La Vanguràrdia, -amb pocs amics al PSC i ICV, però molts interessos de classe- aquest model de sindicalisme, podria ser exemplar, podria canviar la lògica sindical de les centrals lligades als interessos empresarials, podria estendreâs al comerç, i tants dâaltres sectors que reivindiquen per sobre de tot dignitat laboral. Esperem que si més que no aquest cop, el diari del Grup Godó lâencerti de ple.

Marc Garcia, militant dâEndavant Barcelonès i usuari pels 2 dies.
53_logo.jpg
2_dies.jpg
670900068oe5.jpg
.
Mira també:
http://www.endavant.org
http://comitedescansos.blogspot.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L’ altre sindicalisme és possible
18 mar 2008
Molt bonic el cartell de la FAI, però, perque el manipuleu???
Re: L’ altre sindicalisme és possible
18 mar 2008
"El cartell de la FAI", quina aberració! aquest cartell si és d'algú, és del dissenyador Carles Fontseré, cartellista de l'època (més info aquí: http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Fontser%C3%A8_i_Carri%C3%B3), que per cert, era republicà i independentista.

Però en qualsevol cas, sigui d'ell o no, no entenc on està el problema. S'ha agafat un disseny històric, carregat de simbolisme, i ja està. El disseny original mai va sortir una estelada. De fet, només hi ha la versió amb la bandera de la FAI i una (posterior) del mateix artista ja en plena guerra amb la senyera, però cap amb l'estel roig. Perfecte. És una adaptació d'Endavant. Ara ja ho sabem. La qüestió de fons: i que?¿?¿?

PS: Ja ho dieun ja que qui no té feina, el gat pentina. I no sóc d'Endavant, però mai deixarà de sorpendre'm la gent que critica per criticar.
Carles Fontsere... independentista??
18 mar 2008
I tu doncs, manipules per manipular?
Algun dia us donarà per dir que Federica Montseny o Salvador Puig Antich eren independentistes, també.

I a banda de còpia d'imatges o símbols, al text no he vist aclarit el model de sindicalisme exemplar al qual es fa referència.
Re: L’ altre sindicalisme és possible
18 mar 2008
que pesadets amb el cartell. se us ha explicat sobradament. i en tot cas, els símbols, són simbols. avui en dia, s'assembla més al anarquisme del 36 determinats sectors de l'EI, amb el rollo autònom que porten moltes assemblees de poble, que no pas determinats anarquistes d'estètica practicant que no van molt més enllà d'això.

a veure si assumim que en últim terme anem a pels mateixos objectius.

només volia dir una cosa, un altre sindicalisme no és possible... només, sinó necessàri.
Re: L’ altre sindicalisme és possible
19 mar 2008
Típic de l'esquerra indepe això d'apropiar-se de símbols i personatges aliens. Si te'ls escoltes massa t'acabes creient que gent com Miquel Martí Pol (PSUC), Ovidi Montllor (PCE), o Puig Antich (MIL) també eren de la seva corda.
Re: L’ altre sindicalisme és possible
19 mar 2008
anarcosindicalista, no criminalitzis en base a imaginacions teves i no ha fets reals. Ningú ha parlat de na Federica i en Salvador (qui per cert, no era massa amic dels anarcosindicalistes, que diguem!).

Repeteixo que s'gafa un símbol amb una tradició històrica de lluita. La "bandera negra" era el símbol antiborbònic per excelència de la guerra de Successió (s. XVIII), i ningú afirmarà pas que l'anarquisme s'ha copiat d'això posteriorment. simplement, coincideix que s'agafa el mateix símobl en sí però se li dóna un diferent ús. El segador, doncs, no és patrimoni de la CNT, sinó que és un símbol de la lluita, que lliga perfectament el component nacional amb el social, i d'aquí que s'agafi com a referència.

D'altra banda, em sembla que aquest segador l'ha adoptat Endavant com a emblema, com un segon logo, així que si per cada comunicat/notícia que hi hagi per aqyuí s'ha de reobrir aquest tema...

PS: No tornaré a perdre més el temps amb això, si voleu continuar perdent-lo vosaltres endavant. Els que volgueu quedar-vos en el vostre museu i parlar de quan la CNT tenia tants militants i el PCE tants altres, i que era primer si guerra o revolució, i que aquell símbol "és meu" i aquell teu,... endavant, sou lliures. Alguns, però, hem près l'humil decissió de intentar canviar les coses. Només us demano que no us hi fiqueu pel mig i no destorbeu als que si que treballem per un altre món.

Respecte al pececero... No hi tinc res a parlar. Els amics i socis de'n saura, no són els meus amics.
Re: L’ altre sindicalisme és possible
19 mar 2008
L'Ovidi era un comunista llibertari i un independentista. Quins pebrots, barrejar-lo amb la merda stalinista procapitalista de les direccions del PCE i el PSUC, que així que van tocar poder a partir del 1977 i el 1979 van ocupar-se de silenciar-lo, igual que TV3, on va estar censurat fins anys després del traspàs. Del seu brutal disc sobre Salvat-Papasseit encara no n'ha sortit ni una puta ressenya a la premsa barcelonesa; anys abans de morir, cap discogràfica li va voler editar el darrer disc (va morir amb el disc inèdit), mentre les nenetes i els nenets mimats de la nova cançó acumulaven calerons fent de putetes del poder i la vanitat.
Ell i el Toti Soler van donar la cara per la classe treballadora i per un país lliure sota el franquisme, però el PSUC, la putrefacta socialdemocràcia parlamentària i els regionalistes de casa bona no li van perdonar que fos un home crític i lliure fins al final.
S'ha de ser profundament ignorant o bé tenir molt mala bava per escriure "Ovidi Montllor (PCE)": els gestors culturals dels ajuntaments, diputacions i Generalitat, i la premsa llepaculs ja es van encarregar de deixar-lo amb les butxaques buides i al marge de tot, sense recitals ni ràdios ni teles ni re, tret de la seva creació salvatge, preciosa fins a l'últim moment. Plantar cara a la vida, Ovidi!
I quant als símbols, si alguna cosa són és un mitjà dinàmic per integrar sempre moltes més coses que una restrictiva i mesquina visió literal de la realitat. Anarquia total, independència sense límits!
Re: L’ altre sindicalisme és possible
19 mar 2008
Tanta manipulació és emprar un cartell de la FAI com fer veure que la CNT d'avui, el PSÚC o PSOE tenen cap vincle amb l'organització històrica!

El significat de les ideologies canvia amb el temps, i tothom té dret a reivindicar com a pròpia la ideologia d'un altre mentre no se'n canvii el sentit. Les paraules sols són paraules i per molt que puig antich es digues anarquista el cert es que no va militar mai a la CNT ni a altres organitzacions que ara se'n declaren hereves, doncs dions de tot moviment hi ha dissidència, lluites personals, trepes...

Per això no milito a cap organització, però si ho fes en alguna probablement seria en alguna que està al carrer, que té jovent, que es mou i no sols critica el que fan els altres.

Hi ha molt d'envejos suelto que reivindica com a propies les lluites de persones que no estan. Quants dels que es proclamen hereus de l'anarquisme han parlat amb Abel az o d'altres històrics de la CNT, o del PSUC o del que vulgueu? La major part s'avergonyirien... Però no ho sé i per això callo.

Per altra banda un poster com el de Fontsere es manipulable, perque això ho permeten els seusdrets
Re: L’ altre sindicalisme és possible
19 mar 2008
Aquí hi ha molt de revolucionari de boqueta que actua com si fos un gran empresari que vol salvar els drets d'unes imatges que no en tenen.

Modificar obres d'art és una pràctica habitual, emprada per quasi tots els artistes. Negar aquest dret als cartellistes denota incultura. Quaslevol cartell actual que faci servir simbologia passada podria ser acusat del mateix.

Siusplau deixeu de fer-vos passar epr revolucionaris. Ja fa massa que s'han d'aguantar a inútils parasits que mai feu res de bo i reivindiqueu les glories d'altres en el passat.
Re: L’ altre sindicalisme és possible
20 mar 2008
els revolucionaris boques són sobretot aquells que reben diners d'un advocat molt "famòs" de Girona...
i a ell la pasta li dona la pasma
Re: L’ altre sindicalisme és possible
20 mar 2008
Si, tens molta raó, s'ha de tenir molta barra per escriure al costat de l'Ovidi les sigles del PCE. L'Ovidi era del PCC, hi vo ser fins l'últim dia.

Podria estar d'acord en el que apuntent altres companys més amunt sobre la qüestió dels símbols, fins a quin punt una bandera és d'una família o altra. Però amb els camarades del Partit no s'hi juga.

Salut!
Re: L’ altre sindicalisme és possible
20 mar 2008
Foteu el que us sembli amb els símbols, les cançons i les idees, que per això estan. Però no digueu mentides, per favor, l'Ovidi Montllor va militar primer al PCPV i després al PSUC, us agradi o no.
Re: L’ altre sindicalisme és possible
21 mar 2008
santiago y cierra españa

de la mateixa manera que em sembla inexcusable parlar d'en Segui sense dir que era anarcosindicalista -la qual cosa equivaldria a seguir els arguments de La Revista Blanca i els pares de la Montseny, que el considerament un sindicalista i no un anarquista-...

el cartell de'n Fontsere -que es considerava acrata en diverses etapes- es fet per ell per la FAI, ja es va usar en una Universitat Catalana d'Estiu firmat per ell mateix, que a més com sabreu estava a la campanya de suport a l'Estatut!

ja n'hi prou de patrimonialismes
el cartell dels nassos
21 mar 2008
cartell1996.jpg
"Cartell de Carles Fontsere" posa a sota

a sobre de demagogs i manipuladors, analfabets que es pitjor
Mira també:
http://www.uce.cat/
memoria
21 mar 2008
361362.2bbe44091.m.jpg
345672220_b8bde59600_m.jpg
.
Re: L’ altre sindicalisme és possible
21 mar 2008
Apa amb la primera foto, segur que xapa la boca a més d'un d'aquests anarcocacas de boqueta.
Guardaré l'enllaç per que cada cop que surti algun primo amb aquesta polèmica estèril, li plasmaré als morros.

PS: pel que diu que Fontseré va ser una època àcrata... ve, la Pilar Rahola va estar a les Joventuts Llibertàries, i mira ara on és...
Una altra CNT és possible
21 mar 2008
Està clar que la CNT-AIT és una organització molt més independentista que qualsevol de l'EI:

Visca la independència de la classe treballadora!
Visca la independència electoral!
Visca la independència econòmica!
Visca la independència de l'ésser humà!
Ni pàtries ni fronteres!

I visca la Wikipèdia independentista!
Re: L’ altre sindicalisme és possible
22 mar 2008
"catalunya es un lluç bullit" Carles Fontserè

visca el lluç lliure!
visca la vaga dels autobuseros de barna
visca la classe obrera catalana
hereu dimisio, per pijo explotador

DOS DIES DOS
Re: L’ altre sindicalisme és possible
22 mar 2008
XD Molt bé, e que tu diguis, anarcosindicalista (ja saps del que diuen dels nens i dels bojos no?...)

Ah, per cert, t'oblides d'unes independències: visca la independència de viure fora de tot contancte amb la realitat, visca la independència que us dóna ser 4 gats en actiu i pensar que sou igual que fa 70 anys per portar les mateixes sigles, visca la independència de vosaltres envers la classe treballadora catalana,... en fi, molt independentistes sou, o i tant!

I com no, acabes com a bon "no-dogmàtic": Ni pàtries ni fronteres". Et deixes el un patriota un idiota, el anarquia i birra fria i el nazionalistas fascistas.

PS: Per cert, digues les tonteries que vulguis, però la foto del Fontseré aquesta amb el cartell del segador i l'estelada, t'ha fet quedar en evidència. Veig que el propi autor se us gira contra aquest concepte de copyright que teniu.
L'altre independentisme es possible
22 mar 2008
Je, je... jo no m'he posat a insultar ningú. Amb això t'has ensopegat tu quan se us posa en evidència. Jo no he vist que Carles Fontserè hagi repintat el seu propi cartell de la FAI (Federació Anarco Independentista, és clar).

A mi això de tenir les mateixes aspiracions que els nostres i vostres avis de 70 anys enrera, com a argument de desprestigi, la veritat és que no em serveix. Tampoc no cometré l'error d'utilitzar els 300 anys de més dependència com a argument de desprestigi contra els nacionalistes o independentistes territorials.

Estem discutint arran de tota una història realment social d'aquest país, que cap altre corrent polític no vol reconèixer (ni comunistes soviètics, ni capitalistes, ni estat, ni independentistes territorials), i aleshores tothom en vol treure profit perquè ningú no té por de veure's deslegitimat per l'expoli dels principis, tàctiques i finalitats de l'anarquisme i l'anarcosindicalisme. I menys de símbols i banderes.

Us penseu que podeu fer com els carronyaires i us topeu amb què aneu a mossegar gent viva, i us neguem la legitimitat.

Tant legítim és aprofitar-se de la història llibertària/anarquista com ho feu, com quan l'esglesia catòlica s'aprofita de la història d'un senyor que sembla que va dir Jesucrist i se'l pinten a mida.

I si independència vol dir emancipació;
Visca la independència!
(sense límitacions prèvies, és clar)
Re: L’ altre sindicalisme és possible
23 mar 2008
Com ja he dit abans, vius en el teu propi món. Parles de profit, i no t'enteres que el "campió mundial" de treure profit són els 4 que encara avui ostenten unes sigles que fa 70 anys eren molta cosa, avui no són res més que un grup amb qui poca gent dels MMSS vol treballar (et repto a que facis la prova: ves a un Centre social i pregunta per la CNT, aviam que et diuen...). Parles de profit, i sou els 4 que sou que acabeu de cobrar una milionada per part de l'estat en concepte de devolució (repeteixo, com si més enllà de les sigles tiguessiu alguna cosa a veure amb els revolucionaris dels 30). Parles de profit i anomenes els altres carronyaires. Suposo que com saps, els "carronyaires" són els que busquen apropiar-se dels animals que no "Són seus". Curiós, doncs, el concepte que tens de PROPIETAT (dicx curiós pel fet de que més que un anarquista sembles un capitalista nordamericà, on la casa "és seva", i qui s'acosti pot rebre un tret i punt.)

En fi, tampoc m'importa el que tu consideris o no, i menys el teu xiringuito, que va de camí a la desaparició, així que deixo de contestar-te. Simplement em fa gràcia veure certes actituds a certs autodenominats anarquistes.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more