Anna Gabriel és regidora de la Candidatura d'Unitat Popular a l'Ajuntament de Sallent i membre del Secretariat Nacional de la CUP. És doncs una de les més de 30 càrrecs electes que les CUP van tenir a les eleccions municipals d'ara fa un any, convertint-se en una de les sorpreses electorals, en especial, a ciutats com Berga, Sant Celoni o Vilafranca del Penedès on va superar partits com ara Esquerra o Iniciativa. En aquesta entrevista, Gabriel ens exposa quin ha estat el paper de la CUP davant les últimes eleccions espanyoles, què els diferencia d'Esquerra i quins són els objectius de la CUP, el referent municipal de l'anomenada esquerra independentista.
Quin va ser el posicionament de la CUP de cara a les eleccions espanyoles de diumenge passat?
La CUP va decidir prendre la postura de l'abstenció activa. Nosaltres cridem a la participació política, que la gent formi part del teixit social i polític. No ens volem homologar a postulats de la indiferència o de dir que votar no serveix de res, no és el sentit de la nostra abstenció. Simplement, creiem que s'ha demostrat que la teoria de les forces que defensen que anar a Madrid des de Catalunya pot servir per marcar unes pautes o conductes que facin que Catalunya vagi millor no ha acabat funcionant. A més a més, entenem que acaba justificant determinades posicions i que els partits tradicionals els hi vagi bé, però no és el nostre terreny de joc.
Vols dir que la CUP no participa en les eleccions espanyoles perquè són espanyoles?
A banda de dir que aquestes eleccions no són les nostres, sinó les espanyoles, hi ha la constatació que les forces que es diuen sobiranistes no han tingut la capacitat per demostrar que anar a Madrid serveixi per forçar millores substancials pel país. Dins de la CUP, hi ha hagut el debat de si s'havia de votar blanc o nul per un tema de comptabilitzar la força, però s'ha entès que no teníem ni recursos ni possibilitats per fer-ho amb totes les garanties necessàries. Ara bé, des de la CUP nacional s'ha comprès també que cada CUP local, territorial etc, com les de Girona es podien afegir a les dinàmiques locals de moviments socials, com per exemple el vot nul contra la MAT.
"les forces que es diuen sobiranistes no han tingut la capacitat per demostrar que anar a Madrid serveixi per forçar millores substancials pel país
Creus que la vostra estratègia i els resultats d'Esquerra poden provocar que Madrid pensi que l'independentisme va de baixa?
Crec que Madrid entén perfectament quina és la situació tant quan van maldades com quan la situació és més tranquilla. En tot cas no ens ha de preocupar la lectura que en faci Madrid, a mi em preocupa la lectura que fa la ciutadania catalana de la situació política actual. S'hauria d'entendre que l'actuació d'Esquerra a Madrid el que ha provocat és desactivar el seu electorat independentista del 2004 i activar un altre independentisme més radical, més contundent i que està cansat dels encaixos amb Espanya. A les anteriors eleccions es venia d'un cansament del PP i les seves formes de fer, repressió en molts àmbits i Esquerra va capitalitzar un vot que, de la mateixa manera que el va capitalitzar, ara l'ha descapitalitzat justament perquè tot i evitar-se un altre govern espanyol del PP, promoure polítiques de memòria històrica, la llei de la dependència,....però en matèria nacional no s'ha avançat. Probablement només s'ha aconseguit més desengany, més desencantament d'una gent que es va creure que feia un vot independentista i ha acabat veient que feia un vot útil en algunes coses, però en matèria nacional res. El que ens ha de preocupar no és Madrid sinó què fem amb els nostres vots i què fem després.
Què explica l'aparició de grups d'esquerres i independentistes fora d'Esquerra?
A curt termini va lligat amb aquest desencís del que parlàvem. Ara bé, la CUP i altres espais de l'esquerra independentista no lligats a processos electorals que també creixen, no es poden entendre sense un llarg recorregut pel passat. Es porten molts anys de militància a l'esquerra independentista i molts anys d'esforç d'organitzar-se a les universitats, de muntar casals, de muntar ateneus, de participar en els correllengües, etc. La CUP no neix del no res, sinó d'un capital social que s'ha estat forjant al llarg dels anys. Per tant, la CUP no recull el descontentament electoral d'Esquerra o d'Iniciativa, la CUP és una força independentista contundent i radical que s'ha anat forjant durant els anys, a través d'unes idees contundents tant en clau nacional, però també social.
Parlem clar. Quines diferències teniu amb Esquerra?
Les diferències s'expliquen a través del programa marc que té la CUP així com amb els programes locals que la CUP té a cada municipi amb unes diferències evidents. A la diferència programàtica, s'hi afegeix el tema de les formes. Nosaltres apostem per una organització que té la seva essència en la base i que, per tant, no té una direcció política que condicioni el que les bases decideixin. I entenem que aquesta ha de ser no una forma de naixement sinó de continuïtat i consolidació. No creiem en els partits polítics que tenen un cos professionalitzat que, cada vegada, s'allunyen més del dia a dia. I justament el creixement el volem fer a poc a poc i amb garanties, per tal de no esdevenir un partit polític tradicional amb direccions polítiques que executen i no consulten.
Les formes són una part important per la CUP, doncs?
Crec que la gràcia de la CUP està en la forma d'entendre la política i les connexions que té i ha de mantenir amb moviments, teixit associatiu,....fer acostar la gent a la política i la millor manera és fer-ho des d'una base municipalista i no des d'institucions que poden quedar molt allunyades de la gent. Així doncs, diferències programàtiques i diferències de concebre l'acció política.
Cap on va la CUP?
Penso que a la majoria de persones que estem a la CUP ens agradaria pensar que el més aviat possible, la CUP esdevindrà un espai polític referent per l'esquerra antcapitalista, socialista i independentista i que per tant estem preparats per anar més enllà dels municipis per ser una força que capitalitzi un percentatge important de la població en tots els comicis. El que passa és que malgrat el creixement que hi va haver a les últimes municipals, també hem d'entendre que són uns números discrets si agafem el mapa dels Països Catalans. Estem parlant d'uns 30 càrrecs electes i per tant, no ens ha de fer por reconèixer que encara no estem preparats per fer el salt a altres espais de la política perquè penso que si el projecte de la CUP ha de continuar sent una garantia en la mesura de fer un altre tipus de política no serà fent salts automàtics i grans, sinó passes quantitativament i qualitativa fermes i segures.
"A la majoria de persones que estem a la CUP ens agradaria pensar que el més aviat possible, la CUP esdevindrà un espai polític referent per l'esquerra antcapitalista, socialista i independentista"
Així, per on passen els vostres objectius?
Per tant, ara els objectius són recollir totes les inquietuds que hi van havent al territori de gent, persones, grups que es plantegen conèixer la CUP i veure quin espai podria ocupar la CUP al seu poble, i el segon objectiu és revisar què fem al País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nordi i la Franja d'Aragó perquè tenim molt clar quin és el nostre mapa i que, ara mateix, la CUP encara és massa principatina. I el tercer és crèixer sense pressa, en qualitat i en quantitat, per tal de poder presentar-nos com a una garantia d'alternativa nacional i social. No esdevenir més del mateix, ni desencantar més la gent, un espai que fa falta que hi sigui.
Més enllà de la teoria, quina és la vostra posició envers les problemàtiques de les infraestructures, la MAT, el 4art Cinturó,...?
La posició de la CUP en aquest tema, com en els altres que hi puguin haver a nivell regional o nacional, neix del debat que hi hagi als territoris: la MAT el que es digui a les comarques gironines, el 4art cinturó, el que diguin els vallesos. Tot i això, està clar que no defensem un model de grans infraestructures, que no defensem un model que defensi el vehicle privat, estem a favor del transport públic, però també tenim clar que encara no tenim un model nostre pensat en clau de tot el país. La CUP és el que és. És la suma de la feina forta i valenta que estan fent a nivell municipal desenes de persones, però que, de moment, vol posar les bases per donar garanties reals a nivell municipal. Tot i això, com que som persones compromeses amb diverses entitats, som sensibles al teixit reivindicatiu que hi ha arreu del territori, amb les plataformes en defensa del territori, per exemple, i per tant estem en contra la MAT, discutim el traçat del 4art cinturó, discutíem al seu moment la necessitat de l'alta velocitat, i reivindiquem el reforçament de les línies de rodalies, l'arribada del tren a les comarques on no arriba.
Si critiqueu la via del referèndum del 2014 de Carod, quina és la via?
Si ens hem decidit a començar en clau municipal és per demostrar que hi ha altres maneres de fer política, forçant processos transparents, defensant la radicalitat democràtica, promovent que la gent s'interessi per la política més propera, és perquè ja estem definint un possible traçat per acosenguir alliberaments en majúsucules. Decretar la independència o creure que podem esperar al 2014 per anar a votar en clau de dret a l'autodeterminació i que això, per si sol, canviarà les coses no deixa de ser un maniobra en clau mediàtica que dóna titulars i minuts als mitjans de comunicació, que està bé des d'esquerra homologar-se a personatges com l'Ibarretxe, però nosaltres no ens conformem amb això. Entenem que volem la independència del país, però no ens deslliguem de l'altra identitat que ens mobilitza que és el fet de ser persones d'esquerres, d'extrema esquerra, d'anticapitalistes, socialistes. I, per tant, la construcció nacional no es fa anant a votar un dia, sinó que es fa en el dia a dia, fent sensible a les persones tot allò que els afecta, polititzant-les.
"Cal construir espais emancipatoris, transformadors i innovar en matèria democràtica"
Una aposta prou particular i allunyada del que estem acostumats, no?
Si. Nosaltres entenem que el país l'hem de forjar cada dia i que el que ens cal és construir espais emancipatoris, transformadors i innovar en matèria democràtica. Cal defugir de la centralitat que se li atorga a la política institucional i a la repercussió que té als mitjans i caminar vers una política que es construeix des de la base, també en la quotidianitat. La CUP aposta pel creixement dels espais autònoms, més enllà del monopoli del pensament collectiu que pretenen ostentar els partits i les institucions. |
