|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Comunicat de la secció sindical de la CGT a la UAB davant la intervenció policial
|
|
per CGT-UAB
Correu-e: ensenyament ARROBA uab.cat (no verificat!) |
15 mar 2008
|
|
La secció sindical de la CGT-UAB, davant la intervenció policial del passat 4 de març, manifesta: |
1. La càrrega dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra fou innecessària i desproporcionada i es va dur a terme enmig d'un procés de negociació mentre les i els concentrats i ocupants mantenien una actitud pacífica. Aquesta intervenció trenca amb la tradició de preservar el campus de la universitat de la violència institucionalitzada a no ser per una causa major (que es posi en perill la integritat física d'algú).
2. Aquesta intervenció fou requerida pel Rector, amb el beneplàcit de la Degana de la Facultat de Filosofia i Lletres i la justificació del Degà de la Facultat de Psicologia.
3. El nostre ple suport i consideració, en primer lloc, cap a les persones apallissades i ferides i, segonament, cap a aquelles que han dimitit dels seus càrrecs institucionals per consideracions morals i polítiques.
Així mateix exigim a les autoritats de la Universitat que:
1. Es dugui a terme una declaració pública de rectificació de les decisions referents a la repressió violenta de la protesta del dia 4 de març.
2. S'aturi la criminalització de les veus crítiques individuals i col•lectives.
3. S'assessori i es faciliti el dret a reparació de les víctimes, especialment d'aquelles que van requerir l'assistència mèdica.
4. No es procedeixi a l'obertura d'expedients. 5. Es faciliti als i les estudiants i al Comitè de Vaga poder divulgar la seva versió dels fets en igualtat de condicions que els comunicats oficials.
6. S'estableixi un protocol per a futures situacions similars on la negociació i el diàleg sigui la directriu per a la resolució dels conflictes.
Finalment, i donada la gravetat d'ordenar, permetre o justificar una càrrega policial a l'interior del campus i de recintes tancats, exigim també la dimissió del Rector Lluís Ferrer, del Secretari General Rafael Grasa, i del Vicerector d’Estudiants Joan Carbonell, així com dels degans de les facultats de Filosofia i Lletres i Psicologia. |
This work is in the public domain |
|
Re: Comunicat de la secció sindical de la CGT a la UAB davant la intervenció policial
|
|
per Nm |
15 mar 2008
|
Comunicat de la secció sindical del CAU a la UAB
El passat 4 de març, a les 8 del vespre, una cà rrega dels mossos d’esquadra va acabar amb el tancament d’un grup d’estudiants a la Facultat de Filosofia i Lletres, provocant més de 40 ferits. La intervenció de la policia havia estat sol·licitada pel rector de la UAB. No és la primera vegada que es produeix un fet aixà a la Universitat Autònoma, i cap d’aquests fets ha quedat sense resposta per part de la comunitat università ria. Tampoc aquest últim episodi pot passar desapercebut a ningú, per això volem fer les següents consideracions: 1. El recurs als cossos policials per resoldre un conflicte no pot ser l’opció per defecte en el si d’una comunitat lliure, democrà tica i tolerant. Molt menys, quan el claustre de la UAB, després d’una actuació repressiva per part de la PolicÃa Nacional, va declarar aquest cos una institució no grata no fa tants anys. El fet que ara parlem d’un cos policial diferent no justifica que no s’hagi tingut en compte aquesta circumstà ncia. 2. Segons les informacions que tenim, la decisió de recórrer a la policia ja estava presa a primera hora de la tarda, malgrat les negociacions encetades. Algunes fonts dels mossos d’esquadra fins i tot assenyalen que la intervenció es va decidir “sense que s’haguessin produït greus alteracions ni danys a les instal·lacions públiquesâ€?. No sembla que s’hagin explorat altres possibles mitjans pacÃfics de persuasió. 3. Com és habitual, els responsables tant de la facultat com del rectorat van abandonar a la seva sort les treballadores i treballadors afectats per l’incident, que havien de decidir pel seu compte si marxaven o es quedaven. L’ordre de desallotjament, com sempre, es va donar tard i malament. Això evidencia que no existeixen (o no s’apliquen) els plans de seguretat i d’emergència. 4. L’endemà dels incidents, la facultat es va obrir com si res no hagués passat, mentre pels passadissos s’amuntegava mobiliari que feia impracticable qualsevol mena d’activitat. De nou, els responsables de la facultat i la universitat van posar la imatge de normalitat per davant de la seguretat de les persones i de la qualitat dels serveis. 5. La defensa d’una universitat pública de qualitat, motiu de la vaga del 6 de març i de la pròpia ocupació de la Facultat de Filosofia i Lletres, no és només un objectiu dels ocupants o dels convocants de les mobilitzacions, és també un compromÃs adquirit pel mateix Claustre General de la UAB a la seva sessió del 18 de desembre de 2001, que demanava la derogació de la LOU i es declarava en desobediència activa a aquesta llei, i revalidat a la sessió del 4 de maig de 2005 . El rebuig al procés de Bolonya i la denúncia de la precarietat són inseparables d'aquesta reivindicació central, que implica PAS, PDI i estudiants. 6. Per tant, l’actuació del rector no només mostra la seva intolerà ncia i el seu carà cter autoritari, sinó que palesa la seva falta de compromÃs amb la idea d’una universitat pública de qualitat, contra les directrius del principal òrgan representatiu de la UAB i posa greument en perill la convivència dins la nostra universitat. 7. Per acabar, no podem estar-nos de dir que aquesta actuació abusiva no era gens imprevisible, ja que el propi rector ha mostrat ja altres vegades el seu autoritarisme i la seva agressivitat davant altres conflictes sorgits amb el PAS. Aquest autoritarisme i aquesta intolerà ncia, el poc respecte demostrat per la seguretat de les persones, la indiferència envers la qualitat dels serveis, l’absència de compromÃs amb la universitat pública, el seu foment de la precarietat laboral i la seva obsessió privatitzadora ens fan pensar que LLUÃ?S FERRER NO ÉS EL RECTOR QUE AQUESTA UNIVERSITAT NECESSITA I ES MEREIX I, PER AIXÃ’, EXIGIM LA SEVA DIMISSIÓ. |
