|
|
|
Notícies :: especulació i okupació : dones |
|
Contra la violència immobilià ria a Sant Boi de Llobregat
|
|
per ultimcrit
Correu-e: ultimcrit@gmail.com (no verificat!) |
10 mar 2008
|
|
Violència immobiliària escrita en primera persona per una ciutadana de Sant Boi de Llobregat |
L’ÚLTIM CRIT DES DE SANT BOI DE LLOBREGAT
Sóc una ciutadana anònima. Doblement anònima: anònima perquè no sóc ningú important (quant a relacions econòmiques, polítiques ni institucionals) i anònima perquè tinc por a confessar la meva identitat en aquest escrit. El primer anonimat no m’ha preocupat mai massa, el segon i més recent em fa perdre el son.
Visc intranquil•la i amb por. Mai abans havia viscut així i ara em poso a la pell de moltes persones i col•lectius que abans volia entendre i solidaritzar-me des d’un intent de comprensió distant i còmode (violència de gènere, algunes minories immigrades, ...).
Escric per comunicar la meva veu. Desitjo que quedi constància encara que sigui des de la clandestinitat i seguretat que em dóna l’anonimat. És una història de complexitats que intentaré resumir el més coherentment possible.
Urbanisme i poder. En adquirir un habitatge a la vila de Sant Boi de Llobregat vaig iniciar una guerra, sense saber-ho, contra tot un sistema carregat de lògiques d’economicismes, de burocràcies inesgotables, i d’incertes dinàmiques de poder.
La participació ciutadana és possible? Quan una ciutadana s’adona que al casc antic de Sant Boi de Llobregat (al costat de on viu) s’està construint una obra nova irrespectuosa amb les normatives i lleis vigents (en més d’una, de dues i de tres...) és lògic pensar que preguntant al seu Ajuntament (sense cap mena de denúncia ni acte jurídic de cap mena) està participant dels drets i deures ciutadans. Doncs potser s’equivoca.
Les institucions i les solucions. Davant d’aquesta irregularitat l’Ajuntament de Sant Boi roman en silenci formal. La Generalitat de Catalunya acaba el seu servei comunicant que la única cosa que pot fer és animar a l’ajuntament de Sant Boi que doni resposta a una de les seves ciutadanes. Silenci. Quatre anys de silenci. Síndic de Greuges recull la demanda i torna a animar a l’Ajuntament a que doni una resposta. Evidentment, la resposta no arriba formalment. Informalment, tots els tècnics i tècniques amb qui he parlat (a excepció dels d’urbanisme de l’ajuntament, és clar) admeten que l’obra faraònica està molt lluny de seguir qualsevol normativa urbanística de la zona on s’ubica.
Els danys materials i la por. Considero que amb totes aquestes accions (no jurídiques, sinó de demanda d’informació) ja he actuat de forma coherent amb els meus valors democràtics i de justícia social. Abandono. Passen anys, fins que rebo amenaces del propietari de les irregularitats. Aquí canvia el camí: des de la participació a la por. Les possibles molèsties que una obra desmesurada podien tenir sobre la meva propietat i que porten més de quatre anys de danys reparables i de fet, reparats amb els meus escassos recursos, ara són accions directes (no tinc clar si també són intencionades...prefereixo pensar que no ho són). El darrer forat de dimensions d’una tele ha estat a la meva habitació. La runa ha caigut salvatgement prop d’un llit en el que jo no hi dormia en aquells moments (mai hagués dit que treballar tant, fos una avantatge per la meva integritat física). Tinc por. M’ofego en arribar a casa tan tard i veure que algunes amenaces coincideixen amb la realitat. Més por i menys oxigen. Truco a la mare. Fatal: ara por i culpabilitat de fer patir, però més aire.
La justícia i el poder. La meva mare, les infusions i algun cigarret em convencen, en plena nit, a fer una visita a una nova institució a Sant Boi (els mossos d’esquadra). Després d’una atenció més que bona, carregada de paciència, psicologia i assessorament de tot tipus, decideixo accedir a fer una denúncia. La primera a la meva vida, estic morta de por. Sóc lluitadora així que després d’uns dies supero pors i visito a una advocada gratuïta a Can Jordana. M’atén amb molta professionalitat i rigor. Segueixo els seus consells i vaig a jutjats per preguntar en quina situació està la meva denúncia. Està arxivada. Procediment habitual en aquests casos, em diuen. Però m’informen que puc fer una altra modalitat de denúncia més eficaç (o sigui que el seu destí serà alguna cosa més que un arxiu) però que necessito un advocat i un procurador que em representin. Un advocat que no puc pagar. Tinc una feina (per pagar una hipoteca la necessito, per viure potser no caldria treballar tant). Aquesta feina em dóna un sou (suficientment gran com per no tenir accés a la justícia gratuïta, però suficientment petit per pagar la hipoteca i poca cosa més).
Una formiga perduda, sola i insignificant. Formiga perquè passo més hores treballant que gaudint. Perduda perquè crec que ja he trucat a totes les portes que conec i he anat coneixent, i segueixo angoixada i amb sensació d’estar en un laberint sense sortida. Sola perquè tot i el suport familiar i d’amics i amigues, visc sola i amb la certesa que aquest no serà el darrer forat ni la darrera pluja de runa i amenaces. Insignificant perquè tinc la certesa que no puc fer res, ni podré fer res quan em trenquin la façana que es veu que molesta, o el meu accés a aigua i llum que sembla que també són molests, o em torni a amenaçar perquè jo també dec ser molesta, o no sé què més em pot passar (ni ho vull saber, la veritat).
David i Goliat. Vull marxar i conseqüentment, vendre (perquè si marxo no puc pagar-me un altre lloc per viure si no venc, el lloguer no és econòmic tampoc). Sé que no ho puc fer ara, tal com està la meva llar. He d’afrontar que la meva assegurança de llar no pot tramitar una denúncia de danys al propietari causant, ja que aquest afirma que es farà càrrec de reparar. Tot i que a mi, em verbalitza que no ho pensa fer i així és. He ampliat la meva hipoteca una vegada ja, per reparar altres danys anteriors fruit del mateix fenomen. Ja no puc tornar-ho a fer. Visc amb forats, humitats i una llar que poc a poc empitjora. La persona que m’amenaça és poderosa (en relacions econòmiques, polítiques i socials)... què puc fer jo davant d’aquesta asimetria? Les llegendes acaben bé, però la vida real no entén de llegendes.
Necessito ajuda. Si et passa alguna cosa similar, si estàs familiaritzat/da amb aquesta mena de laberints jurídics, si tens una lluita similar a la meva, si et sents formiga com jo, si coneixes noves portes a les que puc trucar i demanar ajuda, o simplement em vols enviar un missatge d’ànims (que els necessito i molt) us deixo un email també anònim en el que podeu contactar amb mi (ultimcrit ARROBA gmail.com). Potser la ciutadania anònima i sense poder tenim la solució a aquestes dinàmiques que semblen de ciència ficció però són reals quan succeeixen a la pròpia pell. |
Mira també:
http://vivendasantboi.blogspot.com/
|
This work is in the public domain |
|
Re: Contra la violència immobilià ria a Sant Boi de Llobregat
|
|
per santboinauta |
10 mar 2008
|
Hola, fas bé de lluitar. Intenta publicar el teu cas també en d'altres mitjans: per exemple en Vilaweb Sant Boi.
Ànims!! |
|
Re: Contra la violència immobilià ria a Sant Boi de Llobregat
|
|
per un altre santboià |
10 mar 2008
|
Sant Boi té uns polítics q fan pena, nosaltres hem estat torturats pel restaurant Petit Chateau, on es fan festes de bodes i aquestes coses i on, curiosament, l´ajuntament anava a fer els convits (en l`època de l´anterior alcaldessa). La cosa anava de que, els cotxes de la gent que anava a menjar allà i que no trobaven aparcament, aparcaven sobre la cera, lo bo és q el resaurant en questió els hi donava una tarjeta pq la posessin visible a dins del cotxe pq llavors, quan passava la policia no els multava, als que no lluien el distintiu del restaurant s´enduien una de grossa.
El nostre problema era d´uns sorolls brutals, ja que aquest restaurant-masia està al mig del poble, envoltat de pisos, doncs quan trucavem a la policia pq els hi donés l´avís de baixar la música, veiem com entràven i com, al cap del que dura un dinar, sortien de dins sense que l´amo hagués fet res amb el so del local.
Al final, al cap de denunciar continuament, sembla q ens hagin fet una miiica de cas, però està clar per qui és la llei.
Ànims i espero que puguis trobar una solució!! |
|
Re: Contra la violència immobilià ria a Sant Boi de Llobregat
|
|
per SOLIDARIDAD EN SANT BOI |
11 mar 2008
|
BONA TARDA ANÃ’NIMA, A SANT BOI HI HA UN COL:LECTIU QUE ES REUNEIX UNA VEGADA PER SETAMANA ET CONVIDO A QUE VINGUIS I ENS EXPLIQUES EL TEU CAS I AIXÃ? VEIEM DE QUINA MANERA ET PODEM AJUDAR(SI PODEM).
ENS REUNIM AL CASC ANTIC PERO PREFEREIXO NO DONAR MES DADES |
|
Re: Contra la violència immobilià ria a Sant Boi de Llobregat
|
|
per solidaritat !! |
11 mar 2008
|
|
si vols quedem dijous a la porta de la botiga que hi ha tot just davant de l ´ajuntament 23 hores. |
|
Re: Contra la violència immobilià ria a Sant Boi de Llobregat
|
|
per Johnny |
11 mar 2008
|
Sobretot no et quedis sola i continua fent conèixer el teu cas.
Entre les coses que pots fer, per exemple, és intentar parlar amb els responsables de tots els partits polítics que governen Sant Boi, que, ara mateix, són molts, i que s'anomenen d'esquerres. Potser a algun d'ells els entra una miqueta de mala consciència i fan alguna gestió positiva. No és que tingui gaire esperança en aquest recurs, però així almenys es pot anar corrent la veu que no et resignes amb la teva situació i que t'estàs movent i trucant a totes les portes. Sort! |
