Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme
Intervenció d’Endavant a l’acte per l’abstenció activa celebrat a València
07 mar 2008
Com sabeu Endavant estem impulsant, junt amb altres organitacions, la campanya independentista per l’abstenció. Amb aquest acte volem explicar-vos el per què d’aquest posicionament.
52269_endavantlogo.jpg
1. En primer lloc cal dir que lâimpuls dâaquesta campanya és una decisió política emmarcada dins la lluita del moviment independentista. Aquesta campanya no és doncs sinó la continuació dâaquest combat que ni comença ni acaba després del 9 de Març. La participació política, la lluita revolucionària i la lluita independentista, no es limita a la cita amb les urnes. Així la participació en les institucions és eina més que lâEsquerra Independentista utilitzarà únicament quan considere que hi hagen perspectives reals de fer avançar el moviment revolucionari als Països Catalans, i només tindrà aquest sentit si lâemprem com a complement al conjunt de les lluites populars que es duen a terme als nostres carrers. A les institucions de lâEstat els i les treballadores del nostre país juguen sempre fora de casa, en territori enemic, amb unes regles alienes i unes condicions adverses (i en el cas de las Cortes de Madrid això resulta més evident). Perquè lâEstat està configurat com una eina de lâoligarquia i la seua âdemocràciaâ? és el mecanisme per perpetuar els seus privilegis. La nostra lluita només serà revolucionària si es troba arrelada als nostres barris i viles, si està immersa en tots els sectors populars del nostre poble, si té en tots i cadascun dâells una implantació forta. Per això nosaltres més enllà de les eleccions i les institucions apostem per la construcció dâuna vertadera Unitat Popular que sàpiga articular la resposta als reptes que ens plantegen els estats capitalistes espanyol i francés, i encetar des de ja la construcció nacional. En aquesta labor de formació dâun veritable contrapoder popular nosaltres ens comprometem a treballar amb humiltat i persistència.
La campanya per lâabstenció activa a les generals està immersa en aquest context de construcció dâun moviment. Té com a objectiu promoure en el nostre poble la consciència que la construcció dels Països Catalans ha dâavançar independentment de les seues institucions i la seua âdemocràciaâ? i en eixe sentit amb lâabstenció dels i les treballadores dâaquest país es pot desgastar tant a lâEstat com als partits que col·laboren amb ell. També té com a objectiu denunciar el tarannà antidemocràtic dâaquest sistema polític, com explicarem a continuació.
No voldria acabar aquest punt sense desmentir la falàcia que diu que lâabstenció perjudica als minoritaris i benefia als grans partits. Això és completament fals, segons lâespanyola Llei Orgànica 9/2007 que modifica la llei 5/1985 sobre el Règim Electoral General, lâabstenció no perjudica ni beneficia a ningú, símplement no computa. El que beneficia als partits grans i perjudica als menuts és el vot en blanc doncs per lâarticle 4 de la subsdita llei sí computen i per lâarticle 163 són sumats en la circumscripció on són emesos als partits que allí hagen obtingut més dâun 3%.

2. LâEstat Espanyol és antidemocràtic i per tant aquestes eleccions són una farsa. Arribem a aquesta conclusió després dâanalitzar que:

* No reflexteixen la pluralitat ideològica de la societat. Tendim cap a un bipartidisme de tall anglosaxó auspiciat per PP i PSOE però consentit per la resta de partits amb representació institucional. Molt es queixen els anomenats âminoritarisâ? dâaquesta deriva però en realitat no fan res per impedir-ho i és més, reforcen la tendència en haver renunciat durant la darrera legislatura a fer oposició (com vorem més endavant).

* Lâopac finançament dels partits no permet parlar dâuna veritable democràcia (ni tan sols des del punt de vista liberal-burgés) ja que, per un costat no hi ha igualtat de condicions entre les diferents posicions polítiques, però a més, i açò potser és més greu genera un clientel·lisme molt acusat com ara vorem. En els darrers temps les donacions privades als diferents partits institucionals han estat ingents. A tall dâexemple citarem els 20,6 milions dâeuros rebuts pel PP, els 20,8 rebuts per CIU, o els 15,6 rebuts pel PNV. Aquestes donacions evidentment no són gratuïtes sâhan de pagar, i com?, evidentment des del poder polític.
També importants són els deutes dels diferents partits institucionals. En citarem alguns casos: el PSOE i el PSC deuen 55 milions dâeuros, el PNV 19 milions dâeuros, CIU 14 milions dâeuros, IU 9 milions dâeuros, i el PP (curiosament) 8 milions dâeuros. Així doncs, aquests partits tenen un deute amb els bancs, un deute que sâha de saldar però que es condona... a canvi de què?. Evidentment de favors polítics.
En definitiva, a qui defensen aquests partits? A la seua ideologia? O més bé als seus donants?. A qui representen? Als seus votants? O als creditors dels que depenen?.

* La suposada disjuntiva esquera-dreta dels dos grans partits escenificada en els mediàtics debats electorals que sâestan donant és farsa. En cap cas es produiran des del govern estatal avanços reals en les condicions de vida dels treballadors donat que lâEstat és un instrument del capital i tota mesura pressa estarà en funció dels seus interessos. Així doncs, les promeses dâacabar amb la precarietat, lâaugment de preus, la desocupació, la impossibilitat dâaccedir a un habitatge,... són una pura estafa. Sobretot perquè entre els dos grans partits existeix un sòlid consens pel que respecta a: lâestructura de lâEstat, la política âantiterroristaâ?, la inviolabilitat del capitalisme, i la no intervenció de lâEstat en economia (Zapatero al primer debat sâencarregà de deixar-nos aquest punt ben clar). La famosa âcrispacióâ? doncs, no és més que un circ mediàtic per alienar-nos i mitigar així les contradiccions socials.

* Per últim voldríem assenyalar que no es pot considerar democràtic un Estat que il·legalitza períodicament partits polítics. Mentre, els partits feixistes són legals, es manifesten, i agredeixen a immigrants, gent dâesquerres, homosexuals,... tristament dâaquesta impunitat al País Valencià podem donar testimoni. El contrast és massa fort com per fer-nos-la creure.

3. Cal combatre el discurs de âla por a la dretaâ? pel qual es vol contrarestar lâabstenció conscient. Aquest discurs no és sinó part de lâestratègia de lâEstat. Des del PSOE i altres partits dâesquerres i/o nacionalistes seâns incita aquesta por. Però analitzem bé les coses. Durant aquesta campanya hem assistit a una patètica competició entre PSOE i PP per demostrar-nos qui ha il·legalitzat més partits, qui ha empresonat més persones, qui crea més places de policia i guàrdia civil, qui expulsa més immigrants o qui uneix més Espanya. Competeixen amb fets i alguns encara ens volen fer creure que hi ha una diferència entre ells més enllà de matissos. Des de sectors âamablesâ? del PSOE a casa nostra seâns diu ânosaltres volíem anar més enllà però amb aquesta dreta cavernícola no podemâ?. Ãs a dir, ens estan reconeixent que cal votar-los a dâells per a que ens quedem com estem. Per no moure res. Per no avançar res. A part, per a que no sâenvalentone a la dreta cal fer-li algunes concessions com ara el tractament privilegiat a lâesglèsia. Res no es mou, però els hem de votar perquè els altres són pitjors. Això és una estafa!.
La resta de partits, els âminoritarisâ?, nacionalistes i/o dâesquerres també estan imbuits per aquest discurs. Han renunciat a fer oposició i només aspiren a âcondicionarâ? el govern del PSOE. Amb això no fan sinó reforçar el bipartidisme, sâhan empassat fins al fetge el conte del âpoli boâ?-âpoli roïnâ?. Pareixen instal·lats en la lògica de lâEstat. Ens criden a votar, combaten lâabstenció, per legitimar un futur govern del PSOE, és a dir, per a que res no canvie, per a que no vinguen els altres que âsón pitjorsâ?. Hem de fer saber als i les treballadores del nostre poble que lâastenció conscient no és passotisme, sinó una posició política ferma de resistència i denúncia dâaquesta no-democràcia. Cal desmentir allò que ens diuen els âminoritarisâ? que cal estar a les institucions per canviar-les això és mentida i la prova més evident és el vassallatge que aquestes formacions han retut al PSOE en aquesta legislatura, una pleitesia que sâha traduit en la renúncia al programa propi.

4. Per a lâEsquerra Independentista la lluita és contínua. No comença ni acaba després que lâEstat ens cride a les urnes. Entenem que la nostra lluita necessita de la vostra participació no en una data assenyalada com el 9 de març, sinó tots i cadascun dels nostres dies. Com hem dit abans el nostre terreny és fonamentalment el carrer, mal enfocaríem la lluita revolucionària si no fos així. Ãs en aquest escenari, mitjançant lâorganització i la mobilització constant i massiva, on sâhan aconseguit els principals èxits dels i les treballadores. Sempre són aquestes lluites populars les que obliguen a les institucions a minvar les seues ofensives o fer gestos per tractar de control·lar-les. Són múltiples els exemples recents com ara el âno a la guerraâ?, âla plataforma en defensa de lâEbreâ?, el moviment antipatriarcal,... i em direu, âsí però això ho aturà Zapatero i el seu talanteâ? doncs no, ho aturà el poble, i com a prova tenim que el mateix Aznar hagué de retirar lâanomenat Decretazo davant el rebuig massiu que rebé entre la classe obrera. El poble sempre va davant de les institucions i és només en el carrer on les nostres reivindicacions poden obtenir avanços. Avanços que, però, les institucions tracten de reconduir. Així, en molts casos amb el suport de partits nacionalistes i/o dâesquerra, retiren a les tropes dâIrak però nâenvien més a Afganistan; aturen el trasvassament de lâEbre però duen a terme el del Xúquer-Vinalopó; fan lleis per la igualtat de les dones, contra la violència masclista, i donen drets als homosexuals i transexuals, però no ataquen lâarrel del sistema que els i les discrimina; retiren el decretazo però imposen altres lleis que acceleren la precarietat laboral,... Tracten doncs de desmobilitzar-nos, que perdem la consciència del poder que tenim si ens conscienciem i organitzem. Així doncs, el que cal és potenciar aquesta eina, reforçar la nostra presència entre els i les treballadores, entre els i les estudiants, entre els i les immigrants, entre els i les joves, construir un moviment que siga pal de paller de totes les lluites populars. Aconseguir doncs mantenir la mobilització més enllà de les lluites concretes i que no sâature després de cada gest que fa lâEstat. Ãs així, construint la Unitat Popular arrelada als nostres barris i viles, com podrem aconseguir els avanços que necessitem com a classe i com a poble.

5. Necessitem una altra democràcia als Països Catalans. Seâns vol fer creure que a la classe treballadora no lâinteressa la política sinó âel preu de les verduresâ?. Seâns vol fer creure que necessitem tècnic o especialistes, polítics professionals, que gestionen els afers importants perquè nosaltres no estem capacitats/des per fer-ho. En altres paraules, aquest sistema considera a la població com a menor dâedat, sense capacitat per intervindre en política. En el cas dels Països Catalans som doblement menors dâedat perquè seâns nega el dret a decidir lliurement el nostre futur. Cap partit institucional posa en primer plànol la democràcia participativa. Potser alguns la porten al seu programa però saben que és un simple adorn ja que per un costat tots ells es postulen com a futures comparses polítiques del PP i PSOE i per tant això queda difuminat. Per altre costat, plantejar la democràcia participativa suposaria per a la classe política renunciar a gran part dels privilegis que atorga la partitocràcia. En eixe sentit cap dâaquestes formacions pren seriosament el treure a la població dels Països Catalans de la seua minoria dâedat.
La democràcia participativa no és cap somni, no és una quimera. Lâestem fent realitat, dins els marges que ens deixa el sistema, als Ajuntaments on treballen les Candidatures dâUnitat Popular. Amb participació popular i responsabilitat dels representants municipals. No és la solució, però és un primer pas, i la demostració pràctica que podem fer-ho possible. Així i tot, el treball de les CUP no tindria sentit sense un moviment fort i arrelat als pobles on són una realitat.
En eixe sentit, lâEsquerra Independentista no renúncia a una participació en les institucions de lâEstat. Però també hem après de la història i volem evitar derives reformistes. Sabem que un moviment revolucionari no pot basar-se en el treball a les institucions sinó que aquest ha de ser un front més de la seua lluita anticapitalista. Un front que ens és estrany, perquè forma part de lâengrantge estatal, però en el qual participarem si considerem que existeixen les condicions per fer avançar la lluita revolucionària del nostre poble. En eixe sentit, demanem explícitament que no voteu a cap dels partits que es presenten el 9 de març i que vos impliqueu de valent en la campanya per lâabstenció activa.


Com deia Malcom X:

âEl que podem fer és inscriureâns com a electors per tal de tenir poder, potencial polític. Quan vostés sâhi inscriuen vol dir que tenen lâarma carregada. Però per això mateix no han de disparar fins que no vegen un objectiu que els siga beneficiós. Si volen un ànec, no disparen quan vegen un ós, esperen a lâànec. I si volen un ós, no disparen quan vegen un ànec, esperen a veure un ósâ?.

This work is in the public domain

Comentaris

El dret a votar s'ha guanyat amb sang
07 mar 2008
Podrieu votar nul també no? Que Endavant es un partit polític també i no pas anarquista que jo sàpiga.
Re: Propaganda d'Endevant fuera de Indymedia
07 mar 2008
Fem FORA DE L'IMC BCN ELS PARTITS NAZIONALSOCIALISTES
Re: Intervenció d’Endavant a l’acte per l’abstenció activa celebrat a València
07 mar 2008
Ja m'agradria poder caçar l'ànec, però l'ànec, per desgràcia ni està ni se l'espera i ja portem 40 anys igual.
Re: Intervenció d’Endavant a l’acte per l’abstenció activa celebrat a València
07 mar 2008
fem fora als demagogs lerrouxistes d'IMC, de Barcelona i del planeta... ques mes guai
Re: Intervenció d’Endavant a l’acte per l’abstenció activa celebrat a València
08 mar 2008
molt millor ser un 'demagog lerrouxista' que un 'filonazi catalanista cripto-convergent'.
Els primers no foten trets al clatell ni aixequen murs i fronteres per enriquir-se...
Re: Intervenció d’Endavant a l’acte per l’abstenció activa celebrat a València
10 mar 2008
la realitat, és que agradi o no, endavant és una organització que encara que petita, és de les que més treball fa i produeix més activitat en relació al nombre de militants que té, i per tant, agradi o no, això li confereix una determinada importància que no és ni menys que la que els mateixes circumstàncies li confereix.

respecte els "insults" i "descualificacions gratuites", només apuntar que no tenen ni idea del que diuen. per cert, la única cosa una mica creible per algú que no conegui la organització (que són un partit), també és falsa. simplement.

Endavant sempre!!!
Bocamolls go home!!!
Re: Intervenció d’Endavant a l’acte per l’abstenció activa celebrat a València
10 mar 2008
volia dir "ni més ni menys" cap al final de la segona linia.
Sindicat Terrassa