|
|
|
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : laboral : amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Sindicalistes defensen l'abstenció com una eina de resposta
|
|
|
per tet |
06 mar 2008
|
|
|
GARA | DONOSTIA
«Es donen les condicions democràtiques mínimes perquè la voluntat popular tingui reflexe a la representació política? Evidentment, no». Amb aquesta pregunta retòrica que va llançar ahir al Kursaal de Donostia el secretari general de LAB, Rafa Díez, es resumeix una de les raons cabdals per la qual, al seu entendre, l'abstenció és l'opció més efectiva per a aquest país. També per a plantar cara al segon argument: «Respondre al bloqueig polític que imposa l'Estat espanyol al País Basc». Prop de quatre-cents sindicalistes de diferents àmbits es van donar cita al Palau Kursaal de la capital guipuscoana a la convocatòria que van estendre la setmana passada els més de trenta sindicalistes que, a títol personal, van subscriure un document que crida als bascos que adoptin una posició d'abstenció activa en la contesa electoral del pròxim diumenge. Un text en el qual es demana l'abstenció «per a exigir condicions democràtiques i impulsar un marc democràtic».
«TREBALLADORS, ABSTENCIÓ»
Aquesta trentena de sindicalistes, entre els quals es troben l'exsecretari general d´ELA Alfonso Etxeberria, així com destacats dirigents de LAB, ESK, HIRU, STEE-EILAS i EHNE, van tornar a reunir-se ahir per a fer saber del perquè de la seva petició per una plantada democràtica i per l'abstenció. Sota una pancarta amb l'eslògan «Salbuespen egoeraren aurrean langileok abstentzioa. Martxoaren 9an demokraziaren aldeko plantoa», l'acte sindical, que va estar amenitzat per dos bertsolaris, va arrencar a les 11.00 amb la intervenció del secretari general de la central de transportistes HIRU, Patxi Agirre, qui, realitzant un símil amb el seu ofici, va resumir en una frase la seva posició política: «No estem disposats a transportar la càrrega de l'opressió i de la imposició al País Basc». De la mateixa forma que el dirigent d´HIRU, el president d´EHNE de Guipúscoa, Iñaki Lasagabaster, va realitzar la crida a l'abstenció des d'un discurs sectorial. Va recordar com al segle XVII, davant l'increment dels impostos als agricultors de Zuberoa, es van aixecar davant aquesta imposició fins i tot contra les tropes franceses. Ara, al seu judici, aquells amotinats que defensaven els seus drets es converteixen en els rebels que demanen l'abstenció en defensa dels drets dels bascos i d'aquest país. La sindicalista de STEE-EILAS Arantza Urkaregi va esmentar que, encara que dins d'aquest sindicat de l'àmbit de l'ensenyament s'agrupen persones de diferents sensibilitats polítiques, a totes elles els uneix «la defensa que tots els projectes polítics puguin ser defensats i realitzables en igualtat de condicions». Sens dubte, tal com va afirmar Urkaregi, una vegada més aquestes eleccions espanyoles no recullen aquesta possibilitat. Però, a més, va recordar que l'Executiu del PSOE ha instal·lat de facto «l'estat d'excepció al País Basc». A diferència de la resta dels oradors, el sindicalista d´ESK Fernando Bilbao, que va insistir que a la tessitura política actual «no cap altra alternativa que plantar-se», va censurar l'actitud que estan mantenint PNV, EA, Aralar i NaBai en aquesta campanya electoral. Una posició que va titllar de «feridora i indignant», ja que, al seu judici, «ells, que no fan res perquè aquesta situació canviï, ens demanen que els votem». El secretari general de LAB, Rafa Díez, va parlar llargament tant del context polític pel qual ve marcada la pugna electoral del diumenge com de les raons per la qual la millor opció per al futur d'aquest país és la de plantar-se davant l'Estat espanyol mitjançant l'abstenció activa. Díez va arrencar la seva intervenció assenyalant que aquesta campanya electoral està repleta de missatges buits amb els quals, en comptes de donar resposta a la situació que viu el País Basc, «alguns pretenen desfigurar i ocultar» l'estat de les coses al país. Va manifestar que aquesta campanya «sembla el full de ruta d´alguns partits polítics» com PP i PSOE, en els discursos dels quals l'eix principal ha estat sempre el País Basc. Unes al.locucions que «sempre han tingut una víctima: el País Basc, les ànsies de la majoria de la societat d'un escenari democràtic, d'un canvi polític que porti la pau i la democràcia al nostre poble».
Va subratllar que per això no es pot aïllar d'aquests comicis el context polític que l'Estat espanyol, de la mà del PP i del PSOE, ha instal·lat en aquest país en els últims anys.
I una de les conclusions més directes de les polítiques que han aplicat els partits espanyols ha estat, per a Díez, «el dèficit democràtic evident» que existeix. El secretari general de LAB entén que l'Executiu del PSOE «ha declarat un apartheid a l´independentisme; volen fer un Guantánamo polític a l'esquerra abertzale».
Per tant, Díez va defensar que una situació d´«anormalitat» necessita de respostes que deslegitimin l´«estat d'excepció» imposat i els mecanismes que el possibiliten, com el procés electoral. I, per a això, l'eina més eficaç és l'abstenció. «No es pot parlar de conculcació de drets i donar-li cobertura a aquesta situació participant sense més en les coordenades que defineix el Govern espanyol», va agregar.
També va citar una segona raó per la qual, al seu parer, és imprescindible per a l'esdevenir d'aquest país l'abstenció activa: «Respondre al bloqueig polític que imposa l'Estat espanyol al País Basc». Rafa Díez entén que el país es troba en una cruïlla per al seu futur que ve marcada pel canvi polític i que «Madrid pretén condicionar per a evitar que els bascos marquem el futur amb la nostra voluntat». |
Mira també:
http://youtube.com/watch?v=5KGn-2U2xq8
|
This work is in the public domain |
