|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Caldria anar més enllà
|
|
|
per Antoni Ferret |
04 mar 2008
|
|
|
La gent cristiana es caracteritza, positivament, per la generositat en el fet d’ajudar els pobres i necessitats. Negativament es caracteritza per la manca, generalitzada, de compromís social. (És a dir: ajudar els pobres, però no fer res perquè no n’hi hagi.) També es caracteritza per la docilitat, sobretot la docilitat envers la jerarquia, fins i tot encara que se la critiqui.
Està bé que aquesta vegada, la sensacional «passada» de la CEE hagi tingut la virtut d’estimular, com a reacció, la consciència de molta gent i dels dirigents de les organitzacions de base. Hi ha hagut una tirallonga de declaracions en contra de la nota de la CEE i, a sobre, la trobada del dia 29 de febrer a l’església del carrer Casp. Com a inici de tot un procés. Caldria, però, que aquest procés anés més enllà del que potser és previsible, donada aquesta tradicional docilitat.
És bo que en el manifest es plantegin coses com denunciar els Acords Estat-Vaticà, anar cap a un acord nacional català de laïcitat i organitzar una Conferència Episcopal Catalana. Però jo suggeriria un pas més.
Caldria que, efectivament, es constituís aquesta assemblea (o ens) eclesiàstica catalana. Però hauria de ser una assemblea estable (no només provisional fins a aconseguir la Conferència Episcopal Catalana), que es constituís aviat i que es fes amb bisbes o sense.
Una volta constituïda, caldria que prengués decisions «apropiades a la situació d’escàndol en què es mou l’Església oficial». Decisions del tipus de:
* Proclamar l’abolició de l’Estat polític del Vaticà. Encara que fos una decisió simbòlica (dir: per nosaltres ja no existeix, i no l’obeirem; sempre referint-nos a l’Estat polític).
* Exigir el tancament de la COPE (no ja el canvi d’orientació, sinó el tancament).
* Demanar la dimissió dels cardenals de Madrid i Toledo.
Caldria prendre consciència que es tracta de decisions mínimes i necessàries.
També caldria prendre la iniciativa de dialogar, en nom de l’assemblea, amb el Govern de la Generalitat i amb els partits que el formen, de cara a aquest acord nacional català sobre laïcitat. I estendre aquest diàleg a sindicats i agents socials.
Així mateix caldria establir contacte amb Redes Cristianas i altres organitzacions que hi pogués haver fora de Catalunya de cara a prendre la iniciativa de dialogar amb el Govern espanyol, amb el mateix objectiu. Començant per demanar-li la denúncia dels Acords amb el Vaticà. I exigir, tant a Catalunya com a l’Estat, que tot diàleg o tota qüestió que s’hagués de tractar amb l’Església es fes no sols amb la CEE sinó també, paral•lelament, amb una representació de les comunitats de base.
Antoni Ferret
http://www.moviments.net/aferret |
This work is in the public domain |
