Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia : sanitat
Homer Simpson contra Popeye
02 mar 2008
Potser ja coneixen allò dels ous ferrats amb xoriço i la



diferència entre col·laborar i comprometre's. Es diu que per a



poder preparar aquest plat una gallina col·labora, mentre que



un porc arriba més lluny: es compromet. En els esforços



que la nostra generació té la responsabilitat de realitzar per a



combatre el canvi climàtic, haurem de ser tots més



porcs (amb perdó) i menys gallines. Exacte, menys covards.



Però perquè el nostre compromís individual i social sigui eficaç,



hem de partir d'un bon diagnòstic. Cal conèixer



a fons les causes generadores de l'escalfament de la terra,



i fins a la data no s'ha donat rellevància a un dels factors



claus, l'agricultura industrial, i especialment —tornem



amb els porcs i les gallines— la ramaderia i el consum



de carn.







Els animals, especialment els rumiants, alliberen grans



quantitats de gasos en el seu procés de digestió, concretament



expulsen metà. El metà és un dels gasos responsables



de l'efecte hivernacle i per tant del canvi climàtic. Segons



els estudis, al produir un quilo de boví, es genera el metà



equivalent a 13 quilos d'emissions de CO2, i al produir un quilo



d'anyell, l'equivalent a 17 quilos de CO2. AL final, i perdó



de nou, entre ventositats i rots de vaques, ovelles i d´altras



espècies animals, la quantitat no és fútil. En valors globals,



la ramaderia contribueix al 18% de les emissions de gasos



d'efecte hivernacle.







Heus aquí llavors un nou motiu per a replantejar-nos



el nostre consum de carn, però no per a desmantellar totes



les activitats ramaderes. Com sempre, és una qüestió de



equilibri. Pensem en els seus beneficis: els ous, la llet i



la carn són un important aport proteïnic; la ramaderia



és el mitjà de vida per a 1.300 milions de persones; en molts



terrenys, només aquesta activitat pot aprofitar els recursos



vegetals que es produeixen; és una eina de treball



fonamental per a la petita agricultura camperola i, a més,



permet retornar al sòl els nutrients extrets per les


plantes. En fi, que menjar-se el plat d'ous ferrats amb xoriço,



amb la col·laboració de la gallina i el compromís del porc,



no té res de dolent.





Però l'equilibri s'ha trencat. La dieta mediterrània es manté


en un reducte de restaurants d'elit, els nens desconeixen



el sabor dels tomàquets i gairebé mai mengen espinacs. Popeye



ha estat vençut per Homer Simpson, devorador de frankfurts.


Tenim una epidèmia d'obesitat als països


rics que es propaga també als països en aixecament, com



la Xina i l'�ndia, amb conseqüències a la salut i a la despesa



pública. I a més, com acabem de veure, és una causa significativa



del canvi climàtic. No oblidem tampoc les velles raons



per a replantejar-nos el nostre consum càrnic, doncs

no
per velles són menys urgents: la fam i la pobresa de les



persones que habiten al mal cridat Tercer Món. Punts



excessos carnívors a la nostra dieta requereixen, lògicament,



una alta producció ramadera, que a Catalunya es manifesta



amb les moltes granges de porcs i gallines. I tots aquests animals



s'estan produint en models intensius on l'afecte



brilla per la seva absència, les seves aromes perfumen l'ambient i



es contaminen terres i fonts, es destrueixen milions de



llocs de treball, es desplaça als petits criadors i, sobre



tot, s'obliga a dedicar als països empobrits del Sud milions



d'hectàrees cultivables per a conrear el seu menjar —soja,



blat de moro, etcètera— en detriment de cultius dedicats directament



al consum humà. Se sap que una dieta rica en carn



requereix de 10 a 20 vegades més superfície agrícola que una dieta



vegetariana.







Advoco per un pacte entre polítiques a l'estil porc, compromeses



i valentes, per a lluitar contra el canvi climàtic afavorint



la viabilitat de les petites i mitjanes explotacions



agrícoles i ramaderes, i actituds personals dels consumidors



i dels productors del tipus Popeye, en defensa de models



d'alimentació ecològics i socials.







(*)
Duch Guillot
Veterinaris sense Fronteres

tel .






posted by PLATAFORMA RURAL @ 10:21 AM 0 comments

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat