|
|
|
|
|
Entrevista :: sense clasificar |
|
Entrevista a Corrent Roig sobre les eleccions del 9 de març
|
|
|
per Kaosenlared |
29 feb 2008
|
|
Continuant amb les entrevistes a l'esquerra anticapitalista al voltant de les eleccions del 9 de març, aquesta vegada ens respon Josep Bel, en nom de Corrent Roig, referent nacional català de Corriente Roja. |
|
Kaos – Quina posició manteniu davant les eleccions i per què?
Nosaltres no ens presentem a les eleccions. No és una prioritat nostra en aquests moments. Creiem que en la fase de construcció d’una força d’esquerra anticapitalista en què ens trobem no correspon esmerçar esforços participant en un procés electoral com aquest.
Per nosaltres el que cal és anar sentant les bases per avançar cap a una força anticapitalista real, arrelada a la classe treballadora i els moviments socials, i això només ens sembla possible participant activament en el conjunt de lluites obreres i populars contra els agressions del govern, el règim i el capital. Ens referim a lluites com les dels companys de TMB de Barcelona pel dret a dos dies de descans setmanal, la dels estudiants contra el procés de Bolonya que vol elititzar i privatitzar la Universitat, les mobilitzacions per un habitatge digne, la lluita de les dones pel dret a l’avortament lliure i gratuït, les accions de solidaritat amb pobles que lluiten pels seus drets com ara el palestÃ, l’impulsde la proposta d’ILP per un SMI digne i contra la precarietat, la solidaritat amb el poble basc en defensa dels seus drets democrà tics, la lluita contra la monarquia i pels drets nacionals... Ens sembla que serà a partir d’aquestes mobilitzacions i de les que vindran que, a mesura que avancin i s’estenguin, serà possible el sorgiment d’una à mplia capa d’activistes disposada a agrupar-se per lluita organitzadament i a l’ofensiva per acabar amb aquest sistema polÃtic i social opressor.
No obstant això també volem deixar clar que nosaltres no som contraris a utilitzar les eleccions burgeses com un mitjà d’acció més, subordinat a les accions de masses –les úniques que poden realment portar a un canvi social revolucionari— i al servei d’aquestes, amb un estricte control de l’acció parlamentà ria, donat el perill d’acomodació social que suposa. Just el contrari del que fan els partits de l’esquerra institucional, que basen la seva activitat en les institucions i han fet de la polÃtica una activitat professional ben remunerada i, com que qui paga mana, actuen al servei del manteniment de l’ordre actual, endeutant-se amb els bancs per tenir 5 minuts de propaganda. És evident que no es això pel que va lluitar i morir tanta gent.
Nosaltres, doncs, no volem fer de la debilitat virtut: seria absurd renunciar a un mitjà per difondre les lluites i les propostes anticapitalistes, a una tribuna per difondre l’acció polÃtica anticapitalista, sinó fos perquè som una força petita, com molts grups anticapitalistes dispersos que prioritzem el mateix, reconstruir l’esquerra de baix a dalt.
Anar a votar per dir que és important participar en un sistema que “li diuen democrà cia i no ho és�, o anar a votar al PSOE privatitzador per por al PP, o anar a votar amb el nas tapat per tornar a veure l’espectacle desastrós de IU-ICV-EUiA fent de comparsa neoliberal del PSOE, sense organitzar per la base res creïble, callant front la moderació salarial per no molestar els dos sindicats majoritaris, no és la prioritat. Inventar candidatures comunistes per dir que ja tinc a qui votar, tampoc es l’expressió de cap organització social alternativa.
Lluitar, estar amb els de baix, amb els treballadors, organitzar --però no essent el que pensa i decideix pels altres--, aquesta si es la prioritat. Lliures respecte al poder i iguals per decidir, volem ser els comunistes.
Kaos – Creieu que aquestes eleccions són plenament democrà tiques, lògicament des del punt de vista de la democrà cia formal pròpia del pensament burgès?
És evident que no. Partim naturalment del fet que ni la més democrà tica de les societats capitalistes realment ho és plenament, si tenim en compte que les profundes desigualtats socials tenen un reflex evident en els òrgans de poder, oÂn sempre l’elecció acaba essent entre una o altra força defensora del sistema i disposada a governar en favor de les classes dominants. Parlem d’una democrà cia purament formal que es redueix al vot periòdic entre diverses opcions perpetuadores de l’ordre existent i que nega la democrà cia real, és a dir, la participació activa de la població en els assumptes públics que li afecten de manera quotidiana, como ara l’organització de l’economia i la producció.
Però és que la democrà cia espanyola sortida del pacte de la Transició no compleix ni aquests mÃnims. Primer perquè té trets profundaments antidemocrà tics, entre els quals la mateixa figura del cap d’estat, vitalici, hereditari, nomenat pel dictador anterior i exempt de qualsevol responsabilitat legal; també la negació del dret d’autodeterminació dels pobles o la protecció de la propietat privada capitalista, tot això amb garantia de l’exèrcit...
En relació a aquestes eleccions, n’hi ha dues coses molt escandaloses. Una, que l’esquerra abertzale hagi estat prohibida, és a dir, que centenars de milers de ciutadans bascos no tinguin ni l’opció d’expressar-se polÃticament ni d’obtenir representació. Dos, que milions de ciutadans i ciutadanes no puguin ni tan sols votar: els milions de treballadors i treballadores immigrants als quals se’ls nega aquest dret --tot i tenir tots els deures de qualsevol altre treballador o treballadora-- i també els joves entre els 16 i 18 anys que, tot i tenir les obligacions pròpies dels “adultsâ€?, tampoc no tenen reconegut aquest dret.
Parlar de democrà cia en aquestes condicions sona a broma, broma dissortadament tolerada per una esquerra institucional que, sense excepció, calla, atorga i viu de les engrunes que els hi cauen de la taula del règim.
Kaos – Quina valoració feu de la legislatura que acaba, governada pel PSOE i els seus aliats parlamentaris (ICV-IU, ERC...)?
L’essència de la polÃtica del PSOE en aquests quatre anys no ha diferit gaire de la que feia Aznar. Va començar prenent algunes mesures inevitables, tenint en compte la forma inesperada en què va accedir al poder: es va veure obligat a complir la promesa de retorn de les tropes a l’Iraq, per exemple. També va adoptar algunes mesures populistes i demagògiques, d’escà s cost econòmic, com ara la pujada del SMI a 600 € que no afecta ni al 3% dels assalariats (desvinculant-lo com a referent de les prestacions socials) mentre baixa el salari mig o la petita pujada de les pensions mÃnimes, més recentment les subvencions a l’habitatge per a joves... i algunes altres com la legalització dels matrimonis homosexuals.
Mesures menors, però, que no modifiquen el veritablement important. En el terreny econòmic i social: reformes laborals que abarateixen encara més l’acomiadament i afavoreixen la precarietat;reformes de pensions que dificulten l’accés a aquest dret, reduint-les i fomentant la privatització (fons de pensions); reformes fiscals favorables al capital (reducció de l’impost de societats...); lleis privatitzadores dels serveis públics (ensenyament, ferrocarril...)... una polÃtica neoliberal que ha servit perquè els grans empresaris (banquers, constructores, empreses energètiques i de serveis...) hagin batut rècords de guanys, mentre els salaris i les condicions de vida dels treballadors i treballadores han continuat deteriorant-se ( baixos salaris i carestia de la vida, ocupació precà ria, preu de l’habitatge...).
En el terreny més polÃtic: enduriment del reglament d’estrangeria contra els immigrants, respecte i augment dels privilegis a l’església (subvencions a l’ensenyament, assignatura de religió...), enviament de tropes d’ocupació arreu (Afganistan, LÃban...), profunda agressió a les llibertats polÃtiques formals aprofitant la “lluita contra el terrorismeâ€?...
Un govern, a més, poruc, incapaç de fer front a la dreta, a la defensiva en qüestions com la del PaÃs Basc o la immigració, que ha esperonat la reacció neofranquista pura i dura, amb l’església amb un paper destacat.
Sobre els seus aliats parlamentaris (IU-ICV-EUiA, ERC, BNG) podem parlar de comparses que han estat incapaços de modificar la polÃtica del govern. Com a molt alguna tÃmida proposta que mai no ha condicionat el suport a la seva polÃtica. Cada cop és més evident que cap d’aquestes forces és ni pot ser una alternativa real, no ja per transformar el sistema, sinó ni tan sols per jugar un paper que no sigui subaltern a les polÃtiques social-liberals del PSOE.
A Catalunya, tenim un exemple prou eloqüent d’això amb el Tripartit, que poc ha d’envejar el govern central pel que fa a polÃtiques neoliberals (privatització de la sanitat i de l’ensenyament, precarietat laboral a l’administració, suport a les deslocalitzacions i acomiadaments massius...) o de repressió dels moviments socials (okupes, treballadors de TMB...).
Kaos – Tot sembla indicar que no està clar quina serà la força polÃtica guanyadora a les eleccions. El PSOE està utilitzant a fons la possibilitat d’una victòria del PP per a mobilitzar l’electorat. Segons la vostra valoració, què podria significar una victòria de Zapatero o de Rajoy des del punt de vista de l’acció del futur govern?
Per nosaltres sembla clar que el proper govern, sigui quin sigui qui el formi i independentment també dels suports que rebi, serà un govern del capital, és a dir, un govern que actuarà defensant els interessos de la minoria social més rica, les grans empreses i les grans fortunes, i això només serà possible, com sempre, a costa de la majoria social treballadora. Els programes d’ambdues forces principals no difereixen gaire en polÃtica social i econòmica (fiscalitat, contrarreformes de pensions i laboral...), ni tampoc en els altres aspectes centrals de l’acció de govern (repressió dels drets nacionals, polÃtica internacional amb l´ OTAN....)
No obstant això, el fet que el PSOE utilitzi a fons la por a la dreta per mobilitzar un electorat en gran part decebut per la seva acció de govern es basa en una percepció real del carà cter neofranquista i ultrarreaccionari del PP, visible en l’ostentosa xenofòbia o l’ultraespanyolisme montà dels quals fa bandera.
No ens enganyem, però. No serà donant el vot alPSOE, o a qualsevol dels seus aliats subalterns, com es frenarà la dreta reaccionà ria, ni com s’aconseguirà impedir les polÃtiques antiobreres i antisocials del futur govern, sigui Rajoy o Zapatero qui l’encapçali. El Govern Zapatero no serà aquesta garantia.
Sigui quin sigui el govern que surti de les eleccions, per nosaltres la clau estarà en la lluita de classes, és a dir, en la resposta social a les polÃtiques i les agressions que aquest govern voldrà dur a terme. Ens referim a la lluita contra els acomiadaments massius, els retalls salarials i de drets socials i laborals, les contrarreformes laborals i de pensions, la privatització de l’ensenyament i els altres serveis públics, la negació de drets als immigrants i la xenofòbia fomentada des del poder, l’enviament i la presència de tropes espanyoles a països ocupats, l’agressió als drets democrà tics del PaÃs Basc i la repressió polÃtica i sindical, la lluita contra la monarquia i pels drets nacionals... Per això és que cal implicar-se en les lluites socials en curs i les que vindran, sigui quin sigui el resultat electoral.
Kaos – Sembla evident que a dia d’avui no existeix una opció anticapitalista prou implantada i reconeguda com a tal, sinó una multiplicitat d’organitzacions i col·lectius oposats al sistema: quines passos creieu que podrien ajudar a avançar en la construcció d’un referent de l’esquerra, sòlid, implantat i prou influent, capaç de fer front als atacs d’aquest sistema capitalista?
Efectivament, aixà és. I és un problema greu que s’explica pel pacte de la Transició i la desfeta que va suposar per les posiciones revolucionà ries, incloent-hi el desastre d ´IU, que no va ser el que podia haver estat. El context de desmobilització, especialment de la classe obrera, dels darrers anys tampoc no ajuda. I tampoc ho fa el mode de produir global i en xarxa, amb la segmentació creixent.
Nosaltres apostem per avançar en el que anomenem un Bloc d’Esquerres o Front d’Esquerres Anticapitalista, és a dir, creiem que el que cal és donar passos, encara que siguin modestos, que puguin fer avançar les disperses forces anticapitalistes actuals –ja siguin activisteso col·lectius organitzats— cap a un procés d’ unitat a partir d´ experiències reals de lluita, amb l’objectiu d’anar creant aquest referent d’esquerres que pugui arribar a agrupar la majoria treballadora i jugar un paper real com a alternativa al sistema, a partir d’organitzar l’oposició d’esquerres al govern i les seves polÃtiques, amb una nova manera d´organitzar-se solidà riament per fer polÃtica transformadora a l’empresa, al barri o a la universitat.
Sabem que no és fà cil i que, per arribar-hi, caldrà primer anar confluint en processos reals de lluita comuna, ja que no es tracta d’intentar un procés d’unitat forçat i artificial. A Catalunya hem fet algunes experiències interessants de treball comú a la Xarxa contra els Tancaments, en campanyes com la de la Constitució Europea i més recentment contra la reforma de l’Estatut, amb el Fòrum Social Catalá i els moviments socials reals, amb els tancaments pels drets dels immigrants, etc. A més del terreny comú d’acció que ja tenim, se’ns comencen a presentar noves oportunitats, com l’impuls d’una ILP a escala estatal per reclamar un SMI de 1200 euros i la readmissió obligatòria en cas d’acomiadament improcedent, una campanya que, si prospera, posarà en moviment milers d’activistes polÃtics, sindicals i socials i posarà a prova la capacitat de treballar organitzadament per uns objectius i unes polÃtiques comunes. La coordinació dels anticapitalistes al voltant de les tres preocupacions bà siques de la població (precarietat, habitatge i immigració) és un debat pendent entre el conjunt de militants. Estem convençuts que sobre aquestes bases entre tots serem capaços d’anar construint i decidint. Amb responsabilitat, honestedat, reflexió, paciència i, sobretot, amb la coherència entre el dir i el fer. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Entrevista a Corrent Roig sobre les eleccions del 9 de març
|
|
per koba |
01 mar 2008
|
Viva stalin! muerte al revisionismo, al opotunismo y al subjetivismo antidialéctico y antileninista!
Enarbolemos el marxismo-leninismo! |
|
Re: Entrevista a Corrent Roig sobre les eleccions del 9 de març
|
|
per increible |
03 mar 2008
|
|
Cuando leo comentarios como el de arriba nunca sé si es una broma o no. Porque si no lo es es para morirse de la risa (o de la pena, según se mire). |
|
|
