|
|
|
Notícies :: antifeixisme : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Hi havia feixistes, a la Universitat Pompeu Fabra?
|
|
|
per antifa |
27 feb 2008
|
|
Fa pocs dies, des de TV3, arran de l’escridassada que va rebre la diputada del Partit Popular, Dolors Nadal, per part d’uns estudiants a la Universitat Pompeu Fabra, Josep Cunà va formular dues preguntes que em semblen significatives. Una era una pregunta oberta, adreçada a l’audiència, i l’altra una pregunta retòrica, com a part del seu discurs. La pregunta oberta era: “Es pot ser nacionalista català i feixista?�; i la pregunta retòrica, referida als esmentats estudiants deia: “Algú ha dit a aquests nois que ells són feixistes?�. |
A la primera, coincidint amb en CunÃ, jo responc que sÃ, que es pot ser nacionalista català i feixista. És clar que sÃ. N’hi ha uns quants, a més. I és lògic, perquè, al capdavall, el feixisme no és privatiu de cap col·lectivitat determinada, sinó que es pot trobar en totes les societats. Discrepo totalment, en canvi, de la pregunta retòrica. Entre altres coses, perquè anava acompanyada d’uns judicis de valor que ningú no té dret a fer amb relació a persones desconegudes. Em pregunto, si més no, en quina veritat absoluta fonamentava Cunà el seu judici als esmentats estudiants, per qualificar-los d’“ignorantsâ€? i desacreditar-los dient “què en saben ells, del franquisme i del postfranquisme?â€?. No em sembla correcta aquesta desqualificació, perquè pressuposa que tota persona nascuda en el decurs del darrer quart de segle és, per defecte, un ignorant biològicament incapacitat per parlar del franquisme. CunÃ, a més, reblava la seva condemna dient que aquests comportaments –esbroncar algú o expressar una opinió per mitjà d’una pancarta- demostren “la ignorà ncia de què és la democrà ciaâ€?.
Doncs bé, diguem-ho clar, democrà cia és el deure de respectar l’existència del pensament antagònic i el dret de blasmar-lo si s’escau. I això és el que van fer els estudiants que van esbroncar Dolors Nadal. A la vida hi ha tensions perquè els humans generen tensions. I si una cosa podem donar per segura és que sempre ha estat aixà i sempre serà aixÃ. De moment, però –tot arribarà -, escridassar públicament un polÃtic encara no està tipificat com a delicte. Al contrari, és un dret inalienable que té la ciutadania envers els representants que ella mateixa escull i als quals paga el plat a taula. El discurs catalanofòbic del Partit Popular, com sabem, provoca irades reaccions, i la que es va produir a la UPF n’és tan sols una més. És més amable, potser, el discurs totalitari del PP contra els drets nacionals de Catalunya? Les escridassades i les pancartes, mal que pesi a algunes persones, són l’essència de la democrà cia i tant de bo que les puguem continuar veient encara que expressin un pensament diferent del nostre.
Bà sicament, perquè només els règims dictatorials n’impedeixen l’exercici. Ja ho diu la saviesa popular: qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. Llevat que, com ha demostrat el PP, busqui un espot publicitari que li permeti fer-se la vÃctima i acusar els estudiants d’una “violència extraordinà riaâ€? totalment falsa. A la Pompeu Fabra hi va haver escridassada i hi va haver pancarta com a rebuig legÃtim a la catalanofòbia del partit pel qual Dolors Nadal es presenta com a candidata. Això és tot. Exactament la mateixa reacció que l’any 1999 van tenir els estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona quan José MarÃa Aznar va trepitjar-ne el recinte.
El feixisme, per tant, no té res a veure amb els estudiants de la UPF. Res en absolut. Feixisme de debò són les declaracions del president del PP català , Daniel Sirera, afirmant que “la identitat catalana no existeixâ€?. Això és feixisme. Hi ha res més feixista que la negació de l’altre? Feixisme és negar-se a demanar perdó a Catalunya pels tres segles de persecució sistemà tica de la seva identitat, de la seva cultura i de la seva llengua; feixisme és negar-se a demanar perdó per l’assassinat del president LluÃs Companys; feixisme és la il·legalització de partits polÃtics, la negativa a condemnar el franquisme i la creació d’una banda terrorista per part d’un Estat; feixisme és practicar la tortura a les casernes policials, condecorar torturadors i “fabricarâ€? proves per mantenir a la presó persones que ja han complert la seva condemna; feixisme és la criminalització de pobles, el tancament de mitjans de comunicació desafectes i l’amenaça de l’ús de la força –com fa l’article 8è de la Constitució espanyola- davant l’exercici de la voluntat democrà tica del poble català i del poble basc. Hi ha, no cal dir-ho, altres manifestacions pròpies del feixisme en el nostre entorn polÃtic, però cap no serà mai tan perversa com aquella que és exercida per un poder estatal pretesament democrà tic.
VÃctor Alexandre |
This work is in the public domain |
|
Re: Hi havia feixistes, a la Universitat Pompeu Fabra?
|
|
per un |
29 feb 2008
|
|
si que n'hi havia, els del PP. |
