Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: dones
El capitalisme i el patriarcat ens fan precàries
27 feb 2008
Aquests dies, al voltant de la data del 8 de març, els actes institucionals es multipliquen per celebrar el dia internacional de la dona. Però el 8 de març, no ho oblidem, és el dia internacional de la dona treballadora.

En la societat capitalista heteropatriarcal en què vivim el treball és clau pel capital, per la seva producció i reproducció social. Si parlem de treball en aquest model social, hem de parlar de la divisió sexual del treball. Així el paper del treball en el capitalisme, on per sobreviure lâhem de vendre en la majoria de casos per un salari indigne, és bàsic per a entendre les nostres identitats com a membres dâaquesta societat. La centralitat del treball assalariat en el món de lâeconomia de mercat dins lâesfera pública i la invisibilitzció del treball domèstic no remunerat, considerat com a âacte privat dâamorâ?, caracteritzen la divisió sexual del treball que estructura tot el nostre món i la imatge que tenim dâell. Per això nosaltres avui volem remarcar en la importància del treball en la identitat de les persones i en la construcció de les nostres relacions humanes quotidianes. No volem deshumanitzar el problema darrere de les grans estadístiques, perquè la divisió social i sexual del treball afecta sens dubte la manera com una societat es fa càrrec dâallò més bàsic, la vida humana, sobretot dâaquells col·lectius més vulnerables com els de la infantesa i la vellesa. La violència de gènere televisada, per posar un exemple, ignora els patiments dâaquesta divisió (sexual i social), els sorprenen els maltractaments duts a terme per dones contra infants i gent gran, abocades a un treball devaluat socialment, tant que ni tan sols es considera treball. Evidentment, el patiment humà que tot això comporta no es pot resumir en estadístiques ni relats sensacionalistes.

Els avantatges que la divisió social i sexual del treball aporten al capitalisme són obvis: entre dâaltres, reproducció gratuïta de la força de treball -que ens nega fins i tot el dret a autodeterminar, de decidir sobre els nostres cossos i vides- reserva de mà dâobra barata, i doble escala salarial per pressionar a la baixa els salaris generals. Aquesta divisió del treball en base al sexe, és sens dubte sustentada per la família tradicional nuclear i heterosexual que lâEsglésia i altres sectors reaccionaris, defensen a ultrança. Divisió, però, també perpetuada per les hipòcrites lleis fetes pel PSOE, com la panacea de la Llei de Conciliació Laboral o LEY ORGÃ?NICA 3/2007, de 22 de març de la Llei dâigualtat dâoportunitats a la feina, que ignorant la realitat social sexista, ens fa a les dones encara més vulnerables a la precarització de lâaccés al treball i de les condicions dâaquest, en situar-nos en desavantatge respecte als homes a lâhora de buscar feina.

La jornada laboral es podria reduir a nivell mundial fins a 4 hores diàries si es socialitzaren realment els beneficis dels avenços tecnològics, cosa que ens permetria repartir més equitativament el treball, productiu i reproductiu, sense necessitat dâacabar mercantilitzant fins i tot les activitats de cura. Però evidentment, cap economia estatal capitalista es pot permetre aquest luxe en un món cada vegada més sotmès a la competència del mercat internacional. Per això el nostre camí passa necessàriament per la destrucció del capitalisme i la construcció dâuna nova societat més humana i justa.

El capitalisme, amb la divisió social i sexual del treball perpetua i es beneficia, sobretot, de la divisió de la classe obrera. Sâha acusat molt sovint el feminisme de ser la causa dâaquesta divisió, però resulta que lâesquerra, ignorant durant dècades els problemes de la meitat de la població, era qui no se nâadonava dâuna divisió real que ja existia, mentre acusava les dones de conservadorisme per la seva escassa participació política. Com hi havien de participar si després dâuna llarga jornada a la fàbrica havien de començar-ne una de nova a casa?

Sembla que lâesquerra revolucionària se nâha adonat dâaixò, que ara som més conscients que el capitalisme es beneficia de la divisió dâinteressos que crea al si de les classes populars la reproducció dâuna ideologia que converteix el treball assalariat en el centre de la identitat masculina i atorga el paper de âpacificadores socialsâ? a les dones, que centrades en el benestar familiar garanteixen lâestalvi, el consum, la transmissió de valors a les següents generacions, i molt important, eviten que els seus companys es fiquin en embolics sindicals. Ãs per això que considerem la lluita feminista com un dels nostres eixos centrals, perquè amb un trencament dâarrel amb les posicions de gènere i la seva funció en lâordre capitalista podem fer-lo perillar realment.

Nosaltres avui volem superar la imatge victimista dâun feminisme i enviar un missatge de solidaritat a totes les dones que participen activament en les diferents lluites de resistència dâarreu del món: contra el capital, contra lâimperialisme, contra el patriarcat, i per la seva contribució a un món més solidari, internacionalista, equitatiu, on les relacions igualitàries entre les persones i els pobles siguin la base del nou ordre mundial.

Ens pesa massa viure la violència estructural del sistema capitalista patriarcal. Per tot això, i perquè és la única solució: AIXAFEM EL CAPITALISME! DESTRU�M EL PATRIARCAT!
banner_8m08.jpg
8m07.jpg
8marc07.pdf
8marc07.pdf (143,79 KiB)
.
Mira també:
http://www.endavant.org

This work is in the public domain
Sindicat